El senyor Obiols és un polític molt rellevant en la història del nostre país, les seves opinions em mereixen tot el respecte i li agraeixo molt que em doni consells. Dit això, ja li avanço que aquest és un consell (“contenció”, “no alçar massa la veu” i “unitat” dels catalans a Brussel·les) que no seguiré perquè la fórmula que tradicionalment han utilitzat el senyor Obiols i el PSC per fer amics a l'Estat espanyol i a Europa és una fórmula que no ha donat resultats gaire esplèndids. Em sembla que el debat sobre l'Estatut, sobre el finançament, sobre les infraestructures, sobre les necessitats socials dels catalans en són la prova més evident del món. Per tant, amb tot el respecte i tot l'agraïment, intentarem seguir un altre camí que sigui més rendible.
Si expliquem a l'Europa democràtica a la qual nosaltres pertanyem que, per exemple, l'Estat espanyol continua sense eliminar o corregir bona part de les disfuncions històriques creades per la dictadura franquista, em sembla que és evident que la immensa majoria dels diputats alemanys i italians o de qualsevol altre país democràtic quedaran francament impressionats. Crec que si expliquem això, trobarem molts amics.
Si anem a Europa i expliquem que mentre a Alemanya el land que aporta més diners al conjunt de la república federal pateix un dèficit fiscal de poc més del 4%, i el Principat de Catalunya i el País Valencià pateixen un dèficit fiscal del 10%, crec que per poca sensibilitat econòmica, social i democràtica que tinguin, ens entendran. I espero que a més ens facin costat i, com a mínim, que facin pujar els colors de la vergonya en aquells que fan les coses tan mal fetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada