El president de CiU, Artur Mas, ha condicionat qualsevol 'suport estable' al PSOE al congrés espanyol a que compleixi 'íntegrament' els compromisos amb Catalunya, inclòs un finançament que s'adigui amb el que estableix l'Estatut. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha volgut deixar clar que el rebuig de CiU no ha estat una 'rebequeria', sinó que s'havia de tenir 'coratge' per oposar-se a l'acord. 'Era molt més fàcil dir que sí, més amable, més simpàtic i em permetia anar a veure el president Montilla i fer-nos grans abraçades i grans fotografies', ha dit, però 'nosaltres sabem que això no resol els problemes, com es veurà en els pròxims mesos'.
D'altra banda, i davant una eventual sentència del Constitucional que retalli l'Estatut, Mas ha dit que CiU s'afegiria a una resposta unitària, tal com ha plantejat el president de la cambra, Ernest Benach. Mas, però, ha posat com a condició que 'allò que s'acordi a Catalunya s'ha de defensar a Catalunya i a Madrid'. Una condició que Mas ha dirigit directament cap al PSC.
El president d'ICV, Joan Saura, nega rotundament que el tripartit desgasti els líders que en formen part, tot i l'abandó de la primera línia política que ja han protagonitzat Maragall, Carod i ell mateix, i es mostra convençut que a la pròxima legislatura es tornarà a reeditar la mateixa fórmula de govern si aconsegueix sumar prou escons. 'A qui devorarà el tripartit serà a Artur Mas perquè no serà president de la Generalitat', assegura.
José Zaragoza ha dit en una entrevista al Món a Rac 1 que Catalunya ha aconseguit els millors acords gràcies als vots dels socialistes espanyols al Congrés dels diputats. En aquesta línia ha afirmat que amb el PP al govern estatal "no hi ha res a fer" i que per a Catalunya "el PP és l'adversari".
Així ha parlat del paper important que desenvolupen els socialistes espanyols a la cambra baixa i de quina manera en surten beneficiats els ciutadans de Catalunya. "La reforma de l'Estatut, el retorn dels papers de Salamanca i l'acord de finançament, s'han aprovat amb els vots dels diputats del PSOE a Madrid", ha sentenciat Zaragoza, exemplificant alguns dels acords aconseguits des de Madrid i que han fet "avançar" Catalunya.
D'aquesta manera ha acabat la resposta quan se li ha preguntat sobre la possibilitat de formar un grup propi dels socialistes catalans a Madrid, tal i com li agradaria a Antoni Castells. Zaragoza ha tret importància a les paraules del conseller d'Economia i no s'ha mullat de si li agradaria o no que el PSC tingués grup propi al Congrés.
Vic serà serà la primera ciutat que tindrà una plaça dedicada a Vicenç Albert Ballester, considerat dissenyador i difusor de la bandera estelada. Ho ha aprovat el ple de l'ajuntament d'avui amb el vot favorable de CiU, ERC, CUP i ICV i l'abstenció de PSC i Plataforma per Catalunya. D'aquesta manera el PSC ha trencat la unitat del govern municipal, format per CiU, ERC i PSC. La plaça dedicada a Ballester serà l'espai situat davant l'ateneu La Central.
El Tribunal Superior de Justícia valencià ha decidit estimar els recursos d'apel·lació plantejats pel president valencià, Francisco Camps; el seu número dos, Ricardo Costa, l'exvicepresident del Consell, Victor Camps, i l'exassessor de la conselleria de Turisme, Rafael Betoret, i ha acordat d'arxivar la causa que els havia obert per un presumpte delicte de suborn, conegut com a cas Gürtel, perquè entén que els fets no són constitutius de delicte. Reconeix que hi ha indicis de delicte, però raona que no es pot descartar el relat del president valencià, que afirma que no tots regals que reben els polítics poden ser considerats suborn.
La resolució, dictada dissabte passat i feta pública aquest dilluns, inclou el vot particular d'un dels tres magistrats de la sala, que considera que únicament s'hauria d'arxivar la causa contra el secretari dels populars valencians i portaveu del PP a les Corts, Ricardo Costa.
The Economist, considera que amb el nou acord de finançament, que compara amb "Alice in Zapateroland", hi ha regions que "com Catalunya, guanyen més que unes altres" i afegeix que "les últimes regles de finançament són, en molt, un resultat de l'Estatut de Catalunya".
En l'article s'exposa que "després d'un any de recriminacions, el president d'Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, finalment ha calculat com parar els governs regionals que renyeixen pel pot". En aquest sentit explica que "pel moment, el Sr. Zapatero es creu el guanyador. En les eleccions de l'any passat, el seu partit no va poder aconseguir una majoria absoluta. Molts dels vots suplementaris que necessita Zapatero estan en mans de petits partits regionals, nacionalistes o separatistes. No hi ha cap millor manera de mantenir-ho que augmentar el finançament per a les regions d'aquests partits".
Sobre els comunitats controlades pel PP, expressa que "no van votar contra l'oferta. Es van abstenir. No els agrada el nou sistema, però, per a afrontar els problemes econòmics que tenen, prefereixen agafar els diners".
Finalment explica que "el nou acord segurament reflecteix la nova realitat d'Espanya: els gastadores de diners públics són governs regionals, que controlen l'educació, la salut i altres serveis".
Des del Col·lectiu Emma responen que "Catalunya, si es compleix (que no està garantit) el nou sistema de finançament, passarà de tenir un dèficit fiscal del 10% al 8% a l’any, 2.300 euros per català i any. Amb aquest dèficit fiscal (per cert, no comparable a cap altre regió de cap estat desenvolupat), difícilment es pot considerar a Catalunya guanyadora de res".
El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, assegura que "Catalunya, malgrat l'existència d'un Estat autonòmic concebut com a depredador dels territoris més productius, continua excel·lint en empreses exportadores, innovadores, en rànquings científics, en activitat firal i comercial. Uns ens guanyem la vida i el prestigi innovant i creant i els altres actuant amb instint depredador que està en l'ADN d'aquest Estat d'origen imperial ara recobert de capa autonòmica".
El conseller Antoni Castells considera que el PSC ha de prendre el procés de negociació duta a terme a Madrid respecte del finançament de Catalunya com un exemple del que ha de ser la seva relació amb el PSOE. Ho diu en una entrevista al diari Avui, en què assegura que la negociació ha mostrat la complexitat de la vinculació entre el PSC i el PSOE.
Castells assegura que la negociació ha estat duta pel govern de Catalunya “tota la resta són criaturades”, explica i assegura que l'executiu és un i està format per tres partits. Per tant, el mèrit es de tots.
En relació amb la posició dels 25 diputats del PSC a Madrid i la seva posició durant la negociació respecte als Pressupostos, Castells assegura que aquesta posició era més compromesa. Aquí aprofita per fixar la que és la seva posició en la relació entre el PSC i el PSOE. Creu que el PSC ha de tenir veu pròpia a Madrid i que s'expressi amb claredat, que faci servir el seu pes i que actuï sempre en defensa dels interessos de Catalunya. També assegura que aquesta veu ha “d'actuar amb plena coincidència amb el govern de la Generalitat.
El Gran Ducat de Luxemburg acull aquest cap de setmana la 22a edició de l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, on hi participen colles sardanistes, grups de bastoners, de balls de cintes, de capgrossos, de castellers, de cavallets, de gegants, d’havaneres, de música tradicional, cobles, esbarts dansaires, corals i colles de diables. El Centre Català de Luxemburg també s'hi ha implicat activament.
Acompanyen l’expedició catalana, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; el director de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló i el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), Ramon Fontdevila.
Com cada primer diumenge d'agost des de 1987, centenars de persones s'enfilen al Port de Salau, situat a 2.015 metres d'altitud, entre Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà) i Seix (Coserans). Es tracta d'una excursió d'amistat i de reivindicació nacional dels pobles occità i català, organitzada pel Centre d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) i pel Comitat d'Afrairament Occitanò-catalan. Els participants pugen des de dues vessants: la nord, des de l'Arieja, i la sud, des del Pallars Sobirà.
A dalt de la muntanya, comença la festa: seguint la tradició, els participants intercanvien productes de les dues terres, els catalans porten vi i els occitans, formatge, i es fa la tradicional hissada de banderes, acompanyada de discursos, danses i cants d'homenatge amb músics i grups folklòrics occitans i catalans.
La ubicació d'aquest Port és molt simbòlica: es tracta d'un camí natural entre Occitània i Catalunya, que històricament ha servit per fer comerç i per connectar els dos pobles. Durant la guerra de 1936-1939 milers de republicans van passar-hi camí de l'exili. L'any passat la trobada va reunir unes vuit-centes persones.
Domènec Jardí i Pagès i Carles Jardí i Pinyol van presentar ahir, finalment, Les golfes de pagès, la seua segona incursió al passat del seu poble després del llibre A Tivissa canten missa... Tot i ser un llibre d'autors locals i sobre la vida quotidiana al seu poble al principi del segle passat, els autors, que són pare i fill, van lamentar no haver-lo pogut presentar durant les festes majors del municipi, tal com van demanar a l'alcalde, i encara a hores d'ara no entenen que se'ls boicotegés la presentació.
'Són coses que passen als pobles, picabaralles polítiques, però no entenem per què se'ns va negar presentar el llibre en festes i promocionar-lo al programa d'actes', manifestava Carles Jardí. Així, per a Jardí els arguments del consistori, que va esgrimir que no disposava de cap espai municipal lliure per fer la presentació i que tenia totes les hores ocupades cada un dels dies de la setmana de festes, no servixen. 'La programació dels actes festius no omplin, de cap de les maneres, tot el temps del dia, ni tots i cada un dels espais i locals', afegia Jardí.
...este Jardí! (ens referim al Jordi, que feia dies que no en sentíem a parlar)
Els plens de Molins de Rei (Baix Llobregat) i Alcanar han estat els primers de Catalunya d'aprovar mocions per demanar al Ministeri d'Indústria la no-renovació de les llicències de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs, en el marc de la campanya Apaguem les nuclears, en què també es demana la clausura d'aquestes centrals.
El Vaticà estudia prendre mesures per als cada cop més nombrosos casos de sacerdots que viuen en concubinat i tenen fills, i entre les possibilitats que estudia hi ha la de garantir als descendents el cognom del pare i que puguin heretar els seus béns personals, assegura avui el diari italià "La Stampa".
Segons el rotatiu de Torí , les darreres setmanes, impulsades per la Congregació per al Clergat, que presideix el cardenal brasiler Claudio Hummes, s'han realitzat diverses reunions per a tractar aquest problema, que afecta, assenyala el diari, especialment a Amèrica Llatina i a països europeus com Àustria.
Aquest no és un fenomen nou, però en confrontació el que passava abans, afegeix el diari, els reconeixements de paternitat amb les proves d'ADN poden suposar una allau de procediments judicials per al reconeixement d'aquests fills i la Santa Seu "està preocupada per la multiplicació de causes milionàries, com les ocorregudes pels abusos sexuals a EEUU".
Catalunya va liderar l'aprovació d'Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) entre gener i maig a Espanya, amb 1.641 que van afectar 72.991 treballadors, unes xifres que reflecteixen que la comunitat va concentrar el 27,4% de les persones afectades de tot l'Estat i el 19,6% dels expedients registrats en tot l'Estat.
De fet, les dades no haurien d'estranyar perquè Catalunya és una de les zones més industrialitzades d'Espanya. El fet que els expedients siguin el 19% dels que s'han fet a tot l'Estat gairebé equival al pes del PIB català en el conjunt espanyol. Però a més, s'ha de tenir en compte que el pes de la indústria dins de l'economia catalana es molt més important.
El País Basc va registrar uns 1.214 ERO autoritzats (el 14,5% del total ) que afecten 40.171 treballadors, el 15% dels afectats a Espanya en aquest període, mentre que comunitats com Madrid, van concentrar 470 ERO aprovats i 18.244 afectats, gairebé quatre vegades menys que les xifres registrades a Catalunya.
El rei Joan Carles va declarar ahir al vespre només d’aterrar a Mallorca, on la família reial començarà vacances, la seva rotunda oposició a ETA. “Continuarem clavant-los garrotada, se’ls ha de combatre fins acabar amb ells”, va declarar als periodistes. El monarca es va declarar totalment segur de ser a Mallorca tot i l’atemptat terrorista.
Palmanova, on va tenir lloc l’acció d’ETA, és a vuit quilòmetres del palau de Marivent. Joan Carles i Sofia volen donar una imatge de normalitat mantenint la seva prevista estada estival a Mallorca, sense variar l’agenda.
ETA 50 anys 310709 REuskadi
El periodista de Radio Euskadi Fermín Alberdi conta la història d'ETA, des del seu inici fins avui.
El bisbe de Sant Sebastià predica en el desert. Juan María Uriarte ha demanat aquest dissabte, durant l'homilia de la celebració de Sant Ignasi de Loiola a Azpeitia, un esforç per buscar la pau amb el diàleg "entre totes les sensibilitats". Per això, ha insistit en l'homilia que la pau és "una assignatura pendent crònica" al País Basc i ha instat el govern, els partits, els grups socials i els ciutadans a no rendir-se en l'esforç de "buscar la concertació".
Però el govern basc s'ha mostrat tancat en banda: el conseller d'Interior, Rodolfo Ares, ha anunciat que no hi ha "cap possibilitat que es reprengui cap diàleg", i la lehendakari accidental, Isabel Celaá, ha demanat als ajuntaments col·laboració per eradicar ETA i "les seves idees" en "tots els espais".
Rodolfo Ares 010809 CATinfo
Els temors d'Uriarte han estat confirmats per les declaracions de representants del govern basc avui mateix. En una entrevista a Ràdio Euskadi, el conseller d'Interior de l'executiu de Patxi López, Rodolfo Ares, ha desmentit que ETA estigui intentant, amb l'atemptat de Mallorca i fins i tot amb el de Burgos, forçar el govern espanyol a negociar. "No hi ha cap possibilitat que obtinguin res amb els atemptats, ni amb l'extorsió ni amb l'assassinat", ha dit. I ha reiterat que no hi ha cap mena d'intenció de restablir el diàleg amb l'organització terrorista, malgrat que tots els govern espanyols de les últimes dècades han mantingut converses amb els seus dirigents.
Per Ares, l'objectiu és la derrota policial que porti ETA a la rendició. "Més aviat que tard acabarem definitivament amb el terrorisme", ha dit quan es compleixen 50 anys des que l'organització va començar a actuar.
En el mateix sentit que Ares s'ha expressat la lehendakari accidental, Isabel Celaá, que també ha participat en la celebració de Sant Ignasi a Azpeitia i ha escoltat Uriarte. A diferència del bisbe, el que ha demanat Celaá ha estat que els ajuntaments col·laborin en "l'eradicació d'ETA, dels seus còmplices i de les seves idees de tots els espais". De cara a les festes majors d'aquest agost, ha reclamat que no hi hagi "gens de comprensió per la ideologia d'ETA, cap empara ni justificació d'ETA".
Tot i admetre que és "difícil", Celaá ha destacat que cal "treballar en aquest terreny, a vegades intangible, de la propagació de les idees".
El portaveu de seguretat nuclear del grup de CiU al Congrés, Jordi Jané, ha impulsat una proposició no de llei que insta el govern a adequar els plans d'emergència nuclear exterior de les centrals nuclears de Vandellòs II i d'Ascó I i Ascó II a Tarragona. A més, defensa que es desenvolupi una estructura directiva coordinada per al pla d'emergències nuclears de Tarragona i el pla d'emergències exteriors del sector químic de Tarragona, dins de l'estructura orgànica de la Generalitat.
Els últims mostrejos fets per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) han confirmat la presència de larves de musclo zebrat als embassaments de Flix i Riba-roja d'Ebre i també en el tram de l'Ebre situat per sota d'aquests embassaments. Els mètodes utilitzats per les comunitats de regants de la Ribera d'Ebre han evitat danys a les canonades. «El peròxid d'hidrogen ens funciona bé», ha dit el president de la Comunitat de Regants d'Ascó, Josep Antoni Serra.
Avui, divendres 31 de juliol, es compleixen tres anys des que el PP va presentar el recurs al Tribunal Constitucional espanyol (TC) demanant que es pronunciés sobre la constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya, aprovat pel Parlament el setembre de 2005, pel Congrés espanyol el març de 2006 i pels catalans en referèndum el 18 de juny de 2006. El PP va presentar un recurs qüestionant conceptes fonamentals del text com el de nació, el reconeixement de la llengua catalana, el nou finançament i les relacions bilaterals entre els executius espanyol i català. El Defensor del Pueblo espanyol i diverses comunitats autònomes s'hi van afegir i van presentar sengles recursos que, tres anys i una recusació més tard, continuen sense resoldre's. Els partits catalans es preparen per rebre la sentència al setembre i la societat civil ja organitza reaccions preveient una nova retallada.
El president d'ERC, Joan Puigcercós, adverteix als seus socis que la formació republicana “no se sumarà” a una “campanya de linxament” contra CiU pel seu no a l'acord de finançament.
-Nosaltres també sabem què és dir no i anar contracorrent, i no és agradable. Tenen dret a discrepar, estan a l'oposició, els hem de respectar. I si diuen que intentaran millorar-ho si governen, si ho aconsegueixen des d'ERC hi donarem suport, perquè és bo pel país. No és just dir que CiU amb això actua deslleialment amb el país quan tots sabem que el PSC feia esmenes l'endemà de l'acord de l'Estatut, que CiU va tancar l'Estatut de forma deslleial amb Zapatero i que ICV es va sumar al més còmode. Ara seria injust carregar tots els neulers a CiU, perquè hi ha tres corresponsables d'aquest model estatutari.
El líder republicà també es mostra crític amb el paper d'ICV amb la LEC –“han confós centralisme amb centralitat”–, i adverteix que manté el concert econòmic com a condició per als pactes postelectorals a partir de la propera legislatura, que vol centrar en el “dret a decidir”. I amb la previsió que a la tardor es posi en marxa la ponència parlamentària per elaborar la Llei electoral, ha avisat que ERC “no admetrà que es deixi territoris sense vot”.
Unió de Pagesos (UP) demana que s'enceti un debat sobre la possibilitat que pagesos i voluntaris puguin col·laborar en l'extinció d'incendis després de la polèmica creada arran de l'incendi d'Horta de Sant Joan, 'sense obviar en cap moment la participació dels professionals'. Segons el coordinador nacional, Joan Caball, els pagesos volen ser 'agents actius' en l'extinció de focs ja que 'tenen la capacitat de portar aigua en cisternes' per 'defensar el que és nostre i s'està cremant'. A més, Caball assegura que en les zones conreades 'és més fàcil aturar l'avenç del foc'.
El Tribunal Nacional Antidopatge, dependent del Comitè Olímpic Italià (CONI), ha decidit aquest divendres reobrir la causa contra l'exfutbolista i actual entrenador del Barcelona Pep Guardiola per dopatge durant la seva etapa com a jugador del Brescia. Guardiola va ser absolt el maig passat per la Cort de justícia federal de la federació italiana.
Fonts del CONI han indicat que la Fiscalia Antidopatge considera "inacceptables" els motius que van determinar l'absolució del jugador per part de la justícia esportiva italiana, raó per la qual ha decidit apel·lar.
Segons aquestes fonts, "els motius més específics pels quals no els considera acceptables es donaran el 15 de setembre". La sentència va ser ratificada per la Comissió d'Apel·lació de la FIGC. El jugador va presentar una instància de revisió, que va ser acceptada per la Cort de Justícia Federal de la federació italiana el 8 de maig passat.
La central nuclear Ascó I es va connectar ahir a la xarxa elèctrica després de l'aturada no programada que hi va haver dissabte passat 25 de juliol. La posada en marxa d'Ascó I ha suposat que les tres centrals catalanes estiguin connectades a la xarxa elèctrica des del març passat, quan es va aturar Vandellòs II amb motiu de la recàrrega programada de combustible i la instal·lació d'un nou sistema de refrigeració, que ha comportat una aturada de llarga durada a la central. L'última aturada d'Ascó I va estar motivada per la parada de la turbina, que també va fer aturar automàticament el reactor.
El president i conseller del Banc de la petita i mitjana empresa (Bankpime), Fèlix Millet, ha renunciat als seus càrrecs a l'entitat bancària, després d'haver dimitit també com a president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i de l'Agrupació Mútua el 27 de juliol passat.
Segons ha informat Bankpime en un comunicat, el seu consell d'administració ha decidit acceptar la renúncia de Millet en una reunió extraordinària celebrada ahir al vespre.
Fèlix Millet era president de Bankpime des de l'11 d'octubre de l'any 2007.
Però aquest element que era ? President de tot? Que si l'orfeó català, agrupació mutua, bankpime...no si encara resultarà que treballava a la generalitat...quins collons!!
Just un dia abans que es compleixi el tercer any del recurs del PP contra l'Estatut, el president d'ERC, Joan Puigcercós, ha assegurat que al Govern hi ha 'molta preocupació' davant la imminent sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) perquè 'no es veu clar' que avali l'Estatut. És per això que Puigcercós resta tota independència a l'alt tribunal espanyol i revela que l'executiu català pressiona al president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i al PSOE perquè condicionin una sentència que doni 'llum verda' a l'Estatut. El líder d'ERC ha recordat a Zapatero que es va 'fer seu' el text quan el va pactar i el va aprovar a les Corts espanyoles i reitera que, si no ho aconsegueix, 'hauria de dimitir'.
El ministre espanyol de Política Territorial, Manuel Chaves, s'ha compromès a modificar aquelles lleis d'àmbit estatal que interfereixen en la llei de governs locals, reguladora de la nova organització territorial del Principat per vegueries. Així ho ha explicat el conseller Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, després de la reunió amb Chaves. Ausàs creu que la llei podria aprovar-se aquesta legislatura.
En cas de fer-ho, i sempre que el govern espanyol faci les modificacions necessàries en les lleis estatals, les vegueries es podrien constituir ja després de les eleccions municipals de 2011.
Núria Pòrtulas ha estat condemnada per l'Audiència espanyola a dos anys i mig de presó per temptativa de col·laboració amb banda armada, segons que ha confirmat l'advocat Benet Salellas. 'La sentència assumeix fil per randa l'atestat inicial dels mossos d'esquadra i no analitza de manera crítica tots els debats que nosaltres hem plantejat en aquest temps', ha dit Salellas. Moltes personalitats i amics han criticat des del primer moment la 'persecució política' del cas.
Pòrtulas, de Sarrià de Ter, va ser detinguda fa dos anys per ordre de l'Audiència espanyola a petició dels mossos d'esquadra, que li havien confiscat una llibreta amb informació sobre la campanya de suport a Juan Surroche, anarquista català pres a Itàlia, i ara ja absolt de pertinença a organització armada: 'Acusen la Núria d'haver col·laborat amb una organització que, com s'ha provat, no existeix', explicava Benet Salellas. Aquesta era una de les al·legacions que va fer la defensa, que també va impugnar les irregularitats comeses durant el procés, començant pel moment de la detenció. Però, finalment, el jutge ha donat per bones les acusacions dels mossos i ha condemnat la noia.
Salellas ha dit que ara presentarien un recurs contra la sentència al Tribunal Suprem.
D'això se'n diu anar de vacances amb optimisme. Molt bona, nois !!*!!
Orquesta Mondragón - Viaje con nosotros
Segons una projecció encarregada per CiU a l'empresa Feedback, el tripartit no aconseguiria la majoria absoluta en un hipotètic tercer tripartit si es fan servir les dades publicades per l'últim sondeig del CEO, Centre Estudis d'Opinió de la Generalitat.
Per tant, i segons les dades facilitades per la federació nacionalista, la suma del PSC, ERC i ICV-EUiA es quedaria en 63 escons, cinc menys dels 68 necessaris per governar amb majoria absoluta al Parlament. En canvi, CiU podria formar govern pactant amb el PP o amb ERC, i en els dos casos s'arribarien als 69 escons, un més dels necessaris.
El PSC es mantindria en els 37 diputats actuals; ICV-EUiA passaria de 12 a 11 escons; i ERC patiria un fort cop, passant de 21 a 15 escons. El PP conservaria els seus 15 diputats actuals, i Ciutadans també repetiria amb els seus tres escons.
A més, ERC també perdria la seva condició de tercera força al Parlament. Així, passaria del 14,03% de vots que va recollir el 2006 al 10,43% que li dóna la projecció de CiU, gairebé quatre punts menys.
Dos guàrdies civils han mort en l'explosió d'un cotxe a la caserna del municipi mallorquí de Calvià. L'origen de l'explosició, que ha passat al voltant de les 13.50h, és, segons les primeres investigacions una bomba adhesiva col·locada als baixos d'un totterreny de la patrulla de l'institut armat.
Les víctimes mortals són els dos agents que hi havia a l'interior del vehicle, que es trobava entre la caserna i el parc de Bombers de la localitat i molt a prop d'un hotel ple de turistes.
És el segon atemptat en poc més de 24 hores, després que aquest dimecres a la matinada explotés un cotxe bomba davant una caserna de Burgos que va provocar 65 ferits. En aquests dos casos s'ha actuat sense avís previ.
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr
Artur Mas 030809 CATr
