El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha lamentat aquest dissabte que "hi hagi més recursos per reactivar bancs i caixes que per fer possible el finançament" dels diversos territoris "autònoms començant per les necessitats que té Catalunya com a comunitat política".
El republicà ha dit que li sembla "bastant incomprensible que per part del govern central hi hagi recursos per tot".
Carod ha reiterat que estan pendents d'una nova proposta per part del govern perquè la que hi ha ara no l'accepten "perquè no reuneix el bàsic que contempla l'Estatut i que la societat catalana requereix".
El vicepresident ha fet aquestes declaracions durant la inauguració de la biblioteca municipal 'Ilturo' de Cabrera de Mar (Maresme), després ha participat en la jornada de les seleccions catalanes a Mataró.
4 comentaris:
Suposo que el finançament lo voldrà, entre altres coses, per pagar -per partida doble- dinars per les reunions, no? Quina barra estos d'Esquerra!! És clar que no volen sortir del govern, ni a puntades de peu... "Mans netes", deia alçant les grapes (i, sí, llavors li semblaven netes).
Home, Pere: estarem d'acord, tu i jo, que el finançament és necessari. Un bon finançament és necessari.
D'altra banda, de "dietes" en cobren tots i de gent, amb ganes de deixar el càrrec, n'hi ha ben poca. Abans, també. I de gent que es deleix per entrar, "ni te cuento".
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/06/mas_assegura_que_no_te_cap_pressa_per_ser_president_de_la_generalitat_62630.php
Naltros, aquí, veient-les passar.
lo llaguter
Lo finançament és necessari, i tant! I diria més, imprescindible, si tu vols... Però allò que és més necessari és la honestedat, la honradesa, la justa mesura... en la gestió dels diners públics. Estos d'Esquerra (ui, allò que prometien!!) han fet bons fins i tot als convergents. La seua gestió es pot qualificar de moltes formes: disbauxa, clientelisme, menjadora, absència de rigor, favoritisme... Riu-te'n tu de les subvencions de sota mà (del calaixet dels favors) que feien CiU: estos d'ERC tenen un calaix immens, per als seus...
Pere: mai se m'hagués passat pel cap tanta martingala. Ni de bon tros se m'acudiria pensar-ho de cap convergent.
Però, calma't.
El meu iaio deia: "Els diners sempre són els mateixos, un ratet els tens tu i un ratet els tinc jo"
I penso que els convergents els han tingut més temps.
Equilibrem-ho?
lo llaguter
Publica un comentari a l'entrada