Resulta que hi ha càmeres. A tot arreu. Hi ha les dels manaires: ens posen càmeres a les carreteres, als edificis oficials, ens escanegen les bosses de mà, ens escorcollen si volem agafar un avió i fins i tot hi ha gossos ensinistrats per ensumar-nos les zones íntimes. Ens vigilen. Si fas servir la targeta de crèdit, el teu número és controlat a l'acte i el del teu mòbil. Pel que fa als acaparadors de riquesa, és a dir, els bancs, una càmera et vigila sempre. Per a la teva seguretat, però et capta quan passes per davant, no sols quan entres a l'entitat. A tot arreu hi ha un ull que et mira i que, quan camines, et segueix, pel teu propi bé. I et conten les horribles desgràcies que t'esdevindrien si no estiguessin tan amatents als teus passos. Si tens gana, però, no et segueix ningú. Si t'has quedat sense sostre, no et vigila ni un sol objectiu. Pel teu propi bé.
Ah, però, vet aquí la terrible venjança de Moctezuma, com solen dir els mexicans quan els espanyols hi van a fer turisme i agafen una diarrea: nosaltres també tenim càmeres. En tenim al telèfon mòbil i una persona sense telèfon mòbil és una raresa arqueològica.
Així doncs, també filmem. Filmem manifestacions i demostrem que érem més dels qui diuen i volen, i filmem una pallissa despietada que un policia li clava a un protestaire del G-20 en el cor de Londres. I està tan ben filmat que es veuen les cares i ara tot són corredisses per exculpar Scotland Yard (i ara!, uns angelets, que vetllen pels seus compatriotes!). I hom es troba que se'ls ha posat el mirall al davant i que els vigiladors han esdevingut vigilats. I això no hi ha qui ho aturi, com sabem des de Galileu. Us ho imagineu? Tothom vigila tothom. S'ha perdut la innocència.
Resulta que hi ha càmeres. A tot arreu. Hi ha les dels manaires: ens posen càmeres a les carreteres, als edificis oficials, ens escanegen les bosses de mà, ens escorcollen si volem agafar un avió i fins i tot hi ha gossos ensinistrats per ensumar-nos les zones íntimes. Ens vigilen. Si fas servir la targeta de crèdit, el teu número és controlat a l'acte i el del teu mòbil. Pel que fa als acaparadors de riquesa, és a dir, els bancs, una càmera et vigila sempre. Per a la teva seguretat, però et capta quan passes per davant, no sols quan entres a l'entitat. A tot arreu hi ha un ull que et mira i que, quan camines, et segueix, pel teu propi bé. I et conten les horribles desgràcies que t'esdevindrien si no estiguessin tan amatents als teus passos. Si tens gana, però, no et segueix ningú. Si t'has quedat sense sostre, no et vigila ni un sol objectiu. Pel teu propi bé.
Ah, però, vet aquí la terrible venjança de Moctezuma, com solen dir els mexicans quan els espanyols hi van a fer turisme i agafen una diarrea: nosaltres també tenim càmeres. En tenim al telèfon mòbil i una persona sense telèfon mòbil és una raresa arqueològica.
Així doncs, també filmem. Filmem manifestacions i demostrem que érem més dels qui diuen i volen, i filmem una pallissa despietada que un policia li clava a un protestaire del G-20 en el cor de Londres. I està tan ben filmat que es veuen les cares i ara tot són corredisses per exculpar Scotland Yard (i ara!, uns angelets, que vetllen pels seus compatriotes!). I hom es troba que se'ls ha posat el mirall al davant i que els vigiladors han esdevingut vigilats. I això no hi ha qui ho aturi, com sabem des de Galileu. Us ho imagineu? Tothom vigila tothom. S'ha perdut la innocència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada