Nova batalla per defensar el delta de l'Ebre. Però en aquesta ocasió no es tracta d'una mobilització per oposar-se a un macrotransvasament específic. Les entitats cíviques del sud de Tarragona es manifestaran demà a Barcelona per reclamar al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí que fixi "d'una vegada" els cabals mínims que ha de ser preservats en el tram final de l'Ebre. Aquestes entitats han donat la veu d'alerta en conèixer el contingut de l'esborrany del nou pla hidrològic de la conca de l'Ebre, que apunta un reguitzell de noves captacions a l'Ebre (regadius i obres hidràuliques ...) que amenacen, segons ells, de deixar la desembocadura sense suficient cabal. Si el tram final de l'Ebre perd massa volum d'aigua, es reduiran les aportacions de sediments, de manera que s'agreujaria l'actual retrocés que pateix el Delta.
El pla hidrològic de la conca de l'Ebre havia d'estar aprovat el desembre de l'any 2009 i remès a Brussel el març d'aquest any. Josep Puxeu, secretario de Estado de Medio rural y Agua, afirma que el retraso se ha debido a que todos los planes hidrológicos españoles (Ebro, Tajo...) debían estar acabados conjuntamente y ser enviados a la UE, pero eso no ha sido posible por la "bronca política, no técnica" surgida estos meses y que ha enfrentado a comunidades entre sí. Josep Puxeu, secretari d'Estat de Medi rural i Aigua, afirma que el retard s'ha degut a que tots els plans hidrològics espanyols (Ebre, Tajo ...) havien d'estar acabats conjuntament i ser enviats a la UE, però això no ha estat possible per la "bronca política, no tècnica" sorgida aquests mesos i que ha enfrontat a comunitats entre si. "Els plans seran enviats a la UE a mesura que estiguin fets.
L'esborrany del nou pla hidrològic de l'Ebre (que està elaborant la Confederació Hidrogràfica, amb seu a Saragossa) és el centre de la polèmica. El document parla d'unes expectatives potencials de creació de 402.166 hectàrees de nous regadius i d'un increment de la capacitat de regulació de la conca en uns 2.022 hectòmetres cúbics l'any, el que significa una quantitat que duplicaria el transvasament de l'Ebre programat pel govern del PP al any 2002, denuncien aquestes entitats.
"La suma de regadius i compromisos de subministrament d'aigua que ha anat assumint el Ministeri, units al Pacte de l'Aigua d'Aragó o els canals del Segarra-Garrigues i Xerta-Sénia, suposen un volum d'extracció d'aigua a l'Ebre que són una amenaça directa per al Delta ", assenyala Manolo Tomàs, dirigent de la Plataforma en Defensa de l'Ebre
Sorprenentment, la directora general de l'Aigua del Ministeri, Marta Morén, precisa que les xifres sobre nous regadius a la conca de l'Ebre aparegudes en el document "són un error" i que aquestes quantitats eren "només un punt de partida" procedent de la planificació de 1998. "Ha estat un retalla i enganxa, però alguns d'aquests regadius ja estan fets i altres no es faran mai. És un nombre de màxims, la xifra està inflada, i he demanat a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre que la corregeixi. Caldrà veure quins d'aquests nous regadius són tècnica, econòmica i ambientalment viables. A més, no hi ha diners per a tot això ", va declarar Marta Morén per rectificar el document.
No obstant això, per la Plataforma de Defensa de l'Ebre, que ja va encapçalar l'oposició al transvasament programat a l'Ebre el 2002, les xifres presentades són l'evidència dels perills que amenacen al Delta. Per això, ha demanat al Ministeri de Medi Ambient fixi i als cabals ecològics en el tram final de l'Ebre si vol acabar amb la desconfiança.
Aquest "error" s'uneix al fet que l'elaboració del pla hidrològic de la conca de l'Ebre s'està retardant. El Ministeri de Medi Ambient havia d'haver aprovat el passat mes de desembre (incloent la reserva dels cabals mínims de manteniment que ha de portar el tram final del riu per protegir el Delta). Però l'exhaustiva recopilació de peticions d'aigua a la conca del riu i el llarg procés participatiu per concertar el pla han impedit fins ara quadrar els números i han retardat aquesta tasca.
El percentatge de participació a la consulta sobre la independència de Sabadell, que ha estat d'un 13,76%, ha superat el de la consulta sobre la Diagonal que va organitzar l'Ajuntament de Barcelona fa dues setmanes i que va assolir un 12,17%. Ho ha subratllat aquest diumenge al vespre el director de campanya de la votació de Sabadell, Marc Monràs, qui també ha informat que a Sabadell s'han aconseguit un 92% de vots pel sí. Segons Monràs, la inversió a Sabadell ha estat de 0,23 euros per habitant, 10 vegades menys que en la consulta de Barcelona. Monràs no ha estat l'únic que ha comparat els resultats de les consultes independentistes amb la de la Diagonal i el 12,17% aconseguit pel PSC barceloní ja comença a esdevenir la nova referència de cara a les properes votacions sobre la independència.
