Ja les tenim aquí: el govern espanyol ha publicat una aproximació a les balances fiscals. Han rondinat, remugat, se n’han escapolit, han rebaixat, i ho han deixat en mans de subalterns, perquè els feia una vergonya immensa dir en veu alta que sí, que ens han estat espoliant, que Catalunya ha estat la munyidora, que s’han aprofitat, sense permís, del nostre treball, del nostre estalvi, de les nostres empreses, de les nostres iniciatives. És una apropiació indeguda, indigna d’un Estat democràtic. Diuen que es queden, sense contrapartida, 14.800 milions d’euros catalans. Déu n’hi do. I sabeu què crida l’atenció d’aquest afer? Doncs tres coses: primer, que ho diuen però no afegeixen com corregir un espoli evident; res, ni una idea, ni un pla, ni un pas. Segon, que continuem essent els insolidaris, nosaltres, els que hem pagat el banquet de la modernització d’Espanya. I tercer, l’actitud d’algunes comunitats autònomes que han posat el crit al cel: aquests diners que són dels catalans són nostres “por derecho de conquista”! I ho diuen els Rodríguez Ibarra que ens han insultat cada dia, dient-nos insolidaris.
Us diré una cosa: crec profundament en la solidaritat; i crec que el que més guanya (que abans érem nosaltres, ara potser som els més pobres de la península, després dels diversos Àtiles que han segat la nostra herba i hi han sembrat sal) ha de pagar més. Però considero que el qui més paga ha de saber on es destinen els seus diners, i els receptors han de saber d’on procedeixen. I crec en la solidaritat europea, com és lògic. Em rebenta, a més, que la major part de l’espoli se n’ha anat en metros luxosos i en fastos que tant se’ns en dóna. No hi ha dret, senzillament no hi ha dret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada