Europa, aquest concepte que no acaba d’atrapar políticament els ciutadans, té una deliciosa definició de l’intel·lectual George Steiner, que es va fer cèlebre fa uns anys. Europa és un cafè. Els seus cafès. “Des de l’establiment preferit de Pessoa, a Lisboa, als cafès d’Odessa on encara se sent la presència dels gàngsters d’Isaac Babel”. Moscou ja és un suburbi asiàtic i en un Starbucks no s’hauria parit el Modernisme ni Leo Messi hauria firmat un contracte en un tovalló de paper. Som a Europa i avui hi ha eleccions per triar el Parlament per sufragi universal. Però aquesta idea romàntica, i més en temps de crisi, passarà avui inevitablement a un segon pla i les urnes seran un termòmetre que marcarà la temperatura política i social del país portes endins.
La temperatura de la insatisfacció política en forma de participació: a les europees del 2004 hi va haver rècord absolut d’abstenció i les enquestes i el precedent dels països on ja s’ha votat no fan presagiar res gaire millor, i això perjudica els partits que governen, perquè els seus es queden a casa i voten els qui volen un càstig o un canvi. La temperatura de la desafecció cap a Espanya: sense finançament i amb l’Estatut al Constitucional. La temperatura de la valoració que es fa del govern i de cadascun dels seus partits. La temperatura de la mobilització de cada electorat. VilaWeb: Els pronòstics indiquen una alta abstenció en les eleccions europees
elPeriódico: Els primers vots presagien que l'abstenció serà rècord a Europa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada