Ahir mateix, i per pura casualitat, vaig assistir a tres reunions completament diferents; una era de caràcter professional, una segona era de caràcter polític i la tercera era de caràcter acadèmic. En totes tres es va parlar de Catalunya i en totes tres vaig escoltar persones d'ideologia i de tarannà molt distants entre elles que deien, primer, que el camí cap a la independència és, en una Europa lliure i democràtica, més fàcil que mai; segon, que l'entesa amb Espanya és impossible i que això afecta qualsevol ideologia governant; tercer, que només la malaptesa i el titubeig dels catalans impedeixen un avenç efectiu; i quart, que l'actual govern espanyol és manipulador i letal per a Catalunya. No m'ho invento, les coincidències van ser notòries. No pretenc, esclar, fer una anàlisi social ni tampoc treure conclusions precipitades, però sí que voldria remarcar que les coincidències, quan es tracta de grups socials molt allunyats, són dignes d'anàlisi.
Cap d'aquestes coses no és ni nova ni sorprenent; el que és interessant és la coincidència. A part d'aquestes quatre afirmacions calcades d'un lloc a l'altre, vaig sentir parlar de moltes altres coses: la mala utilització dels nostres escassos béns; la indefugible necessitat de situar Catalunya en un marc internacional; la creixent desinformació del mateix poble català de la seva pròpia història i coses per l'estil, però el diagnòstic era coincident. Si els interlocutors d'aquestes tres trobades tenen raó, i continuem amb una actitud passiva i derrotista, em penso que haurem de respondre a dures preguntes dels nostres successors. Si podia ser i ho vam impedir nosaltres mateixos, no tenim cap mena de perdó històric.
Ahir mateix, i per pura casualitat, vaig assistir a tres reunions completament diferents; una era de caràcter professional, una segona era de caràcter polític i la tercera era de caràcter acadèmic. En totes tres es va parlar de Catalunya i en totes tres vaig escoltar persones d'ideologia i de tarannà molt distants entre elles que deien, primer, que el camí cap a la independència és, en una Europa lliure i democràtica, més fàcil que mai; segon, que l'entesa amb Espanya és impossible i que això afecta qualsevol ideologia governant; tercer, que només la malaptesa i el titubeig dels catalans impedeixen un avenç efectiu; i quart, que l'actual govern espanyol és manipulador i letal per a Catalunya. No m'ho invento, les coincidències van ser notòries. No pretenc, esclar, fer una anàlisi social ni tampoc treure conclusions precipitades, però sí que voldria remarcar que les coincidències, quan es tracta de grups socials molt allunyats, són dignes d'anàlisi.
Cap d'aquestes coses no és ni nova ni sorprenent; el que és interessant és la coincidència. A part d'aquestes quatre afirmacions calcades d'un lloc a l'altre, vaig sentir parlar de moltes altres coses: la mala utilització dels nostres escassos béns; la indefugible necessitat de situar Catalunya en un marc internacional; la creixent desinformació del mateix poble català de la seva pròpia història i coses per l'estil, però el diagnòstic era coincident. Si els interlocutors d'aquestes tres trobades tenen raó, i continuem amb una actitud passiva i derrotista, em penso que haurem de respondre a dures preguntes dels nostres successors. Si podia ser i ho vam impedir nosaltres mateixos, no tenim cap mena de perdó històric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada