Puyal 050108
Tres remats a porteria, dos gols. Benvinguts al nou Barça, un equip que ja no enganya. No perdeu ni un segon a preguntar pel futbol que ha fet per superar un voluntariós Mallorca. És igual. En temps de subsistència, de postguerra futbolística, el jogo bonito forma part del passat. Avui, sostingut per uns centrals impecables --Márquez no només ha obert el marcador sinó que ha completat un partit irreprotxable juntament amb Milito--, conduït per un Iniesta que no defalleix ni en les males nits i animat per Bojan, un nen que val una fortuna, el Barça ha agafat aire mentre espera temps millors. Si és que arriben.
¡Ah! També ha tornat Henry. No ha jugat ni mitja hora, però ha intervingut en el golàs d'Etoo, el 0-2, no celebrat per Samuel perquè jugava a casa seva, i li han anul·lat un gol per fora de joc previ. En l'aire, encara que Rijkaard no ho admetrà, flotava la sensació que era un partit capital per al futur de l'equip. Ha guanyat el Barça. Sense Ronaldinho. I sense Deco, un altre signe que el tècnic, potser, ha decidit acabar amb tanta tonteria de les estrelles.
Passada la mitja hora inicial de partit, el Barça feia pena. Era un equip insípid, pla, avorrit, dramàticament avorrit. Semblava una màquina pesant, que només es podia moure si venia una gegantina grua a Mallorca. No va venir, és clar. I així anava el conjunt de Rijkaard, amb la seva penitència de cada setmana. Sense Ronaldinho, lesionat i sense Deco, a la banqueta, tampoc ha millorat.
Quan ha entrat Bojan, el Barça s'ha rejovenit, combinat amb la caiguda física del Mallorca, que ha pagat la factura de la seva bonica remuntada a la Copa, i per acabar-ho d'adobar ha perdut per lesió Güiza, el seu golejador. A poc a poc, el futbol ha millorat una mica amb un clarivident Iniesta guiant la pilota. Escortat per dos centrals que semblaven dos gladiadors (Márquez i Milito han estat immensos), Andrés ha reactivat un equip depriment.
Si a la primera meitat el Barça convidava a la depressió, a la segona alguna cosa ha canviat. Iniesta s'ha apropiat del partit, Bojan ha posat una mica de llum entre tanta foscor i Henry ha deixat un parell de jugades que han retornat la imatge del vell Henry. El Mallorca estava, tot s'ha de dir, fos. Però Henry ha donat aire. Com li passa al Barça, com que el francès no ha fet res en quatre mesos, qualsevol signe positiu com el d'avui es rep com un signe d'esperança.
Però que ningú oblidi per on ha començat el Barça a trencar la resistència del Mallorca. Per una via que menysprea genèticament. Per una cosa que no entrena gaire i fa la sensació que només té una acció preparada. Xavi ha tret un córner i Márquez, avançant-se a la defensa mallorquinista, ha picat de cap intel·ligentment el primer gol i ha portat la calma a un equip angoixat. Doncs sí. Ha marcat a pilota parada perquè quan hi ha gana, tot val.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit
Puyal 050108
¡Ah! També ha tornat Henry. No ha jugat ni mitja hora, però ha intervingut en el golàs d'Etoo, el 0-2, no celebrat per Samuel perquè jugava a casa seva, i li han anul·lat un gol per fora de joc previ. En l'aire, encara que Rijkaard no ho admetrà, flotava la sensació que era un partit capital per al futur de l'equip. Ha guanyat el Barça. Sense Ronaldinho. I sense Deco, un altre signe que el tècnic, potser, ha decidit acabar amb tanta tonteria de les estrelles.
Passada la mitja hora inicial de partit, el Barça feia pena. Era un equip insípid, pla, avorrit, dramàticament avorrit. Semblava una màquina pesant, que només es podia moure si venia una gegantina grua a Mallorca. No va venir, és clar. I així anava el conjunt de Rijkaard, amb la seva penitència de cada setmana. Sense Ronaldinho, lesionat i sense Deco, a la banqueta, tampoc ha millorat.
Quan ha entrat Bojan, el Barça s'ha rejovenit, combinat amb la caiguda física del Mallorca, que ha pagat la factura de la seva bonica remuntada a la Copa, i per acabar-ho d'adobar ha perdut per lesió Güiza, el seu golejador. A poc a poc, el futbol ha millorat una mica amb un clarivident Iniesta guiant la pilota. Escortat per dos centrals que semblaven dos gladiadors (Márquez i Milito han estat immensos), Andrés ha reactivat un equip depriment.
Si a la primera meitat el Barça convidava a la depressió, a la segona alguna cosa ha canviat. Iniesta s'ha apropiat del partit, Bojan ha posat una mica de llum entre tanta foscor i Henry ha deixat un parell de jugades que han retornat la imatge del vell Henry. El Mallorca estava, tot s'ha de dir, fos. Però Henry ha donat aire. Com li passa al Barça, com que el francès no ha fet res en quatre mesos, qualsevol signe positiu com el d'avui es rep com un signe d'esperança.
Però que ningú oblidi per on ha començat el Barça a trencar la resistència del Mallorca. Per una via que menysprea genèticament. Per una cosa que no entrena gaire i fa la sensació que només té una acció preparada. Xavi ha tret un córner i Márquez, avançant-se a la defensa mallorquinista, ha picat de cap intel·ligentment el primer gol i ha portat la calma a un equip angoixat. Doncs sí. Ha marcat a pilota parada perquè quan hi ha gana, tot val.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada