Puyal 120408
El Barça de la Lliga no acostuma a variar el guió dels seus partits. Gairebé tots tenen el mateix patró i també el mateix i trist final. L'inici és conegut: primer marca i després es deixa igualar i fins i tot remuntar. Com al Calderón, com al Ruiz de Lopera, com a Almeria... Avui al Nuevo Colombino ha vist el mateix inici de sempre, tot i que les bones notícies han arribat més aviat del que s'esperava. L'afició de Huelva gairebé no s'havia assegut i el Barça ja celebrava el 0-1.
Era el minut u i la primera arribada blaugrana a l'àrea. De fet, no hi ha hagut temps per a res més. Puyol ha recuperat una pilota a l'àrea de Valdés, l'ha cedit a Gudjohnsen i aquest a Xavi. El centrecampista ha vist lliure Giovani i la centrada del mexicà l'ha rematat Etoo amb el cap. Al seu estil, arribar i afusellar, una cosa que només fa quan juga en la seva posició i no a la banda. En aquest sentit el cas del camerunès és com el d'Henry, mosquejat perquè no juga al seu lloc. La diferència és que Etoo no es queixa i ja ha marcat 14 gols en 14 partits. Que no és poc.
La història del partit seguia la trama que els culers gairebé ja se saben de memòria. El Barça retenia la pilota, l'amagava, obria forats en la temorosa defensa local i sempre igual: perdonava en la resolució final. Com Xavi, que després d'una extraordinària jugada de Gudjohnsen, el millor avui a més d'Etoo, s'ha quedat sol davant Sorrentino i en lloc de xutar ha volgut passar a Giovani. El Barça començava a perdonar i el Recreativo, amb la zona de descens trucant a la porta, ha començat a fer servir l'orgull i la casta. I a l'equip blaugrana, avui en quadre per les lesions, només cal empaitar-lo una mica perquè li entrin tots els dubtes. I de fet han arribat.
El Recre ha empaitat i el Barça ha començat a ofegar-se. Puyol i Milito anaven bojos per l'àrea, i Abidal i Zambrotta hi han contribuit un cop més. I, hi han insistit tant que els locals han pogut trobar la recompensa. Injustament, però l'han trobada. L'àrbitre, a instàncies del jutge de línia, ha donat per gol un remat de cap de Rubén que no ha arribat a creuar la línia. Les protestes blaugranes no han servit (Etoo s'ha guanyat la groga) i l'empat ha pujat al marcador. Ezquerro, que ha tornat a jugar després de tres mesos, ha fallat davant el porter abans del descans i el Recre se'n ha anat convençut al vestidor. El Barça, amb dubtes.
Però avui alguna cosa ha variat inesperadament. Etoo, mosquejat encara per la decisió de l'àrbitre de donar el gol del Recre, ha tret tota la ràbia amb un xut descomunal que ha entrat per l'escaire. Si en el primer gol n'ha tingut prou amb poc més d'un minut, l'altre l'ha inventat en 40 segons. El gol ha calmat el Barça, però ha tornat a donar ales al Recre. Valdés ha evitat l'empat després d'un teva-meva de cap entre Rubén i Pongolle, que aquest ha volgut rematar aixecant la pilota. Tot ha quedat en un ensurt, encara que després n'arribaria un altre i aquest ha acabat en gol.
I l'empat ha tornat a arribar de cap. Rubén s'ha aprofitat d'un despistat Abidal i de la sortida en fals i una relliscada de Valdés per igualar d'un cop de cap. És increïble com pateix el Barça en cada pilota penjada i la poca contundència que mostra en aquestes accions. Fa por pensar què pot passar amb el Manchester.
La igualada ha arribat amb Messi al camp. Rijkaard l'ha fet entrar per Giovani. La primera pilota que ha tocat ha forçat la targeta del seu marcador, en una carrera, demostrant que la lesió està oblidada tot i que tots els culers ja resen perquè es cuidi i no recaigui. Messi ha tingut un parell d'ocasions, però ha fallat en la passada final. És el drama d'aquest equip: no mata i es deixa assassinar. I així va a la Lliga. Quasi mort.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit
Puyal 120408
Era el minut u i la primera arribada blaugrana a l'àrea. De fet, no hi ha hagut temps per a res més. Puyol ha recuperat una pilota a l'àrea de Valdés, l'ha cedit a Gudjohnsen i aquest a Xavi. El centrecampista ha vist lliure Giovani i la centrada del mexicà l'ha rematat Etoo amb el cap. Al seu estil, arribar i afusellar, una cosa que només fa quan juga en la seva posició i no a la banda. En aquest sentit el cas del camerunès és com el d'Henry, mosquejat perquè no juga al seu lloc. La diferència és que Etoo no es queixa i ja ha marcat 14 gols en 14 partits. Que no és poc.
La història del partit seguia la trama que els culers gairebé ja se saben de memòria. El Barça retenia la pilota, l'amagava, obria forats en la temorosa defensa local i sempre igual: perdonava en la resolució final. Com Xavi, que després d'una extraordinària jugada de Gudjohnsen, el millor avui a més d'Etoo, s'ha quedat sol davant Sorrentino i en lloc de xutar ha volgut passar a Giovani. El Barça començava a perdonar i el Recreativo, amb la zona de descens trucant a la porta, ha començat a fer servir l'orgull i la casta. I a l'equip blaugrana, avui en quadre per les lesions, només cal empaitar-lo una mica perquè li entrin tots els dubtes. I de fet han arribat.
El Recre ha empaitat i el Barça ha començat a ofegar-se. Puyol i Milito anaven bojos per l'àrea, i Abidal i Zambrotta hi han contribuit un cop més. I, hi han insistit tant que els locals han pogut trobar la recompensa. Injustament, però l'han trobada. L'àrbitre, a instàncies del jutge de línia, ha donat per gol un remat de cap de Rubén que no ha arribat a creuar la línia. Les protestes blaugranes no han servit (Etoo s'ha guanyat la groga) i l'empat ha pujat al marcador. Ezquerro, que ha tornat a jugar després de tres mesos, ha fallat davant el porter abans del descans i el Recre se'n ha anat convençut al vestidor. El Barça, amb dubtes.
Però avui alguna cosa ha variat inesperadament. Etoo, mosquejat encara per la decisió de l'àrbitre de donar el gol del Recre, ha tret tota la ràbia amb un xut descomunal que ha entrat per l'escaire. Si en el primer gol n'ha tingut prou amb poc més d'un minut, l'altre l'ha inventat en 40 segons. El gol ha calmat el Barça, però ha tornat a donar ales al Recre. Valdés ha evitat l'empat després d'un teva-meva de cap entre Rubén i Pongolle, que aquest ha volgut rematar aixecant la pilota. Tot ha quedat en un ensurt, encara que després n'arribaria un altre i aquest ha acabat en gol.
I l'empat ha tornat a arribar de cap. Rubén s'ha aprofitat d'un despistat Abidal i de la sortida en fals i una relliscada de Valdés per igualar d'un cop de cap. És increïble com pateix el Barça en cada pilota penjada i la poca contundència que mostra en aquestes accions. Fa por pensar què pot passar amb el Manchester.
La igualada ha arribat amb Messi al camp. Rijkaard l'ha fet entrar per Giovani. La primera pilota que ha tocat ha forçat la targeta del seu marcador, en una carrera, demostrant que la lesió està oblidada tot i que tots els culers ja resen perquè es cuidi i no recaigui. Messi ha tingut un parell d'ocasions, però ha fallat en la passada final. És el drama d'aquest equip: no mata i es deixa assassinar. I així va a la Lliga. Quasi mort.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada