Puyal 080409
"Sortirem a guanyar", va assegurar Pep Guardiola. Més que un anunci va ser una amenaça en tota regla que el Bayern va desatendre. Sense prendre totes les precaucions exigibles tractant-se del Barça i de la Champions, emparant-se en el seu nom, el seu escut i la seva història ha caigut aixafat davant una verdadera piconadora, que també té nom, escut i història, encara que menys Copes d'Europa. Però, sobretot, ara, té moltíssim més equip. I té una davantera demolidora que ha traduït en gols l'irrefrenable i incomparable torrent de futbol que és capaç de generar el Barça d'avui.
Ruboritzat i avergonyit ha tornat el Bayern a Munic, com reflectia la irada cara de l'exblaugrana Mark van Bommel, esbroncant els seus companys després del tercer gol. I virtualment eliminat ha marxat l'onze alemany, impotent i incapaç de poder remuntar aquest marcador. Quatre gols són molts. Marcar-los al Barça és una missió gairebé impossible si no es produeix una conjunció astral mai vista a l'univers.
Celestial ha estat el partit del Barça, que ha protagonitzat una sortida memorable i històrica. Impetuosa i avassalladora. Com sol ser habitual, per una altra part. Sense atendre a la transcendència del partit ni reparar tan sols en el respecte que mereixia un tan famós rival, els blaugranes han comparegut amb el turbo encès. Més ben dit, amb el famós KERS dels Fórmula-1. Han tancat el Bayern a la seva parcel·la, sense deixar-lo sortir, molt menys, sense permetre-li ni tan sols respirar. Han agafat la pilota i no la deixaven anar fins que l'endollaven a la xarxa. Així, fins a quatre vegades en un començament excels, de videoteca.
Sau - Boig per tu
Als 12 minuts ja guanyava el Barça per 2-0. Ja havia aparegut el trident màgic. Primer Henry, en una educada advertència del que vindria immediatament després que ha salvat Demichelis sota els pals. Però Messi i Etoo no han estat tan misericordiosos i han deixat retratat el porter Butt. El suplent.
Klinsmann havia deixat el titular a la banqueta pels cinc gols que va encaixar dissabte a la Bundesliga. I ha hagut d'improvisar dos defenses més que sol guardar a la banqueta (Breno i Lell) per les nombroses baixes que patia. Les absències no han excusat la paupèrrima imatge del Bayern; potser l'han disculpat. Enfrontar-se a Messi, Etoo i Henry és un drama per a titulars i suplents, veterans i juvenils.
El problema ha estat de concepte. Klinsmann ha col·locat molt malament els seus homes, tous, febles i tímids. La línia de tres centrecampistes que ha anteposat als seus defenses estava massa distanciada d'ells i Xavi i Iniesta l'han trencat amb passades verticals a Messi, Etoo i Henry que han disfrutat d'una facilitat sorprenent per batre el porter local.
Quan Klinsmann ha canviat el sistema, el mal ja era irreparable. Se n'ha emportat quatre el Bayern i ha pogut emportar-se'n vuit, si l'àrbitre hagués xiulat un clar penal de Lell a Messi (m. 17) i el travesser no hagués escopit un altre enverinat xut de l'argentí, i el Barça no hagués afluixat en un segon temps de tràmit que Guardiola ha vist des de la grada.
El tècnic ha estat expulsat per la seva irada protesta a l'àrbitre després d'aquell clamorós penal. Tampoc era ja necessària la seva presència a la banqueta. El Barça anava sol. El Bayern només caminava, cada vegada amb més plom a les botes. Mai ha habilitat una pilota decent a Luca Toni, avorrit entre Márquez i Piqué i la seva recerca a Ribéry tampoc ha servit de res. De Ribéry n'hi ha hagut alguna notícia, però res preocupant. Un parell de carreres per la banda i va que xuta. Només per deixar constància que és el millor del seu equip i que té un orgull que no s'ha endevinat en els altres.
Amb una marxa menys, però sempre amb la pilota al seu poder, el Barça no ha humiliat el Bayern en el marcador com mereixia, sinó a la gespa. Amb un futbol d'una altra galàxia, vertiginós, supersònic. Arrencant oles de la grada i deixant bocabadada Europa.
Avui: Tsunami blaugrana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada