Nunavut ('la nostra terra' en llengua inuktitut) és un extens territori àrtic de dos milions de quilòmetres quadrats i sols trenta mil habitants que va obtenir l'1 d'abril de 1999 l'autonomia del Canadà amb la institució d'un parlament propi a la capital, Iqaluit. La creació de Nunavut es va concretar arran d'un compromís entre la població autòctona i el govern canadenc: els inuit van renunciar a les reivindicacions tradicionals sobre la possessió legal de tota la terra de Nunavut en canvi d'una autonomia especial. Deu anys després, l'autonomia no ha resolt els principals problemes sòcio-econòmics d'aquesta àmplia regió escindida dels Territoris del Nord-oest, com l'altíssima taxa d'atur o el fracàs escolar. Tampoc s'ha avançat gaire en la formació d'una administració local ni en l'autonomia financera, atès que bona part del pressupost és sufragat pel poder federal canadenc. El naixement de Nunavut, amb tot, ha esperonat la resta de comunitats inuit del Canadà i el Quebec a reivindicar més autonomia.
Al Quebec es preveu per al 2011 l'autogovern de Nunavik ('indret per viure'), una regió de mig milió de quilòmetres quadrats del Gran Nord quebequès on viuen onze mil inuit; a la província de Labrador es va aprovar la creació de Nunatsiavut ('la nostra bella terra'), i als Territoris del Nord-oest hi ha la Inuvialuit Settlement Region. Tots quatre territoris es coordinen per mitjà de l'Inuit Tapiriit Kanatami.
Els inuit són un dels pobles indígenes més antics. Fa trenta mil anys un grup de caçadors, amb les famílies corresponents, van passar l'estret de Bering fins a Sibèria i a poc a poc es van anar disseminant pel pol Nord fins a Grenlàndia. Es calcula que actualment hi ha 150.000 inuit a les regions àrtiques d'Alaska, Nunavut, Grenlàndia (on fa cinc mesos els quaranta mil habitants van obrir la porta a la independència) i la regió russa de Txukotka. Atanarjuat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada