La situació legal de l'aranès, la variant de l'occità parlada a la Vall d'Aran, és un cas veritablement singular per diverses raons. Es tracta de la llengua oficial amb menys parlants de l'Estat espanyol, alhora que la Vall d'Aran n'és l'únic territori oficialment trilingüe. L'Aran, en relació al domini lingüístic al qual pertany, Occitània, és l'única zona amb reconeixement oficial, tot i que significa una part molt petita tant del territori com de la població. L'occità es parla en un territori de gairebé 200.000 quilòmetres quadrats, amb una població global de 15 milions de persones, de les quals amb prou feines parlen la llengua el 3%, però només està reconegut oficialment en un territori de 633 quilòmetres quadrats, amb poc més de 10.000 habitants, dels quals parlen l'aranès un 62%. A França la llengua no està reconeguda legalment i a Itàlia només està "protegida".
Aquesta oficialitat és, a més, extensiva a tot el territori del Principat de Catalunya des de l'any 2006, quan es va aprovar el nou Estatut. En teoria, doncs, tots els ciutadans catalans, no únicament els aranesos, poden utilitzar aquesta llengua en les seves relacions amb les administracions públiques catalanes. Tot i això, els efectes pràctics d'aquesta oficialitat encara estan per demostrar, encara més si tenim en compte que l'Estatut aprovat ja fa tres anys encara no s'ha pogut desplegar completament. Avui: L'aranès, de la teoria a la pràctica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada