El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha assegurat que la resposta dels tres partits del Govern haurà de ser unitària hi hagi o no acord de finançament el 15 de juliol, data límit fixada per president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Herrera ha matisat d'aquesta manera el president d'ICV i conseller d'Interior, Joan Saura, el qual va dir divendres que cada partit del Govern podrà donar suport o no a l'acord. Pel secretari general ecosocialista, la responsabilitat d'un eventual desacord serà de Zapatero, de manera que les conseqüències no les ha d'assumir el Govern, sinó que el que perillarà és l'estabilitat del govern espanyol.
23 de juny, 2009
Joan Herrera aposta per una resposta unitària hi hagi o no acord de finançament
El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha assegurat que la resposta dels tres partits del Govern haurà de ser unitària hi hagi o no acord de finançament el 15 de juliol, data límit fixada per president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Herrera ha matisat d'aquesta manera el president d'ICV i conseller d'Interior, Joan Saura, el qual va dir divendres que cada partit del Govern podrà donar suport o no a l'acord. Pel secretari general ecosocialista, la responsabilitat d'un eventual desacord serà de Zapatero, de manera que les conseqüències no les ha d'assumir el Govern, sinó que el que perillarà és l'estabilitat del govern espanyol.
Enric Canela demana una unió de partits per la independència
El promotor de la marxa independentista 10mil a Brussel·les, Enric Canela, ha afirmat que no es planteja entrar a formar part del Reagrupament, de Joan Carretero. No obstant això, ha destacat, en declaracions a l'ACN, que la seva opció passa per intentar que persones com Carretero s'ajuntin amb d'altres i s'intenti sumar a favor de la independència. Canela va deixar CDC aquest dissabte i al seu blog va apuntar que la seva opció política 'és ajudar a que es basteixi una opció electoral, quan més àmplia millor, que posi per davant i com a prioritat la independència de Catalunya'.
Artur Mas no acceptarà menys de 5.000 milions i es compromet a aconseguir-los si governa
El president de CiU, Artur Mas, ha advertit aquest dimarts que no avalarà cap acord de finançament que no aporti a Catalunya una xifra entorn dels 5.000 milions anuals amb el model a ple rendiment, el 2011. A més, s'ha compromès a renegociar l'acord per arribar a aquesta xifra si governa en cas que l'eventual pacte de finançament no compleixi escrupolosament el que estableix l'Estatut. El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha contestat al líder de CiU, Artur Mas, que aquesta xifra 'està fora de la realitat', i ha advertit que aquesta actitud 'no ajuda gens'. La federació nacionalista ha acusat Castells d'anar a remolc en el procés de negociació.
El Consell de Guardians no anul·larà les eleccions a l'Iran malgrat el frau
El màxim cos legislatiu iranià va admetre les irregularitats quan va acceptar dilluns passat que almenys en cinquanta ciutats del país hi havia hagut més sufragis que persones censades, però ja ha advertit que ni el recompte aleatori ni el fet que hi hagi més vots no faran variar substancialment el resultat electoral, i que en cap moment no s'han plantejat la repetició dels comicis. «Si hi hagués hagut una irregularitat greu, el Consell hauria anul·lat els vots a les urnes, col·legis, districtes o ciutats afectades, com ja ha fet en altres eleccions parlamentàries. Però afortunadament, en aquestes eleccions presidencials no hem trobat signes de frau massiu. No hi ha hagut violacions greus. Així que no hi ha possibilitat que s'anul·lin els comicis», va dir el portaveu del Consell de Guardians, Ali Abas Kadkhodaei.
Avui: Obama, "escandalitzat" per la repressió contra els manifestants de l'Iran
El fill del Xa derrocat assegura que "ha arribat l'hora" de canviar el futur de l'Iran
Reza Cyrus Palhavi, el fill del Xa Mommahmed Reza Palhavi, derrocat el 1979 per la Revolució Iraniana, s'ha mostrat convençut que ha arribat "l'hora d'Iran" de derrotar el règim islàmic, després d'anys d'intents fallits.
En una emotiva compareixença davant els mitjans, l'expríncep d'Iran, que viu des del 1984 a EUA, ha qualificat el moviment de protesta que s'ha generat a la seva terra natal, arran de les eleccions del 12 de juny passat, "un crit per la llibertat i la democràcia".
Front comú per les festes del foc
“La nostra voluntat és ferma per evitar que la normativa europea sobre l’ús de material pirotècnic alteri el nostre patrimoni cultural i festiu”. Així de clar es va expressar ahir el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, per mostrar la unió entre el govern i les colles de diables per preservar les tradicions catalanes relacionades amb el foc. Tresserras es va reunir amb representants de les colles de diables i bestiari popular per parlar sobre l’adeqüació que l’Estat farà d’aquesta normativa europea.
La trobada es produeix després que el ministeri d’Indústria es cités a principis de mes amb els caps d’aquestes entitats per explicar-los l’esbós que presentarà per fer la transposició del text comunitari. La conselleria i les colles de diables preveuen que l’esborrany del ministeri, que es presentarà aviat, eliminarà els aspectes més polèmics com, per exemple, la distància mínima entre espectadors i petards de classe III o la prohibició als menors de dotze anys de fer servir qualsevol producte pirotècnic. Tot i així, ambdues parts van assegurar que presentaran al·legacions si la proposta d’Indústria no els convenç.
directe.cat: La flama del Canigó encén les fogueres del país
Vicent Sanchis: La pantalla
En aquest país hi ha gent que demana respecte per totes les sensibilitats. Incloent-hi l'espanyola. Hi tenen tot el dret. Qui és espanyol i se'n sent ha de poder fer-ne ostentació. Com qui és vegà. Però l'exigència, lògica quan s'aplica a qualsevol altra tendència, amaga una doble trampa. En primer lloc, la reivindicació espanyola és negacionista. Si hi ha nació espanyola, no n'hi ha de catalana. Reivindicar la primera sol voler dir negar la segona. Voler-la arrasar. En segon lloc, hi ha la força i la repressió que l'acompanyen. El Codi Penal espanyol, des de la Llei de Jurisdiccions, sempre ha estat duríssim amb la sensibilitat nacional catalana, que sovint ha d'esdevenir discrepància per sobreviure. Només cal tenir present les dues dictadures que vam patir en el segle XX. Primo de Rivera i Franco es van assentar i consolidar contra aquesta sensibilitat. L'actual legislació penal també inclou la figura de les ofenses nacionals. El negacionisme corrosiu i la repressió penal demanen respecte. Aquesta és la categoria.
L'anècdota va ser la pantalla de Terrassa, que tractava aquest país com una colònia i aquella ciutat com un casino. Els discrepants li van botar foc. Greu error. Podien haver fet molt de mal. I la discrepància ja havia guanyat quan l'ostentació espanyola només havia aplegat 200 seguidors.
Salvador Garcia-Ruiz: "La premsa internacional parla de Catalunya igual que la COPE o 'El Mundo'"
D'ençà de la publicació a The Economist d'un reportatge sobre l'estat de les autonomies va nèixer el Col·lectiu Emma, una agrupació que té l'objectiu de detectar les informacions esbiaixades sobre Catalunya a la premsa internacional perquè "el món ens conegui com som, no com diuen que som". Per aquest motiu, fan arribar als diaris una resposta, amb dades objectives, que matisin les seves informacions.
"Posem el nostre petit gra de sorra perquè Catalunya vagi més enllà", comenta en una entrevista un dels membres del Col·lectiu, Salvador Garcia-Ruiz. Tot i això, consideren que cal alguna cosa més i reclamen una implicació tant des del Govern, com des de les entitats i la societat civil, "per difondre al món la realitat nacional catalana".
Isabel-Clara Simó: Fa cinquanta anys
Gràcies al meu bon amic Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, he recordat els infames fets d'ara fa cinquanta anys, exactament el 21 de juny del 1959. En aquella data, l'aleshores director de La Vanguardia Española, Luis Martínez de Galinsoga, va assistir a missa a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, i va entrar a la sagristia per protestar perquè la missa era en català. La missa, de fet, era en llatí, però, en efecte, la homilia era en català. Això va posar molt nerviós aquest lacai de Franco (autor de l'epítet "Vigía de Occidente"), i va dir que el capellà i els feligresos eren "una mierda". Aleshores encara va repetir, cridant, una frase que s'ha fet famosa en la història recent de Catalunya: "¡Todos los catalanes son una mierda!".
Així és com va començar una campanya contra Galinsoga, menada en bona part per Jordi Pujol, Jaume Casajuana i Xavier Polo, i secundada per una immensa majoria de catalans. La consigna que es feia servir a les octavilles que aquests patriotes llançaven arreu deia: "El català que anunciï, llegeixi, compri o no es doni de baixa [de La Vanguardia], si està inscrit, és un renegat". El rebombori va ser tan intens, i el boicot tan contundent que el 28 de desembre del 1960 l'editor del diari va comunicar a les autoritats franquistes (que controlaven tots els directors de diaris) que sol·licitava el relleu del director, i el 7 de febrer el nom de Galinsoga ja no figurava a la capçalera del diari.
Aquest èxit (com havia passat amb la vaga de tramvies) va encoratjar l'antifranquisme, i, de retruc, el catalanisme. Crec que aquest esperit continua viu, però em pregunto si reaccionem només amb l'insult directe. Seria lamentable que fos així, oi?
Vacanceeeeees!!!
El curs 2008/2009 ja ha acabat per als prop de 30.000 escolars de les Terres de l'Ebre, que marxen cap a casa carregats amb els llibres, àlbums i notes i que a partir d'avui ja fan vacances fins al setembre. El curs vinent és previst que entri en vigor la llei d'educació catalana (LEC) si finalment s'aprova al Parlament, on ara està en tràmits. A més, 200 instituts començaran a implantar el llibre digital, una mesura que, com la nova llei, no està exempta de controvèrsia. Aquest curs, que per als mestres acaba la setmana vinent, es tanca amb el retrocés de la matrícula viva i amb la posada en marxa dels espais de benvinguda educativa (EBE), que han contribuït a fer que l'acollida dels escolars que arriben un cop iniciat el curs als centres no sigui tan feixuga.
22 de juny, 2009
Puigcercós troba 'pervers' el finançament que proposa Zapatero
El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha dit que el 'model de finançament que posa Madrid sobre la taula és un vestit a mida per a cada comunitat' i l'ha qualificat de 'pervers' perquè 'provoca que Catalunya sempre hi surti perdent'. Davant d'aquesta situació, Puigcercós ha dit que 'Esquerra treballa perquè finalment hi hagi un model transparent, que respecti l'equitat i on Catalunya tingui l'índex 105 sobre 100', i ha afegit que 'treballarem perquè no hi hagi aquest vestit a mida on el cafè per tothom acaba sent descafeïnat per a Catalunya i a Andalusia sempre és amb llet i sucre, un fet que és inacceptable'. El republicà també ha demanat a CiU que eviti la 'temptació' de negociar directament amb Madrid 'com ja va fer amb l'Estatut'.
Puigcercós també ha recordat que 'l'estratègia de Zapatero és divideix i venceràs' motiu pel qual ha reiterat que no es pot negociar bilateralment com a partit.
ERC creu del tot oportú impulsar ara la nova llei electoral, tenint en compte els alts índex d'abstenció
El secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, ha lamentat l'actitud obstruccionista de CiU i del PSC respecte la nova llei electoral catalana. Creu que és totalment legítim que el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, fes arribar la setmana passada un primer articulat del text a tots els grups parlamentaris perquè aprovin la nova llei abans que s'acabi la legislatura. 'Ens queixem que la gent no va a votar, però és que això passa, entre d'altres coses, perquè no complim els nostres compromisos i amb el nostre propi programa', ha reblat. A les europees del 7 de juny, el 62,46% dels catalans no va anar a votar.
Montilla corrobora Castells i assegura que el govern espanyol s'ha mogut però "encara no és suficient"
José Montilla 220609 RAC1
El president de la Generalitat, José Montilla, ha corroborat el missatge que la setmana passada va enviar el conseller d'Economia, Antoni Castells, sobre la negociació del fiançament assegurant que "el govern espanyol s'ha mogut però encara no és suficient". A més, ha remarcat que "no es pot endarrerir el tema més enllà del juliol" tot i que ha tret importància al termini fixat per José Luis Rodríguez Zapatero del 15 de juliol.
En una entrevista a RAC 1, Montilla ha dit que l'important no són les dates sinó aconseguir un bon acord i ha tornat a rebutjar parlar de xifres. El president català ha reiterat que no es pot "negociar indefinidament" i ha assegurat que, si l'acord no arriba abans del mes d'agost, "caldrà girar full".
Amb tot, Montilla ha matisat les declaracions fetes aquest diumenge pel portaveu del PSC, Miquel Iceta, en què va avisar Zapatero que el govern català no acceptaria una nova pròrroga per al finançament.
Rosa Cañadell: El “miracle” de la informàtica a l’escola
Comiat multitudinari a Vicenç Ferrer, que ja és soterrat a l'Índia
El cooperant català Vicenç Ferrer ha estat acomiadat avui amb un funeral d'estat a la localitat índia de Bathalapalli. El funeral ha començat a dos quarts d'onze del matí, hora local, amb una cançó interpretada pels nens dels centres i un discurs de benvinguda a càrrec de Moncho Ferrer. Hi han assistit més de cent mil persones. Durant el cap de setmana la capella ardent de Ferrer ha rebut més de dues-centes cinquanta mil visites.
D'oficiar els ritus funeraris se n'ha fet càrrec el reverend Mummadi Joji, ex-vicari de la diòcesi de Kurnol, qui ha fet un breu parlament, seguit d'una oració per Vicenç Ferrer.
Posteriorment el fèretre s'ha traslladat a la tomba, acompanyat de la banda de música de la policia. El governador del districte d'Anantapur, Sri Janardhan Reddy, ha col·locat la primera de les moltes corones de flors que s'han dipositat, segons que informa la web de la Fundació.
El lloc triat per la família per soterrar el cooperant és a prop de l'Hospital General de Bathalapalli, bastit el 2001, a 30 quilòmetres del campus central de la Fundació Vicenç Ferrer.
Els manifestants tornen a desafiar la prohibició de concentracions de protesta a l'Iran
Un miler de manifestants s'ha concentrat avui a Teheran, desafiant la prohibició de la concentració. Algunes fonts apunten que hi hagut càrregues de la policia contra els manifestants, tal com apunta la BBC. Però la prohibició de les autoritats iranianes que hi hagi mitjans de comunicació fa difícil de confirmar les informacions sobre les protestes. La d'avui s'esdevé després de la constatació del Consell de Guardians d'irregularitats electorals.
En efecte, ha confirmat irregularitats electorals a cinquanta ciutats i ha admès que el nombre de vots recomptats (uns tres milions) supera el nombre d'habitants censats amb dret a votar. Així ho ha reconegut un portaveu del Consell, Abbas Ali Kadkhodaei, segons que ha informat la cadena de televisió estatal Press TV. El govern iranià ha reiterat les acusacions vers Occident, després que ahir va rebutjar-ne la intromissió.
Laporta desitja que Eto'o "acabi la seva carrera al Barça"
El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha desitjat que el davanter camerunès Samuel Eto'o "acabi la seva carrera al Barça" i que amb això es tanquin totes la sospites de marxa del club que cada temporada acompanyen al jugador, com també succeeix en l'actual.
Dels grans jugadors amb els quals compta el Barça, un d'ells, Samuel Eto'o, encara no ha concretat si seguirà o no. "Samuel Eto'o acaba el contracte la temporada que ve i això requereix que ens seiem a parlar, i és el que està fent la secretaria tècnica i el representant del jugador. La voluntat del club és que segueixi molts anys més", ha expressat.
"Per a mi, Eto'o és el millor davanter del món. I això el Barcelona ho ha de fer d'acord amb la nostra estructura salarial. D'això estem parlat. Samuel és un jugador molt cotitzat, però seria bonic que acabés la seva carrera esportiva al Barcelona. Espero que sigui així", ha remarcat.
Prop de 300 treballadors de Vandellòs II es concentren en suport amb els treballadors de Santa Maria de Garoña
Uns 300 treballadors de la Central Nuclear Vandellòs II s'han concentrat aquest dilluns al matí davant de la planta demanant que s'allargui la vida de la Central Nuclear de Santa Maria de Garoña, a Burgos, per garantir els 600 llocs de treball directes que genera, al marge dels llocs de feina indirectes. La secretaria general d'UGT a Vandellòs II, Paloma León, pensa que no hi ha raons tècniques per procedir al tancament de Santa Maria de Garoña, 'ja que el CSN es va pronunciar a favor d'allargar la vida de la planta deu anys més'. León afirma que les promeses 'electoralistes' de Zapatero 'poden deixar sense feina a moltes persones, encara que no hi hagi raons objectives que justifiquin el tancament'.
Paloma León espera que el govern de l'estat 'reconsideri la situació' i li recorda que si decideix tancar les centrals nuclears espanyoles, 'es deixarà sense feina a molts treballadors'. La secretària general d'UGT a Vandellòs II pensa que cal un debat al voltant del model energètic a l'Estat i defensa l'energia nuclear 'perquè és l'energia més barata'.
21 de juny, 2009
Joan Puigcercós demana 'unitat, valentia i fermesa' als partits catalans per negociar el finançament
Joan Puigcercós 200609 CATr
El president d'ERC, Joan Puigcercós, va comentar ahir que amb el finançament 'ens estem jugant el futur de tota una generació', raó per la qual considera que 'en aquests moments decisius', cal que totes les formacions polítiques treballin amb 'unitat, valentia i fermesa'. Va dir que ERC no ha volgut negociar amb el PSOE perquè 'el nostre interlocutor es diu Castells, i negocia en nom del govern de la Generalitat'.
Va dir també que 'no cal recordar com va acabar la darrera vegada que es va negociar sense unitat' i per això va comminar CiU a que 'no faci l'oportunista', perquè 'hi ha un govern espanyol que sap que ha de complir'.
També va recordar que Esquerra ha fet els deures sent 'ferms a Catalunya i a Madrid', per reclamar finalment al conseller Joan Saura que el moment és crucial i per tant ara 'no ens podem distreure'.
Avui: Puigcercós veu inacceptable que Zapatero ofereixi vestit a mida a cada comunitat
Les CUP descarten presentar-se a les eleccions al Parlament
Les CUP, les candidatures d'unitat popular, han decidit no presentar-se a les eleccions al Parlament de l'any que ve. En l'assemblea nacional celebrada a Girona, els militants del partit han aprovat per 161 vots a favor i 148 en contra una esmena a la totalitat que rebutjava fer el salt al Parlament, que havia estat presentada per Vilafranca i que comptava amb el suport de 14 dels 28 regidors que la CUP té a tot el territori.
D'aquesta manera, els militants del partit han apostat per centrar-se en ampliar i "enfortir" la presència de les CUP als municipis de tot el país. Amb tot, no descarten tornar a obrir el debat per decidir presentar-se a les eleccions al Parlament del 2014.
Les CUP han celebrat aquest diumenge l'assemblea nacional amb una certa divisió interna entre els partidaris de fer el salt al Parlament i els que consideraven que aquesta opció era massa precipitada per falta d'experiència, de recursos econòmics i també de recursos humans.
VilaWeb: Les CUP rebutgen de presentar-se a les eleccions al parlament de Catalunya




































































































