El PSC diu que els sobresous són culpa de la Generalitat

I tu més !!! El PSC ha passat al contraatac pel cas dels sobresous dels alts càrrecs cessats a la Diputació de Barcelona. En aquest sentit, el grup socialista de la corporació provincial argumenta que el decret de 2000 es basava en un de similar dictat per la Generalitat tres anys abans, quan Jordi Pujol era president.

Un turista alemany mor devorat per caníbals a la Polinèsia francesa ?

L'home va desaparèixer el mes passat. Arran de la troballa de restes del seu cos calcinades, se sospita que va morir devorat Fins ara ningú donava crèdit a la història de la seva parella, Heike Dorsch, lligada a un arbre i violada mentre intentava esbrinar el que li havia passat al seu home a l'illa Nuku Hiva, a la Polinèsia francesa. Però fa poc s'haurien trobat les restes del cos de Stefan Ramin, de 40 anys, calcinat a la remota illa tropical.

Després de tres setmanes de recerca s'han trobat restes humanes com ossos i dents, i també roba, entre les cendres d'una foguera presa en una zona inhòspita d'aquest territori situat a les Illes Marqueses. Les autoritats han enviat les restes a París, per determinar si són de Ramin. Si és així, es verificaria la versió de Dorsh.

Un miler de manifestants surten al carrer per denunciar les retallades en sanitat a l'Ebre

Les Terres de l'Ebre segueixen mobilitzant-se contra les retallades en sanitat. Després de la creació de la Plataforma Salut de les Terres de l'Ebre, aquest diumenge, a Deltebre i Sant Jaume d'Enveja (Baix Ebre i Montsià) s'hi ha celebrat una manifestació, amb gairebé un miler de participants, en protesta per la pèrdua de serveis i personal als Centres d'Atenció Primària (CAP) de la zona i per les retallades que han reduït els serveis de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.

Segons els manifestants, l'acomiadament de metges i infermeres ha fet créixer la mitjana d'usuaris per facultatiu del CAP de Deltebre en gairebé 2.000 habitants. També el CAP de Sant Jaume d'Enveja ha perdut l'assistència continuada i el centre de Deltebre ha d'assumir l'assistència d'urgències per a una població de més de 30.000 usuaris. En total a les Terres de l'Ebre, s'han rescindit els contractes de més 160 treballadors sanitaris.

Em pots dir somniador. Però, no sóc pas l'únic !

Troballa de cartes inèdites de Companys des de la presó

El president reivindicava la seva actuació en els Fets d'Octubre Troballa excepcional i sorprenent. Cinc cartes del president Lluís Companys, escrites a la presó després dels Fets d'Octubre del 1934, van veure ahir la llum gràcies a la feina de Memòria.cat, de l'historiador Quim Aloy i, també, de la perícia del drapaire anònim que se les va trobar per casualitat fa molts anys en un pis de Barcelona. Entre la resta dels tresors trobats, hi ha missives enviades als anys trenta per polítics com ara Ventura Gassol, Josep Dencàs i Manuel Carrasco i Formiguera, així com l'excap dels Mossos d'Esquadra Enric Pérez Farràs. El destinatari de totes aquestes cartes –un centenar, ara de valor històric– va ser l'industrial Jaume Creus: un home poc conegut avui dia, però que era íntim de Companys i Macià, i va militar a ERC i Estat Català. L'empresari, nascut a Molins de Rei però amb domicili a Barcelona, va guardar totes les cartes en carpetes ordenades alfabèticament. Només s'han trobat ara 29 carpetes: de la C –de Companys– a la F. “Suposem que si s'hagués guardat fins a la lletra M tindríem importantíssimes cartes de Macià”, explicava ahir l'historiador i membre de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Quim Aloy. Igualment, la troballa és, segons ell, “d'una magnitud important” i podrà ser coneguda pels ciutadans a l'Arxiu Nacional de Catalunya, on s'enviaran totes les cartes rebudes i escrites per Jaume Creus. Companys, que escriu rere els barrots de les presons a Madrid i al Puerto de Santa María (Cadis), aprofitava les missives per reivindicar la seva, aleshores criticada, actuació durant els fets del 6 d'octubre del 1934. “La meva posició segueix invariable. Sóc contrari a defalliments, ni transaccions, per cap motiu ni excusa. La línia del 6 d'octubre no s'ha d'entelar ni enterbolir”, diu, després del judici militar que el va condemnar a 30 anys de presó. Després dels durs moments inicials, el president màrtir va començar a veure “un canvi de panorama” en la política espanyola. “Això està ja a les acaballes. Hem passat molts perills ja esvaïts. Ara lluiran prompte les noves aurores”, expressa l'octubre del 1935. Quatre mesos després, el Front Popular guanya les eleccions i Companys és alliberat.

El govern britànic ensenya les dents a Salmond

Sembla que els hi dolgue !!*!! Primers pals a les rodes en el camí cap a la independència d'Escòcia que pretén el primer ministre del país, Alex Salmond. La maquinària de Westminster li ha fet un primer advertiment: aconseguir la sobirania no serà senzill i, en tot cas, el procés haurà de respectar escrupolosament la legalitat. Potser el punt clau de tot plegat serà determinar quina és aquesta legalitat i qui la controla.

A fi i efecte d'establir-la, i per conèixer el possible impacte d'una secessió, el Comitè d'Afers Escocesos dels Comuns, presidit pel laborista Ian Davison, ha obert dues investigacions paral·leles sobre aquests dos eixos. El comitè està format per onze parlamentaris, cinc laboristes, quatre conservadors, un liberaldemòcrata i un nacionalista escocès, projecció de la representació aconseguida pels partits a les terres d'Escòcia en les eleccions generals del 2010.

Ja era hora !!!

La CE impedirà que "grans terratinents, aeroports, camps de golf i pagesos de sofà" continuïn cobrant ajudes agrícoles S'ha acabat la festa de la Política Agrària Comuna (PAC). Així ho ha anunciat a Comissió Europea que tancarà l'aixeta de les ajudes directes que paga als grans terratinents i als pagesos catalans de la vella Europa i imposarà, a partir del 2014, una "tarifa plana" de pagament únic per hectàrea conreada igual per a tots els estats membres.

L'eurocomissari d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Dacian Ciolos, ha defensat que la reforma de la PAC aprovada aquest dimecres a Brussel·les vol subvencionar només "l'agricultor actiu" i "verd" i no el "de sofà" ni els "aeroports i camps de golf". Brussel·les limitarà també els subsidis a un sostre màxim de 300.000 euros anuals per agricultor, per posar fi als abusos dels grans terratinents. Una situació que a l'Estat espanyol representa que una sola família, la de la Duquessa d'Alba, s'emporti més de dos milions d'euros en "ajudes". La Reina Isabel II d'Anglaterra, per exemple, es va embutxacar fins a 530.000 euros el 2008, el Duc de Westminster 540.000 més i el Príncep Carles 180.000. Espanya com a tercer principal beneficiari d'aquestes subvencions, amb uns 7.500 milions anuals, serà dels més perjudicats.

12 d'octubre, dimecres

Botifarrada contra la Hispanitat

Les Joventuts d'Esquerra (JERC) organitzen diferents actes arreu de Catalunya per protestar per la celebració del dia de la Hispanitat.

Ara: Botifarrada contra la Hispanitat a porta tancada per ordre de l'alcalde Albiol "Visita llocs excitants, coneix gent interessant i, després, mata-la ?"

Oriol Junqueras carrega contra la duquessa d'Alba

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha volgut reflexionar en veu alta a l'entorn de les polèmiques declaracions del cap de files de CiU a Madrid, Josep-Antoni Duran i LLeida sobre les "peonades" del camp andalús i extremeny. El candidat de la federació a les eleccions espanyoles va afirmar que "molts cobraven el subsidi per estar al bar del seu poble".

Aquest matí, Junqueras ha fet un cop de mà al seu contrincant, això sí, de manera sibil·lina. El nou tòtem d'Esquerra ha assegurat que "la part més important d'ajudes agràries de la Unió Europea se les queda una persona en concret", aclarint que es tractava de la Duquessa d'Alba, noble andalusa, medalla d'Honor del Treball i la terratinent amb més propietats d'Europa. "És una reflexió que hem fet al Parlament Europeu i lamentem que no s'hi hagin sumat més formacions polítiques", s'ha queixat el líder d'ERC. Així mateix, Junqueras, s'ha mostrat "comprensiu" amb els arguments de Duran.

9 d'octubre: Encara volem el pa sencer !!!

OVIDI MONTLLOR-Tot explota pel cap o per la pota

FELIU VENTURA - Torn de Preguntes

Salvador Cot: Efectivament, patirem

Ahir, finalment, el PSC va reconèixer la injustícia fiscal que pateix aquesta societat i va reclamar -amb tot el càlcul i la timidesa que es vulgui- l'equiparació de les finances catalanes amb les basques i navarreses. Bé, primer bany de realisme de la jornada. Segon: Josep Antoni Duran Lleida va atrevir-se a trencar la correcció política espanyola i va esmentar el Plan de Empleo Rural (PER), un subsidi exclusiu dels temporers andalusos i extremenys que, com diu el candidat de CiU, té com a efecte automàtic que "amb el que donem nosaltres d'aportació conjunta a l'Estat, reben un PER per passar un matí o tota la jornada al bar del poble". Tots aquests indicis i atreviments d'alguns candidats no indiquen valentia, sinó temor. Temor de l'electorat català, que exigeix que els polítics que el representen solucionin d'una vegada el sarcasme d'haver de tancar quiròfans només a Catalunya, mentre la resta de territoris de l'Estat segueixen bombejant els recursos d'una economia exhausta. Ho advertia aquesta setmana Salvador Cardús: patirem. Passades les eleccions, l'Espanya espanyola ens caurà al damunt i no són moments per a l'especulació i el pacte de rebotiga. Els polítics que no ho entenguin seran escombrats per la societat.

L'assassinat d'Anna Politkóvskaia sense resoldre's cinc anys després

L'assassinat de la periodista russa crítica amb el Kremlin Anna Politkóvskaia segueix sent una incògnita cinc anys després de la seva mort. Amnistia Internacional ha criticat en aquest trist aniversari que, malgrat alguns avenços en la investigació, hi ha poques garanties que totes les persones implicades en el crim siguin jutjades, incloses les que van ordenar la mort de la periodista. Politkóvskaia era coneguda per les seves crítiques per l'actitud de l'aleshores president Vladímir Putin a la república de Txetxènia.

Bé de Déu trobat al Pinell

La PDE decebuda amb la posició del Govern pel transvasament a Castelló

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha rebut amb "decepció" el pronunciament del Govern en contra del transvasament a Castelló efectuat aquest dimecres al matí pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder. A més de retreure que no hagi estat el president, Artur Mas, l'encarregat de parlar, el portaveu antitransvasament, Manolo Tomàs, ha recriminat al Govern haver eludit la seva responsabilitat en l'aprovació del cabal ambiental del tram final de l'Ebre i el seu suport als canals de reg Segarra-Garrigues i Xerta-Sénia, que la PDE veu com a infraestructures per transvasar. Consideren, de fet, que el discurs de Recoder evidencia una "preparació del terreny per a pactes amb el PP". "Preocupació total", "no ha estat a l'alçada del que esperàvem" o "mereixíem alguna cosa més institucionalment".

El contingut de la resposta del conseller, però, ha deixat encara més mal gust de boca a Manolo Tomàs: "M'ha donat la impressió que hi ha un acord tàcit entre CiU i PP i que el Govern no està a l'alçada de les circumstàncies. Amb el missatge que vam rebre divendres i el que hem rebut avui, entenem que no s'està jugant nét".

Steve Jobs 1955 - 2011

Steve Jobs, nascut l'any 1955, ens ha deixat aquest dijous 5 d'octubre de 2011 després de lluitar durant set anys contra un càncer de pàncrees que el va apartar en diverses ocasions de la seva tasca al capdavant d'Apple, en alguns moments de baixa per malaltia, fins que va decidir deixar el seu càrrec escollint com a substitut Tim Cook. El fundador d'Apple, acomiadat de la companyia el 1985 per problemes amb la cúpula directiva, va tornar després de fundar i dur a la popularitat Pixar, on es van crear pel·lícules d'animació com Toy Story, Monsters Inc. o Buscant a Nemo. També durant aquests anys va fundar NeXT, companyia que adquiriria Apple el 1996 per millorar el seu sistema operatiu. De fet, poc després, el 1997, va ser nomenat de nou director d'Apple, i fou des de llavors quan la companyia de la poma adquirí més popularitat, amb ordinadors que han passat a la història i dispositius com l'iPhone o l'iPad que van col·locar Apple al capdavant de la innovació en dispositius mòbils. Ocupà el càrrec de conseller delegat (CEO) d'Apple fins l'agost de 2011, moment en què va renunciar nomenant Tim Cook el seu substitut i passant a ocupar el càrrec de president de la companyia.

Discurs d'Oriol Junqueras al 26è Congrés Nacional d'Esquerra (1/10/11)

"...som la llavor de totes les victòries." Junqueras ha inaugurat el mandat amb un discurs ple d'èpica i història i amb el record de dos dirigents recentment traspassats, Víctor Torres i Heribert Barrera. Dos exemples del 'sacrifici' que proposa als catalans per aconseguir els objectius de llibertat i justícia social. A partir d'ara, Junqueras promet treballar durament amb 'paciència, rigor, i esforç' i amb l'objectiu de 'sumar', no només els independentistes i els defensors de l'estat del benestar, sinó 'tota la gent bona d'aquest país'.

Oriol Junqueras: La fi del sistema català de caixes

Amb discreció i sense fer soroll –el ressò mediàtic de l'afer ha estat tristament minso- s’ha consumat una de les últimes envestides contra el sistema de caixes d’estalvi català. El Banc d’Espanya, a traves del FROB, prendrà durant el mes d’octubre el control del 90% de Catalunya Caixa i de pràcticament el 100% d’Unnim. Les necessitats de recapitalització de la majoria de les nostres caixes d’estalvi han estat impossibles de satisfer a través d'inversors privats, i serà l’Estat espanyol, a través del Banc d’Espanya, qui les intervindrà per dotar-les del capital necessari per continuar amb l’activitat financera.

Ara bé, el preu que en pagarem com a país serà molt alt. D’entrada, aquestes caixes passaran a ser bancs, que ja no destinaran bona part dels beneficis a obra social, sinó a dividends pels seus accionistes. Però el que és realment greu, és que amb aquest procés s'acaba amb un sistema català de caixes que durant dècades ha proporcionat serveis financers de proximitat, arrelats al territori i amb coneixement de les necessitats i singularitats del teixit empresarial català. Òbviament, la situació actual és responsabilitat de directors i membres de consells d'administració que en molts pocs casos han assumit les seves responsabilitats, o que si ho han fet, han deixat el càrrec després de rebre enormes compensacions. Per altra banda, és ben raonableque si es produeix una injecció de diner públic a les caixes, també hi hagi un control governamental sobre aquestes. Però quins diners i quin govern? Doncs diners catalans i Govern Espanyol. Si fóssim un país normal - és a dir, si Catalunya recaptes i liquidés tots els seus impostos - hagués estat el govern de la Generalitat qui hagués pogut intervenir les nostres caixes per dotar-les de capital. Així, s’hagués assegurat que les nostres entitats financeres seguirien prenen decisions des de Catalunya. Lamentablement, el que ha succeït ha estat justament el contrari: l’estrangulació fiscal que pateix Catalunya ha fet inviable qualsevol intervenció del Govern de la Generalitat en les nostres caixes, i ha estat el Banc d’Espanya qui ha injectat 1.718 milions d'euros a Catalunya Caixa i 568 milions a Unnim deixant, així, el control d'aquestes dues entitats en mans del Govern espanyol. Perquè s'entengui: amb poc més del 10% de l’espoli fiscal que efectua cada any l’Estat espanyol, s’ha apropiat del control de les nostres caixes d’estalvi.

Tres Tombs a Miravet

Miravet ha celebrat aquest diumenge la cinquena edició dels tres tombs. L’acte organitzat per l’Ajuntament de Miravet i per l’Associació d’Amics del Cavall de Miravet, ha comptat amb la participació de més de 140 cavalls i carros que han omplit els carrers del poble.