Pròxima acció: Atents a l'atac que s'està preparant.

Idees concretes per a objectius concrets:

Ja tenim preparada la primera acció no violenta de lluita massiva i conjunta. Ajuda'ns a difondre-la, participa-hi allà on et trobis!!!

Els bancs i els especuladors han estat els principals causants de la crisi de manera que ells seran l'objectiu del nostre primer atac no violent.

El proper dia 30 de maig anem a manifestar la nostra indignació en contra de l'abús que practiquen els bancs no només contra els ciutadans de forma independent sinó també contra els estats.

Fem una crida a totes aquelles persones que estiguin d'acord amb les nostres reivindicacions, a participar en una retirada massiva de capital de les entitats bancàries el proper dia 30 de maig. Si ho estàs, et proposem treure en un sol moviment bancari la quantitat de 150 € del teu compte corrent. L'operació es pot fer al llarg de tot el dia, preferiblement acudint a les sucursals o utilitzant els caixers automàtics (amb múltiples de 10 -> 150).

El motiu d'escollir aquesta quantitat concreta, és perquè havíem de triar una xifra apreciable i simbòlica amb la força suficient per demostrar als bancs que aquests moviments són motivats des de la mateixa indignació que ens va fer mobilitzar el 15 de maig.

Pel que fa al dia 30 de maig, és perquè entenem que és un termini raonable perquè el missatge pugui difondre's adequadament i arribi al major nombre de persones que ens ajudin a ser el més efectius en el nostre atac no violent en contra de la voracitat dels bancs, en contra del sistema econòmic instaurat, en contra dels paradisos fiscals, en contra de l'especulació i a favor de l'interès general, de la solidaritat, en definitiva de les persones. A més, en aquesta data hi haurà transcorregut 15 dies des de l'inici de la mobilització, i serà un altre bon moment simbòlic per recordar que el nostre moviment només acaba de començar. El proper dia 30 de maig, es sentiran totes les veus cridant a l'uníson que un altre món és possible.

El proper dia 30 de maig es sentirà la veu del poble amb més força que la dels partits polítics.

El proper dia 30 de maig, es podrà explicar la indignació del poble, la reivindicació activa d'una democràcia real, en la qual es té en compte a les persones per sobre dels interessos econòmics, financers, especulatius ... les persones per sobre dels mercats.

El proper dia 30 de maig donarem un pas més cap a un món millor.

Comptem amb tu, divulga el missatge. Participa. Ens seguim veient cada dia a les places. "

Mor la creadora de la casa de maternitat d'Elna

Ha mort un àngel. Elizabeth Eidenbenz va traspassar ahir a l'edat de 97 anys a Zuric, a la seva Suïssa natal. Desapareix la dona que va escriure una de les pàgines més boniques i tendres de la història recent d'aquest país quan, acabada la Guerra Civil espanyola, va convertir un vell i atrotinat palau d'Elna, al mig de la plana del Rosselló, en una blanca i lluminosa casa de maternitat on va donar acolliment i recer a les dones que, atrapades als camps de concentració francesos, anaven de part. La seva dedicació i la gran humanitat desplegada mentre va mantenir oberta la instal·lació, entre el novembre del 1939 i principi del 1944, li van valdre el reconeixement de la Generalitat, que el 2006 li va concedir la Creu de Sant Jordi.

A Eidenbenz li deuen la vida els sis-cents nens que van venir al món en aquell refugi. La majoria dels naixements, quatre-cents, van ser de dones espanyoles que havien passat la frontera fugint de l'avenç implacable de l'exèrcit franquista. La resta van ser jueus, fills de dones a qui Eidenbenz va acollir a partir de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Precisament va ser la pressió dels alemanys sobre el govern col·laboracionista de Vichy el que va forçar el tancament de la casa de maternitat, un any abans de la fi del gran conflicte bèl·lic.

De Madrid al Rosselló

El primer contacte de l'Elizabeth amb la guerra espanyola es va produir el 1937, quan es va traslladar a Madrid i va estar treballant-hi com a infermera durant un any i hi va aprendre l'idioma. Va tornar a Suïssa i dos anys després va ser elegida per la Creu Roja per encapçalar una acció humanitària als camps de refugiats que França havia obert a les platges del Rosselló.

Allí les dones hi parien en condicions de gran insalubritat, en barracots infectes, damunt la sorra, exposant la seva vida i la dels fills que venien al món. Eidenbenz va veure clar que calia treure les dones dels camps i va localitzar l'edifici d'Elna. Se'n va reformar el sostre i la instal·lació elèctrica i ja va estar a punt.

A principi de desembre del 1939 hi va néixer el primer infant, i així es van anar succeint els parts de manera ininterrompuda. A les dones els semblava passar de l'infern al cel, encara més per les condicions de la casa triada; àmplia, banyada per la llum del Rosselló, amb un gran jardí al seu voltant. Un espai de pau. Les mares feien estada a l'edifici des d'uns dies abans de l'infantament i fins passat el temps suficient que garantís el retorn en condicions als camps de concentració.

L'edifici encara s'alça avui en un paratge especialment reposat, als afores d'Elna. Es dreça mirant, fit a fit, el Canigó; un gegant que fa honor a la ingent tasca duta a terme per Eidenbenz.

SÀPIENS: Mor la infermera de la maternitat d’Elna

Vespres Literaris:Elisabeth Eidenbenz

laVanguardia: La madre del oasis de vida en el exilio

4 anys més al servei d'aquest poble !!!

Pele, Àlex, Isa, Sàez, Toni, Imma, Marta, Anton, Josep, Maria del Mar, David, Anna, Vicenç i Jacob. Felicitats i gràcies !!!

Ara digueu: "La ginesta floreix,

arreu als camps hi ha vermell de roselles.

Amb nova falç comencem a segar

el blat madur i, amb ell, les males herbes."

Ah, joves llavis desclosos després

de la foscor, si sabíeu com l'alba

ens ha trigat, com és llarg d'esperar

un alçament de llum en la tenebra!

Però hem viscut per salvar-vos els mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa,

perquè seguíssiu el recte camí

d'accés al ple domini de la terra.

Vàrem mirar ben al lluny del desert,

davallàvem al fons del nostre somni.

Cisternes seques esdevenen cims

pujats per esglaons de lentes hores.

Ara digueu: "Nosaltres escoltem

les veus del vent per l'alta mar d'espigues."

Ara digueu: "Ens mantindrem fidels

per sempre més al servei d'aquest poble."

(Salvador Espriu)

Romanç contra Camps

perdonau, però només se escriure mallorqui (si necessitau traductor, potser google o internostrum vos poden ajudar) jo soc de mallorca i entenc el valencià sense haver-lo estudiat

com s'ha produït el miracle?

a vosaltres vos passa el mateix?

no serà que català, valencià i mallorqui s'assemblen tant, tant, tant, que d'alguna manera son la mateixa cosa?

Acte de presentació del programa i dels Compromisos amb Miravet!!

Acte de presentació del programa i dels Compromisos amb Miravet!!

III CURSA DE MUNTANYA La Cameta Coixa

MALA OLOR.

Ja ha plogut des del dia que uns regidors de l’ajuntament d’Ascó van decidir presentar aquest municipi com a candidat a albergar els residus nuclears de l’estat espanyol, sota l’auspici i apadrinament de l’AMAC, involucrat d’aquesta manera la comarca i tot el territori, on el sentiment majoritari era i és contrari a aquesta iniciativa. Des d’aquell dia els partidaris i els detractors han tingut temps per poder argumentar les seves posicions i presentar els seus arguments tècnics, polítics i socials emparant-se amb uns recursos clarament desiguals. Mentrestant, tots ens hem anat posicionant i també ho han fet les entitats i els partits polítics; uns de forma clara i altres no tant. Tothom ha tingut temps de fer la seva feina.

Finalment, després d’un massa llarg temps d’espera, s’han fet públics els resultats de la comissió que el ministeri d’indústria i ENRESA van habilitar per aquesta funció. A la vista de les conclusions queda clar que res està clar i que ningú les té totes pel que pot arribar a passar i moltes són les preguntes que encara ningú s’atreveix a donar resposta.

Serà capaç el govern de l’estat de renegar d’un informe fet per un dels seus ministeris contradit per un altre encarregat per l’ajuntament d’Ascó, sucursal de l’AMAC, després d’haver tingut el temps necessari per al·legar el que volia al·legar quan tocava fer-ho?

Després de quedar desemmascarat el presumpte altruisme de l’AMAC i les seves sucursals en pro de solucionar el problema nuclear i veien el seu evident egoisme en pro del pastis nuclear, sucumbiran els interessos econòmics sobre els socials?

Seran capaços els partits polítics i els polítics que els representen d’acontentar-se en donar-se la culpa els uns als altres i no fer res més que rendibilitzar-ho electoralment?

Permetrem la consolidació al la Ribera d’Ebre d’un neofeudalisme atòmic on els vassalls de l’àtom ens expliquin que si som és gràcies a ells i les nuclears i que sense ells ni les nuclears ens mocaríem amb mitja màniga, no tindríem equips de tercera divisió ni podríem presumir de megalomanies ni festes espatarrants? Aquest és el model de desenvolupament referent i adequat i per sortir de la crisi?

Vist lo vist que tothom sàpiga que a la Ribera d’Ebre, a Catalunya fa mala olor, fa pudor a escòria nuclear! (J.S.V.)

L'MTC monopolitzarà la campanya electoral a l'Ebre

La CANC intensifica les mobilitzacions, que culminaran el 7 de novembre a Ascó Mentre al País Valencià comencen les mobilitzacions contra la instal·lació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a Zarra, a les Terres de l'Ebre s'intensifiquen els actes, a favor i en contra, per la possibilitat que el Consell de Ministres acabe optant per la segona candidatura. En aquest sentit, la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i el Grup Intercomarcal Veïns d'Ascó faran la primera protesta diumenge que ve, quan tallaran la C-12 a l'altura d'Ascó. El calendari de mobilitzacions continuarà el 17 d'octubre amb una caminada reivindicativa des de Móra d'Ebre fins a Ascó que seguirà el camí de sirga. A més, durant el mes d'octubre es faran xerrades informatives a les capitals de comarca i el 7 de novembre, just abans de l'inici de la campanya electoral, es convocarà una manifestació a Ascó contra el cementiri nuclear.

Un altre dels objectius de la CANC és aconseguir que el PSC i CiU es pronuncien sobre el cementiri nuclear en vista a la pròxima legislatura. És per aquest motiu que les pròximes setmanes mantindrà reunions amb els dos partits i assistirà a tots els actes comarcals de precampanya electoral del PSC i CiU per exigir-los que es defineixin públicament. Una pressió que també exerciran les plataformes veïnals de la Ribera d'Ebre, que defensen la instal·lació de l'MTC a Ascó. “Demanem a CiU i el PSC que rectifiquen i es manifesten a favor de l'MTC”, ha dit el portaveu del Grup Veïnal Ribera d'Ebre, Josep Maria Alcalde. I en cas que no rectifiquen, anuncien que reclamaran als veïns de la Ribera d'Ebre que voten en blanc en les eleccions al Parlament. A Flix ja va guanyar el vot nul en les darreres eleccions europees. D'altra banda, els partidaris de l'MTC volen reunir-se amb el Ministeri d'Indústria aquesta setmana.

CANC: La CANC i Veïns d’Ascó continuaran amb les mobilitzacions mentre no es retiri definitivament la candidatura d’Ascó

La PDE descarta implicar-se en les eleccions

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) no reeditarà la campanya Mai més un govern transvasista, ja que ha descartat implicar-se en la contesa electoral del 28 de novembre. El moviment social va impulsar aquella campanya l'any 2003, per orientar el vot dels ebrencs contra CiU i el PP. Però anys més tard la gestió de la sequera del 2008 va suposar un trencament entre la PDE i el tripartit. A les europees del 2009, la PDE va fer campanya pel vot nul.

PDE: La gènesi d'un moviment

A l'estiu del 2000 ja es parlava de la necessitat de crear la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). Amb tot, el moviment social que va aconseguir aturar el transvasament de l'Ebre, i que ara celebra el seu desè aniversari, no va nàixer oficialment fins a l'assemblea que va tenir lloc a Tortosa un vespre ventós el 15 de setembre del 2000. En realitat, havia de constituir-se a Saragossa el 23 de setembre, però l'èxit de l'assemblea informativa –amb prop de 700 persones a l'auditori– va desembocar en la constitució formal de la PDE i en una manifestació espontània pels carrers de Tortosa.

Gustau Moreno: La gènesi d'un moviment (Avui)

Mor José Antonio Labordeta

Labordeta - Canto a la Libertad

José Antonio Labordeta ha mort als 75 anys a Saragossa d’un càncer de pròstata contra el que lluitava des de feia anys. Aquest polític, cantautor i escriptor aragonès, serà recordat per ser un home d’esquerres que va estar compromès amb la llibertat i la democràcia durant els últims anys del franquisme, com mostren les lletres de les seves cançons durant aquesta època. Diputat de la Chunta Aragonesista durant dues legislatures, entre el 2000 i el 2008, al Congrés es caracteritzava pels seus enfrontaments constants amb el PP.

Home d’esquerres, Labordeta va ser molt crític amb el Govern de José María Aznar, a qui ataca també en algunes de les seves obres. Popularment, Labordeta era conegut per ser el presentador del programa Un país en la mochila, que es va emetre a TVE durant els anys 90.

El cementiri nuclear no anirà a Ascó

El Govern espanyol tria el municipi de Zarra, proper a la central de Cofrents, i descarta les altres opcions, entre les que hi havia Ascó. L'executiu autonòmic recorrerà la decisió, tot i que la família del conseller Juan Cotino és propietària de bona part dels terrenys on s'ha de fer la instal·lació.

Zarra ha estat, finalment, la població escollida pel Govern espanyol per ubicar-hi el magatzem temporal centralitzat (MTC), també conegut com a cementiri nuclear. La decisió, que es farà oficial en el consell de ministres de divendres vinent, suposa descartar les altres nou candidatures, entre les que destacava la d'Ascó (Ribera d'Ebre). El Govern valencià, que encapçala el conservador Francisco Camps, però, ja dóna per feta la decisió. Zarra és un municipi de la Vall de Cofrents d'uns 550 habitants, ubicat a pocs quilòmetres de la central nuclear de Cofrents, l'única que hi ha al País Valencià.

De fet, la comissió la Comissió Interministerial encarregada de trobar la ubicació per aquesta polèmica instal·lació va transmetre aquest dijous al vespre al ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, l'informe definitiu que assenyala la localitat de Zarra com la millor per rebre el cementiri nuclear. Segons fonts coneixedores del procés, Sebastián va comunicar el contingut de l'informe a Zapatero el mateix dijous a la nit.

Avui: El cementiri nuclear s'allunya d'Ascó

elPeriódico: Ascó, descartada com a seu del cementiri nuclear per l'informe dels especialistes

Avui: Els anticementiri recelen de l'estudi que desvincula nuclears i càncer

laVanguardia: El Gobierno valenciano asegura que Zarra acogerá el cementerio nuclear

CANC: COMUNICAT DE PREMSA: El Govern de Zapatero utilitza Zarra com una cortina de fum i per guanyar temps per decidir-se per Ascó

Miquel Martí i Pol: Ara mateix

Lluís Llach - Ara Mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d’un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s’ha complert i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d’angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d’un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no els val l’enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l’espai d’història

concreta que ens pertoca i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots, solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I, en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

(Miquel Martí i Pol)

La retallada de l'Estatut fa crèixer l'independentisme i desmobilitza els partidaris de la via autonòmica, segons el CEO

El Baròmetre d'Opinió Política d'Estiu del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) constata allò que ja és palpable al carrer. Els partidaris de la independència creixen a Catalunya arran de la topada amb l'Estat espanyol per la retallada de l'Estatut. Fins a un 24,3% dels enquestats aposten perquè Catalunya sigui un Estat independent (en l'anterior onada eren un 21,5%) que, sumats als que voldrien que fos un Estat federal, augmenten fins a un 57,6% els partidaris de que Catalunya esdevingui un Estat. L'enquesta, que va ser realitzada entre el 28 de juny -data de la sentència del Constitucional espanyol- fins al 8 de juliol mostra que alhora que el creixement de l'independentisme va acompanyat d'una davallada dels partidaris de l'autonomia, que veurien la retallada de l'Estatut com el fracàs d'aquesta via.

Les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol ja són vistes per la ciutadania com el quart problema més important que afecta al país, només per darrere de l'atur, la situació econòmica i la insatisfacció per la política. Aquesta percepció ha anat en augment en els darrers anys. Després de la sentència de l'Estatut un 20,8% dels catalans ho assenyalen com un dels principals problemes mentre que a l'abril d'aquest mateix any la xifra tan sols arribava al 14%. La preocupació per les relacions amb l'Estat espanyol han experimentat un fort creixement en els darrers anys agreujat sobretot en els darrers mesos que ha arribat a doblar les xifres que es registraven al març de 2007.

Aquelarre independentista, avui a Arenys

Una vintena de personalitats del món polític, econòmic i cultural debaten a Arenys de Munt, 'Què ha canviat des del 13-S a Catalunya?'. L'acte ha començat a les 19.30 i omple la sala municipal. Hi són, per exemple, el sociòleg Salvador Cardús; l'eurodiputat Oriol Junqueras; el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena; l'escriptora Patrícia Gabancho; l'economista Elisenda Paluzie; i el cantant Francesc Ribera 'Titot'. Més, també es presentarà el I Aplec Independentista que es farà el 13 de setembre d'enguany. Tampoc hi falta el batlle d'Arenys de Munt, Carles Móra, un dels impulsors de la primera consulta sobre la independència. Una iniciativa que va néixer el 13 de setembre de 2009 en aquesta vila i que després s'ha estés arreu del Principat, amb la participació fins ara de mig milió de catalans. De fet, moltes de les personalitats que intervenen en el debat van tancar la campanya de suport al referèndum que es va celebrar en aquesta vila del Maresme.

Els organitzadors de l'acte també volen saber quines passes ha de seguir el moviment sobiranista en el futur, després de la sentència estatutària i la manifestació històrica del 10-J.

ERC crida a la vaga general el 29-S per rebutjar tant les retallades socials com les nacionals

La vaga general del proper 29 de setembre ha de ser un èxit segons Joan Ridao. La convocatòria de la aturada ha de servir, segons el republicà, per demostrar ‘el malestar social generat després ‘d’una reforma laboral que és una regressió’, però també, ha dit, ha de tenir un ‘marcat caràcter nacional després de les retallades del constitucional’. El secretari general d’ERC ha qualificat la reforma laboral aprovada aquest dijous a Madrid com ‘una regressió’ duta a terme amb ‘precipitació i matusseria’.

Nació Digital: Ridao vol que la vaga general sigui un gran èxit

Pas endavant per garantir l'abastament d'aigua

El consell d'administració de la societat estatal Acuamed ha aprovat posar a licitació les set primeres obres del pla de restitució territorial, que ha de garantir el subministrament d'aigua als municipis que s'abasteixen de l'Ebre en cas que es produeixi un episodi de contaminació del riu durant els treballs de neteja dels llots tòxics a Flix. Així ho va explicar ahir el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, en la visita al pantà de Flix per veure l'avanç de les obres del mur que ha d'aïllar els llots.

Puxeu va explicar que es preveu que aquestes set primeres actuacions es comencin a executar a principi de la tardor. Aquestes set primeres obres costaran cinc milions d'euros i pertanyen a la primera fase del pla, que afecta els municipis que s'abasteixen directament del riu. Concretament, dos són de la Ribera d'Ebre –Ascó i Móra d'Ebre-; dos més, del Baix Ebre –Tivenys i Tortosa-, i tres de la Terra Alta –Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca.

Ascó emmagatzemarà energia eòlica

La que mos faltava! Si és que fotrem un pet tots!!! L'empresa Itaca Wind Power, dedicada a l'energia eòlica, desenvoluparà a Ascó un projecte pioner que consisteix en l'emmagatzematge de l'electricitat que generen els aerogeneradors. I ha triat Ascó per un doble motiu: per la vinculació d'aquest municipi riberenc en la producció energètica i per la proximitat a múltiples parcs eòlics. “Buscàvem l'emplaçament idoni per instal·lar aquest projecte de recerca i Ascó ens aporta un clúster energètic amb molt de coneixement”, va explicar ahir el director general d'Itaca Wind Power, Juan Carlos Martínez-Amago, després d¡'haver signat un conveni amb l'alcalde d'Ascó, el convergent Rafel Vidal.

Mig món mira cap a Catalunya

Els trets diferencials de Catalunya respecte a Espanya estan arribant amb més força que mai aquests dies a tot el món arran de l'abolició de les corrides de toros. Ahir, la gran majoria de diaris internacions recollien la noticia sobre la desaparició de la fiesta, aprofundien en la identitat de Catalunya com a país i la desafecció que es viu envers Espanya i emmarcaven l'acord del Parlament més en un àmbit polític que no pas animalista. Le Monde, The Times, Le Figaro i The Herald són uns quants dels mitjans que van obrir les seves portades amb la prohibició d'una de les tradicions espanyoles per excel·lència. Cap criticava la decisió, a l'inrevés. Per exemple, una foto immensa d'un brau i un torero obria el prestigiós diari britànic The Times sota el títol. “Mort a la tarda per a les corrides a Catalunya”. També explicava que “els catalans donen un cop mortal a un art antic i sagnant” i en el seu editorial assegurava que la decisió de dimecres al Parlament poc té a veure amb els drets de les bèsties, sinó que es tracta d'una demostració de força de Catalunya per “ampliar” distància amb la resta d'Espanya. Una idea més o menys semblant es va repetir a l'Internacional Herald Tribune, que també reservava una columna a la portada per a la notícia. Una bona part de l'Estat ha vist com una agressió l'acord que es va prendre a l'hemicicle i els mitjans espanyols són un bon termòmetre per mesurar aquesta indignació. Parlaven d'atac a la fiesta i a Espanya i carregaven durament contra els nacionalistes, als quals acusaven de voler destruir tot allò que és espanyol.

Solsona, Mollerussa i Viladecavalls insten el parlament a convocar un referèndum sobre la independència

Els ajuntaments de Solsona, Mollerussa (Alt Urgell) i Viladecavalls (Vallès Occidental) van aprovar ahir mocions similars que insten el Parlament de Catalunya a convocar un referèndum sobre la independència. El ple de l'Ajuntament de Solsona va aprovar la moció per unanimitat, si bé aquesta no esmenta explícitament la 'independència'. En canvi, sí que ho fan les mocions de Mollerussa i a Viladevalls, que no van aconseguir el suport de tots els grups del consistori; per exemple, els regidors de CiU van votar opcions diferents.

Aprovada per tots els grups municipals (ERC, el Comú, PSC i CiU), la moció de Solsona demana al parlament que convoqui un referèndum per a començar una nova etapa històrica, amb la implicació de les institucions i de la societat civil. El batlle, David Rodríguez, va destacar durant el ple que, vista la sentència estatutària, ara cal superar el marc jurídic espanyol i exercir el dret a l'autodeterminació.