Ausàs visita el Quebec per comparar processos electorals i iniciatives municipals

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, inicia una visita institucional al Quebec, on mantindrà diverses entrevistes per contrastar iniciatives legislatives que promou el departament. Així, Ausàs s'entrevistarà amb responsables del govern quebequès i de partits polítics amb l'objectiu de conèixer el funcionament electoral i les competències en governs locals del Quebec. Governació té en marxa lleis destacades en aquests àmbits, com són la llei de consultes populars, la de governs locals i fins i tot la llei electoral, que el departament ha deixat en mans dels grups parlamentaris. El viatge tindrà lloc els pròxims 24, 25 i 26 de setembre. Una de les entrevistes més destacades serà amb el director general d'Eleccions del Quebec, Marcel Blanchet, on es presentaran i compararan els mecanismes de funcionament electoral establerts a Quebec i a Catalunya. El Quebec té un model diferent en una convocatòria electoral. Mentre que a Catalunya se n'ocupa una Junta Electoral, allà s'encarrega del procés una figura independent del govern, el director general d'Eleccions.

Isabel-Clara Simó: Pau o paciència?

Suposo que deveu saber que el representant de la Comissió Europea pel Multilingüisme, senyor Leonard Orban, va fer un informe que diu que no hi ha cap discriminació del castellà a Catalunya i que la convivència pacífica de castellà i català és magnífica. Moltes gràcies, senyor Orban, per dir una evidència, que ens és útil, perquè el soroll mediàtic que fan els espanyolistes és tan irracional com insultant.

El que m'ha cridat l'atenció és que tots aquests furibunds guardians del castellà no han denunciat mai la, segons ells, terrible situació del castellà a Catalunya. Brussel·les no ha rebut ni una denúncia. Allò de la imposició nazi-feixista, allò d'igual que Franco però a l'inrevés (sí senyor: ben a l'inrevés) no ha estat mai denunciat per ningú a Brussel·les. Sabeu per què? És fàcil d'entendre: perquè Catalunya compleix escrupolosament la llei. I no sols la llei pròpia (¿n'hi ha, de llei pròpia?), sinó la controlada i votada pel Parlament espanyol. Que el català és la llengua pròpia de Catalunya ho diu l'Estatut, i el Parlament espanyol ho va aprovar amb una enorme majoria. Una altra cosa és que el comissari vegi aquesta "pax" lingüística com un fet meravellós. La pau es produeix perquè els catalanoparlants passem al castellà abans i tot que ens ho demanin. Som els catalans els qui ens hem cregut allò que el català és una llengua prescindible, simpàtica i prou. El mateix Orban es fa creus de la facilitat amb què canviem de llengua. Vull dir que la famosa "pau" és deguda a la feblesa del català i a l'excessiva bona educació dels catalanoparlants. I d'això, quan una llengua està ferida de mort, jo no en diria pau: en diria retrocés i senyal d'extinció. Que és molt diferent.

Woody Allen: "No sabia que la identitat catalana fos un tema tan candent i intens"

El director de Vicky Cristina Barcelona, Woody Allen, ha estat entrevistat a l'Avui, on se li ha preguntat si " ¿no és gratuït que una de les protagonistes arribi a Barcelona per fer un curs sobre identitat catalana?". La resposta d'Allen ha estat que "sóc conscient de les diferents realitats de l'Estat. Però no sabia que fos un tema tan candent i intens".

També ha revelat que "sempre escric primer el guió, amb l'excepció, en aquesta ocasió, de Penélope Cruz. En saber que jo rodaria una pel·lícula a Barcelona em va trucar a l'oficina i em va dir que volia participar en el projecte. És cert que encara no havia començat el guió, però vaig haver d'inventar el seu personatge, no estava previst en un inici. Jo ja la coneixia a través de les pel·lícules d'Almodóvar i considero que és meravellosa, té un enorme talent".

D'altra banda, Woody Allen considera que "seria una vergonya i una humiliació que no guanyés Obama. Simplement, perquè és infinitament millor que McCain. Seria un enorme pas endavant, la seva victòria. Ja portem vuit anys amb un govern catastròfic, incompetent i deshonest. Seria terrible haver d'acceptar que el poble dels Estats Units no vol un canvi". Avui: "Fa 35 anys que ni llegeixo ni escolto res sobre mi" (Woody Allen)

Els Països Catalans són els més endeutats de l'Estat

Catalunya en primera posició seguida pel País valencià i les Balears Qui pateix més dèficit fiscal més s'ha d'endeutar per poder prestar els serveis bàsics als seus ciutadans. Aquesta és la conclusió que es desprèn clarament de les dades d'endeutament autonòmic publicades pel Banc d'Espanya. El deute de la Generalitat Valenciana va créixer un 6,9% en els dotze últims mesos (de juliol de 2007 a juny de 2008) fins a arribar als 11.961 milions d'euros, segons les últimes dades publicades pel banc d'Espanya, en referència al primer semestre de 2008. En xifres absolutes, el deute acumulat per la Generalitat valenciana és la segona més elevada d'Espanya, per darrere de Catalunya (17.808 milions), mentre que en relació amb el Producte Interior Brut (PIB), el deute valencià és el més alt de l’Estat espanyol amb un ràtio del 11,4%.

El deute acumulat de la Generalitat valenciana només està per darrere de Catalunya (17.808 milions), mentre que en relació amb el PIB, és la més alta amb un ràtio del 11,4%.

Entre juny de 2007 i el mateix mes d'aquest any el País Basc és qui més ha aconseguit reduir el seu endeutament amb un 45,9 per cent.

Qui més ha augmentat, també, el seu deute són les Balears, que en aquests dotze mesos ha passat de 1.834 a 2.338 milions, el que suposa un increment del 27,4 per cent.

En xifres absolutes, amb un major deute trobem Catalunya, que supera els 17.808 milions d'euros, seguida pel País valencià, amb 11.961, i per Madrid, amb 10.613 milions d'euros. En el cas de la del País valencià, l'endeutament representa un 11,4 per cent del PIB, mentre que en l'extrem contrari, el deute basc suposa el 0,7 per cent del Producte Interior Brut d'aquesta comunitat. El deute valencià ascendeix a 11.961 milions, la segona més alta de l’Estat espanyol.

Antonio Estevan, in memoriam

Ha mort Antonio Estevan, fundador de Xúquer Viu i de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua Antonio Estevan fundador de Xúquer Viu i membre destacat de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua va ser una persona clau en l’impuls de les propostes de la Nova Cultura de l’Aigua al País Valencià.

Encara hi ha gent que dels seus ideals en fan una professió i de la seva professió, una raó de viure. PDE: Es mor Antonio Estevan

Comunicat de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua

Javier Martínez Gil: "Hay muertes que no existen"

Paco Puche: "En la muerte provisional de Antonio"

El País: Antonio Estevan, un gran defensor del medio ambiente

VilaWeb/ElPunt: Es mor Antonio Estevan, fundador de Xúquer Viu

Els crítics d'ERC demanen sortir del Govern si no hi ha un 'bon acord' en finançament

Reagrupament Independentista, el corrent crític d'ERC que aplega els partidaris de Joan Carretero i Uriel Bertran, ha fet públic el manifest base dels seus principis fundacionals. En l'apartat referit al finançament de les 'línies vermelles' que Esquerra -al seu entendre- no hauria de traspassar, hi figura la petició textual que 'en cas de tancar-se un acord de finançament manifestament insuficient, ERC hauria de sortir del Govern i promoure la convocatòria d’un referèndum pel concert econòmic'. El secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, els ha recordat que al Congrés del mes de juny, prop d'un 90% de la militància va donar suport a la ponència estratègica que no qüestionava la presència del partit al Govern. Ridao ha reiterat que 'com a regla general ERC no sortirà corrent del Govern'. El secretari general ha considerat una 'irresponsabilitat' abandonar el Govern precisament en un moment de crisi econòmica i quan s'estan tractant temes cabdals com el futur del finançament català, fet que suposaria segons Ridao deixar l'Executiu 'en mans d'altres forces polítiques que si no es amb l'empenta d'ERC probablement no farien la feina que han de fer', ha assegurat Ridao.

Les associacions per la Memòria Històrica presenten un llistat amb 130.000 desapareguts durant el franquisme

Les associacions per la Recuperació de la Memòria Històrica han presentat aquest dilluns davant el jutge de l'Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón un llistat amb més de 130.000 noms de desapareguts durant la Guerra Civil. El jutge ha rebut les associacions durant més de trenta minuts, i els ha acceptat diversos informes on detallen la ubicació de les fosses comuns que encara no han estat obertes. A partir d'aquestes dades Garzón haurà de decidir si admet a tràmit les demandes i endega diligències per tal d'investigar les desaparicions durant la dictadura, tal com s'ha fet a països com Argentina o Xile. Cal recordar que la investigació comptaria amb el suport de la majoria de l'arc parlamentari tret del Partit Popular, que considera que investigar els desapareguts només serviria per 'reobrir ferides del passat'.

L'Aragó garantirà per llei el dret a una educació en català

La Chunta i Izquierda Unida asseguren que la proposta queda curta Malgrat el conflicte amb les obres d'art de la Franja encara cuegi, no tot el que arriba de l'Aragó són males notícies. Després de dècades de reivindicació, sobretot a la Franja, sembla que el Govern aragonès està decidit a donar algun tipus d'estatus al català a la Franja. Segons diversos estudis, el 90% de la població el sap parlar, el primer el President Marcel·lí Iglesias, nascut a la comarca del Matarranya. Així, aquests dies s'ha sabut que el PSOE aragonès prepara un avantprojecte de llei per tal de reconèixer la llengua catalana com una llei 'pròpia i històrica' de l'autonomia, de manera que s'acabaria garantit el tan demanat trilingüisme: els nens aragonesos podran estudiar en llengua catalana i els ciutadans de l'Aragó tindran el dret de ser atesos per l'administració en català, castellà o aragonès. La nova llei, que continuaria establint el castellà com l'únic idioma 'oficial', ja ha topat amb el rebuig del PP, que considera que el català és 'aliè' als aragonesos, i compta amb els elogis de CHA i IU, que tot i així consideren que es queda curta i hauria d'aprofundir encara més en la normalització lingüística del català.

Sporting de Gijón 1 - Barça 6

Puyal 210908

Click To Play

Hi ha gols made in Barça i altres made in Guardiola, tots valen per guanyar el primer partit a la Lliga i, sobretot, per guanyar temps amb una balsàmica golejada a El Molinón (1-6). El primer gol blaugrana a l'Sporting, el de Xavi, el petit, el millor jugador de l'última Eurocopa, el mateix que s'ha encapritxat a besar la xarxa cada cop que s'acosta de puntetes a l'àrea. Una delícia de jugada. Pur Barça. Sergio Busquets, el pivot que es va trobar Guardiola a Tercera Divisió fa un any i l'ha posat a Primera sense que li tremolés la mà, ha obert la pilota a la banda esquerra. Gairebé sense mirar. Ho té tan interioritzat Sergio que faria una passada així fins i tot al menjador de casa seva. Allà esperava Iniesta, un prodigi de futbolista. Ha agafat suaument la pilota i ha començat a traçar un sinuós eslàlom --"me'n vaig a la dreta, giro a l'esquerra", semblava dir Andrés--, burlant-se del pobre Sastre, el lateral dret de l'Sporting, fins que ha aixecat el cap i ha vist la diminuta i valuosa figura de Xavi. ¿Es pot fer conduint la pilota i corrent al mateix temps mentre es menja el defensa i l'herba? Si ets Iniesta, sí. Sergio ha passat, Andrés ha hipnotitzat i Xavi ha emergit per rematar subtilment de cap una jugada de cine. Sense necessitat de les estrelles, sense haver de recórrer al millor Messi o al majestuós Eto'o, el Barça ja guanyava un partit que ha començat amb aire hostil. Impulsat per un públic extraordinari --25.000 persones fan més soroll i animen més que 100.000 al Camp Nou--, l'Sporting ha arrencat a tot tren; el Barça, ha resistit. I dret. En poc més de 10 minuts han passat moltes més coses que en una hora a Sòria. Amb el bon futbol, l'equip blaugrana ha amansit el rival, ha silenciat la grada i ha marxat al descans amb un còmode 0-2 gràcies a una altra jugada d'estratègia. Xavi ha tret un córner, Puyol ha rematat de cap i Eto'o, gairebé agafat al pal esquerre, ha tocat de cap per a tranquil·litat de Guardiola. I de Tito Vilanova, el seu ajudant, el paio que dibuixa les fletxes a la pissarra i després surten perfectes al camp. Ha somrigut feliç i alleujat. Una altra acció a pilota parada, un altre gol del Barça. No és la solució miraculosa, però et dóna punts. Molts més dels que sembla. Tota l'energia que havia col·locat inicialment un atrevit Sporting s'ha diluit. Ha estat valent Manolo Preciado, el tècnic de l'equip asturià. Però el Barcelona no només li ha pres la pilota, cosa habitual amb tots els seus rivals, sinó que l'ha angoixat de tal manera que fins i tot Jorge s'ha marcat un autogol, el tercer blaugrana només començar la segona meitat. Un altre que neix de la pissarra de Vilanova. Però un minut després, l'orgull de l'Sporting li ha permès batre Valdés. Semblava que el Barça encara s'estava abraçant quan Maldonado ha afusellat i el partit s'ha tornat a agitar. Fins a l'expulsió de Gerard, el central català del conjunt blanc-i-vermell, que ha pagat un clamorós error de Sergio, el seu porter. No hi ha hagut cap pausa al partit. No han deixat de succeir coses, i moltes d'elles interessants. ¿Quines? Messi ha jugat més temps de davanter centre que Eto'o, condemnat a la banda dreta. Keita comença a entonar-se una mica, encara que tingui el punt de mira desviat i Xavi està immens. Sergio juga com si tota la vida hagués estat en el primer equip i per acabar amb tant debat setmanal Guardiola ha fet sortir Bojan abans que Pedro. D'extrem dret, això sí, perquè Leo era el nou. Per acabar un partit plàcid, guanyat amb bon joc, amb un futbol intens i ràpid, Bojan, Xavi, Messi i Iniesta s'han fos amb un gol made in Barça. El primer ha estat de Xavi, l'últim d'Iniesta, però ha arribat Leo i s'ha unit a la festa amb dos gols més. Un set a l'Sporting. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Les despulles d'Irla reposaran en un mausoleu a Sant Feliu de Guíxols

Les despulles de l'expresident de la Generalitat a l'exili Josep Irla seran traslladades a un mausoleu en el mateix cementiri de Sant Feliu de Guíxols, on hi ha la seva tomba. Així ho va anunciar ahir el vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, durant l'acte institucional d'homenatge a Irla, celebrat al Palau de la Generalitat. La possibilitat de construir un mausoleu ja havia estat apuntada per Carod abans, donant resposta als desitjos de les autoritats locals i la família d'Irla.

Amb el mausoleu, el republicà Josep Irla tindrà «tota la dignitat que es mereix la figura d'un president de Catalunya», segons va dir Carod-Rovira, que també va recordar el que el mateix Irla havia escrit sobre Francesc Macià: «És bo que els pobles no oblidin aquells que amb més abnegació els han servit.» El 1940, afusellat Lluís Companys, va ser proclamat president de la Generalitat a l'exili. El president del Parlament, Ernest Benach, va reclamar ahir per a Irla més reconeixement «del que ha tingut fins ara». L'expresident a l'exili va morir el 19 de setembre de 1958, a Sant Rafèu (Provença). Les seves despulles van ser traslladades l'any 1981 a Sant Feliu de Guíxols, la seva població natal.

Viquipèdia: Josep Irla

Avui: Ridao demana a la Generalitat que reclami judicialment l'anul·lació del judici a Companys

Trenta anys d'Amnistia Internacional a Catalunya

Piperrak-Basta Ya

Click To Play

El 1961 l'advocat anglès Peter Benenson (1921-2005) publicava un article a The Observer titulat 'Els presoners oblidats'. Hi donava a conèixer Amnistia Internacional, i en un parell d'anys ja s'havia estès a més d'una dotzena de països occidentals. No va ser fins el 1976 que es va fundar a Barcelona, però les autoritats espanyoles no li van concedir la legalitat fins el 1978. Avui, Barcelona li ret homenatge dins les Festes de la Mercè. L'homenatge s'ha estès a tot el cap de setmana. Des de divendres que es pot visitar a la carpa central de la Mostra d'entitats de plaça Catalunya una exposició sobre els trenta anys de l'organització. Avui, l'ajuntament de Barcelona li oferirà un reconeixement amb un acte on hi participaran el president d'Amnistia Internacional a Catalunya, Pep Parès, l'actor Jordi Dauder, que conduirà l'acte, i un representant de l'alcaldia. L'organització va operar en la clandestinitat durant dos anys. El primer local que va tenir va ser un espai que li va concedir la Fundació Jaume Bofill. Allà, el 15 de juliol de 1977, any en què l'organització mundial rebia el Nobel de la Pau, s'hi celebrava l'assamblea constituent, en la qual Manel Casanoves en va sortir escollit president. Altres membres fundadors que van assistir-hi van ser Maria Lluïsa Borràs, Silvia Escobar i David McKay. La primera campanya que va fer l'organització fou una exposició a la Fundació Miró per recollir diners per als presos polítics. Els primers anys de presència a Barcelona, i en plena transició de la dictadura a la democràcia, Amnistia va tenir molta feina a defensar la llibertat d'expressió dels ciutadans. Una de les tasques en què va treballar fou la defensa d'Albert Boadella i els membres dels Joglars, a qui les autoritats judicials havien empresonat per l'obra 'La Torna'. En una societat en què els feixistes es resistien a perdre el poder, l'activitat de l'organització va topar amb l'oposició de grups d'ultra-dreta, que l'any 1979 van posar una bomba a la delegació de Madrid. L'organització també es va sentir amenaçada durant les hores que va durar el cop d'estat del 23 de febrer de 1981, i va enviar la llista de socis a l'ambaixada francesa. Des d'aleshores i fins a l'actualitat, el nombre de socis ha anat creixent, i l'organització ha obert delegacions a diferents ciutats del país, tant del Principat, com del País Valencià i les Illes Balears. A nivell global, Amnistia Internacional té 2,2 milions de socis.

La Plataforma pel Dret de Decidir prepara una gran marxa contra el Tribunal Constitucional

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) prepara una altra mobilització. Després de l'acte que va fer davant del Palau de Justícia de Barcelona el 7 de setembre per qüestionar que el Tribunal Constitucional (TC) tingui la potestat de laminar l'Estatut, la plataforma d'entitats està dissenyant el que serà la seva tercera gran manifestació, segons que ha pogut saber l'AVUI. Una marxa que seria la resposta a una possible sentència adversa del Tribunal Constitucional al text estatuari, però també a un mal acord en el sistema de finançament.

La Plataforma pel Dret de Decidir convocarà a principis d'octubre una reunió conjunta amb les entitats i partits polítics (CiU, ERC i ICV) que van donar suport a la concentració del 7 de setembre per promoure una gran manifestació pels carrers de Barcelona. Després de la protesta que alguns membres de la PDD van fer davant de la seu del TC a Madrid durant la Diada i de boicotejar la conferència d'Alfonso Guerra, president de la Comissió Constitucional del Congrés, dilluns passat al Teatre Romea, la plataforma vol escenificar la unitat de la societat civil davant d'aquesta "ingerència" de l'Estat espanyol. Tot i que la PDD sempre s'ha posicionat en contra de la via estatutària, que considera "esgotada", fonts de l'entitat assenyalen que faran una crida a sortir al carrer per defensar la "democràcia i la dignitat del poble català". Els seus impulsors intentaran que s'hi sumi el PSC, que fins ara s'ha desmarcat de les anteriors mobilitzacions, amb la voluntat de donar un caràcter transversal a la convocatòria. Una altra de les incògnites serà saber si s'hi adhereixen els dos principals sindicats del país, CCOO i UGT, tenint en compte que no van participar en les dues manifestacions multitudinàries de la PDD. La primera, en plenes retallades en la negociació de l'Estatut, es va fer el febrer del 2006 sota el lema Som una nació i tenim el dret de decidir. La segona, el febrer del 2008, reclamava la gestió pròpia de les infraestructures, arran del caos de Rodalies de Renfe.

21 de setembre, Dia de la Pau i la no-violència

El 1981 una resolució de les Nacions Unides aprovava que el 21 de setembre fos el Dia de la Pau ('Peace Day'), una crida als governs i territoris del món per posar punt i final als conflictes violents. La data també marca, des del 2001, una crida a l'alto el foc mundial que, escoltada o no, pretén que els ciutadans atrapats enmig d'una guerra puguin accedir a assistència mèdica, aigua i aliments. Organitzacions de tot el món s'han adherit a la convocatòria.

Al voltant del Dia de la Pau han anat sorgint activitats i celebracions paral·leles arreu del món, entre les quals Peace One Day, del director britànic Jeremy Gilley, que fa servir el cinema per promoure la pau.

La xarxa ThinkPeace organitza sessions de stand-up comedy a diferents locals de tot el món amb la intenció de promoure aquest dia. Roots & Shoots és un programa on hi participen milers de joves de diferents països, involucrats a promoure la pau. La United Religions Initiative aglutina organitzacions religioses d'arreu que treballen plegades per un objectiu. I amb un to més festiu, l'Earthdance promou la pau des de 1996 a partir de la música i el ball.

En un país multicolor...

El 2009 es farà un simulacre d'emergència a Ascó i Vandellòs, el primer després de 20 anys En un país multicolor

Click To Play

L'acord signat entre el Departament d'Interior i el Consell de Seguretat Nuclear ha satisfet els alcaldes de l'àrea nuclear del Camp de Tarragona i l'Ebre, que ahir es van reunir a Tortosa amb el secretari general d'Interior, Joan Boada. L'acord permetrà a la Generalitat rebre informació immediata de qualsevol incident, tant si s'activa el pla Penta com si no. El Centre d'Emergències de Catalunya reenviarà aquesta informació via telemàtica als ajuntaments afectats. Al marge d'aquest nou protocol d'actuació, els alcaldes celebren el compromís del govern d'abordar la modificació del Penta per adaptar-se a les necessitats actuals. «Fa vint anys es va crear l'AMAC amb unes premisses bàsiques, però l'evolució de la societat ens fa adonar que hem fet curt», va manifestar l'alcalde de Vandellòs, Josep Castellnou. En aquest sentit, els alcaldes de l'àrea nuclear d'Ascó i Vandellòs es mostren satisfets per l'acord aconseguit entre la Generalitat i el Consell de Seguretat Nuclear. «Se'ns ha presentat un protocol que és l'inici de la millora del pla d'emergències nuclears de Tarragona», va dir Castellnou. La Generalitat i els ajuntaments reclamaran a l'Estat la revisió del pla Penta. «Donarem suport a les reivindicacions dels municipis afectats com ara l'ampliació de la megafonia, la millora de les línies d'evacuació, etc.», va explicar Boada. Amb aquestes mesures es pretenen evitar situacions com les viscudes darrerament durant la fuita radioactiva d'Ascó I i l'incendi de Vandellòs II, quan ha regnat la manca d'informació. Una altra de les reivindicacions dels alcaldes dels municipis de l'àrea nuclear és la realització d'un simulacre d'emergència general. «Des que l'any 1987 es va fer la prova a Vandellòs II no s'ha fet cap més simulacre», va assenyalar el director general de Protecció Civil, Joan Ramon Mora, que també va assistir a la reunió de presentació del protocol signat entre la Generalitat i el Consell de Seguretat Nuclear. En aquest sentit, els ajuntaments i la Generalitat faran la petició a l'Estat perquè el 2009 es faci un simulacre d'accident nuclear. «Fa massa anys del darrer simulacre», va admetre Boada. «S'han de fer simulacres perquè la població aprengui a conviure amb aquest tipus d'instal·lacions», va manifestar l'alcalde de Vandellòs. També l'alcalde d'Ascó, Rafel Vidal, considera que els simulacres i la informació i formació a la població són importants. «Fa vint-i-cinc anys que vivim amb les nuclears però encara no hi ha convivència», va dir Vidal.

VilaWeb/ElPunt: Satisfacció entre els alcaldes pel compromís de revisar el pla Penta

Montilla diu a l’Alguer que l’estat espanyol s’ha d’adaptar al federalisme

El president visita avui la ciutat en motiu dels 60 anys de l’autonomia sarda El president de la Generalitat, José Montilla, visita avui la ciutat de l’Alguer, convidat pel president de la regió sarda Renatu Sori, en motiu del 60è aniversari de l’autonomia especial sarda. Montilla ha participat en una taula rodona sobre estatuts d’autonomia, durant la qual ha declarat que l’estat espanyol ha d’adaptar les seves institucions per a tendir cap a un estat federal. A la taula rodona hi ha participat també el president basc Juan José Ibarretxe.

Montilla també ha dit que l'actual model de finançament és indefensable perquè ha perjudicat Catalunya, 'que aporta més diners que la mitjana, però en rep menys'. També ha defensat que la negociació sobre aquest aspecte amb el govern espanyol havia de ser bilateral.

També hi han intervingut el president de la regió de Sicília, Raffaele Lombardo; el president de la província autònoma de Trento, Lorenzo Dellai; el president emèrit de la República italiana, Francesco Cossiga, i el president del Conselvial Regional de Sardenya, Giacomo Spissu.

El cap de l’executiu català visitarà aquesta tarda les entitats catalanes amb seu a l’Alguer, com Òmnium Cultural, entitat que treballa des de fa quinze anys pel manteniment de la llengua catalana a la ciutat. També visitarà l’Obra Cultural de l’Alguer, i el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori. Avui: Montilla explica a Sardenya que negocia el finançament de tu a tu amb Madrid i amb el suport de CiU

Deu mil manifestants a Nantes, per la reunificació bretona

Deu mil persones han desfilat aquest migdia pel centre de Nantes per a reclamar la reunificació de la seva regió amb la resta de Bretanya. Els manifestants han reclamat també l'oficialitat de la llengua bretona i el respecte a les entitats culturals amateurs, amenaçades per una llei francesa. La desfilada ha donat inici al Festimanif, que continua amb música fins a la matinada.

Tot de grups polítics i entitats culturals de la Bretanya han donat suport a aquesta manifestació per reclamar la reunificació de la Bretanya. Nantes no en forma part oficialment degut a la segregació des de fa més de seixanta anys.

Ouest France: 8 000 manifestants à Nantes pour défendre l'expression de la culture bretonne

Vídeo: Els Bretons reclamen la reunificació

"An Alarc'h" (El cigne), un dels himnes de la música bretona cantat a cor per lo milloret de la música bretona: Gilles Servat, Dan Ar Braz, Tri Yann, Alan Stivell i L'héritage des Celtes.

Cercabloc.cat, un nou directori de blocs en català

Si sou lectors habituals de blocs, segur que ja coneixeu Catapings.cat i Bitàcoles.net, els principals directoris de blocs en català que mostren els que s'han actualitzat les últimes vint-i-quatre hores. Doncs bé, ara d'hi ha un altre de nou: Cercabloc.cat, que mostra els blocs segons el lloc des d'on s'escriuen. Amb la tecnologia de Google Maps podeu visitar comarca per comarca els blocs que s'hi publiquen.

El directori, a més, també inclou una pàgina amb informació per a cada bloc registrat, hi trobareu una imatge del bloc, enllaços amb els últims articles publicats, una breu descripció i la seva posició en una sèrie de rànquings. Si a més de llegir blocs en teniu un, podeu registrar-vos-hi per incloure'l al directori.