Troballa de cartes inèdites de Companys des de la presó

El president reivindicava la seva actuació en els Fets d'Octubre Troballa excepcional i sorprenent. Cinc cartes del president Lluís Companys, escrites a la presó després dels Fets d'Octubre del 1934, van veure ahir la llum gràcies a la feina de Memòria.cat, de l'historiador Quim Aloy i, també, de la perícia del drapaire anònim que se les va trobar per casualitat fa molts anys en un pis de Barcelona. Entre la resta dels tresors trobats, hi ha missives enviades als anys trenta per polítics com ara Ventura Gassol, Josep Dencàs i Manuel Carrasco i Formiguera, així com l'excap dels Mossos d'Esquadra Enric Pérez Farràs. El destinatari de totes aquestes cartes –un centenar, ara de valor històric– va ser l'industrial Jaume Creus: un home poc conegut avui dia, però que era íntim de Companys i Macià, i va militar a ERC i Estat Català. L'empresari, nascut a Molins de Rei però amb domicili a Barcelona, va guardar totes les cartes en carpetes ordenades alfabèticament. Només s'han trobat ara 29 carpetes: de la C –de Companys– a la F. “Suposem que si s'hagués guardat fins a la lletra M tindríem importantíssimes cartes de Macià”, explicava ahir l'historiador i membre de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Quim Aloy. Igualment, la troballa és, segons ell, “d'una magnitud important” i podrà ser coneguda pels ciutadans a l'Arxiu Nacional de Catalunya, on s'enviaran totes les cartes rebudes i escrites per Jaume Creus. Companys, que escriu rere els barrots de les presons a Madrid i al Puerto de Santa María (Cadis), aprofitava les missives per reivindicar la seva, aleshores criticada, actuació durant els fets del 6 d'octubre del 1934. “La meva posició segueix invariable. Sóc contrari a defalliments, ni transaccions, per cap motiu ni excusa. La línia del 6 d'octubre no s'ha d'entelar ni enterbolir”, diu, després del judici militar que el va condemnar a 30 anys de presó. Després dels durs moments inicials, el president màrtir va començar a veure “un canvi de panorama” en la política espanyola. “Això està ja a les acaballes. Hem passat molts perills ja esvaïts. Ara lluiran prompte les noves aurores”, expressa l'octubre del 1935. Quatre mesos després, el Front Popular guanya les eleccions i Companys és alliberat.

El govern britànic ensenya les dents a Salmond

Sembla que els hi dolgue !!*!! Primers pals a les rodes en el camí cap a la independència d'Escòcia que pretén el primer ministre del país, Alex Salmond. La maquinària de Westminster li ha fet un primer advertiment: aconseguir la sobirania no serà senzill i, en tot cas, el procés haurà de respectar escrupolosament la legalitat. Potser el punt clau de tot plegat serà determinar quina és aquesta legalitat i qui la controla.

A fi i efecte d'establir-la, i per conèixer el possible impacte d'una secessió, el Comitè d'Afers Escocesos dels Comuns, presidit pel laborista Ian Davison, ha obert dues investigacions paral·leles sobre aquests dos eixos. El comitè està format per onze parlamentaris, cinc laboristes, quatre conservadors, un liberaldemòcrata i un nacionalista escocès, projecció de la representació aconseguida pels partits a les terres d'Escòcia en les eleccions generals del 2010.

Ja era hora !!!

La CE impedirà que "grans terratinents, aeroports, camps de golf i pagesos de sofà" continuïn cobrant ajudes agrícoles S'ha acabat la festa de la Política Agrària Comuna (PAC). Així ho ha anunciat a Comissió Europea que tancarà l'aixeta de les ajudes directes que paga als grans terratinents i als pagesos catalans de la vella Europa i imposarà, a partir del 2014, una "tarifa plana" de pagament únic per hectàrea conreada igual per a tots els estats membres.

L'eurocomissari d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Dacian Ciolos, ha defensat que la reforma de la PAC aprovada aquest dimecres a Brussel·les vol subvencionar només "l'agricultor actiu" i "verd" i no el "de sofà" ni els "aeroports i camps de golf". Brussel·les limitarà també els subsidis a un sostre màxim de 300.000 euros anuals per agricultor, per posar fi als abusos dels grans terratinents. Una situació que a l'Estat espanyol representa que una sola família, la de la Duquessa d'Alba, s'emporti més de dos milions d'euros en "ajudes". La Reina Isabel II d'Anglaterra, per exemple, es va embutxacar fins a 530.000 euros el 2008, el Duc de Westminster 540.000 més i el Príncep Carles 180.000. Espanya com a tercer principal beneficiari d'aquestes subvencions, amb uns 7.500 milions anuals, serà dels més perjudicats.

12 d'octubre, dimecres

Botifarrada contra la Hispanitat

Les Joventuts d'Esquerra (JERC) organitzen diferents actes arreu de Catalunya per protestar per la celebració del dia de la Hispanitat.

Ara: Botifarrada contra la Hispanitat a porta tancada per ordre de l'alcalde Albiol "Visita llocs excitants, coneix gent interessant i, després, mata-la ?"

Oriol Junqueras carrega contra la duquessa d'Alba

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha volgut reflexionar en veu alta a l'entorn de les polèmiques declaracions del cap de files de CiU a Madrid, Josep-Antoni Duran i LLeida sobre les "peonades" del camp andalús i extremeny. El candidat de la federació a les eleccions espanyoles va afirmar que "molts cobraven el subsidi per estar al bar del seu poble".

Aquest matí, Junqueras ha fet un cop de mà al seu contrincant, això sí, de manera sibil·lina. El nou tòtem d'Esquerra ha assegurat que "la part més important d'ajudes agràries de la Unió Europea se les queda una persona en concret", aclarint que es tractava de la Duquessa d'Alba, noble andalusa, medalla d'Honor del Treball i la terratinent amb més propietats d'Europa. "És una reflexió que hem fet al Parlament Europeu i lamentem que no s'hi hagin sumat més formacions polítiques", s'ha queixat el líder d'ERC. Així mateix, Junqueras, s'ha mostrat "comprensiu" amb els arguments de Duran.

9 d'octubre: Encara volem el pa sencer !!!

OVIDI MONTLLOR-Tot explota pel cap o per la pota

FELIU VENTURA - Torn de Preguntes

Salvador Cot: Efectivament, patirem

Ahir, finalment, el PSC va reconèixer la injustícia fiscal que pateix aquesta societat i va reclamar -amb tot el càlcul i la timidesa que es vulgui- l'equiparació de les finances catalanes amb les basques i navarreses. Bé, primer bany de realisme de la jornada. Segon: Josep Antoni Duran Lleida va atrevir-se a trencar la correcció política espanyola i va esmentar el Plan de Empleo Rural (PER), un subsidi exclusiu dels temporers andalusos i extremenys que, com diu el candidat de CiU, té com a efecte automàtic que "amb el que donem nosaltres d'aportació conjunta a l'Estat, reben un PER per passar un matí o tota la jornada al bar del poble". Tots aquests indicis i atreviments d'alguns candidats no indiquen valentia, sinó temor. Temor de l'electorat català, que exigeix que els polítics que el representen solucionin d'una vegada el sarcasme d'haver de tancar quiròfans només a Catalunya, mentre la resta de territoris de l'Estat segueixen bombejant els recursos d'una economia exhausta. Ho advertia aquesta setmana Salvador Cardús: patirem. Passades les eleccions, l'Espanya espanyola ens caurà al damunt i no són moments per a l'especulació i el pacte de rebotiga. Els polítics que no ho entenguin seran escombrats per la societat.

L'assassinat d'Anna Politkóvskaia sense resoldre's cinc anys després

L'assassinat de la periodista russa crítica amb el Kremlin Anna Politkóvskaia segueix sent una incògnita cinc anys després de la seva mort. Amnistia Internacional ha criticat en aquest trist aniversari que, malgrat alguns avenços en la investigació, hi ha poques garanties que totes les persones implicades en el crim siguin jutjades, incloses les que van ordenar la mort de la periodista. Politkóvskaia era coneguda per les seves crítiques per l'actitud de l'aleshores president Vladímir Putin a la república de Txetxènia.

Bé de Déu trobat al Pinell

La PDE decebuda amb la posició del Govern pel transvasament a Castelló

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha rebut amb "decepció" el pronunciament del Govern en contra del transvasament a Castelló efectuat aquest dimecres al matí pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder. A més de retreure que no hagi estat el president, Artur Mas, l'encarregat de parlar, el portaveu antitransvasament, Manolo Tomàs, ha recriminat al Govern haver eludit la seva responsabilitat en l'aprovació del cabal ambiental del tram final de l'Ebre i el seu suport als canals de reg Segarra-Garrigues i Xerta-Sénia, que la PDE veu com a infraestructures per transvasar. Consideren, de fet, que el discurs de Recoder evidencia una "preparació del terreny per a pactes amb el PP". "Preocupació total", "no ha estat a l'alçada del que esperàvem" o "mereixíem alguna cosa més institucionalment".

El contingut de la resposta del conseller, però, ha deixat encara més mal gust de boca a Manolo Tomàs: "M'ha donat la impressió que hi ha un acord tàcit entre CiU i PP i que el Govern no està a l'alçada de les circumstàncies. Amb el missatge que vam rebre divendres i el que hem rebut avui, entenem que no s'està jugant nét".

Steve Jobs 1955 - 2011

Steve Jobs, nascut l'any 1955, ens ha deixat aquest dijous 5 d'octubre de 2011 després de lluitar durant set anys contra un càncer de pàncrees que el va apartar en diverses ocasions de la seva tasca al capdavant d'Apple, en alguns moments de baixa per malaltia, fins que va decidir deixar el seu càrrec escollint com a substitut Tim Cook. El fundador d'Apple, acomiadat de la companyia el 1985 per problemes amb la cúpula directiva, va tornar després de fundar i dur a la popularitat Pixar, on es van crear pel·lícules d'animació com Toy Story, Monsters Inc. o Buscant a Nemo. També durant aquests anys va fundar NeXT, companyia que adquiriria Apple el 1996 per millorar el seu sistema operatiu. De fet, poc després, el 1997, va ser nomenat de nou director d'Apple, i fou des de llavors quan la companyia de la poma adquirí més popularitat, amb ordinadors que han passat a la història i dispositius com l'iPhone o l'iPad que van col·locar Apple al capdavant de la innovació en dispositius mòbils. Ocupà el càrrec de conseller delegat (CEO) d'Apple fins l'agost de 2011, moment en què va renunciar nomenant Tim Cook el seu substitut i passant a ocupar el càrrec de president de la companyia.

Discurs d'Oriol Junqueras al 26è Congrés Nacional d'Esquerra (1/10/11)

"...som la llavor de totes les victòries." Junqueras ha inaugurat el mandat amb un discurs ple d'èpica i història i amb el record de dos dirigents recentment traspassats, Víctor Torres i Heribert Barrera. Dos exemples del 'sacrifici' que proposa als catalans per aconseguir els objectius de llibertat i justícia social. A partir d'ara, Junqueras promet treballar durament amb 'paciència, rigor, i esforç' i amb l'objectiu de 'sumar', no només els independentistes i els defensors de l'estat del benestar, sinó 'tota la gent bona d'aquest país'.

Oriol Junqueras: La fi del sistema català de caixes

Amb discreció i sense fer soroll –el ressò mediàtic de l'afer ha estat tristament minso- s’ha consumat una de les últimes envestides contra el sistema de caixes d’estalvi català. El Banc d’Espanya, a traves del FROB, prendrà durant el mes d’octubre el control del 90% de Catalunya Caixa i de pràcticament el 100% d’Unnim. Les necessitats de recapitalització de la majoria de les nostres caixes d’estalvi han estat impossibles de satisfer a través d'inversors privats, i serà l’Estat espanyol, a través del Banc d’Espanya, qui les intervindrà per dotar-les del capital necessari per continuar amb l’activitat financera.

Ara bé, el preu que en pagarem com a país serà molt alt. D’entrada, aquestes caixes passaran a ser bancs, que ja no destinaran bona part dels beneficis a obra social, sinó a dividends pels seus accionistes. Però el que és realment greu, és que amb aquest procés s'acaba amb un sistema català de caixes que durant dècades ha proporcionat serveis financers de proximitat, arrelats al territori i amb coneixement de les necessitats i singularitats del teixit empresarial català. Òbviament, la situació actual és responsabilitat de directors i membres de consells d'administració que en molts pocs casos han assumit les seves responsabilitats, o que si ho han fet, han deixat el càrrec després de rebre enormes compensacions. Per altra banda, és ben raonableque si es produeix una injecció de diner públic a les caixes, també hi hagi un control governamental sobre aquestes. Però quins diners i quin govern? Doncs diners catalans i Govern Espanyol. Si fóssim un país normal - és a dir, si Catalunya recaptes i liquidés tots els seus impostos - hagués estat el govern de la Generalitat qui hagués pogut intervenir les nostres caixes per dotar-les de capital. Així, s’hagués assegurat que les nostres entitats financeres seguirien prenen decisions des de Catalunya. Lamentablement, el que ha succeït ha estat justament el contrari: l’estrangulació fiscal que pateix Catalunya ha fet inviable qualsevol intervenció del Govern de la Generalitat en les nostres caixes, i ha estat el Banc d’Espanya qui ha injectat 1.718 milions d'euros a Catalunya Caixa i 568 milions a Unnim deixant, així, el control d'aquestes dues entitats en mans del Govern espanyol. Perquè s'entengui: amb poc més del 10% de l’espoli fiscal que efectua cada any l’Estat espanyol, s’ha apropiat del control de les nostres caixes d’estalvi.

Tres Tombs a Miravet

Miravet ha celebrat aquest diumenge la cinquena edició dels tres tombs. L’acte organitzat per l’Ajuntament de Miravet i per l’Associació d’Amics del Cavall de Miravet, ha comptat amb la participació de més de 140 cavalls i carros que han omplit els carrers del poble.

Quico Sallés: Gardel a Catalunya

El ple d'aquesta setmana, una barreja histriònica entre la cabina dels Germans Marx i un Cafarnaüm de filibusters, ha posat els punts sobre les is. Mentre l'Espanya radial acabava d'escorxar la poca dignitat que restava a les caixes catalanes, el Parlament votava alegrement una extravagant resolució que suposadament defensa el sistema català de les caixes. Absents, vetllen un mort al que han pogut observar com durant dos anys el mataven a pessigades falangistes mentre pronunciaven discursos sobre l'exemple evangèlic de les caixes catalanes. Nosaltres entretinguts amb no sé què de l'Estat palestí i els espanyols furgant, no ja al jardí de casa, sinó sota la rajola on el poble treballador català, babau i badoc, ha confiat la seva magresa. Mentre el Parlament s'entretenia discutint un concert que ningú no es creu, el ministre de Foment espanyol firmava un compromís amb els veïns del nord per fer passar un tren absurd per Aragó cap a França. Un despit cap a l'insistent corredor mediterrani del que sento parlar fa vint anys.

Aquests dos exemples mostren l'encís dels dirigents d'un poble sense poder que es distreu bufant núvols, i a més ho fa amb dramatisme, amb tragèdia desbocada i tristor noucentista. Com diria l'incombustible Joan Ferran, la política catalana és com un tango. Té raó. Pentinem el gat igual que els argentins canten: tot són traïcions, trencaments, enganys, desenganys, laments i clams mentre llisquem la pinta. La Punyalada d'en Vayreda en versió dialèctica. Tertúlies d'obvietats continues per no bellugar-nos de lloc. Tango a la catalana: morir d'amor per no viure per l'amor. Mala cosa fer com els argentins: van inventar el "corralito" i els millors jugadors del futbol que es passen pel forro la immersió. #tincpressa

Ja ho han fet !!!

Espanya pren el control d'Unnim i de CatalunyaCaixa El governador del Banc d’Espanya, Miquel Ángel Fernández Ordóñez, ha dit aquest migdia que l’Estat es quedarà la totalitat del capital d’Unnim, o sigui, el 100% i el 90% de Catalunya Caixa, a través del Fons de reestructuració bancària (FROB). Concretament, l'Estat aportarà 1.718 milions d'euros i 568 milions per recapitalitzar CatalunyaCaixa i Unim, respectivament.

En la seva compareixença, el governador ha donat per tancada la reestructuració del sistema financer espanyol, que haurà costat uns 17.000 milions de despesa pública. Es tracta d’una xifra elevada però que Fernández Ordóñez qualifica de "relativament baixa" comparada amb altres operacions similars a Europa. El governador també destaca els més de 100.000 milions els diners que han arribat del capital privat.

Mentrestant... El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, considera que Catalunya no ha perdut cap caixa d'estalvis malgrat que l'Estat es quedarà el 90% de CatalunyaCaixa i el 100% d'Unnim. "La seu seguirà a Catalunya, independentment de qui siguin els accionistes", ha afirmat. "És normal que en les societats anònimes el capital estigui dispers", ha dit el conseller abans d'insistir que el més important és que la seu es mantingui on ja era. Si tu ho dius !!!

Un miler de metges surten al carrer contra de les retallades

Això ja és tocar el moll de l'os !!! Pinten bastos ! Un miler de Metges Interns Residents (MIR) s'han concentrat aquest dijous a la tarda al davant de l'Institut Català de la Salut (ICS), a Barcelona, per protestar contra les retallades. Al cap d'uns minuts, han impedit la circulació del trànsit de la Gran Via i tot seguit, a dos quarts de set, han tallat la cruïlla Gran Via-Balmes, on s'han assegut.

Patxi López es mostra favorable a l'apropament de presos d'ETA

lo que fan dir les eleccions !!! El lehendakari, Patxi López, ha defensat aquest matí “un gran acord per a la concòrdia” a Euskadi, basat en el reconeixement de les víctimes, una política penitenciària “flexible” i el reconeixement de tots els partits que compleixin la legalitat. Ho ha fet durant la seva intervenció d'obertura del debat de política general.

CiU no votarà a favor del CAT a les matrícules

On és la coherència? L'entesa mostrada aquest dimecres entre ERC i CiU no val per a tot. Com a mostra, les dues formacions no s'han posat d'acord per transaccionar una proposta de resolució, instada pels republicans, que reclama no sancionar el CAT a les matrícules i insta a posar-lo als cotxes oficials de les administracions catalanes. Una resolució que es votarà aquest dijous en el plenari que tanca el debat de política general encetat aquesta setmana.

Segons han confirmat fonts dels dos partits a Nació Digital, finalment, CiU votarà en contra, tot i que ERC recorda en el text que va ser el mateix portaveu del Govern, Francesc Homs, qui va animar als ciutadans a enganxar el CAT a les matrícules.

Més d'un terç dels joves s'emborratxa almenys un cop al mes

I, amb tot lo que cau, us estranyeu? El 35,6% dels escolars de l'Estat entre 14 i 18 anys s'han emborratxat algun cop en els últims 30 dies, segons dades de la darrera Enquesta Escolar sobre Drogues que ha avançat aquest dijous el govern espanyol. Amb l'objectiu de reduir l'alcoholisme entre els joves, la ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín, ha firmat un acord amb els principals agents socials que inclou, entre d'altres, la implicació dels mitjans de comunicació en la reducció del consum, l'autoregulació dels sectors implicats i el foment d'hàbits saludables.

Segons les dades de l'Enquesta Escolar sobre Drogues (ESTUDES) 2010-2011, que es presentarà en breu, els joves comencen a beure als 13,7 anys i ho fan en espais públics, fora del control familiar. L'estudi afirma el 58,8% dels estudiants d'entre 14 i 18 anys admeten que s'han emborratxat almenys un cop a la vida, el 52,9% ho han fet en els últims 12 mesos i el 35,6% en els últims 30 dies. El consum entre les noies és lleugerament superior als dels homes.

El rei espanyol reclama «bastants sacrificis»

Lo rei espanyol Joan Carles I ha afirmat aquest dimecres que l'Estat haurà de fer "bastants sacrificis" per sortir de la crisi. Ho ha dit poc abans de participar a un dinar al Congrés dels Diputats amb el president de la cambra baixa, José Bono, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, el president del Tribunal Constitucional, Pascual Sala, el president del Tribunal Suprem, Carlos Dívar, el president del Senat, Javier Rojo, i el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido.

Per sacrificar-se han dinat: Amanida de llamàntol amb tàrtar d'alvocat, turbot amb verdures i fruita preparada amb sorbet de poma verda.

A la sortida de la trobada Bono ha afirmat que tots han coincidit a destacar que "per sobre dels interessos d'uns i altres hi ha Espanya i els interessos dels espanyols". Tu ho has dit!!!

Salvador Cot: L'Espanya que se'ns tira al damunt

Ho sabem tots. Des de fa temps, la dreta espanyola està duent a terme una acumulació de forces com mai abans havíem vist, probablement superior a la potència amb la qual va arribar el PSOE de Felipe González i Alfonso Guerra el 1982.

Aquells socialistes van canviar Espanya, més o menys en la direcció que ens ha arribat fins avui. Van civilitzar un exèrcit colpista, van recuperar la imatge internacional del nou règim espanyol i van construir la primera línia ferroviària de gran velocitat, una inversió que, com s'ha comprovat, era molt més que una simple anotació als pressupostos de l'Estat. Ara arriba el PP de Rajoy i Cospedal. Si es compleixen les enquestes, no estem parlant d'una majoria absoluta, sinó d'una relació pròxima al 2 a 1 entre la majoria i el primer partit de l'oposició. I la distància s'eixampla sondeig a sondeig. Amb un resultat així, els toca canviar Espanya.

I ho faran. Així que el que queda per veure no és si se'n sortiran o no, sinó si l'Espanya resultant és compatible amb una Catalunya entesa com a subjecte polític. Si la resposta és no, només queda l'opció de l'estat propi. Ho sabem tots.

Cleries: “Que ningú es pensi que farem un curset de valors”

No diguis res més que encara ho empitjores !!! El conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries, ha volgut deixar clar que l'objectiu pla nacional de valors no és impartir un curs de valors. “Que ningú es pensi que farem un curset de valors. Es tracta d'oferir reflexió, de fer-ho des del marc universitari, des de persones de primeríssim nivell i un consell assessor perquè donin aquesta visió externa”, ha explicat. Per Cleries, el pla vol construir una societat “més humana i convivencial” i ha apuntat com un dels valors més importants, el respecte, no només “cap a pares i mestres sinó també entre conciutadans”. “En un món on vivim persones molt diferents de llocs diferents, el respecte entre persones va més enllà de la tolerància”, ha dit.

I totes aquestes reflexions amb cost 0. Fixeu's que bé que fa la tisora amb les mans.

Catalunya Caixa tindrà tres consellers del FROB que controlaran el 90% de l'entitat

El Banc d'Espanya nomenarà tres conselles a Catalunya Banc, després que divendres que ve prengui prop del 90% del capital del banc creat per Catalunya Caixa per recapitalitzar-se. El Banc d'Espanya, a través del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB), injectarà 1.718 milions d'euros en Catalunya Banc, una quantitat que li donarà el control del 90% del grup.

Malgrat aquest elevat percentatge, el Banc d'Espanya nomenarà només tres consellers dels fins a quinze que pot arribar a tenir l'entitat.

Ara bé, el pes d'aquests tres conselles reflectirà a la perfecció el capital que representen, és a dir, el seu vot sumarà el 90% de les accions que estaran en mans del Banc d'Espanya.

L'Ajuntament d'Amposta rebutja el transvasament de l'Ebre a Castelló per unanimitat

El ple de l'Ajuntament d'Amposta ha seguit els passos del de Tortosa i ha aprovat per unanimitat una declaració institucional contra la demanda d'un transvasament de l'Ebre per part de la Diputació de Castelló. El text reflecteix el rebuig del consistori a la demanda de 90 hectòmetres cúbics anuals del riu, i reitera els arguments científics sobre la inexistència de “sobrants” d'aigua de l'Ebre.

L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, ha advertit que la declaració és un “avís per a navegants” sobre la posició institucional del consistori davant les possibles noves peticions d'aigua del riu procedents del País Valencià.

Des de l'oposició, el portaveu municipal d'ERC, Adam Tomàs, ha retret al govern espanyol que encara no hagi “fet els deures”, ja que això hauria “tallat les expectatives” dels governs murcians i valencià. Tomàs ha criticat que aquests executius no hagin estudiat alternatives d'abastament d'aigua i s'hagin dedicat “a creuar els braços i esperar que torni a guanyar el PP per tornar a treure el Pla Hidrològic Nacional”.

Ja els tenim aquí !!!

Bono: “Demanar la independència és anacrònic, antic i insolidari”

“Demanar la independència és anacrònic, antic i insolidari”, ho ha dit José Bono, president del Congrés espanyol en declaracions aquest dilluns a Catalunya Ràdio.

Bono ha destacat que no entén “Espanya sense Catalunya, ni Catalunya sense Espanya”. Pel president del Congrés, caldria revisar el model autonòmic per limitar les diferencies. (Ai, ai, ai!!!)

I, mentrestant, els NOSTRES POLÍTICS: El govern prepara un pla nacional de valors, que serà aprovat pel Consell Executiu en quinze dies, per potenciar “una societat més humanitzada”, segons ha explicat aquest dilluns, Josep LLuís Cleries, conseller de Benestar Social i Família a Els matins de TV3.

Entrevista a Josep Lluís Cleries: "És un pla transversal que proposa uns valors amb què tothom estarà d'acord"

Salvador Cot: Senyor Tomás, torni de turista

Un setanta per cent dels ciutadans espanyols no tenen cap interès en l'espectacle dels braus, però això és igual. El nacionalisme d'estat és d'una radicalitat tal que superposa els símbols identitaris a qualsevol consideració de tipus cívic o ètic. Mentre hi hagi Espanya, hi haurà toreros. És la seva opció, però no la de la resta del món.

En canvi avui i aquí es materialitza una victòria incontestable del civisme. Quan mori l'últim brau d'aquesta tarda a la Monumental s'haurà acabat, definitivament, amb una pràctica indefensable a través de la democràtica directa i la participació popular. En aquest cas, el catalanisme ha respost a una demanda animalista d'abast internacional. Ha estat una victòria de les bases, no pas dels partits, que mai no haurien pres la iniciativa en un debat tan simbòlic com aquest. És a dir que, com sol passar en aquest país, és la gent qui s'organitza i qui guanya.

O sigui que, en fi, potser no som imparables, però el que sí sé és que no tenim voluntat de parar. Salvador Cot: Qui va matar a Dudalegre?

Arnaldo Otegi: "La pau vindrà dels que reivindiquen el dret a un Estat basc"

Milers de persones han sortit al carrer a Bilbao per mostrar la seva repulsa per la sentència que ha condemnat a la presó, entre altres, l'exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi. Otegi, sentenciat a 10 anys de presó, ha transmès en una carta, llegida a Bilbao al final d'una manifestació en protesta per aquesta condemna, que la pau arribarà de mans dels que reivindiquen "el dret a ser Estat del poble basc".

La manifestació que ha recorregut aquesta tarda els carrers de la capital biscaïna estava convocada per denunciar les condemnes imposades per l'Audiència Nacional a Otegi i a quatre membres més de l'esquerra abertzale, acusats de pertinença a ETA.

La pela és la pela ?

El Punt/Avui: Els socis aproven el patrocini de Qatar

L'última «corrida»?

Diumenge se celebrarà a Barcelona l'última cursa de braus de la història de Catalunya Barcelona serà, a partir de dilluns, una ciutat plenament respectuosa amb els animals. Diumenge, en el marc de les festes de la Mercè, se celebrarà l'última corrida a la plaça de toros La Monumental. Després d'aquesta data, que posa punt final a la temporada habitual de curses de braus, tot fa pensar que ja no n'hi haurà cap més, atès que l'1 de gener de 2012 entrarà en vigor la llei que les prohibeix, resultat d'una iniciativa legislativa popular (ILP) presentada per la plataforma Prou amb el suport de 180.000 signatures.