El 2009 fa quatre-cents anys del començament de l'expulsió dels moriscs, els descendents dels musulmans que van continuar a la península Ibèrica després de l'ocupació duta a terme pels regnes cristians dels territoris que ocupaven des de la primeria del segle VIII. L'expulsió, culminació d'un ambient d'intolerància religiosa creixent i ja anticipada amb la dels jueus el 1492, va ser decretada el 9 d'abril de 1609 pel rei Felip III de Castella.
Aquella expulsió va afectar tant els moriscs de la corona castellana com els de la corona catalano-aragonesa, forçats a abandonar la terra de naixença i la dels avantpassats en direcció, principalment, al nord de l'Àfrica. A la corona catalano-aragonesa, l'expulsió va tenir una gran repercussió perquè els moriscs representaven el 20% de la població. A l'Aragó eren 60.000, força més que no a Catalunya, poc més de 4.000. Ara, on n'hi havia més, de llarg, era al País Valencià, cap al 34% de la població (entre 117.000 i 170.000). En aquest territori, el primer on es va aplicar el decret d'expulsió, les conseqüències econòmiques van ser molt negatives i la repoblació posterior, molt lenta. Els quatre-cents anys de l'expulsió dels moriscs es commemoren amb actes, congressos i exposicions a tota la península Ibèrica i el nord de l'Àfrica.
De resultes de l'expulsió, els moriscs es van establir, no sense problemes, principalment al nord de l'Àfrica (el Marroc, Tunísia, Algèria i alguns països subsaharians) i Turquia (sobretot a Istanbul). Alguns, fins i tot, van anar cap a l'Amèrica del Sud.
Universitat de València: Entre terra i fe.
El 2009 fa quatre-cents anys del començament de l'expulsió dels moriscs, els descendents dels musulmans que van continuar a la península Ibèrica després de l'ocupació duta a terme pels regnes cristians dels territoris que ocupaven des de la primeria del segle VIII. L'expulsió, culminació d'un ambient d'intolerància religiosa creixent i ja anticipada amb la dels jueus el 1492, va ser decretada el 9 d'abril de 1609 pel rei Felip III de Castella.
Aquella expulsió va afectar tant els moriscs de la corona castellana com els de la corona catalano-aragonesa, forçats a abandonar la terra de naixença i la dels avantpassats en direcció, principalment, al nord de l'Àfrica. A la corona catalano-aragonesa, l'expulsió va tenir una gran repercussió perquè els moriscs representaven el 20% de la població. A l'Aragó eren 60.000, força més que no a Catalunya, poc més de 4.000. Ara, on n'hi havia més, de llarg, era al País Valencià, cap al 34% de la població (entre 117.000 i 170.000). En aquest territori, el primer on es va aplicar el decret d'expulsió, les conseqüències econòmiques van ser molt negatives i la repoblació posterior, molt lenta. Els quatre-cents anys de l'expulsió dels moriscs es commemoren amb actes, congressos i exposicions a tota la península Ibèrica i el nord de l'Àfrica.
De resultes de l'expulsió, els moriscs es van establir, no sense problemes, principalment al nord de l'Àfrica (el Marroc, Tunísia, Algèria i alguns països subsaharians) i Turquia (sobretot a Istanbul). Alguns, fins i tot, van anar cap a l'Amèrica del Sud.
Universitat de València: Entre terra i fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada