"Fora de Manhattan? Però si fora de Manhattan no hi ha res!", exclama un personatge de Sex in the City, la famosa sèrie nord-americana. La frase no està dita ni tan sols amb petulància: està dita com aquell qui constata un fet. I el mal és que sí que és el lloc on el món sencer s'emmiralla. Això no ho pot dir ni un parisenc sobre París (el nostre vell, refinat, estimat París) i, si ho digués, seria considerat un cregut i un esnob. Els europeus ho veiem diferent: fora de Barcelona, o de València, o de Roma hi és tot. I volem fugir. També servem tota la vida el desig ocult de tornar, però la fugida de "casa" ens és necessària. I estrafem la dita: "Enlloc s'està millor que fora de casa".
Què és "casa"? El concepte, que usen tant els bascos, té ressonàncies maternes: el lloc on hi ha el recer i el menjar de sempre, el lloc on et llepen les ferides i on et diuen que ets el millor, encara que no se n'adoni ningú; i és també un nom de ressonàncies paternes: és allà on hi havia hagut, un dia, un codi increbantable, on reties comptes fins i tot de la innocència d'un horari marcat per les hormones.
Els kosovars tenen una "casa" que estava en mans dels altres; eren rellogats a casa seva. I han aconseguit la independència sense violència: l'única arma ha estat la tossuda dignitat dels kosovars. Mirava a la televisió els rostres esquerps, atònits, dels serbis a Belgrad, que sentien la declaració: "Nosaltres, els líders del nostre poble, escollits democràticament, declarem que Kosovo és un Estat independent i sobirà". Feien la cara que fa aquell mascle enfurit quan la dona li diu que se'n va de casa, que vol fer la seva pròpia vida, i a ell se li agreja el fosc instint que algú li ha clavat al fons de les entranyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada