Cada català va rebre 295 euros menys que un ciutadà de Castella i Lleó el 2006

Fa pocs dies el govern de Castella i Lleó va anunciar un pla anticrisi adreçat al sector de l’automoció dotat amb 350 milions d’euros. ¿Pot Catalunya posar en marxa una actuació d’aquestes característiques? A priori no, entre altres coses perquè les deficiències de l’actual sistema de finançament –el nou model s’hauria d’haver pactat el 9 d’agost passat– limiten cruament la capacitat de maniobra de l’executiu català. Segons un estudi fet per la sectorial d’Economia d’ERC, l’any 2006, un cop descomptats els efectes dels diferencials de costos entre comunitats que estableix el sistema de finançament, un català va rebre d’aquest sistema 295 euros menys que un ciutadà de Castella i Lleó per cobrir els mateixos serveis públics. Proporcionalment, això vol dir que el govern de Castella i Lleó va rebre 734 milions d’euros més que el de Catalunya per finançar les mateixes competències. Per tant, no tots els territoris de règim comú estan en igualtat de condicions per prendre decisions polítiques davant la crisi i per prioritzar actuacions sobre sectors estratègics.