Greenpeace considera "molt greu" l'incident de diumenge a Vandellòs II perquè afecta el seu sistema de seguretat

El responsable de la campanya nuclear de Greenpeace, Carlos Bravo, ha qualificat de "molt greu" l'incident que diumenge va obligar a activar la prealerta d'emergència de la central nuclear Vandellòs II durant 45 minuts.

Ha comparat el fet que fallessin algunes de les barres de seguretat del reactor al que li passaria a un cotxe que no li funcionessin els frens. Ha apuntat que si el sistema de seguretat no treballa correctament, és a dir, no es pot assegurar la parada del reactor en cas d'emergència, aspecte que ha subratllat que podria fer que es repetís un cas com el de Txernòbil. Aquest fet, juntament amb la "quantitat de fallades i successos" que darrerament ha patit la central, mostren que la seva vida útil està "esgotada", segons Bravo. En aquest sentit, ha reclamat el tancament immediat de la central pel "perill" que comporta. La Coordinadora Anticementiri Nuclear i l'entitat ecologista Gepec asseguren en un comunicat que l'incident de la central nuclear Vandellòs II, que va obligar a activar la fase de prealerta la matinada de dissabte a diumenge, es va desencadenar mentre s'estava reparant una fuita d'hidrogen detectada la setmana passada. Els ecologistes diuen que l'ANAV no va informar al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) de la fuita i que van decidir reparar-la dissabte quan s'havia de posar en marxa Ascó I. Les dues entitats pensen que aquest incident va tenir lloc a causa del 'deficitari estat de manteniment de les instal·lacions nuclears' i veuen 'incomprensible que el CSN autoritzi el funcionament d'una central nuclear quan aquesta no ha realitzat totes les millores que l'ens de seguretat va obligar a fer arran de l'incident de l'any 2004'.

Neix un moviment municipalista a favor del dret a decidir

Un grup promotor format per uns 40 càrrecs locals de Catalunya presentarà aquest dimarts un manifest d'alcaldes i regidors en el qual es proposa articular un moviment municipalista "a favor del dret democràtic del poble català a decidir lliurement el seu futur".

Aquest manifest, que serà presentat davant del Parlament de Catalunya tres dies després de la manifestació pel dret a decidir sobre les infraestructures que es va celebrar a Barcelona i en la que van participar milers de persones, porta per títol "Decidim!".

Segons els alcaldes i regidors impulsors, "les necessitats i els reptes de futur de la societat catalana exigeixen que els nostres ciutadans es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten a la seva vida col·lectiva".

En el manifest, també s'hi assenyala que "el dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l'administració més pròxima a la ciutadania".

Els Monegres mostren entusiasme per seguir el camí de Las Vegas

La comarca aragonesa espera ser confirmada el dia 12 com a seu del macroprojecte Gran Scala.

El pla inclou 32 hotels casino, una inversió de 15.000 milions d'euros i 30.000 llocs de treball. És possible que els Monegres sigui una cosa així com el lloc més exquisidament abandonat de tot Espanya. Si algun dels governs de torn hi hagués posat una ics a sobre, no existiria el desert, o no existiria com ara, i el paisatge no seria fantàstic, i en lloc de silenci hi hauria xivarri i cops de botzina, i ningú pujaria els cingles estèrils simplement per contemplar.

Però, ¿de què els serveix als seus habitants? Per dir que el paisatge és idíl.lic i poca cosa més. Per això a gairebé ningú li passa pel cap posar objeccions a aquest projecte que no només modificaria l'horitzó de la comarca, sinó que canviaria radicalment la forma de vida de la regió. Al contrari. Una ciutat del joc pot ser una bona eina per conjurar l'angoixa.

Las Vegas als Monegres: fama, diners, ocupació, infraestructures, turisme. Vida. Es dirà Gran Scala, però es podria dir Las Vegas II: hi haurà casinos, hi haurà hotels, hi haurà parcs temàtics i un gran desert per ocultar els pecats. A la regió hi ha entusiasme i ansietat. La presentació oficial serà el pròxim dia 12 --el "dia màgic", assenyala un alcalde-- i fins aleshores tot seran especulacions sobre els detalls i la ubicació. Sobretot la ubicació. Les "fonts autoritzades" que parlen des de l'anonimat apunten a tres pobles: Castejón de Monegros, La Almolda i Valfarta. Tres viles diminutes que anhelen convertir-se en la meca europea del vici. Las Vegas. La notícia va saltar fa tres setmanes, durant la convenció anual de l'Associació Internacional de Parcs d'Atraccions que va tenir lloc a Orlando (Florida, EUA). Els monegrins van saber llavors --amb uns quants dies de retard-- que una desena de promotors havien posat en marxa una societat, International Leisure Development (ILD), amb el propòsit exclusiu de fer el Gran Scala. Les xifres provoquen vertigen en qualsevol lloc, Monegres o no Monegres: 32 hotels casino --un menys que a Las Vegas--, 25 milions de visites a l'any --el Govern d'Aragó parla de 12--, una inversió de 15.000 milions d'euros.

Los Monegros: Las Vegas aragonesa

1-D: Ridao creu que la manifestació ha sigut "històrica" i ha de fer "reflexionar" a la societat espanyola

El portaveu d'ERC al Parlament de Catalunya i candidat a les eleccions espanyoles, Joan Ridao, ha assegurat aquest diumenge al migdia que la manifestació d'aquest dissabte a Barcelona convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir va ser 'històrica'. Ridao ha destacat la xifra de les 700.000 persones que van assistir en la manifestació, a més de les 200 entitats de la societat civil i les forces polítiques que, segons ha explicat el dirigent republicà, 'van alçar la seva veu de forma desacomplexada i això ha de fer reflexionar no només als partits polítics espanyols, sinó al conjunt de la societat espanyola.

'A Catalunya hi ha una majoria social inconformista farta de pagar i callar i de rebre mals serveis', ha afirmat Joan Ridao. Aquesta majoria, ha continuat, desitja que acabi aquest mal tracte en forma d'inversions o d'un finançament expoliador. Però en segon lloc, ha apuntat Ridao, una majoria que reclama també el seu dret a decidir 'sense tuteles ni ingerències sobre les qüestions que afecten el seu dia a dia, el seu benestar, començant per un tema cabdal com són les infraestructures'.

Prealerta d'emergència a Vandellòs II

Un incident a la central nuclear Vandellòs II activa la prealerta d'emergència durant 45 minuts La central nuclear Vandellòs II ha patit una aturada no programada del seu reactor i l'actuació del sistema d'injecció de seguretat, amb entrada real d'aigua en l'atuell, segons ha informat el Consell de Seguretat Nuclear (CSN). El fet ha ocorregut a dos quarts de cinc de la matinada d'aquest mateix diumenge i una hora després s'ha declarat la prealerta d'emergència de la central. El succés s'ha produït mentre s'estaven realitzant unes proves rutinàries de control i aturada de vàlvules de la turbina i de moviment de les barres de control. Per una causa que de moment no ha pogut ser determinada, s'ha produït la inserció completa de les barres de control al nucli i l'actuació del sistema d'injecció de seguretat. Com sempre, amb l'ai al cor !!!

La Plataforma pel Dret de Decidir diu que la manifestació no era una qüestió "d'emprenyament" sinó de "dignitat" i "democràcia"

l'endemà 021207 CATr

Click To Play

El portaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir, Gerard Fernández, ha remarcat aquest diumenge que la manifestació de dissabte en què 700.000 persones, segons l'organització, i 200.000, segons xifres dels cossos de seguretat, van exigir a Barcelona el dret de gestionar les infraestructures a Catalunya, no responia a "l'emprenyament" del ciutadà, sinó a un clam per reclamar a l'estat espanyol "dignitat" i "democràcia". Els organitzadors han afirmat sentir "eufòria" per l'èxit de convocatòria, i han assenyalat que serveix de "toc d'atenció" per als partits polítics catalans i el govern espanyol. La representant de la PDD, Mònica Sabata, ha assenyalat que en els dos anys de vida de la plataforma "hem demostrat que podem ser un actor en el context polític català" i que entre els pròxims reptes, hi ha el de "seguir marcant agenda política".

1907: La gran riuada.

Els dies 21, 22 i 23 d'octubre de 1907, una riuada de l'Ebre va marcar la fita que encara recorden els nostres vells. Unes quantes plaques en són testimoni en diferents façanes de Miravet. No es conserva, ni tal vegada n'hi va haver mai, cap testimoni gràfic d'aquell succés. La fotografia d'ús generalitzat no havia arribat encara a llocs com Miravet. Els testimonis més propers cal buscar-los a Móra i Tortosa. Però al subconcient col·lectiu del poble perviu encara i, pels miravetans, "l'any 7" (1907) és una referència històrica pel que fa a les riuades com "l'any 1" (1901) ho és pel que fa a les gelades, quan es van gelar fins i tot els aulivers. Una exposició a l'església vella del cap de la vila, presenta les fotografies que s'han conservat de les riuades posteriors a l'any 7, però amb l'esperit de commemorar aquella mítica riuada. Toni Borrell, batlle de Miravet, Xavier Vega, Director dels Serveis Territorials de Cultura i Josep M. Sáez, regidor de Cultura, han inaugurat aquest migdia l'exposició. Albert Curto, director de l'Arxiu de les Terres de l'Ebre de Tortosa, ha fet una conferència sobre les riuades centrant-se en la de l'any 7 i, entre documents fotogràfics, bàsicament de Tortosa, ha reivindicat les plaques de nivell com a objectes testimonials a conservar. 1907-2007: 100 anys de la riuada

L'Ebre també té dret a decidir sobre el seu futur

Les cinc plataformes en defensa del territori a les Terres de l'Ebre van celebrar ahir a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa una assemblea unitària sota el lema «Ja n'hi ha prou» i on hi van assistir unes 600 persones. En l'acte, s'hi va acordar que es faria una manifestació el dia 15 de desembre a Tortosa, per protestar contra les agressions al territori.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, la plataforma de la Terra Alta, Salvem la Mar de l'Ebre i la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya van convocar ahir una assemblea per protestar contra les agressions al territori de les Terres de l'Ebre. En un manifest conjunt de les cinc plataformes es va acordar dur a terme una mobilització el proper dissabte 15 de desembre a les set de la tarda a Tortosa per protestar contra aquestes agressions perquè «les Terres de l'Ebre també tenen dret a decidir sobre el seu futur».

D'aquesta manera, es vol demostrar, segons el manifest, que la comunitat ebrenca ja no és la suma de ciutadans submisos sinó una «comunitat solidària entre ella i lluitadora». A més, també es va assegurar que els ebrencs i les ebrenques «lluitaran fins que el futur de les Terres de l'Ebre estigui tan assegurat com el de qualsevol altra regió del país». Un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, va afirmar que les Terres de l'Ebre són un exemple de dignitat i catalanitat i va afegir: «No hem de deixar que ningú ens tracti com uns ciutadans de segona». Panisello va intervenir en l'assemblea per recordar als assistents que, tot i la derogació del PHN, hi ha en vigor l'Annex I d'aquest pla, que preveu grans regadius. El portaveu de la PDE va dir també que la interconnexió de xarxes i el canal Xèrta-Sénia són «dos transvasaments encoberts». En finalitzar la seva intervenció, Joan Antoni Panisello va afirmar que a Catalunya «hi ha altres problemes que no són només el TAV, l'apagada de Barcelona o la tercera via del Prat».

D'altra banda, el portaveu de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, Joan Ferrando, va denunciar els perills que comporta el projecte Castor per a la salut dels ciutadans i ciutadanes, per al turisme i per a la seguretat. Segons Ferrando, no es pot confiar que l'empresa construeixi bé el dipòsit i la planta de tractament de gas «si, quan ideaven el projecte, no se'n van adonar que l'estaven situant just al davant del poble d'Alcanar».

A l'assemblea també hi va participar la Coordinadora Anticementiri Nuclear. El seu portaveu, Juli Loràs, va afirmar que es vol construir un cementiri nuclear a Vandellòs perquè «desmunten la central i hi haurà molts executius que es quedaran sense feina». El portaveu va explicar que la Coordinadora ha presentat una proposta de resolució al Parlament on s'exigeix que no s'instal·li el cementiri a Catalunya. Segons Loràs, la resolució seria presentada per ERC i ICV i va demanar a CiU que li doni suport «perquè així estarà guanyada». El portaveu de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, Manolo Sanmartin, va denunciar la massificació eòlica a la Terra Alta i va explicar que la plataforma no està en contra d'aquesta energia però sí «del model d'implantació actual». Per part seva, el membre de Salvem la Mar de l'Ebre, Lluís Comí, va afirmar que l'entitat està en contra de la ubicació de centenars de molins de vent al davant de la costa ebrenca.

Al començament de l'acte el periodista Gustau Moreno va recordar que des dels anys seixanta les Terres de l'Ebre són víctima de diverses agressions i va afirmar que l'Ebre és «una colònia per fer energia per a altres zones i l'abocador de tot allò que ningú vol». Totes les plataformes van mostrar el seu acord amb aquestes declaracions.

El portaveu de la PDE va anunciar en finalitzar l'assemblea que el proper 16 de desembre s'inaugurarà el monument a la lluita contra el PHN.

Espanyol 1 - Barça 1

Puyal 011207

Click To Play

Un temps per a cada equip i un punt per a cada un. El derbi de l'equilibri s'ha traslladat al camp i els irreconciliables enemics se n'han anat a casa contents i cabrejats igual, deixant les coses com estaven i emplaçant-se a un nou repte a la segona volta. El Barça segueix sense guanyar fora de casa i l'Espanyol segueix sense avançar el seu màxim rival a la taula, en aquest salt de qualitat i autoafirmació que perseguia. Els blaugranes han manat al camp al començar, amb un gol d'Iniesta, dos remats al travesser i diverses internades de Messi que han fet emmudir Montjuïc. Els blanc-i-blaus han rescatat l'orgull després del descans i han restablert per la via passional l'empat a la segona meitat, rescatant l'home dels gols màgics, Coro, perquè anul·lés la diana d'Iniesta. Més enllà del resultat al marcador, la notícia ha estat Ronaldinho, que viu el seu primer partit de Lliga com suplent des que va arribar al conjunt blaugrana, l'estiu de 2003, ja que el seu entrenador, Frank Rijkaard, ha decidit deixar-lo a la banqueta en el derbi barceloní davant de l'Espanyol. A la segona part el brasiler ha sortit al camp i tres minuts després ha arribat l'empat.

FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit

Centenars de milers de ciutadans exigeixen el dret a decidir de Catalunya

La convocatòria de la plataforma pel Dret de Decidir ha aconseguit una resposta multitudinària per part de la societat civil catalana Manifest 011207 CATinfo

Click To Play

La manifestació convocada aquest dissabte per la Plataforma pel Dret de Decidir ha reunit 750.000 persones pels carrers més cèntrics de Barcelona, segons la portaveu de l'entitat organitzadora, Mònica Sabata. Per la seva banda, segons la Sala Conjunta de Comandament, formada per la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra i el Cos Nacional de Policia, ha xifrat els manifestants en 200.000. La marxa ha començat a les cinc de la tarda a la Plaça de Catalunya i pocs minuts després de les set de la tarda encara hi havia manifestants baixant pel carrer de Via Laietana. Entre els assistents més destacats, hi ha hagut els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i l'expresident del Parlament, Heribert Barrera. La Plataforma pel Dret de Decidir, convocadora de l'acte, ha donat poc després el tret de sortida de la manifestació per reclamar el traspàs de les infraestructures a Catalunya. Un primer bloc amb membres de la plataforma i de mig miler de personalitats de l'àmbit cultural i social ha encapçalat la comitiva, que ha tingut com a punt de partida la plaça d'Urquinaona –en l'encreuament del carrer Fontanella amb la Via Laietana- i que finalitzarà, amb la lectura del manifest, a l'estació de França de Barcelona. Passades les set de la tarda ja s'havia donat lectura alprimer dels manifestos previstos a l'alçada de l'avinguda del Marquès de l'Argentera, tot i que la cua de la manifestació encara no havia sortit de la plaça de Catalunya. La marxa compta amb el suport de 200 entitats i de més de 30 formacions polítiques d'arreu dels Països Catalans; entre les quals hi ha representants de CiU, ERC, ICV i EUiA. La portaveu de la plataforma, Mònica Sabata, ha assenyalat que la previsió és que la manifestació "serà important" pel que fa a l'assistència de gent, tot i que no ha volgut vaticinar si serà més nombrosa que la del 18 de febrer del 2006, i que duia per lema Som una Nació, tenim el dret a decidir. L'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall participa, finalment, aquest dissabte a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir. El també expresident del PSC, formació política que ha decidit no participar a l'acte, forma part de la protesta amb Omnium Cultural. Maragall no és l'únic expresident que participa a la manifestació, ja que també hi és Jordi Pujol.

Som una nació i diem Prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures!

La manifestació de Barcelona pren el pols de la indignació La manifestació d’aquesta tarda a Barcelona pel dret a decidir en les infraestructures està aixecant una expectació inusual, perquè tots els indicadors apunten que pot ser realment massiva. Els organitzadors no amaguen el seu convenciment que serà multitudinària. Sota una pancarta amb el lema Som una nació i diem prou. Tenim el dret a decidir sobre les infraestructures, la Plataforma pel Dret de Decidir encara rebia ahir adhesions de prestigi, que s’afegeixen a les de Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Heribert Barrera. Entre el centenar de personalitats que encapçalaran la marxa en un primer bloc, s’ha confirmat la incorporació del president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, i en nom de l’AVUI, el president del consell editorial, Vicent Sanchis. En aquest primer bloc també hi seran la majoria de les entitats adherides a la plataforma. En un segon bloc de la manifestació hi haurà altres entitats que han volgut significar-se amb una pancarta pròpia, entre les quals Òmnium Cultural, i també les nombroses persones que pensen acudir a l’acte a títol individual. La Plataforma calcula que més de 180 autocars es desplaçaran aquest migdia cap a Barcelona. En el tercer bloc de la marxa hi aniran els partits polítics que donen suport a la protesta, per ordre parlamentari: CiU, ERC, ICV-EUiA i finalment la CUP. Tots ells han acceptat cedir el protagonisme a la societat civil, i en això la Plataforma ha estat taxativa. Jordi Pujol, Artur Mas i Josep Antoni Duran aniran al capdavant dels simpatitzants de CiU, mentre que en els d’ERC hi seran Josep-Lluís Carod i Joan Puigcercós, i en els d’ICV-EUiA tots els dirigents excepte el conseller d’Interior, Joan Saura. Una de les últimes decisions que va prendre ahir la Plataforma va ser la tria de les personalitats que llegiran el manifest. En quatre torns i a mesura que arribin els manifestants al final, a l’Estació de França, sortiran a llegir el text per parelles Gerard Fernández i Mònica Sabata, portaveus de la Plataforma; l’historiador Oriol Junqueras i el vocal del CGPJ Alfons López Tena; l’acordionista de La Carrau Núria Lozano i el portaveu de la plataforma pel Transport Públic Ricard Riol; i l’escriptor Vicenç Villatoro i l’actriu Carme Sansa.

1 de desembre: Dia mundial contra la SIDA

El sexe sense preservatiu és el principal responsable de les últimes infeccions pel virus de la sida. El Ministeri de Sanitat va advertir ahir que s'està produint un canvi de patró epidemiològic que ha convertit el sexe sense protecció - heterosexual i homosexual- en la via més freqüent de transmissió del virus. L'informe ministerial sobre la sida a Espanya adverteix a més que "la malaltia mostra una tendència a estendre's des de poblacions especialment vulnerables cap a la població general".

La fundació holandesa Jippy comercialitza preservatius a tota Europa a 10 cèntims d'Euro.

Segons aquesta fundació, els preus del condons són molt cars, però, en realitat, els costos de producció són molt baixos. Per això, ha creat una pàgina web des d'on es poden sol·licitar els condons a baix preu.

La campanya Jippy va destinada a adolescents d'entre 12 i 23 anys i, a Holanda, compta amb el suport de metges i polítics.

Segons els Comitè Europeu, un 10% de les 25.000 persones que anualment s'infecten del VIH a Europa tenen entre 15 i 24 anys. Jippy neix amb l'objectiu de conscienciar als joves de la importància del sexe segur per prevenir malalties, com la SIDA.

El 74% dels rius catalans estan malalts o en presenten els primers símptomes

L'informe anual del Projecte Rius indica que el 74% dels rius catalans continuen presentant primers símptomes de malaltia o estan malalts, tot i que cada any els resultats de qualitat són lleugerament millors. La majoria de rius en mal estat corresponen a les conques del Llobregat i el Besòs, les més castigades pel desenvolupament industrial i urbà. El 46% d'aquests rius presenten primers símptomes de malaltia que indiquen mala qualitat de l'aigua i el medi, el 21% es consideren rius malalts, el 3% estan en estat greu i el 4% en situació molt greu. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen de les dades que grups de voluntaris d'aquest projecte recullen cada primavera i tardor des de fa deu anys.