Els catalanoparlants d'Aragó esperen la llei de llengües

"Al final, són els de Saragossa els que decideixen el que hem de parlar aquí", lamenta l'alcalde de Pena-roja El català parlat a la Franja de Ponent, és a dir, a la franja oriental d'Aragó fronterera amb Catalunya, viu un temps d'incertesa comparable al que viuen els aragonesos que, a les valls d'Osca, encara mantenen viu l'aragonès. Uns i altres esperen que les Corts d'Aragó aprovin una llei de llengües que ha estat anunciada tantes vegades com ajornada i que, en cas que s'acabi aprovant, caldrà veure el grau de reconeixement que atorgarà al català, ja que aquest pot anar des d'una simple protecció, similar a la que sobre el paper existeix actualment, a la plena cooficialitat en aquelles zones on es parla, extrem defensat per la majoria d'associacions de defensa de la llengua catalana al territori. El cas del català a la Franja es diferencia d'altres llengües no oficials per la politització que se n'ha fet. Així, el principal escull per a l'elaboració de la tan esperada llei és la negativa frontal del Partido Aragonesista (PAR) a reconèixer el nom de català. Aquesta postura, defensada pel soci minoritari del govern aragonès, és considerada totalment acientífica pel món acadèmic però tot i així ha aconseguit un cert suport per part de diverses associacions favorables al secessionisme lingüístic que, englobades sota la plataforma No Hablamos Catalán, pressionen el govern del catalanoparlant Marcelino Iglesias per evitar que s'aprovi una llei que inclogui la denominació de català i la seva cooficialitat juntament amb el castellà. "Són radicals que no atenen a raonaments científics", assegura Francho Nagore, filòleg i normativitzador de l'aragonès i defensor de la cooficialitat, que resumeix la negativa a acceptar la denominació de català com a "ignorància", ja que "és una ximpleria considerar que no poden parlar català pel simple fet que no són catalans". Avui: Els catalanoparlants d'Aragó esperen la llei de llengües