El president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puigcercós, comenta en una entrevista de Salvador Sostres al diari Avui l’actualitat política i les previsions de futur. A l'entrevista, Puigcercós ressalta la bonança de l’acord de finançament que, tot i reconèixer que “no compleix l’Estatut al 100%”, considera que “és tot un èxit” tenint en compte la situació de crisi econòmica i el “desastre” d’Estatut. Puigcercós situa l’acord de finançament com “un punt de partida i la llibertat el destí”.
A més de pronunciar-se sobre l’actualitat també fa previsions de futur. “Som el centre: avui el debat és la independència”, explica, i assegura que “quan Convergència digui que vol la independència” que es “doni per fet el pacte”.
Joan Puigcercós no tanca la porta a la reedició d’un altre tripartit però assegura que “Esquerra no formarà cap més govern amb partits que a Catalunya i a Madrid votin coses diferents”.
El president de CiU, Artur Mas, ha condicionat qualsevol 'suport estable' al PSOE al congrés espanyol a que compleixi 'íntegrament' els compromisos amb Catalunya, inclòs un finançament que s'adigui amb el que estableix l'Estatut. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha volgut deixar clar que el rebuig de CiU no ha estat una 'rebequeria', sinó que s'havia de tenir 'coratge' per oposar-se a l'acord. 'Era molt més fàcil dir que sí, més amable, més simpàtic i em permetia anar a veure el president Montilla i fer-nos grans abraçades i grans fotografies', ha dit, però 'nosaltres sabem que això no resol els problemes, com es veurà en els pròxims mesos'.
D'altra banda, i davant una eventual sentència del Constitucional que retalli l'Estatut, Mas ha dit que CiU s'afegiria a una resposta unitària, tal com ha plantejat el president de la cambra, Ernest Benach. Mas, però, ha posat com a condició que 'allò que s'acordi a Catalunya s'ha de defensar a Catalunya i a Madrid'. Una condició que Mas ha dirigit directament cap al PSC.
El president d'ICV, Joan Saura, nega rotundament que el tripartit desgasti els líders que en formen part, tot i l'abandó de la primera línia política que ja han protagonitzat Maragall, Carod i ell mateix, i es mostra convençut que a la pròxima legislatura es tornarà a reeditar la mateixa fórmula de govern si aconsegueix sumar prou escons. 'A qui devorarà el tripartit serà a Artur Mas perquè no serà president de la Generalitat', assegura.
José Zaragoza ha dit en una entrevista al Món a Rac 1 que Catalunya ha aconseguit els millors acords gràcies als vots dels socialistes espanyols al Congrés dels diputats. En aquesta línia ha afirmat que amb el PP al govern estatal "no hi ha res a fer" i que per a Catalunya "el PP és l'adversari".
Així ha parlat del paper important que desenvolupen els socialistes espanyols a la cambra baixa i de quina manera en surten beneficiats els ciutadans de Catalunya. "La reforma de l'Estatut, el retorn dels papers de Salamanca i l'acord de finançament, s'han aprovat amb els vots dels diputats del PSOE a Madrid", ha sentenciat Zaragoza, exemplificant alguns dels acords aconseguits des de Madrid i que han fet "avançar" Catalunya.
D'aquesta manera ha acabat la resposta quan se li ha preguntat sobre la possibilitat de formar un grup propi dels socialistes catalans a Madrid, tal i com li agradaria a Antoni Castells. Zaragoza ha tret importància a les paraules del conseller d'Economia i no s'ha mullat de si li agradaria o no que el PSC tingués grup propi al Congrés.
Vic serà serà la primera ciutat que tindrà una plaça dedicada a Vicenç Albert Ballester, considerat dissenyador i difusor de la bandera estelada. Ho ha aprovat el ple de l'ajuntament d'avui amb el vot favorable de CiU, ERC, CUP i ICV i l'abstenció de PSC i Plataforma per Catalunya. D'aquesta manera el PSC ha trencat la unitat del govern municipal, format per CiU, ERC i PSC. La plaça dedicada a Ballester serà l'espai situat davant l'ateneu La Central.
El Tribunal Superior de Justícia valencià ha decidit estimar els recursos d'apel·lació plantejats pel president valencià, Francisco Camps; el seu número dos, Ricardo Costa, l'exvicepresident del Consell, Victor Camps, i l'exassessor de la conselleria de Turisme, Rafael Betoret, i ha acordat d'arxivar la causa que els havia obert per un presumpte delicte de suborn, conegut com a cas Gürtel, perquè entén que els fets no són constitutius de delicte. Reconeix que hi ha indicis de delicte, però raona que no es pot descartar el relat del president valencià, que afirma que no tots regals que reben els polítics poden ser considerats suborn.
La resolució, dictada dissabte passat i feta pública aquest dilluns, inclou el vot particular d'un dels tres magistrats de la sala, que considera que únicament s'hauria d'arxivar la causa contra el secretari dels populars valencians i portaveu del PP a les Corts, Ricardo Costa.
The Economist, considera que amb el nou acord de finançament, que compara amb "Alice in Zapateroland", hi ha regions que "com Catalunya, guanyen més que unes altres" i afegeix que "les últimes regles de finançament són, en molt, un resultat de l'Estatut de Catalunya".
En l'article s'exposa que "després d'un any de recriminacions, el president d'Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, finalment ha calculat com parar els governs regionals que renyeixen pel pot". En aquest sentit explica que "pel moment, el Sr. Zapatero es creu el guanyador. En les eleccions de l'any passat, el seu partit no va poder aconseguir una majoria absoluta. Molts dels vots suplementaris que necessita Zapatero estan en mans de petits partits regionals, nacionalistes o separatistes. No hi ha cap millor manera de mantenir-ho que augmentar el finançament per a les regions d'aquests partits".
Sobre els comunitats controlades pel PP, expressa que "no van votar contra l'oferta. Es van abstenir. No els agrada el nou sistema, però, per a afrontar els problemes econòmics que tenen, prefereixen agafar els diners".
Finalment explica que "el nou acord segurament reflecteix la nova realitat d'Espanya: els gastadores de diners públics són governs regionals, que controlen l'educació, la salut i altres serveis".
Des del Col·lectiu Emma responen que "Catalunya, si es compleix (que no està garantit) el nou sistema de finançament, passarà de tenir un dèficit fiscal del 10% al 8% a l’any, 2.300 euros per català i any. Amb aquest dèficit fiscal (per cert, no comparable a cap altre regió de cap estat desenvolupat), difícilment es pot considerar a Catalunya guanyadora de res".
El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, assegura que "Catalunya, malgrat l'existència d'un Estat autonòmic concebut com a depredador dels territoris més productius, continua excel·lint en empreses exportadores, innovadores, en rànquings científics, en activitat firal i comercial. Uns ens guanyem la vida i el prestigi innovant i creant i els altres actuant amb instint depredador que està en l'ADN d'aquest Estat d'origen imperial ara recobert de capa autonòmica".
El conseller Antoni Castells considera que el PSC ha de prendre el procés de negociació duta a terme a Madrid respecte del finançament de Catalunya com un exemple del que ha de ser la seva relació amb el PSOE. Ho diu en una entrevista al diari Avui, en què assegura que la negociació ha mostrat la complexitat de la vinculació entre el PSC i el PSOE.
Castells assegura que la negociació ha estat duta pel govern de Catalunya “tota la resta són criaturades”, explica i assegura que l'executiu és un i està format per tres partits. Per tant, el mèrit es de tots.
En relació amb la posició dels 25 diputats del PSC a Madrid i la seva posició durant la negociació respecte als Pressupostos, Castells assegura que aquesta posició era més compromesa. Aquí aprofita per fixar la que és la seva posició en la relació entre el PSC i el PSOE. Creu que el PSC ha de tenir veu pròpia a Madrid i que s'expressi amb claredat, que faci servir el seu pes i que actuï sempre en defensa dels interessos de Catalunya. També assegura que aquesta veu ha “d'actuar amb plena coincidència amb el govern de la Generalitat.
El Gran Ducat de Luxemburg acull aquest cap de setmana la 22a edició de l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, on hi participen colles sardanistes, grups de bastoners, de balls de cintes, de capgrossos, de castellers, de cavallets, de gegants, d’havaneres, de música tradicional, cobles, esbarts dansaires, corals i colles de diables. El Centre Català de Luxemburg també s'hi ha implicat activament.
Acompanyen l’expedició catalana, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; el director de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló i el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), Ramon Fontdevila.
Com cada primer diumenge d'agost des de 1987, centenars de persones s'enfilen al Port de Salau, situat a 2.015 metres d'altitud, entre Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà) i Seix (Coserans). Es tracta d'una excursió d'amistat i de reivindicació nacional dels pobles occità i català, organitzada pel Centre d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) i pel Comitat d'Afrairament Occitanò-catalan. Els participants pugen des de dues vessants: la nord, des de l'Arieja, i la sud, des del Pallars Sobirà.
A dalt de la muntanya, comença la festa: seguint la tradició, els participants intercanvien productes de les dues terres, els catalans porten vi i els occitans, formatge, i es fa la tradicional hissada de banderes, acompanyada de discursos, danses i cants d'homenatge amb músics i grups folklòrics occitans i catalans.
La ubicació d'aquest Port és molt simbòlica: es tracta d'un camí natural entre Occitània i Catalunya, que històricament ha servit per fer comerç i per connectar els dos pobles. Durant la guerra de 1936-1939 milers de republicans van passar-hi camí de l'exili. L'any passat la trobada va reunir unes vuit-centes persones.
Domènec Jardí i Pagès i Carles Jardí i Pinyol van presentar ahir, finalment, Les golfes de pagès, la seua segona incursió al passat del seu poble després del llibre A Tivissa canten missa... Tot i ser un llibre d'autors locals i sobre la vida quotidiana al seu poble al principi del segle passat, els autors, que són pare i fill, van lamentar no haver-lo pogut presentar durant les festes majors del municipi, tal com van demanar a l'alcalde, i encara a hores d'ara no entenen que se'ls boicotegés la presentació.
'Són coses que passen als pobles, picabaralles polítiques, però no entenem per què se'ns va negar presentar el llibre en festes i promocionar-lo al programa d'actes', manifestava Carles Jardí. Així, per a Jardí els arguments del consistori, que va esgrimir que no disposava de cap espai municipal lliure per fer la presentació i que tenia totes les hores ocupades cada un dels dies de la setmana de festes, no servixen. 'La programació dels actes festius no omplin, de cap de les maneres, tot el temps del dia, ni tots i cada un dels espais i locals', afegia Jardí.
...este Jardí! (ens referim al Jordi, que feia dies que no en sentíem a parlar)
Els plens de Molins de Rei (Baix Llobregat) i Alcanar han estat els primers de Catalunya d'aprovar mocions per demanar al Ministeri d'Indústria la no-renovació de les llicències de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs, en el marc de la campanya Apaguem les nuclears, en què també es demana la clausura d'aquestes centrals.
El Vaticà estudia prendre mesures per als cada cop més nombrosos casos de sacerdots que viuen en concubinat i tenen fills, i entre les possibilitats que estudia hi ha la de garantir als descendents el cognom del pare i que puguin heretar els seus béns personals, assegura avui el diari italià "La Stampa".
Segons el rotatiu de Torí , les darreres setmanes, impulsades per la Congregació per al Clergat, que presideix el cardenal brasiler Claudio Hummes, s'han realitzat diverses reunions per a tractar aquest problema, que afecta, assenyala el diari, especialment a Amèrica Llatina i a països europeus com Àustria.
Aquest no és un fenomen nou, però en confrontació el que passava abans, afegeix el diari, els reconeixements de paternitat amb les proves d'ADN poden suposar una allau de procediments judicials per al reconeixement d'aquests fills i la Santa Seu "està preocupada per la multiplicació de causes milionàries, com les ocorregudes pels abusos sexuals a EEUU".
Catalunya va liderar l'aprovació d'Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) entre gener i maig a Espanya, amb 1.641 que van afectar 72.991 treballadors, unes xifres que reflecteixen que la comunitat va concentrar el 27,4% de les persones afectades de tot l'Estat i el 19,6% dels expedients registrats en tot l'Estat.
De fet, les dades no haurien d'estranyar perquè Catalunya és una de les zones més industrialitzades d'Espanya. El fet que els expedients siguin el 19% dels que s'han fet a tot l'Estat gairebé equival al pes del PIB català en el conjunt espanyol. Però a més, s'ha de tenir en compte que el pes de la indústria dins de l'economia catalana es molt més important.
El País Basc va registrar uns 1.214 ERO autoritzats (el 14,5% del total ) que afecten 40.171 treballadors, el 15% dels afectats a Espanya en aquest període, mentre que comunitats com Madrid, van concentrar 470 ERO aprovats i 18.244 afectats, gairebé quatre vegades menys que les xifres registrades a Catalunya.
El rei Joan Carles va declarar ahir al vespre només d’aterrar a Mallorca, on la família reial començarà vacances, la seva rotunda oposició a ETA. “Continuarem clavant-los garrotada, se’ls ha de combatre fins acabar amb ells”, va declarar als periodistes. El monarca es va declarar totalment segur de ser a Mallorca tot i l’atemptat terrorista.
Palmanova, on va tenir lloc l’acció d’ETA, és a vuit quilòmetres del palau de Marivent. Joan Carles i Sofia volen donar una imatge de normalitat mantenint la seva prevista estada estival a Mallorca, sense variar l’agenda.
ETA 50 anys 310709 REuskadi
El periodista de Radio Euskadi Fermín Alberdi conta la història d'ETA, des del seu inici fins avui.
El bisbe de Sant Sebastià predica en el desert. Juan María Uriarte ha demanat aquest dissabte, durant l'homilia de la celebració de Sant Ignasi de Loiola a Azpeitia, un esforç per buscar la pau amb el diàleg "entre totes les sensibilitats". Per això, ha insistit en l'homilia que la pau és "una assignatura pendent crònica" al País Basc i ha instat el govern, els partits, els grups socials i els ciutadans a no rendir-se en l'esforç de "buscar la concertació".
Però el govern basc s'ha mostrat tancat en banda: el conseller d'Interior, Rodolfo Ares, ha anunciat que no hi ha "cap possibilitat que es reprengui cap diàleg", i la lehendakari accidental, Isabel Celaá, ha demanat als ajuntaments col·laboració per eradicar ETA i "les seves idees" en "tots els espais".
Rodolfo Ares 010809 CATinfo
Els temors d'Uriarte han estat confirmats per les declaracions de representants del govern basc avui mateix. En una entrevista a Ràdio Euskadi, el conseller d'Interior de l'executiu de Patxi López, Rodolfo Ares, ha desmentit que ETA estigui intentant, amb l'atemptat de Mallorca i fins i tot amb el de Burgos, forçar el govern espanyol a negociar. "No hi ha cap possibilitat que obtinguin res amb els atemptats, ni amb l'extorsió ni amb l'assassinat", ha dit. I ha reiterat que no hi ha cap mena d'intenció de restablir el diàleg amb l'organització terrorista, malgrat que tots els govern espanyols de les últimes dècades han mantingut converses amb els seus dirigents.
Per Ares, l'objectiu és la derrota policial que porti ETA a la rendició. "Més aviat que tard acabarem definitivament amb el terrorisme", ha dit quan es compleixen 50 anys des que l'organització va començar a actuar.
En el mateix sentit que Ares s'ha expressat la lehendakari accidental, Isabel Celaá, que també ha participat en la celebració de Sant Ignasi a Azpeitia i ha escoltat Uriarte. A diferència del bisbe, el que ha demanat Celaá ha estat que els ajuntaments col·laborin en "l'eradicació d'ETA, dels seus còmplices i de les seves idees de tots els espais". De cara a les festes majors d'aquest agost, ha reclamat que no hi hagi "gens de comprensió per la ideologia d'ETA, cap empara ni justificació d'ETA".
Tot i admetre que és "difícil", Celaá ha destacat que cal "treballar en aquest terreny, a vegades intangible, de la propagació de les idees".
El portaveu de seguretat nuclear del grup de CiU al Congrés, Jordi Jané, ha impulsat una proposició no de llei que insta el govern a adequar els plans d'emergència nuclear exterior de les centrals nuclears de Vandellòs II i d'Ascó I i Ascó II a Tarragona. A més, defensa que es desenvolupi una estructura directiva coordinada per al pla d'emergències nuclears de Tarragona i el pla d'emergències exteriors del sector químic de Tarragona, dins de l'estructura orgànica de la Generalitat.
Els últims mostrejos fets per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) han confirmat la presència de larves de musclo zebrat als embassaments de Flix i Riba-roja d'Ebre i també en el tram de l'Ebre situat per sota d'aquests embassaments. Els mètodes utilitzats per les comunitats de regants de la Ribera d'Ebre han evitat danys a les canonades. «El peròxid d'hidrogen ens funciona bé», ha dit el president de la Comunitat de Regants d'Ascó, Josep Antoni Serra.
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr
El president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puigcercós, comenta en una entrevista de Salvador Sostres al diari Avui l’actualitat política i les previsions de futur. A l'entrevista, Puigcercós ressalta la bonança de l’acord de finançament que, tot i reconèixer que “no compleix l’Estatut al 100%”, considera que “és tot un èxit” tenint en compte la situació de crisi econòmica i el “desastre” d’Estatut. Puigcercós situa l’acord de finançament com “un punt de partida i la llibertat el destí”.
