La llengua aragonesa, parlada encara per unes 24.000 persones en diverses valls pirinenques i per un miler de neoparlants en ciutats com Saragossa i Osca viu pendent de promeses ajornades una i altra vegada. Tal i com indica l'actual marc legal, l'Estatut d'Autonomia d'Aragó mandata les seves Corts a redactar una Llei de Llengües que en reguli "el règim jurídic i els drets d'utilització" en aquells territoris on es parlin "les llengües i modalitats pròpies d'Aragó". Aquesta llei però, tot i tractar-se d'un compromís de l'actual president d'Aragó, el catalanoparlant Marcelino Iglesias (PSOE), topa una vegada i una altra amb l'oposició del Partido Aragonesista (PAR), que s'oposa per motius polítics al fet que de la llengua de la Franja se'n digui català. Si es té en consideració que PSOE i PAR formen un bipartit al govern, s'entén que la llei hagi quedat paralitzada, fet que ha frustrat les esperances de molts parlants de l'aragonès.
Amb una situació política en la que cada soci de govern manté una postura diferent sobre aquest tema, al qual cal afegir l'oposició frontal del PP ha admetre cap tipus de cooficialitat mentre que els minoritaris Chunta Aragonesista (CHA) i Izquierda Unida (IU) són proclius a dotar l'aragonès i el català d'estatus oficial a les seves zones respectives, als parlants de l'aragonès encara els queda esperar a que es resolgui la qüestió: "Esperem la llei amb els braços oberts", assegura Dabi Anquela, membre de l'associació de neoparlants Nogará, però "no acceptarem una llei de mínims que no reconegui la cooficialitat". Avui: L'aragonès, promeses ajornades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada