Ernest Maragall ha acceptat ésser humiliat de manera pública obligat per Montilla que a canvi de no cessar-lo del càrrec li ha exigit que rectifiqués davant de la premsa el que havia dit i escrit :"el Govern no té projecte de país".
Ahir per la tarda veiérem una escena trista, un espectacle indecorós per a la persona i el polític. Maragall, després de l'entrevista amb Montilla, al mateix Palau, digué davant de les càmeres: "el Govern té projecte de país".
L'actuació ha estat tremenda, vergonyant, m'ha recordat aquelles confessions públiques obligades dels col·laboracionistes o dels vençuts forçats a vitorejar els vencedors i a autoinculpar-se de faltes no comeses. La submissió de Maragall, la seva manca de coherència i dignitat política ha estat penosa, però pitjor ha estat la voluntat de qui ho ha propiciat. Tal vassall, tal senyor!.
La dignitat del Govern obligava Montilla a acceptar la dimissió del seu Conseller; la seva reacció ha estat impròpia d'un President, ha estat una mostra de la seva incapacitat política per a aturar la descomposició imparable del mateix Govern. Ernest Maragall s'ha autodesqualificat políticament i ètica. La venalitat té moltes cares.
Coc Ràpid: La humiliació d'un Conseller
VilaWeb: El govern esquiva la polèmica per les declaracions de Maragall
1 comentari:
I el futur del país, que és l'educació depèn d'aquesta persona.
Si que anem bé!!
Publica un comentari a l'entrada