Aznar era intocable i Zapatero és intangible. Tots dos mots volen dir el mateix: que no es poden tocar, però el primer és per causes punitives i el segon perquè algú no respon al sentit del tacte. Zapatero ha fet una escalada de mentides tan espectaculars que només la justificarien dues hipòtesis: la primera, perquè s’adreça a uns idiotes, els catalans, que s’ho empassen tot i acaben dividits i pactant amb el poder, sigui el que sigui; segona, perquè això és una colònia i no som ciutadans de ple dret, i abusar-ne és una cosa així menor, com consentir que la teva dona et cusi el botó de la camisa però que tu, mai dels mais, estaries disposat a cosir el d’ella.
La barbaritat que estan executant és tan enorme que s’han produït tres fenòmens insospitats: un és la unitat, acompanyada de la fermesa dels vint-i-cinc parlamentaris espanyols del PSC i del president Montilla, de qui tanta gent desconfia.
El segon és que el PP s’ha sumat a la protesta justificadíssima catalana (ho ha fet per chinchar el PSOE, però mai no ho havia fet tan obertament en defensa d’una causa catalana).
I el tercer fenomen és degut als bons fats (toquem ferro!): comptar amb un economista com Antoni Castells, que a més de savi és un home ferm. Tot un luxe, tenir-lo de conseller, i és encara un luxe més gran veure’l davant de Solbes.
I sobretot de la fugida d’estudi de De la Vega que parla d’excessos verbals i altres excuses de mal pagador. Per un cop hem tingut xamba. Que duri. I que funcioni!
Aznar era intocable i Zapatero és intangible. Tots dos mots volen dir el mateix: que no es poden tocar, però el primer és per causes punitives i el segon perquè algú no respon al sentit del tacte. Zapatero ha fet una escalada de mentides tan espectaculars que només la justificarien dues hipòtesis: la primera, perquè s’adreça a uns idiotes, els catalans, que s’ho empassen tot i acaben dividits i pactant amb el poder, sigui el que sigui; segona, perquè això és una colònia i no som ciutadans de ple dret, i abusar-ne és una cosa així menor, com consentir que la teva dona et cusi el botó de la camisa però que tu, mai dels mais, estaries disposat a cosir el d’ella.
La barbaritat que estan executant és tan enorme que s’han produït tres fenòmens insospitats: un és la unitat, acompanyada de la fermesa dels vint-i-cinc parlamentaris espanyols del PSC i del president Montilla, de qui tanta gent desconfia.
El segon és que el PP s’ha sumat a la protesta justificadíssima catalana (ho ha fet per chinchar el PSOE, però mai no ho havia fet tan obertament en defensa d’una causa catalana).
I el tercer fenomen és degut als bons fats (toquem ferro!): comptar amb un economista com Antoni Castells, que a més de savi és un home ferm. Tot un luxe, tenir-lo de conseller, i és encara un luxe més gran veure’l davant de Solbes.
I sobretot de la fugida d’estudi de De la Vega que parla d’excessos verbals i altres excuses de mal pagador. Per un cop hem tingut xamba. Que duri. I que funcioni!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada