L'Ajuntament de Flix distribueix una circular en relació amb l'MTC

L'Ajuntament de Flix ha distribuït a la població una circular, signada per l'alcalde Oscar Bosch, informant sobre el posicionament del consistori en relació a la instal·lació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), tenint en compte que el municipi "va adquirir una circumstancial protagonisme als mitjans per aquest tema i és necessari explicar més i millor la situació des del punt de vista municipal". Es recorda que el ple de l'Ajuntament ja es va manifestar per unanimitat contrari a la instal·lació de l'MTC l'any 2006, afegint que "això no implica cap posicionament antinuclear". La circular està estructurada en diversos apartats, indicant-se que "No s'ha plantejat un procés de comunicació que garanteixi la informació i la participació tal i com el mateix Ministeri preveia", que "No hi ha un consens suficient ni polític ni social" i aclarint també l'actitud manifestada durant l'assemblea de l'AMAC celebrada el passat 27 de gener, on l'alcalde va manifestar que "trobava el procés d'elecció [de la ubicació de l'MTC] mancat de transparència i que calia donar-lo per nul i tornar a començar". Explica que la premsa ha volgut presentar l'Ajuntament de Flix com l'única veu discordant, quan la realitat es ben diferent com s'ha acabat demostrant igualment a través dels mitjans de comunicació. Es manifesta seguidament que "més enllà d'arguments científics sobre la instal·lació, en temes nuclears existeix una percepció personal del risc amb un fort component emocional que només pot compensar-se generant confiança i credibilitat, que no ha estat el cas".

Finalitza la circular afirmant que "la prioritat que hem de compartir continua sent mantenir i diversificar la nostra tradició industrial i energètica, afavorir i impulstar també qualsevol altra iniciativa, intentant que les discrepàncies no duguin a enfrontaments ni a una fractura difícil de curar".

Circular AJUNTAMENT DE FLIX

Greenpeace portarà als tribunals el procés de selecció de l'emplaçament pel cementiri nuclear

Per la falta de transparència, l'absència de mecanismes participatius i la manca d'informació veraç a la població i els municipis L'organització ecologista Greenpeace ha anunciat que portarà als tribunals la decisió del Ministeri d'Indústria a la resolució del BOE del 29 de desembre en la qual es demana als municipis acollir un cementiri nuclear per la 'falta de transparència, l'absència de mecanismes participatius i la manca d'informació veraç a la població i els municipis'. En una acció de protesta, membres de Greenpeace han portat aquest divendres al ministre d'Indústria espanyol, Miguel Sebastián, deu bidons amb 'residus radioactius d'alta activitat' perquè aturi la recerca per al magatzem. Segons els ecologistes, amb aquest procés només s'ha aconseguit un 'rotund refús social i l'absència total de consens territorial i polític'. BLOG EN VIVO/ Acción/ Greenpeace lleva “residuos nucleares” al Ministro de Industria, Miguel Sebastián

eldebat.cat: Activistes de Greenpeace porten bidons 'radioactius' al ministeri d’Indústria

LaVanguardia: Veinticinco activistas de Greenpeace llevan residuos radiactivos de forma simbólica al Ministerio de Industria

PSC, PP i ICV impedeixen que l'Ajuntament de Barcelona cedeixi espais a entitats per fer consultes

El Ple de l'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat, amb el vot negatiu de PSC i PP i l'abstenció d'ICV-EUiA, la proposta d'ERC perquè el consistori cedeixi espais i locals públics a entitats i associacions que vulguin celebrar actes participatius o consultes ciutadanes. El debat de la proposició, però, ha acabat convertint-se en un enfrontament sobre independentisme, on PP i PSC han carregat contra CiU per tenir mostres sobiranistes i on ERC ha atacat socialistes i ecosocialistes per 'no saber quin model de país volen'.

Portabella: 'Lamento que es faci un altre pacte a la basca a Barcelona' (VilaWeb)

L'economia espanyola no es recupera

L'estat espanyol no aconsegueix superar la recessió en l'últim trimestre del 2009. Segons el Banc d'Espanya, l'economia va caure un 0,1% i acumula un descens del PIB del 3,6 en tot l'any passat. A més , diu que la reforma de les pensions no serà suficient. Aquestes xifres se sumen a una forta caiguda de la borsa espanyola: ahir va tancar amb pèrdues del 6%, la pitjor xifra en 15 mesos, i la pitjor de les caigudes als mercats europeus, que també van tancar amb pèrdues, però més moderades.

I tot plegat en un clima d'acusacions al govern espanyol per la proposta de reforma de les pensions, la improvisació en la gestió de la crisi i l'esperpèntica actuació de l'executiu de Zapatero, que incloïa la mesura (després retirada) d'augmentar a vint-i-cinc anys els anys mínims de còmput per a rebre la pensió de jubilació.

A més a més, cal tenir en compte les afirmacions del premi Nobel d'Economia, Paul Krugman que en un article a 'The New York Times' va dir que 'Espanya era el gran perill de l'euro' i que l'economia espanyola no tenia més sortida que la de retallar sous.

Tot amb tot, la vice-presidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha assegurat que l'economia espanyola 'és forta' i que 'el govern té el timó i un pla'.

El nombre d'alumnes que estudien català a la Catalunya Nord es multiplica per 13 en deu anys

Actualment hi ha 13.500 alumnes de Primària i Secundària que aprenen català a la Catalunya Nord, mentre que una dècada enrere la xifra era només d'un miler, segons ha confirmat Marcel Mateu, vicepresident del consell general dels Pirineus Orientals, el departament francès que comprèn els territoris de la Catalunya Nord. Ja sigui en una escola de la xarxa la Bressola, on es fa immersió lingüística en català; en un centre bilingüe o bé fent unes hores a la setmana, els estudiants de llengua catalana suposen un 16% de l'alumnat del territori. La Catalunya Nord i les iniciatives de foment del català tenen un paper destacat a la fira Expolangues de París, que té lloc fins aquest dissabte.

Gabilondo vol avaluar el castellà per satisfer el PP

“El que sí que hem fet és proposar que es faci una avaluació dels coneixements que hi ha del castellà a totes les comunitats”. Això és el que va assegurar ahir el ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, per intentar arrossegar el PP al pacte per l’educació. Ho va exposar al Congrés de Diputats, on els populars van valorar la seva “voluntat de pacte”.

Gabilondo va detallar el resultat de les converses que s’estan fent amb els partits i la comunitat educativa i s’ha de dir que va defensar la LEC i la immersió lingüística afirmant que els “sistemes actuals” són “fruit dels consensos socials” i estan “avalats per la doctrina constitucional”. També va demanar que no s’utilitzin les llengües com a “vehicle de confrontació”. Tot plegat va intentar compensar-ho amb aquesta proposta d’avaluació del castellà i amb la incorporació de diverses propostes del PP al document base del ministeri.

Les tractorades dels pagesos causen quilòmetres de cua

Avui una quarantena de tractors han emprès una marxa lenta que ha provocat quilòmetres de cua a la sortida de Viladamat de la carretera C-31. Sota el lema 'Volem preus justos al camp i a la ciutat!' els pagesos s'han mobilitzat a les comarques de Ponent, al Camp de Tarragona (sortiran de Valls), a les Terres de l'Ebre (sortiran d'Alcanar i de Gandesa) i a les nord-orientals (sortiran de Viladamat). Els pagesos catalans treuen els tractors al carrer per exigir solucions a la crisi del sector. El sindicat Unió de Pagesos (UP) ha convocat, per a avui i demà, tractorades a tot el país per denunciar 'la impassibilitat' de la Generalitat i del govern espanyol en la situació actual, que necessita 'mesures urgents per a aturar la desaparició d'explotacions i assegurar la continuïtat del sector'. Demà, n'hi haurà a les comarques centrals, amb una tractorada que sortirà de Calaf.

Les tractorades d'avui i demà serveixen per escalfar motors cara a la gran mobilització que preveuen fer el dia 20 a Barcelona. El coordinador nacional d'Unió de Pagesos (UP), Joan Caball, ha afirmat que la manifestació de Barcelona servirà per explicar 'a la major part dels ciutadans que no han vist mai cap pagès en viu i en directe' que el preu que paguen a les botigues i supermercats no és el preu que cobren els productors. 'Volem que qui acaba comprant els nostres productes i que fa abús de poder, se'ls posi on se'ls ha de posar', ha afirmat Caball, que denuncia que els intermediaris ofeguen la pagesia amb preus baixos i després cobren pel mateix producte a preus molt més elevats.

El conseller del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), Joaquim Llena, acusa els pagesos de prendre 'l'actitud fàcil', de 'criticar l'administració' i assegura que la Generalitat treballa per resoldre aquests problemes.

CEMENTIRIS I BOTIFLERS de Xavier Vega

Començaré pel final: mentre Esquerra estigui al govern de la Generalitat, no hi haurà cap cementiri nuclear a Catalunya. Ho repeteixo, per si hi ha algun dubte: si el lector no vol cap cementiri nuclear a Ascó ni a cap altre lloc del nostre país, només ha de votar Esquerra Republicana de Catalunya, perquè si Esquerra té força, les set mil tones de residus nuclears faran cap a la Cibeles o al Valle de los Caídos, al Bernabeu o a la Moncloa, però no a casa nostra.

La resta de l’article és trivial i es pot obviar. Només serveix per reforçar aquesta idea senzilla, clara, diàfana, a saber: que ERC no consentirà que els traficants d’excrements nuclears s’enriqueixin a costelles d’un territori que ha pagat amb escreix la seua quota radioactiva.

Esquerra no ho permetrà per set raons, per fer un número rodó, com els dies de la setmana, els pecats capitals o els nans de la Blancaneus, perquè podrien ser set-centes, les raons : la primera és semàntica, la segona és econòmica, la tercera, històrica, la quarta, científica, la cinquena, logística, la sisena, ètica i la setena és política. La raó semàntica és que el cementiri nuclear ens és presentat, eufemísticament, com un Magatzem Temporal Centralitzat (MTC; ATC, en espanyol), amb una cínica terminologia que llença la pedra del magatzematge i amaga la mà radioactiva. La segona raó, l’econòmica, és que, en els trenta anys d’indústria nuclear, la Ribera Nord, la zona més directament afectada, ha perdut el seu principal capital: l’humà. Ha passat dels 10.000 habitants als 8.000 que avui sumen Ascó, Flix, Riba-roja d’Ebre, Vinebre i la Torre de l’Espanyol, en un fenomen únic a Catalunya, perquè mentre el país augmentava més d’un 30% la seva població, la zona nuclear en perdia un 20%. I és prou sabut que l’èxode és l’indicador més clar de l’empobriment d’un territori, incapaç d’alimentar la seua gent. Des del punt de vista històric, es parla d’un magatzem per a seixanta anys, o sigui, que quan els nostres fills siguin vells, ja s’ho trobaran. Posició astuta, pròpia d’una intel·ligència privilegiada, sense comptar els 250.000 anys de radioactivitat que ens situen més enllà de la història, a la posthistòria o a la geologia, a l’estupidesa inherent a l’espècie homo sapiens sapiens. La qual cosa ens du a l’argument científic: no en tenim ni fava, de com gestionar aquests residus letals ni de com assegurar-ne la fiabilitat, com ho demostra el fet que del darrer accident conegut, el de la fuita de partícules radioactives (detectada l’abril de 2008, sis mesos després de produir-se), després de tanta mentida i tant d’embolic, ja no se n’ha cantat ni gall ni gallina.

De gallina se’ns ha de posar la pell quan pensem en el transport d’aquests detritus letals, camions amunt, camions avall, vagons amunt, vagons avall, amb unes infrastructures més justes que un pany de cop. I de la logística a l’ètica. O millor dit, a l’absoluta manca d’ètica del procediment administratiu per decidir l’emplaçament del cementiri, una ordre ministerial publicada el 29 de desembre, de nit i a les fosques, de pressa i corrents, sense deixar-nos temps per reflexionar i debatre, com si fóssim uns idiotes o uns desgraciats, o les dos coses alhora.

Quant a la raó política, és pública i notòria: el dia 11 de març de 2008, el Parlament de Catalunya aprovà una resolució contra la ubicació del cementiri nuclear al territori català. I el nostre Parlament és l’expressió suprema de la sobirania de la nació catalana, de manera que qui actuï en contra del seu mandat té un nom que el sap tothom: és un botifler.

XAVIER VEGA CASTELLVÍ

Comencen les obres de col·locació de la barrera que aïllarà els llots tòxics del pantà de Flix durant la descontaminació

Els operaris de l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) han iniciat aquesta setmana els treballs d'adequació dels terrenys per a la col·locació de la barrera que aïllarà els llots tòxics de l'embassament de Flix (Ribera d'Ebre). Es tracta de la primera actuació prèvia als treballs d'extracció dels residus i de descontaminació, que s'iniciaran d'aquí a un any i mig o dos anys. Tal com ha manifestat aquest dimecres l'alcalde de Flix, Òscar Bosch, durant aquest període el risc d'una possible de contaminació 'és menor' i podran executar-se les obres del Pla de restitució, que tenen per objectiu garantir les captacions i l'abastament d'aigua als municipis en cas de contaminació de l'Ebre. Diari de Tarragona: Comença l’extracció dels llots tòxics de Flix

Diari de Tarragona: Flix rep més de 200 currículums per treballar a la neteja del pantà

Els municipis lleidatans propers a Ascó reclamen poder beneficiar-se del magatzem nuclear

Els alcaldes dels sis municipis lleidatans més propers a Ascó (Bovera, la Granadella i Bellaguarda, a les Garrigues, i Almatret, Maials i Llardecans, al Segrià) reclamen poder disposar d'una major informació sobre la possibilitat que Ascó acabi acollint el magatzem temporal centralitzat (MTC) al que opta la localitat. Veuen 'manca de planificació i improvisació' en la decisió d'Ascó i per això reclamen que en cas que la població de la Ribera d'Ebre acabi acollint la instal·lació per a residus nuclears poder obtenir-ne algun benefici per la proximitat que hi tenen. La Diputació de Lleida encarregarà un estudi per veure les possibilitats ambientals, socials i econòmiques que el cementiri pot aportar a les poblacions més pròximes així com els punts en contra de instal·lació.

VilaWeb: Municipis pròxims a Ascó reclamen informació sobre el cementiri nuclear

300.000 catalans podran votar la independència en les 77 consultes del 28-F

La consulta sobre la independència del pròxim 28 de febrer es farà en 77 municipis de 25 comarques i gairebé tindran dret a vot unes 300.000 persones. Així ho han explicat aquest dijous els representants de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència, que han destacat que 's'estan superant totes les expectatives i es demostra que aquest és un moviment amb molta força i es consolida'. Els municipis més grans on se celebrarà la consulta són El Vendrell, on podran votar 28.709 persones; Molins de Rei, on podran votar 19.792; Palafrugell, on estan cridats a votar 18.449 ciutadans, i Vilassar de Mar amb 15.661 possibles votants. La del 28-F serà la segona onada de consultes, mentre que la tercera serà el 25 d'abril, on votaran els ciutadans de ciutats com Girona o Granollers, entre d'altres, mentre que la quarta onada de consultes serà el 20 de juny.

Avui: 77 municipis organitzaran consultes sobiranistes el pròxim 28 de febrer

VilaWeb: Les consultes del 28-F es faran a 77 municipis

Zapatero pretén que el Barça l'ajudi a projectar al món una imatge més positiva d'Espanya

Que el Barça és un element clau per a la projecció internacional de Catalunya és un fet indubtable. Tant, que fins i tot el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, pretén reconvertir aquesta projecció exterior en benefici propi. Zapatero va demanar a l'economista Xavier Sala i Martín, tresorer del club, que el club l'ajudés a millorar la imatge d'Espanya al món i que s'impliqués jugant partits en països d'interès per a la política exterior espanyola. El Barça, habitualment, o bé juga els seus partits amistosos al Japó i als Estats Units, dos mercats amb gran potencial econòmic i que ajuden a millorar les finances del club. Contràriament, Zapatero voldria que l'equip jugués a Sud-Amèrica.

Més de 40.000 persones de 91 països d'arreu del món aprenen català per Internet

Més de 120.000 persones aprenen català a través dels cursos del Consorci de Normalització Lingüística, una xifra que ha augmentat de forma espectacular durant els darrers dos anys sumant 40.000 alumnes nous -passant de 86.000 a 126.000 persones inscrites. L'increment s'explica bàsicament per la posada en marxa de la pàgina web Parla.cat, que durant el seu primer any de vida ha tingut un èxit inesperat i ja acumula més de 40.000 alumnes. La majoria són de l'Estat espanyol, però n'hi ha de 91 països diferents. França és el país estranger on hi ha més gent que aprèn català per Internet. Els perfils són variats i van des d'estudiants Erasmus fins a professionals que planegen anar a viure a Catalunya per motius laborals. El web s'ha presentat aquesta setmana a la fira Expolangues de París.

Vandellòs II ha d'ajustar un sistema de refrigeració acabat d'estrenar

La central nuclear Vandellòs II va haver de reparar una incidència en el sistema de refrigeració acabat d'instal·lar, segons ha pogut saber l'ACN. En concret, al principi de funcionar aquest sistema, anomenat EJ, es va detectar que hi havia una petita pèrdua de cabal (PPC). Aquest es va recuperar i es va notificar el succés al Consell de Seguretat Nuclear (CSN). També es va demanar a aquest organisme que les especificacions tècniques de funcionament de l'EJ s'ajustessin al marge de cabal del sistema de refrigeració (MCEJ), i aquest dimecres el CSN ha aprovat el canvi. La disminució del cabal es va produir per l'acumulació de residus (AR) que va tenir lloc quan es va posar en funcionament el sistema EJ.

D'aquesta manera, pròximament s'hauran de netejar aquests residus de les canonades (RRCC).

Deu anys sense Joan Capri

Joan Camprubí i Alemany, més conegut per Joan Capri (tal com queda clar a la seva tomba), es va morir el 4 de febrer de 2000 a Barcelona. Actor amb una llarga carrera teatral i televisiva des de 1950, generalment en papers còmics, Capri és considerat un dels precursos del gènere del monòleg a casa nostra, que va popularitzar amb tot un seguit de discs editats els anys 1960 i on tendia a parodiar els registres col·loquials. RTVE: Doctor Caparrós, medicina general

Tanquen la llista d'aspirants al cementiri nuclear amb 13 poblacions

Un total de tretze municipis apareixen a la llista oficial de candidats a albergar el futur Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) de residus radioactius, que ha publicat avui el ministeri d'Indústria.

En la llista apareixen els deu municipis que durant els últims dies s'han postulat per albergar aquesta instal·lació: Albalá (Càceres), Ascó (Tarragona), Congosto de Valdavia (Palència), Melgar de Arriba (Valladolid), Santervás de Campos (Valladolid), Torrubia de Sòria (Soria), Villar de Cañas (Conca), Villar del Pozo (Ciudad Real), Yebra (Guadalajara), Santiuste de San Juan Bautista (Segòvia), i Zarra (València).

A més d'aquests onze, estan els municipis de Campo de San Pedro (Segòvia) i Lomas de Campos (Palencia), les candidatures de les quals no se sabien fins a avui.

VilaWeb: Ascó i Zarra competiran amb 11 candidatures més pel cementiri nuclear

Puigcercós reclama als partits que no alenteixin la tramitació parlamentària de les vegueries

Joan Puigcercós ERC 030210 CATr

Després que el govern donés ahir llum verda a la llei de vegueries, el president d'ERC, Joan Puigcercós, ha reclamat a tots els partits que ningú no alenteixi ara la seva tramitació parlamentària.

De fet, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha afirmat: "Estic convençut que la llei de vegueries s'aprovarà, però ja hi ha qui pensa com dilatar-ho. El govern treballarà fins a l'últim moment i no valen actituds dilatòries".

Preguntat per la possible reedició del tripartit i les relacions amb ICV, el president d'ERC ha argumentat: "No es pot demanar un govern d'esquerres, fer-ne bandera i després dificultar la feina d'un govern d'esquerres i un clar exemple és la rebaixa de l'impost de successions. Reconec que em va molestar. Tot i que crec que han reflexionat i han rectificat".

No obstant, al seu entendre, "l'alternativa no és només CiU, n'hi ha d'altres". Avui: CiU demana la retirada de la llei de vegueries

ERC demanarà a l'Ajuntament de Barcelona que cedeixi els locals municipals per a les consultes

El grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona presentarà en el plenari de divendres que ve una proposta perquèel consistori cedeixi espais a les entitats de la ciutat quan organitzin consultes ciutadanes, com les de l'autodeterminació de Catalunya.

El president del grup municipal d'Esquerra, Jordi Portabella ha reconegut que aquesta proposició "facilita el camí" a la consulta ciutadana sobre la independència de Catalunya, però ha puntualitzat que la proposta per promoure aquesta consulta a la ciutat "no és aquesta".

"La presentarem consensuada amb Barcelona Decideix i la data dependrà de quan l'aprovi l'assemblea" d'entitats, ha dit el republicà.

VilaWeb: PSC i PP s'alien ara per rebutjar cedir espais a la consulta a Barcelona

Els partits acosten posicions sobre el sistema electoral

Els partits catalans es van concedir ahir una darrera oportunitat per tirar endavant un sistema electoral català, abans de decidir si finalment llancen la tovallola. Quan es donava per fet que s’enterraria el projecte de manera definitiva, una reunió discreta celebrada al Parlament va donar fruits i va mostrar un tímid però decisiu acostament de posicions.

No és cap avenç concret, segons reconeixen la majoria de grups parlamentaris, sinó simplement el compromís de no enrocar-se. Van acordar treballar deixant d’abanderar els models electorals que havia elaborat cada formació política i fins i tot l’informe dels experts. Només s’usaran com a documents de treball per assessorar. Durant la trobada, a la qual va assistir un diputat de cada grup i, per tant, un total de sis persones, tots els partits van acceptar modular les seves posicions.

Carretero convoca els coordinadors comarcals per tancar la crisi

Joan Carretero es tornarà a posar davant dels coordinadors territorials de Reagrupament demà, dijous, en una trobada convocada a Sant Cugat del Vallès. Tots els convocats esperen saber com vol encarar la nova etapa de la formació el seu líder i encara president, després de l'intent de dimissió, finalment no materalitzada, i la crisi iniciada dissabte al vespre.

Després de la dimissió dels quatre crítics que s'havien enfrontat a l'exconseller pel mètode d'elaboració de les llistes electorals, l'entorn de Carretero ha pressionat perquè tots els membres oficialistes de la junta continuessin en el càrrec. La vicepresidenta, Rut Carandell, ho ha manifestat públicament i ha assegurat que "ja no hi ha cap obstacle", a part d'acusar Jaume Renyer, Emili Valdero, Francesc Abad i Albert Pereira d'haver intentat un "cop d'Estat".