Vaig assistir a l'acte d'homenatge a Lluís Companys que tenia unes característiques especials: se celebrava al Palau de la Generalitat, hi havia presència internacional, amb la intervenció del cònsol francès a Barcelona, Pascal Brice, i la cònsola alemanya, Christine Gläser, i, en tercer lloc, va ser un acte institucional. Fins ara, havíem homenatjat el president màrtir expressant la nostra indignació per un judici ful i l'assassinat d'un home pel sol fet de ser president de Catalunya. La Comissió de la Dignitat, amb aquest acte, ens retornava un xic la nostra malmesa dignitat. Mentre els cònsols es mostraven contrits, l'un per l'existència col·laboracionista del govern de Vichy, i l'altra pel un nazisme que encara avui els avergonyeix com a poble, el govern espanyol no existia.
Els representants del país que va assassinar un innocent, els qui s'esgarrifen davant d'un atemptat i diuen que seran implacables contra la violència, doncs aquests estaven sords i muts. El poema que va llegir Jordi Dauder (quina veu té aquest actor!), de Joan Brossa, ens va fer posar la pell de gallina, als assistents. Què és el que volem, del govern democràtic espanyol? Doncs l'anul·lació d'aquell infamant judici i la restitució, per tant, de la dignitat catalana. Per això ha sorprès que el conseller Saura hagi volgut anar a suplicar a Madrid, acompanyat dels familiars de Companys, perquè reparin el seu bon nom. No, senyor Saura, no: l'única reparació possible és l'anul·lació d'aquell onerós judici sumaríssim. La democràcia espanyola encara no ha quallat. Estan histèricament atents al soroll d'una minoria que volen que Franco no mori mai en la memòria, però sí les seves víctimes.
Vaig assistir a l'acte d'homenatge a Lluís Companys que tenia unes característiques especials: se celebrava al Palau de la Generalitat, hi havia presència internacional, amb la intervenció del cònsol francès a Barcelona, Pascal Brice, i la cònsola alemanya, Christine Gläser, i, en tercer lloc, va ser un acte institucional. Fins ara, havíem homenatjat el president màrtir expressant la nostra indignació per un judici ful i l'assassinat d'un home pel sol fet de ser president de Catalunya. La Comissió de la Dignitat, amb aquest acte, ens retornava un xic la nostra malmesa dignitat. Mentre els cònsols es mostraven contrits, l'un per l'existència col·laboracionista del govern de Vichy, i l'altra pel un nazisme que encara avui els avergonyeix com a poble, el govern espanyol no existia.
Els representants del país que va assassinar un innocent, els qui s'esgarrifen davant d'un atemptat i diuen que seran implacables contra la violència, doncs aquests estaven sords i muts. El poema que va llegir Jordi Dauder (quina veu té aquest actor!), de Joan Brossa, ens va fer posar la pell de gallina, als assistents. Què és el que volem, del govern democràtic espanyol? Doncs l'anul·lació d'aquell infamant judici i la restitució, per tant, de la dignitat catalana. Per això ha sorprès que el conseller Saura hagi volgut anar a suplicar a Madrid, acompanyat dels familiars de Companys, perquè reparin el seu bon nom. No, senyor Saura, no: l'única reparació possible és l'anul·lació d'aquell onerós judici sumaríssim. La democràcia espanyola encara no ha quallat. Estan histèricament atents al soroll d'una minoria que volen que Franco no mori mai en la memòria, però sí les seves víctimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada