L'Aragó garantirà per llei el dret a una educació en català

La Chunta i Izquierda Unida asseguren que la proposta queda curta Malgrat el conflicte amb les obres d'art de la Franja encara cuegi, no tot el que arriba de l'Aragó són males notícies. Després de dècades de reivindicació, sobretot a la Franja, sembla que el Govern aragonès està decidit a donar algun tipus d'estatus al català a la Franja. Segons diversos estudis, el 90% de la població el sap parlar, el primer el President Marcel·lí Iglesias, nascut a la comarca del Matarranya. Així, aquests dies s'ha sabut que el PSOE aragonès prepara un avantprojecte de llei per tal de reconèixer la llengua catalana com una llei 'pròpia i històrica' de l'autonomia, de manera que s'acabaria garantit el tan demanat trilingüisme: els nens aragonesos podran estudiar en llengua catalana i els ciutadans de l'Aragó tindran el dret de ser atesos per l'administració en català, castellà o aragonès. La nova llei, que continuaria establint el castellà com l'únic idioma 'oficial', ja ha topat amb el rebuig del PP, que considera que el català és 'aliè' als aragonesos, i compta amb els elogis de CHA i IU, que tot i així consideren que es queda curta i hauria d'aprofundir encara més en la normalització lingüística del català.

Sporting de Gijón 1 - Barça 6

Puyal 210908

Click To Play

Hi ha gols made in Barça i altres made in Guardiola, tots valen per guanyar el primer partit a la Lliga i, sobretot, per guanyar temps amb una balsàmica golejada a El Molinón (1-6). El primer gol blaugrana a l'Sporting, el de Xavi, el petit, el millor jugador de l'última Eurocopa, el mateix que s'ha encapritxat a besar la xarxa cada cop que s'acosta de puntetes a l'àrea. Una delícia de jugada. Pur Barça. Sergio Busquets, el pivot que es va trobar Guardiola a Tercera Divisió fa un any i l'ha posat a Primera sense que li tremolés la mà, ha obert la pilota a la banda esquerra. Gairebé sense mirar. Ho té tan interioritzat Sergio que faria una passada així fins i tot al menjador de casa seva. Allà esperava Iniesta, un prodigi de futbolista. Ha agafat suaument la pilota i ha començat a traçar un sinuós eslàlom --"me'n vaig a la dreta, giro a l'esquerra", semblava dir Andrés--, burlant-se del pobre Sastre, el lateral dret de l'Sporting, fins que ha aixecat el cap i ha vist la diminuta i valuosa figura de Xavi. ¿Es pot fer conduint la pilota i corrent al mateix temps mentre es menja el defensa i l'herba? Si ets Iniesta, sí. Sergio ha passat, Andrés ha hipnotitzat i Xavi ha emergit per rematar subtilment de cap una jugada de cine. Sense necessitat de les estrelles, sense haver de recórrer al millor Messi o al majestuós Eto'o, el Barça ja guanyava un partit que ha començat amb aire hostil. Impulsat per un públic extraordinari --25.000 persones fan més soroll i animen més que 100.000 al Camp Nou--, l'Sporting ha arrencat a tot tren; el Barça, ha resistit. I dret. En poc més de 10 minuts han passat moltes més coses que en una hora a Sòria. Amb el bon futbol, l'equip blaugrana ha amansit el rival, ha silenciat la grada i ha marxat al descans amb un còmode 0-2 gràcies a una altra jugada d'estratègia. Xavi ha tret un córner, Puyol ha rematat de cap i Eto'o, gairebé agafat al pal esquerre, ha tocat de cap per a tranquil·litat de Guardiola. I de Tito Vilanova, el seu ajudant, el paio que dibuixa les fletxes a la pissarra i després surten perfectes al camp. Ha somrigut feliç i alleujat. Una altra acció a pilota parada, un altre gol del Barça. No és la solució miraculosa, però et dóna punts. Molts més dels que sembla. Tota l'energia que havia col·locat inicialment un atrevit Sporting s'ha diluit. Ha estat valent Manolo Preciado, el tècnic de l'equip asturià. Però el Barcelona no només li ha pres la pilota, cosa habitual amb tots els seus rivals, sinó que l'ha angoixat de tal manera que fins i tot Jorge s'ha marcat un autogol, el tercer blaugrana només començar la segona meitat. Un altre que neix de la pissarra de Vilanova. Però un minut després, l'orgull de l'Sporting li ha permès batre Valdés. Semblava que el Barça encara s'estava abraçant quan Maldonado ha afusellat i el partit s'ha tornat a agitar. Fins a l'expulsió de Gerard, el central català del conjunt blanc-i-vermell, que ha pagat un clamorós error de Sergio, el seu porter. No hi ha hagut cap pausa al partit. No han deixat de succeir coses, i moltes d'elles interessants. ¿Quines? Messi ha jugat més temps de davanter centre que Eto'o, condemnat a la banda dreta. Keita comença a entonar-se una mica, encara que tingui el punt de mira desviat i Xavi està immens. Sergio juga com si tota la vida hagués estat en el primer equip i per acabar amb tant debat setmanal Guardiola ha fet sortir Bojan abans que Pedro. D'extrem dret, això sí, perquè Leo era el nou. Per acabar un partit plàcid, guanyat amb bon joc, amb un futbol intens i ràpid, Bojan, Xavi, Messi i Iniesta s'han fos amb un gol made in Barça. El primer ha estat de Xavi, l'últim d'Iniesta, però ha arribat Leo i s'ha unit a la festa amb dos gols més. Un set a l'Sporting. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Les despulles d'Irla reposaran en un mausoleu a Sant Feliu de Guíxols

Les despulles de l'expresident de la Generalitat a l'exili Josep Irla seran traslladades a un mausoleu en el mateix cementiri de Sant Feliu de Guíxols, on hi ha la seva tomba. Així ho va anunciar ahir el vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, durant l'acte institucional d'homenatge a Irla, celebrat al Palau de la Generalitat. La possibilitat de construir un mausoleu ja havia estat apuntada per Carod abans, donant resposta als desitjos de les autoritats locals i la família d'Irla.

Amb el mausoleu, el republicà Josep Irla tindrà «tota la dignitat que es mereix la figura d'un president de Catalunya», segons va dir Carod-Rovira, que també va recordar el que el mateix Irla havia escrit sobre Francesc Macià: «És bo que els pobles no oblidin aquells que amb més abnegació els han servit.» El 1940, afusellat Lluís Companys, va ser proclamat president de la Generalitat a l'exili. El president del Parlament, Ernest Benach, va reclamar ahir per a Irla més reconeixement «del que ha tingut fins ara». L'expresident a l'exili va morir el 19 de setembre de 1958, a Sant Rafèu (Provença). Les seves despulles van ser traslladades l'any 1981 a Sant Feliu de Guíxols, la seva població natal.

Viquipèdia: Josep Irla

Avui: Ridao demana a la Generalitat que reclami judicialment l'anul·lació del judici a Companys

Trenta anys d'Amnistia Internacional a Catalunya

Piperrak-Basta Ya

Click To Play

El 1961 l'advocat anglès Peter Benenson (1921-2005) publicava un article a The Observer titulat 'Els presoners oblidats'. Hi donava a conèixer Amnistia Internacional, i en un parell d'anys ja s'havia estès a més d'una dotzena de països occidentals. No va ser fins el 1976 que es va fundar a Barcelona, però les autoritats espanyoles no li van concedir la legalitat fins el 1978. Avui, Barcelona li ret homenatge dins les Festes de la Mercè. L'homenatge s'ha estès a tot el cap de setmana. Des de divendres que es pot visitar a la carpa central de la Mostra d'entitats de plaça Catalunya una exposició sobre els trenta anys de l'organització. Avui, l'ajuntament de Barcelona li oferirà un reconeixement amb un acte on hi participaran el president d'Amnistia Internacional a Catalunya, Pep Parès, l'actor Jordi Dauder, que conduirà l'acte, i un representant de l'alcaldia. L'organització va operar en la clandestinitat durant dos anys. El primer local que va tenir va ser un espai que li va concedir la Fundació Jaume Bofill. Allà, el 15 de juliol de 1977, any en què l'organització mundial rebia el Nobel de la Pau, s'hi celebrava l'assamblea constituent, en la qual Manel Casanoves en va sortir escollit president. Altres membres fundadors que van assistir-hi van ser Maria Lluïsa Borràs, Silvia Escobar i David McKay. La primera campanya que va fer l'organització fou una exposició a la Fundació Miró per recollir diners per als presos polítics. Els primers anys de presència a Barcelona, i en plena transició de la dictadura a la democràcia, Amnistia va tenir molta feina a defensar la llibertat d'expressió dels ciutadans. Una de les tasques en què va treballar fou la defensa d'Albert Boadella i els membres dels Joglars, a qui les autoritats judicials havien empresonat per l'obra 'La Torna'. En una societat en què els feixistes es resistien a perdre el poder, l'activitat de l'organització va topar amb l'oposició de grups d'ultra-dreta, que l'any 1979 van posar una bomba a la delegació de Madrid. L'organització també es va sentir amenaçada durant les hores que va durar el cop d'estat del 23 de febrer de 1981, i va enviar la llista de socis a l'ambaixada francesa. Des d'aleshores i fins a l'actualitat, el nombre de socis ha anat creixent, i l'organització ha obert delegacions a diferents ciutats del país, tant del Principat, com del País Valencià i les Illes Balears. A nivell global, Amnistia Internacional té 2,2 milions de socis.

La Plataforma pel Dret de Decidir prepara una gran marxa contra el Tribunal Constitucional

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) prepara una altra mobilització. Després de l'acte que va fer davant del Palau de Justícia de Barcelona el 7 de setembre per qüestionar que el Tribunal Constitucional (TC) tingui la potestat de laminar l'Estatut, la plataforma d'entitats està dissenyant el que serà la seva tercera gran manifestació, segons que ha pogut saber l'AVUI. Una marxa que seria la resposta a una possible sentència adversa del Tribunal Constitucional al text estatuari, però també a un mal acord en el sistema de finançament.

La Plataforma pel Dret de Decidir convocarà a principis d'octubre una reunió conjunta amb les entitats i partits polítics (CiU, ERC i ICV) que van donar suport a la concentració del 7 de setembre per promoure una gran manifestació pels carrers de Barcelona. Després de la protesta que alguns membres de la PDD van fer davant de la seu del TC a Madrid durant la Diada i de boicotejar la conferència d'Alfonso Guerra, president de la Comissió Constitucional del Congrés, dilluns passat al Teatre Romea, la plataforma vol escenificar la unitat de la societat civil davant d'aquesta "ingerència" de l'Estat espanyol. Tot i que la PDD sempre s'ha posicionat en contra de la via estatutària, que considera "esgotada", fonts de l'entitat assenyalen que faran una crida a sortir al carrer per defensar la "democràcia i la dignitat del poble català". Els seus impulsors intentaran que s'hi sumi el PSC, que fins ara s'ha desmarcat de les anteriors mobilitzacions, amb la voluntat de donar un caràcter transversal a la convocatòria. Una altra de les incògnites serà saber si s'hi adhereixen els dos principals sindicats del país, CCOO i UGT, tenint en compte que no van participar en les dues manifestacions multitudinàries de la PDD. La primera, en plenes retallades en la negociació de l'Estatut, es va fer el febrer del 2006 sota el lema Som una nació i tenim el dret de decidir. La segona, el febrer del 2008, reclamava la gestió pròpia de les infraestructures, arran del caos de Rodalies de Renfe.

21 de setembre, Dia de la Pau i la no-violència

El 1981 una resolució de les Nacions Unides aprovava que el 21 de setembre fos el Dia de la Pau ('Peace Day'), una crida als governs i territoris del món per posar punt i final als conflictes violents. La data també marca, des del 2001, una crida a l'alto el foc mundial que, escoltada o no, pretén que els ciutadans atrapats enmig d'una guerra puguin accedir a assistència mèdica, aigua i aliments. Organitzacions de tot el món s'han adherit a la convocatòria.

Al voltant del Dia de la Pau han anat sorgint activitats i celebracions paral·leles arreu del món, entre les quals Peace One Day, del director britànic Jeremy Gilley, que fa servir el cinema per promoure la pau.

La xarxa ThinkPeace organitza sessions de stand-up comedy a diferents locals de tot el món amb la intenció de promoure aquest dia. Roots & Shoots és un programa on hi participen milers de joves de diferents països, involucrats a promoure la pau. La United Religions Initiative aglutina organitzacions religioses d'arreu que treballen plegades per un objectiu. I amb un to més festiu, l'Earthdance promou la pau des de 1996 a partir de la música i el ball.

En un país multicolor...

El 2009 es farà un simulacre d'emergència a Ascó i Vandellòs, el primer després de 20 anys En un país multicolor

Click To Play

L'acord signat entre el Departament d'Interior i el Consell de Seguretat Nuclear ha satisfet els alcaldes de l'àrea nuclear del Camp de Tarragona i l'Ebre, que ahir es van reunir a Tortosa amb el secretari general d'Interior, Joan Boada. L'acord permetrà a la Generalitat rebre informació immediata de qualsevol incident, tant si s'activa el pla Penta com si no. El Centre d'Emergències de Catalunya reenviarà aquesta informació via telemàtica als ajuntaments afectats. Al marge d'aquest nou protocol d'actuació, els alcaldes celebren el compromís del govern d'abordar la modificació del Penta per adaptar-se a les necessitats actuals. «Fa vint anys es va crear l'AMAC amb unes premisses bàsiques, però l'evolució de la societat ens fa adonar que hem fet curt», va manifestar l'alcalde de Vandellòs, Josep Castellnou. En aquest sentit, els alcaldes de l'àrea nuclear d'Ascó i Vandellòs es mostren satisfets per l'acord aconseguit entre la Generalitat i el Consell de Seguretat Nuclear. «Se'ns ha presentat un protocol que és l'inici de la millora del pla d'emergències nuclears de Tarragona», va dir Castellnou. La Generalitat i els ajuntaments reclamaran a l'Estat la revisió del pla Penta. «Donarem suport a les reivindicacions dels municipis afectats com ara l'ampliació de la megafonia, la millora de les línies d'evacuació, etc.», va explicar Boada. Amb aquestes mesures es pretenen evitar situacions com les viscudes darrerament durant la fuita radioactiva d'Ascó I i l'incendi de Vandellòs II, quan ha regnat la manca d'informació. Una altra de les reivindicacions dels alcaldes dels municipis de l'àrea nuclear és la realització d'un simulacre d'emergència general. «Des que l'any 1987 es va fer la prova a Vandellòs II no s'ha fet cap més simulacre», va assenyalar el director general de Protecció Civil, Joan Ramon Mora, que també va assistir a la reunió de presentació del protocol signat entre la Generalitat i el Consell de Seguretat Nuclear. En aquest sentit, els ajuntaments i la Generalitat faran la petició a l'Estat perquè el 2009 es faci un simulacre d'accident nuclear. «Fa massa anys del darrer simulacre», va admetre Boada. «S'han de fer simulacres perquè la població aprengui a conviure amb aquest tipus d'instal·lacions», va manifestar l'alcalde de Vandellòs. També l'alcalde d'Ascó, Rafel Vidal, considera que els simulacres i la informació i formació a la població són importants. «Fa vint-i-cinc anys que vivim amb les nuclears però encara no hi ha convivència», va dir Vidal.

VilaWeb/ElPunt: Satisfacció entre els alcaldes pel compromís de revisar el pla Penta

Montilla diu a l’Alguer que l’estat espanyol s’ha d’adaptar al federalisme

El president visita avui la ciutat en motiu dels 60 anys de l’autonomia sarda El president de la Generalitat, José Montilla, visita avui la ciutat de l’Alguer, convidat pel president de la regió sarda Renatu Sori, en motiu del 60è aniversari de l’autonomia especial sarda. Montilla ha participat en una taula rodona sobre estatuts d’autonomia, durant la qual ha declarat que l’estat espanyol ha d’adaptar les seves institucions per a tendir cap a un estat federal. A la taula rodona hi ha participat també el president basc Juan José Ibarretxe.

Montilla també ha dit que l'actual model de finançament és indefensable perquè ha perjudicat Catalunya, 'que aporta més diners que la mitjana, però en rep menys'. També ha defensat que la negociació sobre aquest aspecte amb el govern espanyol havia de ser bilateral.

També hi han intervingut el president de la regió de Sicília, Raffaele Lombardo; el president de la província autònoma de Trento, Lorenzo Dellai; el president emèrit de la República italiana, Francesco Cossiga, i el president del Conselvial Regional de Sardenya, Giacomo Spissu.

El cap de l’executiu català visitarà aquesta tarda les entitats catalanes amb seu a l’Alguer, com Òmnium Cultural, entitat que treballa des de fa quinze anys pel manteniment de la llengua catalana a la ciutat. També visitarà l’Obra Cultural de l’Alguer, i el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori. Avui: Montilla explica a Sardenya que negocia el finançament de tu a tu amb Madrid i amb el suport de CiU

Deu mil manifestants a Nantes, per la reunificació bretona

Deu mil persones han desfilat aquest migdia pel centre de Nantes per a reclamar la reunificació de la seva regió amb la resta de Bretanya. Els manifestants han reclamat també l'oficialitat de la llengua bretona i el respecte a les entitats culturals amateurs, amenaçades per una llei francesa. La desfilada ha donat inici al Festimanif, que continua amb música fins a la matinada.

Tot de grups polítics i entitats culturals de la Bretanya han donat suport a aquesta manifestació per reclamar la reunificació de la Bretanya. Nantes no en forma part oficialment degut a la segregació des de fa més de seixanta anys.

Ouest France: 8 000 manifestants à Nantes pour défendre l'expression de la culture bretonne

Vídeo: Els Bretons reclamen la reunificació

"An Alarc'h" (El cigne), un dels himnes de la música bretona cantat a cor per lo milloret de la música bretona: Gilles Servat, Dan Ar Braz, Tri Yann, Alan Stivell i L'héritage des Celtes.

Cercabloc.cat, un nou directori de blocs en català

Si sou lectors habituals de blocs, segur que ja coneixeu Catapings.cat i Bitàcoles.net, els principals directoris de blocs en català que mostren els que s'han actualitzat les últimes vint-i-quatre hores. Doncs bé, ara d'hi ha un altre de nou: Cercabloc.cat, que mostra els blocs segons el lloc des d'on s'escriuen. Amb la tecnologia de Google Maps podeu visitar comarca per comarca els blocs que s'hi publiquen.

El directori, a més, també inclou una pàgina amb informació per a cada bloc registrat, hi trobareu una imatge del bloc, enllaços amb els últims articles publicats, una breu descripció i la seva posició en una sèrie de rànquings. Si a més de llegir blocs en teniu un, podeu registrar-vos-hi per incloure'l al directori.

L'Audiència Nacional obre diligències per la crema de retrats dels borbons el passat Onze de Setembre

L'Estado es rearma. Volen marcar territori de totes totes i això no s'acabarà aquí. Per quan vingui un altre juny... L'Audiència Nacional ha acordat obrir diligències per la crema de retrats dels borbons i banderes espanyoles i franceses al passeig del Born de Barcelona durant la celebració de la Diada. El departament d'Interior ha fet arribar les identificacions de diversos participants en la manifestació, tal com havia sol·licitat el fiscal en cap del tribunal, Javier Zaragoza, que considera que els fets constitueixen un delicte d'ultratge a Espanya i injúries greus a la corona.

Els Mossos d'Esquadra segueixen treballant en la identificació de la resta de participants en els fets dels quals encara no consta el nom. Amb les dades que ja han arribat a Madrid, la fiscalia començarà a citar els denunciats per declarar a l'Audiència Nacional.

La fiscalia va demanar a la conselleria d'Interior que proporcionés informació "amb la màxima urgència possible" sobre les actuacions realitzades pels Mossos d'Esquadra sobre la crema de retrats dels borbons i de banderes d'Espanya i de França al passeig del Born de Barcelona durant la celebració de la Diada Nacional.

El fiscal del tribunal, Javier Zaragoza, vol tenir proves que "acreditin la realització dels fets" que i facin possible la identificació dels "executors materials" d'aquests actes.

Música i parlaments per retre homenatge a Xirinacs

L'ex-senador Lluís Maria Xirinacs, que morí l'agost de l'any passat, rebrà un homenatge al Palau de la Música Catalana, el 13 d'octubre a les nou del vespre, en un acte amb actuacions musicals i diversos parlaments que durà per nom 'Xirinacs al Palau'. Els organitzadors han explicat que no busquen fer un homenatge nostàlgic i que, amb aquest motiu, han escollit una bona colla de grups d'estils ben diferents per animar els assistents.

L'actor Joel Joan, un dels organitzadors, ha explicat que el toc musical de l'acte el posarien els grups De Calaix, Maria del Mar Bonet, Feliu Ventura, Elèctrica Dharma, Obrint Pas, la Coral Sant Jordi, Joan Reig amb Refugi, Aramateix, At versaris, Manel Camp i Jaume Arnella. A l'acte, que durarà uns noranta minuts, hi intervindran també diverses personalitats per explicar qui va ser Xirinacs i quin era el seu compromís amb el país. En concret, parlaran l'historiador Oriol Junqueras; el periodista i escriptor Víctor Alexandre; el sacerdot i escriptor Josep Dalmau; l'activista Josep Guia; la doctora en filologia catalana, Rosa Calafat; el president del Servei de Participació i Sostenibilitat (PAS), Lluís Planes; i l'economista i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres. També s'hi projectarà un vídeo amb declaracions de diverses personalitats que han volgut mostrar el seu suport a Xirinacs, com Vicent Sanchis o Josep Cuní.

La Generalitat i els municipis catalans en àrees nuclears demanaran a l'Estat la revisió del pla PENTA i un simulacre d'emergència

El Govern i els ajuntaments de les àrees nuclears catalanes demanaran conjuntament a l'Estat que el pròxim 2009 es dugui a terme un simulacre general d'emergència nuclear, ja que fa més de 20 anys que no se'n fa cap, així com una actualització del Pla d'Emergències Nuclears de Tarragona (PENTA). Els alcaldes dels municipis propers a les centrals nuclears catalanes i el secretari general del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, han acordat fer aquestes peticions al govern espanyol en el transcurs de la reunió que han mantingut aquest divendres, en la qual Boada ha explicat amb detall el protocol signat amb el Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

VilaWeb/ElPunt: La Generalitat rebrà informació «immediata» dels incidents nuclears via correu electrònic. Per pixar-se de la rissa!!!

Oriol Junqueras: Virtuts pansides

En la confusa primera meitat del segle XX, Wittgenstein constatava que: "El llenguatge és un veritable laberint. Segons d'on véns, et saps orientar; però, sovint, si arribes a aquest mateix indret per un altre camí, ja no et retrobes mai més...". I, probablement, l'actual perplexitat de la societat catalana deriva de la manifesta incapacitat, que hem demostrat durant les darreres dècades, a l'hora de compartir un ventall de referents intel·lectuals, de seguir una trajectòria política col·lectiva i fer servir un vocabulari més o menys consensuat. La multiplicitat dels nostres orígens emocionals i ideològics hauria de ser extremadament enriquidora, però la manca d'un clar projecte de futur ens impedeix avançar en cap direcció concreta. Els nostres enemics són poderosos. De ben segur que Sèneca ens en felicitaria, atès que sabia que "sense uns adversaris adequats, les nostres virtuts es panseixen". I, certament, després de diversos segles d'experiència, l'Estat espanyol ha après a fer-nos por, a alimentar la nostra vanitat i a satisfer els nostres petits afanys de lucre... en dosis que cada vegada li resulten més barates. Tal com Newton va formular matemàticament, qualsevol cos en repòs o en moviment tendirà a mantenir-se en aquest estat, si no hi intervé cap altra força. I, sens dubte, les inèrcies psicològiques i sociològiques no en són pas una excepció. Ans al contrari. En aquest sentit, hauríem de tenir ben present que Stefan Zweig ja ens va advertir que "la mesura més segura de qualsevol força és la resistència que ha de vèncer"; i el mateix Wittgenstein va reblar el clau de la nostra pròpia responsabilitat, en assegurar que tan sols serà revolucionari "qui pugui revolucionar-se ell mateix".

Carod perd el control d'ERC a Tarragona pels pèls

Un estretíssim marge de 12 vots -195 contra 183- va donar ahir a la nit la presidència de la federació regional d'ERC al Camp de Tarragona a l'exalcalde de la Secuita Albert Pereira, al capdavant d'una candidatura renovadora i alhora crítica amb la direcció del partit els darrers anys, enfront d'Adam Manyé, que encapçalava una llista igualment renovadora però més afí a les tesis de l'expresident, Josep-Lluís Carod-Rovira. El congrés regional, que es va fer a Reus, va tenir un rècord de participació.

Tot just acabat de nomenar, l'exalcalde la Secuita -que també va veure aprovada la seva llista a la permanent- dibuixava un discurs de mà estesa, demanant sobretot als militants que no l'havien votat un marge de confiança.

Manyé, pel seu cantó, es posava «a disposició del nou president regional»: «Pereira ha de gestionar ara la victòria, té feina i li he desitjat els millors èxits».

VilaWeb/ElPunt: Reagrupament Independentista diu que no usarà la victòria de Tarragona amb finalitats partidistes

Un jutge crida a declarar un batlle per haver penjat l'estelada

Sant Martí de Tous, a l'Anoia, es va sumar a la campanya de la comissió 100 anys d'estelada El batlle de Sant Martí de Tous (Anoia), David Alquézar, va haver de declarar dilluns en un jutjat de Barcelona arran d'un recurs contenciós-administratiu que va interposar la delegació del govern espanyol a Barcelona perquè havia penjat l'estelada l'Onze de Setembre. El van acompanyar el secretari general del partit, Joan Ridao, i el de política municipal, Marc Sangles, que critica l'excés de zel de la delegació en un tema que diu que mai no ha generat conflictivitat a Catalunya. Sangles explica que la delegació es basa en un tecnicisme per impugnar la decisió del ple municipal de penjar l'estelada. El batlle explica que la moció va ser aprovada pel vots dels tres regidors d'ERC i amb les abstencions de CiU (3) i PSC (2). A més, argumenta que l'ajuntament és en obres i que per això no hi havia cap bandera als pals oficials, sinó que es va penjar l'estelada al balcó de darrera del consistori. Lamenta que es posin traves a un acord del plenari i espera que el recurs no tingui més conseqüències.

El Congrés Mundial de la Natura debatrà sobre la conservació del Delta de l'Ebre

El Congrés Mundial de la Natura, que se celebrarà del 5 al 12 d'octubre a Barcelona, tindrà com a un dels seus temes de debat la conservació de la conca i el Delta de l'Ebre. El debat ha estat proposat pel grup ecologista Mediterrània-CIE per promoure la conservació i el desenvolupament sostenible de la regió deltaica. L'entitat ha instat les administracions espanyoles i europees a rebutjar les mesures que afectin negativament els rius i les seves condicions ecològiques, com ara els transvasaments, alhora que ha demanat el suport de les organitzacions internacionals a les administracions espanyoles en la implementació de polítiques de protecció i conservació de l'Ebre i el Delta.