Conseqüència directa de l'espoli sense límit. Sense espoli tindríem superàbit fiscal! Lladres!
La crisi ha obligat les administracions a fer despeses extres per reduir-ne l'impacte mentre els seus ingressos cauen dràsticament per una recaptació d'impostos menor.
Catalunya continua com la segona comunitat més endeutada respecte al seu PIB, amb el 19,2%, només al darrere del País Valencià (19,9%). La mitjana de les comunitats és del 12,4%. Catalunya sí que lidera el rànquing en nombres absoluts, i el seu endeutament és de 38.530 milions d'euros, un 8,8% més que al primer trimestre.
Les CCAA que tenen més endeutament i més atur són les que tenen més immigració. Molta de la despesa se'n va per subvencionar la immigració.
Ah, pos què! Vénen eleccions!!!
"Tot el que ha passat fa veure a molta gent de Catalunya que cal que Catalunya agafi un camí diferent que no pot ser el de l'abraçada constitucional, perquè això ja ho hem fet durant 30 anys; ha donat pel que ha donat de si, no té massa futur tal com s'estan orientant les coses. Hi hauria d'haver un canvi radical a Espanya, un canvi de 180º perquè poguéssim tornar a confiar-hi".
"No em fa cap por anar cap a l'estat propi".
"L'estructura territorial de l'estat que marca la Constitució i pel que fa a la relació entre Catalunya com ens amb personalitat política i nacional i la resta de l'estat demostra que aquesta constitució està superada per la via dels fets i de la interpretació regressiva que es fa d'aquesta Constitució".
"Però (Oh, tan bé que anaves!!!) s'ha de ser conscient que avui per avui una part significativa de l'economia catalana depèn del conjunt d'Espanya, agradi més o menys aquesta és la nostra realitat".
L'entrenador del FC Barcelona, Pep Guardiola, ha agraït aquest divendres a un periodista italià que li fes una preguntà en català i l'ha qualificat de “crac” pel seu ràpid aprenentatge de la llengua catalana. Guardiola ha defensat així la immersió lingüística a Catalunya.
En la roda de premsa prèvia al partit de dissabte contra l'Osasuna, corresponent a la quarta jornada de la Lliga, el tècnic blaugrana ha interromput el corresponsal de Sky Sports Itàlia per, dirigint-se a la resta de periodistes, etzibar: “Veieu la immersió lingüística?” No content amb això, un somrient Guardiola ha tornat a interferir en la tasca del reporter italià per dir-li que era un “crac” per la seva adaptació entre l'aplaudiment i riallades de la resta de companys.
Per la seva banda, el sorprès periodista, que va arribar a Barcelona fa uns dos anys, ha acceptat l'elogi amb un punt d'autocrítica malgrat el seu excel·lent català i ha assenyalat: “Això ho veurem quan acabi la pregunta”.
Guardiola, nascut a Santpedor, va rebre el passat 8 de setembre la Medalla d' Honor en categoria d'Or del Parlament de Catalunya per la seva carrera esportiva, tant com a jugador i entrenador, i sobretot a causa dels valors personals que representa.
A Espanya li interessa acabar amb ETA? Ah, que no hi havia caigut. Venen eleccions!!!
L'Audiència Nacional ha condemnat a deu anys de presó l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi i l'ex-dirigent del sindicat LAB Rafael Díaz Usabiaga en considerar que van actuar com a dirigents d'ETA en tractar de reconstruir la formació il·legal a través del projecte Bateragune, han informat fonts jurídiques.
L'exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, ha dit després de conèixer la seva condemna a presó “que ningú abandoni aquest camí perquè guanyarem”.
Otegi, detingut a la presó de Logronyo, ha penjat aquesta reacció en el seu twitter.
L'Ajuntament d'Alfés (Segrià) va aprovar en el ple celebrat aquest dimecres retirar la fotografia del rei Joan Carles I de la sala de plens municipal així com que l'estelada onegi a la façana del consistori en dates locals i nacionals assenyalades, arran de dues mocions presentades per la CUP.
Així mateix, el ple va rebutjar amb els vots contraris de l'equip de govern, de CiU i ERC, un altra moció de la CUP defensant l'elaboració d'un reglament municipal per a la celebració de consultes populars, quan ho determini una majoria important de la població.
És la primera vegada que es preselecciona un film en català. Però, no us feu ilusions!!!
La piel que habito, de Pedro Almodovar, La voz dormida, de Benito Zambrano, i Pa Negre, d'Agustí Villaronga, són les pel·lícules preseleccionades per representar l'Estat en la pròxima edició dels Oscar de Hollywood.
El 28 de setembre, l'Acadèmia anunciarà el film que optarà a ser seleccionat per a un Oscar en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa.
Milers de persones arreu de Catalunya han secundat la crida de la plataforma somescola de manifestar-se aquest dilluns a la tarda davant els ajuntaments de Catalunya en defensa del sistema d'immersió lingüística.
A la Plaça Major de Miravet mestres, pares i alumnes han seguit la crida. Des de les set de la tarda s'han concentrat davant l'ajuntament. Toni Borrell, l'alcalde, ha llegit el manifest de somescola en defensa de l'actual model educatiu català.
Encara hem d'esperar més?
Una explosió a un magatzem de residus nuclears situat al municipi de Marcoule ja ha provocat un mort i tres ferits greus, segons France 3 . La zona està sent evacuada i s'ha creat un perímetre de seguretat. La instal·lació es troba a només 250 quilòmetres de la Jonquera i a 450 de Barcelona.
L'Autoritat de Seguretat Nuclear de França (ASN) ha confirmat a través d'un comunicat que, almenys de moment, "no hi ha residus a l'exterior de les instal·lacions" del magatzem.
La Direcció General de Protecció Civil (DGPC) manté comunicació constant amb la Sala d'Emergències del Consell de Seguretat Nuclear per recopilar més informació.
El dia que l'entrenador del Barça rebrà la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya, el president blaugrana escriu una carta on glosa la seva figura i els seus valors
L’essència del Barça feta persona
Ser profeta a la teva terra no està a l’abast de qualsevol. Ser estimat, reconegut, admirat i respectat com ho és Josep Guardiola a casa seva i arreu del món és un privilegi que només està reservat als escollits. La Medalla d’Or del Parlament és un reconeixement que, de ben segur, l’omple d’orgull, un sentiment que comparteixen els seus pares Dolors i Valentí i tota la seva família, però també tots els barcelonistes, els milions de catalans i tots aquells que consideren l’esport una eina extraordinària de transmissió de valors. Uns valors que en Pep representa com ningú, dins i fora dels terrenys de joc. Uns valors que el FC Barcelona sent seus i que el nostre país ha sabut convertir en un actiu i un exemple per a tots. Josep Guardiola és un model de comportament, un mirall en què es reflecteixen els esportistes, els entrenadors, els empresaris, els polítics, els educadors, els directius..., i qualsevol persona que, com ell, assumeix la seva responsabilitat amb principis, honestedat i passió, sobretot molta passió.
Guardiola personalitza l’essència del Barça. És el nen que s’ha format a La Masia, el jove del planter que arriba al primer equip i acaba lluint el braçal de capità, i el tècnic de la casa que dirigeix el millor Barça de la història. És la persona que ha liderat la construcció d’un equip que ens omple a tots de felicitat. El seu compromís i la seva fidelitat al club i a Catalunya l’han convertit en un barcelonista i un català universal. Ell contribueix a la projecció del Barça i del país, conscient de la gran responsabilitat que això comporta. Per la nostra Junta Directiva, en Pep és molt més que el millor entrenador que s’ha assegut mai a la banqueta del FC Barcelona. És el garant d’una manera de fer única. Com a president del club de la seva vida, només li puc agrair tot el que ens dóna i expressar el nostre desig i el de tots els culers: Pep, tant de bo, per molts anys, segueixis escoltant el teu cor.
Sandro Rosell i Feliu - President del FC Barcelona
Hi ha un romanç castellà, après en la meva remota infància escolar, del qual recordo aquest fragment: “Vinieron los sarracenos / y nos molieron a palos / que Dios ayuda a los malos / cuando son más que los buenos”. Obviem ara això de “malos” i “buenos” perquè no fa al cas. Però això d'afirmar que guanya qui té més efectius és certíssim. Ara mateix, el Congrés espanyol ha posat sobre la taula la seva majoria numèrica (hi ha més habitants a Espanya que a Catalunya, per tant, sempre serem minoritaris) i ha decidit que es reforma la Constitució, que es fa sense referèndum, i que a obeir i callar.
Alhora comença a fer efectiva la demolidora rebaixa estatutària de l'agressiu Tribunal Constitucional, malgrat la manifestació d'un milió de persones i les múltiples mostres de disconformitat de la gent (o és que els no castellans no som gent?); aprofita una vintena de pares, de tota la població catalana, per esborrar la immersió lingüística (per què?, hi ha algun sol ciutadà de Catalunya que ignori l'espanyol?) i sobreseuen el cas Gürtel (sin complejos, oiga). Com que han quasi nacionalitzat les caixes, on hi ha l'estalvi català, i com que el corredor Mediterrani passa per Madrid (sic), i a més, en plena crisi, han dibuixat el mapa radial de l'Estat, com que passa tot això, no podem fer altra cosa que treure'n conclusions:
Han esborrat l'invent de “la España de las Autonomías” perquè ja no dóna els resultats esperats i perquè “España una y no cincuenta y una”, que ara són disset però la idea és la mateixa. Han buidat de continguts el Parlament català boicotejant i anul·lant totes les lleis que vagin més enllà d'on posem els fanals del carrer; estan repetint dia sí dia també que per a què policies autonòmiques; a Melilla honoren amb medalles un col·laborador en l'assassinat de Puig Antich i hom prepara un memorial on estiguin representats els qui van morir a la cuneta i els vencedors.
A més: Espanya necessita Catalunya, però Catalunya no necessita Espanya (voleu un indicador més clar que allò de la roja, on salven l'honor amb els jugadors del Barça?).
No és ideologia, sinó supervivència: necessitem un Estat propi. I el necessitem ara.
Escòcia torna a tenir una majoria social que donaria suport a l'opció independentista, segons una enquesta que publica avui el diari escocès The Herald. És la primera vegada des de l'any 2008 –quan la conjuntura de crisi econòmica va fer caure el suport als independentistes– en què una majoria d'escocesos asseguren que votarien a favor del "sí" en cas que se celebrés un referèndum.
Malgrat tot, la diferència entre els que es decantarien pel "sí" i els que ho farien pel "no" només és de l'1%. Segons els resultats de la consulta publicats pel The Herald, un 39% dels ciutadans votaria a favor d'un estat propi, mentre que un 38% es decantaria per continuar units a Londres.
Començar a planificar com es farà la separació de béns entre la nova Catalunya independent i les restes de l’Estat espanyol, com es fixaran les fronteres, com es retirarà l'exèrcit espanyol, com ho haurà de fer la selecció catalana per competir internacionalment, com ho haurà de fer el nou estat per ingressar a l'ONU, veure com ho van fer països de nova creació d’altres parts del món per prendre’n exemple...
Per començar a analitzar-ho tot plegat, l’entitat fundada per l'exconseller de Justícia Agustí Bassols, Sobirania i Justícia, està organitzant la 1st Catalonia's Self Determination Conference - Bulding a new state, que tindrà lloc a Barcelona el 3 de novembre, just un dia abans de l’inici de la campanya per a les eleccions espanyoles del 20-N. Entre els ponents, hi haurà experts internacionals que van viure de prop la dissolució de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, els referèndums del Quebec i el naixement de Kosovo.
Segons el president de Sobirania i Justícia, Quim Torra, "ara hi ha una certa nebulosa sobre com arribarem a la independència: que si referèndum, que si proclamació unilateral... Però, més o menys, tothom n’ha anat parlant, d’això. Amb aquesta jornada volem saltar-nos el debat sobre com hi arribarem i directament analitzar com s'haurà de fer el contracte de separació, com serà l'endemà del 'Dia D', veient com ho han fet d’altres països, amb la voluntat de desdramatitzar la situació".
Si fa una setmana l'alcalde d'Olot, la Garrotxa, Josep Maria Corominas, remetia una carta a l'Estat central per aclarir quins diners rebria de l'Estat central a compte dels ingressos del 2011, aquest matí s'ha fet un pas més però des de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, format per ERC, ICV i CiU, i amb el virtual president d'Esquerra com alcalde, Oriol Junqueras, ha remès un requeriment a la Direcció General de Coordinació Financera i les Entitats locals per tal que no s'obligui al consistori a retornar 473.510 euros rebuts en concepte de bestreta de l'any 2009. Un requeriment que podria arribar fins als Jutjats del Contenciós-Administratiu.
La decisió s'emmarca dins la polèmica generada per la quantitat de diners que han de retornar els consistoris en concepte de bestretes rebudes a compte del càlcul dels ingressos previstos pel 2009. Amb unes finances escanyades i una situació econòmica que ha disparat la despesa social dels consistoris, l'Ajuntament de Sant Vicenç ha pres la primera iniciativa legal per evitar retornar els diners reclamats.
Per altra banda, la plataforma Decidim.cat, -associació que agrupa unes dues-centes alcaldies pel dret a decidir-, també està preparant una ofensiva conjunta per evitar el pagament de les bestretes. Junqueras que ha reconegut estar al cas de la iniciativa recorda que el problema va més enllà "d'allò estrictament polític, abasta un greu problema social ja que sense diners no podem afrontar els serveis que amb la crisi econòmica es disparen".
Als 89 anys, Manuel Fraga Iribarne deixarà la política activa. No assistirà a cap més sessió al Senat, ni tan sols al ple de dimecres que ha d'aprovar la reforma constitucional. Ja n'ha fet proutes !!!
Palomares, any 1966. Es banya amb l'ambaixador dels EUA per intentar fer creure a la població i als turistes que la bomba que havia caigut a la costa malaguenya no havia deixat radioactivitat.
Vitòria, any 1976. Massacre de la policia, sota el seu mandat, en una església del País Basc on hi havia una assemblea obrera. Moren cinc persones i un centenar resulten ferides. En una roda de premsa carrega la responsabilitat als líders obreristes i anuncia que el cas ha de "servir d'exemple per a tot el país". La frase apareix al final del tràiler de La revolta permanent, la pel·lícula de Lluís Danés sobre la història de Lluís Llach amb aquests fets, als quals va dedicar Campanades a morts.
De petit, sempre m'havia preguntat quin podia ser el motiu que empenyia Juli Cèsar a l'obsessió per dominar el petit llogarret gal on resistien Astèrix, Obèlix i els seus convilatans. Era un poble de quatre cases, en el qual el sistema econòmic es reduïa a una peixeteria -d'escàs prestigi-, un ferrer no gaire productiu i una pedrera de menhirs. Per quina raó l'emperador de Roma hi destinava quatre guarnicions permanents? Per què s'entestava d'aquesta manera amb uns caçadors de senglars que no molestaven ningú?
Han passat els anys, però no puc deixar de tenir una sensació semblant ara i aquí. ¿Què pot moure a l'obstinació contra la llengua catalana a una cultura com la castellana, parlada i escrita des de Terra de Foc fins a Guinea Equatorial? Què es juga una literatura amb onze premis Nobel contra la llengua territorial que fem servir en aquest racó del Mediterrani?
Potser és l'instint del dominador, del depredador cultural al qual, com al Juli Cèsar de Goscinny i Uderzo, l'inquieta l'excepció i la resistència. Però, vistos els mapes dels dos imperis, jo segueixo pensant com Astèrix: estan bojos.
Pinten bastos !!!
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, aplicant així la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem (TS). La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut considera el castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament juntament amb el català. Uns pares van demanar empara al Suprem i aquest els va donar la raó. Ensenyament no ha volgut valorar la interlocutòria del TSJC, que estableix que la Generalitat haurà d'informar de les mesures preses per donar compliment a la sentència del TS.
Se'n foten tant com volen.
El portaveu del govern espanyol, José Blanco, ha dit que a l'executiu li hauria agradat "compartir amb els ciutadans" la reforma de la Constitució, però que la "greu situació" econòmica i les circumstàncies exigien respostes ràpides. En declaracions a la SER ha exposat que la decisió pot ser difícil d'entendre, però l'ha justificat perquè la situació és "greu" i el context de "volatilitat" exigeix respostes ràpides. Blanco no creu que la reforma constitucional tingui un cost polític i s'ha mostrat convençut que no tindrà un cost social, sinó al revés, perquè "una garantia de bon govern és una garantia de l'estat del benestar". Déu meu !!!
La localitat valenciana de Bunyol ha lliurat hui la seva cèlebre batalla de tomàquets, la Tomatina, amb prop de 45.000 persones procedents de tot el món que s'han enfrontat pels estrets carrers de la població esgotant una munició, de 120 tones.
Aquest exercici d'histèria col·lectiva ha estat gravat, fotografiat i contat per mig centenar de mitjans de comunicació, alguns d'ells procedents d'Ucraïna, Taiwan, Japó o Xina, país aquest últim en el qual la festa popular de Bunyol ha adquirit una gran fama, arribant a l'instant de ser imitada.
Seixanta minuts després del primer coet, un altre n'ha posat fi a aquesta guerra mundial d'hortalisses donant pas a l'altra batalla: la que emprenen els propis veïns i els seus serveis municipals de neteja per a guarir les ferides que sofrixen voreres i façanes.
Policies i bombers espanyols, equipats amb banderes espanyoles oficials i d'altres amb la silueta del toro, escridassen els seus col·legues catalans als Jocs Mundials de Policies i Bombers (WPFG) que se celebren a Nova York. L'exhibició castellera dels catalans, coronada amb una estelada, és el detonant de l'escridassada. "Fuera, fuera, fuera", "yo soy español, español, español" i "Hijos de puta" són els càntics amb què els espanyoles reben els catalans.
ara.cat: Bombers catalans a Nova York: castells vs. insults
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr
La crisi ha obligat les administracions a fer despeses extres per reduir-ne l'impacte mentre els seus ingressos cauen dràsticament per una recaptació d'impostos menor.
