Em pregunto què ha passat amb l'ètica política. Estem assistint a casos de corrupció grotescos, primaris, propis de gent irresponsable o de sàtrapes que mai no han de retre comptes a ningú; alhora, estem assistint a un sistema electoral en què hom ven les idees amb les quals ens hem de regir, com un detergent o un iogurt; s'afirma, sense que els colors pugin a la cara, que ens donaran diners a dojo, que ens construiran infraestructures, que mimaran els nostres infants i que respectaran les lleis, quan no tenen cap intenció de complir-ho.
Què ha passat amb l'ètica política emanada d'Aristòtil, els moralistes francesos, els empiristes anglesos i Kant? La transparència de la cosa pública és un mite; la separació de poders, un altre mite; les llistes dels candidats són tancades i el finançament dels partits, un misteri; el resultat és que cada cop vota menys gent i que, estupiditzats per una situació de la qual no són aliens determinats mitjans de comunicació, els problemes reals són bandejats com a egoistes, i en què les legítimes aspiracions de les petites empreses, dels pensionistes, dels pagesos, dels hipotecats, dels qui tenen criatures que estudien en barracons mentre els prometen ordinadors de tecnologia punta, de les dones assassinades (per cert: ¿no haurien de ser il·legals, per pura simetria, els partits que no condemnin explícitament la violència contra les dones?), doncs estupiditzats perquè no ens donen cap opció on triar, fora de les dues que s'han repartit l'Estat, i que pacten sense produir escàndol quan els convé, ens estem acostant a la resignació. Heu pervertit la democràcia. I ara, com els de Camps, els vostres són trajos a mida per anar a saraus.
Em pregunto què ha passat amb l'ètica política. Estem assistint a casos de corrupció grotescos, primaris, propis de gent irresponsable o de sàtrapes que mai no han de retre comptes a ningú; alhora, estem assistint a un sistema electoral en què hom ven les idees amb les quals ens hem de regir, com un detergent o un iogurt; s'afirma, sense que els colors pugin a la cara, que ens donaran diners a dojo, que ens construiran infraestructures, que mimaran els nostres infants i que respectaran les lleis, quan no tenen cap intenció de complir-ho.
Què ha passat amb l'ètica política emanada d'Aristòtil, els moralistes francesos, els empiristes anglesos i Kant? La transparència de la cosa pública és un mite; la separació de poders, un altre mite; les llistes dels candidats són tancades i el finançament dels partits, un misteri; el resultat és que cada cop vota menys gent i que, estupiditzats per una situació de la qual no són aliens determinats mitjans de comunicació, els problemes reals són bandejats com a egoistes, i en què les legítimes aspiracions de les petites empreses, dels pensionistes, dels pagesos, dels hipotecats, dels qui tenen criatures que estudien en barracons mentre els prometen ordinadors de tecnologia punta, de les dones assassinades (per cert: ¿no haurien de ser il·legals, per pura simetria, els partits que no condemnin explícitament la violència contra les dones?), doncs estupiditzats perquè no ens donen cap opció on triar, fora de les dues que s'han repartit l'Estat, i que pacten sense produir escàndol quan els convé, ens estem acostant a la resignació. Heu pervertit la democràcia. I ara, com els de Camps, els vostres són trajos a mida per anar a saraus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada