Les associacions que troben lenta l’aplicació de la llei de la memòria històrica a Catalunya se’n farien creus, si fossin a les Canàries. Almenys a Lanzarote. Una de les normes emblemàtiques de Rodríguez Zapatero ni s’aplica ni preocupa a l’illa on estiueja i que el president espanyol promou en un vídeo.
A Teguise, el poble triat pels inquilins de la Moncloa, l’Ajuntament s’alça al costat de la plaça Francisco Franco. Unes cantonades més amunt hi ha el carrer 18 de Julio.
N’hi ha més. A Femés, una placa indica un edifici aixecat per l’obra social de la Falange “bajo el signo de Franco”.
I la via principal d’Arrecife, capital de l’illa amb alcalde del PSOE, es diu Primo de Rivera.
“Amb el terratrèmol polític que tenim, els carrers no ens preocupen gaire”, al·legen a l’alcaldia d’Arrecife.
A Teguise són més clars. Ha estat l’epicentre del terratrèmol, amb una moció de censura de Coalició Canària (CC) i el PSOE –durant l'estada de Zapatero– que ha provocat la ruptura de totes les aliances dels socialistes amb el Partit Independent de les Canàries (PIL). Però un portaveu de la corporació reconeix que “mai hi ha hagut voluntat” de retirar els símbols franquistes. “Amb la llei de memòria se’n va parlar, però cap entitat ni cap partit ha demanat que es tiri endavant el canvi”, admet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada