-Vostè és el president d’un partit que diumenge va perdre 350.000 vots. Per què no ha dimitit?
-Perquè d’entrada jo no era el candidat i perquè tampoc era el director de campanya. Quan jo vaig ser el candidat, ERC va treure 8 diputats. Jo hauria dimitit si fa quatre anys hagués tret un pèssim resultat o si fa només un any i mig, a les eleccions catalanes, haguéssim punxat, cosa que no va passar.
...
-Aquesta setmana a vostè se l’ha donat per mort políticament, com ja s’ha fet altres vegades en els últims anys. ¿Se sent prou fort per encarar tot aquest canvi i aquest lideratge a partir del mes de juny?
-Jo vaig començar a fer política de manera formal als 18 anys, en ple franquisme. Als 21 havia passat per la presó. Curiosament, m’han donat per mort moltes vegades, la qual cosa és indicativa de fins a quin punt hi ha gent a qui no li interessa que les idees que jo defenso triomfin. Jo sóc una persona que ve de lluny, que tinc una trajectòria al darrere, i els objectius que tinc són objectius de país. Jo estic molt orgullós d’haver renovat el discurs d’ERC des de la perspectiva nacional, d’un projecte nacional integrador, que no pregunta a la gent on ha nascut ni quina llengua parla a casa, que no planteja la nació com un punt de sortida sinó com un punt d’arribada, perquè aquesta és la principal força que parla de Catalunya com una nació en construcció. Jo fins ara m’havia dedicat només a això, fins que vaig constatar que hi havia gent que es dedicava a fer altres coses, i aleshores lògicament jo m’he hagut de dedicar a buscar força interna i en aquest moment tinc una força interna prou notable perquè estigui il·lusionat a defensar les meves idees, i insisteixo: parlo d’idees no de càrrecs.
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada