Setze encausats per haver cremat fotografies del rei espanyol es tanquen a la UdG

Els setze encausats per haver cremat fotografies del rei espanyol a Girona el 22 de setembre de l'any passat seran jutjats a l'Audiència Nacional espanyola el 29 d'octubre, acusats d'injúries a la corona. Avui tenen previst de tancar-se a les vuit al rectorat de la Universitat de Girona (UdG) per a protestar contra el que entenen que és un judici polític. Han escollit de començar allí les protestes perquè entenen que va ser on va començar la problemàtica.

Consideren que l'origen del conflicte cal buscar-lo en el fet que la rectora, Anna M. Geli, convidés el monarca espanyol a inaugurar el parc científic i tecnològic del centre el 13 de setembre de l'any passat, en contra de l'opinió força estudiants. Molts consideraven que el rei Juan Carlos representava una institució que no tenia cap vincle amb el món universitari. Per protestar contra la presència reial a la universitat, Jaume Roure i Enric Stern en van cremar fotografies, motiu pel qual van ser acusats d'injúries a la corona espanyola. Per mostrar-los la seva solidaritat i rebutjar unes acusacions que creien il·legítimes, els setze encausats d'ara també van cremar fotografies, essent també acusats per la fiscalia.

Stern i Roura van ser jutjats al novembre, tot i que el jutge va haver d'anul·lar el judici perquè no es van poder expressar en català. Finalment, l'Audiència els va condemnar a pagar 2.700 euros de multa.

El vaixell de Women on Waves arriba al port de València

El vaixell de l'ONG Women on Waves ja és al port de València, tot i que una llanxa ha intentat evitar que ho pogués fer. A més, algunes associacions s'han concentrat al port per protestar contra l'avortament. L'organització ha hagut de suspendre els actes paral·lels perquè la policia local ha aturat els camions que transportaven la infrastructura necessària per muntar la rebuda del vaixell. Segons la policia, l'ONG no tenia el permís per a fer-ho, però la Plataforma Feminista del País Valencià ho nega. Entre els actes previstos i que, finalment, no es podran fer, hi havia les intervencions de l'eurodiputada neerlandesa Chantal Gill'Ard, les actrius Isabel Requena i Pilar Bardem, i la fundadora de Women on Waves, la doctora Rebecca Gomperts. El vaixell farà dues sortides a trenta quilòmetres del port, el 17 i el 21 d'octubre, i allà, en aigües internacionals, practicarà avortaments a les dones que ho hagin sol·licitat. Els avortaments, de franc, els practicaran metges titulats a dones embarassades fins a set setmanes, amb el mètode farmacològic (pastilles). La Plataforma ha obert la línia vermella de l'avortament (600 050 663), per a donar informació sobre la manera d'avortar al vaixell de Women on Waves. Durant els cinc dies que el vaixell restarà a València es faran actes de difusió de l'avortament en uns quants espais. Els grups feministes reclamen una modificació de la llei actual, molt restrictiva, i que en alguns casos ha comportat la persecució jurídica de dones que han avortat i dels metges que han practicat els avortaments.

lo carrer del riu: Dones de tot el món reivindiquen la despenalització de l'avortament

La comunitat educativa del País Valencià exhibeix unitat contra la imposició de ciutadania en anglès

Milers de persones s'han manifestat a València, Castelló de la Plana i Alacant per a demanar la dimissió del conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, i l'eliminació de l'ordre que obliga a impartir l'assignatura de ciutadania en anglès. La plaça de Manises de València s'ha omplert a vessar, amb quatre mil persones, entre les quals hi havia professorat, mares, pares, alumnes, inspectors, directors i sindicats. En el manifest que han llegit, també han exigit que s'aturi qualsevol procés que pugui haver-hi amb la intenció de sancionar el professorat que s'ha negat a complir l'ordre i també han demanat millores en el sistema educatiu.

Els manifestants es mostren a favor de trilingüisme, sempre que sigui real, diuen, i que hi hagi les inversions necessàries i una aposta decidida per part de la Generalitat. A més, critiquen que el govern valencià faci bandera del trilingüisme per justificar una 'absurditat' com la d'impartir ciutadania en anglès, els alumnes de la qual no tenen les competències bàsiques per entendre-la.

El sector educatiu també ha mostrat la seva indignació per l'actitud avui del president Francisco Camps, que ha dit a les corts que no refarien l'ordre que obliga a impartir l'assignatura en anglès i s'ha presentat com l'abanderat del trilingüisme. PSPV i Compromís els han demanat que la retirin i Vicent Maurí (STEPV) diu que no és un discurs creïble.

Pares, alumnes, professors i personal d'administració han protagonitzat tancades anit en més de 300 dels 362 instituts valencians. Els dirigents dels sindicats STEPV, FETE-UGT i CC OO han assistit al tancament de l'institut Isabel de Villena de València per explicitar el seu suport a les tancades. Van preveure que les concentracions d'avui serien multitudinàries. En molts centres, durant les tancades, s'hi han organitzat assemblees amb pares i mares, de professors, sopars de germanor i activitats lúdiques.

La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic és qui ha convocat les concentracions d'avui, integrada per les federacions d'ensenyament de la UGT, CC OO i la Intersindical, Escola Valenciana, la junta permanent de directors de primària i de secundària, la confederació d'AMPAs Gonzalo Anaya, el sindicat d'estudiants Faavem i el Moviment de Renovació Pedagògica.

Totes aquestes entitats ja fa dies que es mouen per fer revocar l'ordre de la conselleria. Per això van convocar aquestes concentracions, i les que hi haurà als mateixos llocs i a la mateixa hora dilluns vinent i el dia 27 d'octubre.

La marxa de torxes

Els Segadors

Click To Play

Era el 15 d'octubre de 1940 a les 6h del matí al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc quan Companys va rebre els trets que van acabar amb la seva vida. Com cada any, militants d'ERC han recordat aquell moment pujant amb torxes fins al mur on va morir. Una senyera i una gran fotografia de Companys han acompanyat l'acte d'homenatge al castell. Puigcercós 151008

Click To Play

Joan Puigcercós 151008

Click To Play

Aquest dimecres al matí, durant l'acte d'homenatge al fossar de Montjuïc, el president d'ERC, Joan Puigcercós, ha tornat a reclamar l'anul·lació del judici a Companys i ha recordat que fa tres anys Maria Teresa Fernández de la Vega "es va comprometre a revisar la causa de Companys", una promesa que ha quedat clarament "en l'oblit".

Pel president d'ERC, "el govern espanyol, en 31 anys de democràcia, encara no ha assumit que el franquisme va ser un règim totalitari" i ni PSOE ni PP "no han assumit que cal donar la volta a aquesta situació" i fer un "reconeixement real a totes les víctimes de la dictadura, que van patir l'exili o la presó, o a les famílies dels morts que encara estan buscant les restes dels seus familiars".

directe.cat: Puigcercós reclama que Estat i Generalitat cooperin per anul·lar la causa contra Companys

Montilla diu que el govern arribarà "fins al final" en l'anul·lació del judici contra Companys

José Montilla 151008

Click To Play

El president de la Generalitat, José Montilla, ha promès que la Generalitat farà "tot el que sigui jurídicament necessari i políticament convenient" per aconseguir l'anul·lació del judici sumaríssim a Lluís Companys, i ha assegurat: "Arribarem fins al final i ningú ens pararà". Montilla ha assegurat que el govern treballa perquè aquesta reparació "definitiva" arribi "al més aviat possible". Segons el president català, només quan arribi aquest moment es podrà afirmar que "les velles ferides de la seva mort s'han tancat definitivament".

Benach rebutja quedar-se a 'mitges tintes' sobre l'anul·lació del judici a Companys

'Hi ha coses que, per dignitat, no admeten mitges tintes'. I en el cas de la reparació de la figura de Lluís Companys, 'admeten només l'anul·lació simple i pura del judici, que és de justícia'. Aquest ha estat l'advertiment que ha llençat aquest dimecres el president del Parlament, Ernest Benach, després de l'ofrena floral que ha fet la Mesa del Parlament a la tomba de president afusellat pel franquisme fa 68 anys.

Benach ha lamentat que les 'mitges tintes' siguin el 'destí permanent' de Catalunya, i ha rebutjat que això pugui passar en el cas de la reparació de la figura de Lluís Companys, que Benach ha qualificat 'd'heroi de la pàtria'.

El president del Parlament ha insistit en demanar l'anul·lació del judici a Companys per 'enèssima vegada' i ha recordat que fa quatre anys aquest va ser el compromís expressat a Barcelona per la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega.

Benach ha recordat que 'tots els països tenen els seus referents històrics' i que, en el cas de Companys, cal elevar-ho a la 'categoria d'heroi'.

Tensió entre la Comissió de la Dignitat i Interior per la restitució de Companys

La directora general del Memorial Democràtic, Maria Jesús Bono, va prohibir ahir l'entrada de la representant de la Comissió de la Dignitat a una reunió informativa convocada pel govern per a informar sobre el procés que el departament pensava seguir per a la restitució del president Companys, perquè no hi era convidada. Josep Cruanyes, de la Comissió, ha qualificat l'incident d''indignant, sobretot tenint en compte que la Comissió s'ha dedicat sempre a lluitar per la restitució de les víctimes del franquisme'.

Per Cruanyes, l'actitud del departament s'explica per les discordances que públicament ha expressat la Comissió respecte la gestió del departament en l'anul·lació del judici a Companys. L'entitat considera que fer ús de la llei de la memòria històrica és 'humiliant perquè, com a molt, es pot aconseguir una restitució moral, simbòlica, de la figura de Companys, però no l'anul·lació real i jurídica del judici'.

COMUNICAT. LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT DENUNCIA HAVER SOFERT LA REPRESSIÓ DE LA CONSELLERIA D'INTERIOR

directe.cat: Saura, contra la Comissió de la dignitat

El Partit Conservador guanya les eleccions al Canadà, però haurà de governar en minoria

La televisió pública del Canadà ha anunciat que el Partit Conservador del primer ministre Stephen Harper hauria guanyat les eleccions del país, tot i que amb un resultat que l'obligaria a governar amb minoria. Els conservadors haurien obtingut 144 escons, lluny dels 155 que es necessiten per a la majoria absoluta, però la millora de resultats hauria estat notable respecte dels 127 escons aconseguits a les últimes eleccions.

El gran perdedor dels comicis ha estat el Partit Liberal de Stéphane Dion, el principal grup a l'oposició, que hauria obtingut 75 diputats, vint menys que als últims comicis. El sobiranista Bloc Quebequès manté una forta presència al Quebec, i hauria obtingut 50 dels 75 escons en joc. Els liberals n'haurien aconseguit 13, i els conservadors, 10.

El Partit Verd, liderat per Elizabeth May, s'ha quedat fora del Parlament per pocs vots.

Al setembre, Harper va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions anticipades per aprofitar la bona posició que tenia a les enquestes i intentar obtenir la majoria parlamentària. El Canadà ha estat la primera potència econòmica d'escollir un nou govern des que va esclatar la crisi financera.

Montilla avala els concerts a les escoles d'elit tot i el rebuig d'ERC i ICV

la LEC 151008 a l'Oracle CATr

Click To Play

Els concerts educatius a les escoles que separen per sexe divideixen el tripartit a les portes del debat de la llei d'educació de Catalunya (LEC) al Parlament. ERC i ICV van exigir ahir que la reforma tanqui la porta a renovar els concerts a les escoles vinculades a l'Opus Dei i que no té sentit mantenir les ajudes si s'inclou en la llei el requisit d'escolarització mixta. Aquesta posició xoca amb i la del president de la Generalitat que en una reunió que va mantenir el mes de juny amb el líder d'ERC, Joan Puigcercós, va dir que la LEC no podia tenir caràcter retroactiu i que «legalment» els concerts que ja tenien aquestes escoles s'havien de renovar.

El sindicat USTEC-STES va qualificar de «vergonyós» que en un moment en què hi ha aules massificades a les escoles es decideixi continuar donant concerts als centres d'elit. Per la portaveu del sindicat, Rosa Cañadell, la notícia evidencia que la LEC «consolida la doble xarxa i no elimina cap privilegi». ERC aclareix que treballarà per acabar amb els concerts amb els centres diferenciats

La portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, ha anunciat que el seu partit treballarà perquè la futura Llei d'Educació de Catalunya (LEC) deixi clar que no hi haurà concert per a centres diferenciats, tampoc per als que el tenen ara un cop acabi el seu actual concert.

Simó ha subratllat que el projecte de llei estableix que un dels principis per formar part del sistema educatiu ha de ser l'escolarització mixta. "Des d'ERC ja vam dir que en el tràmit parlamentari hi havia qüestions que s'havien d'afinar més, perquè no hi hagi lloc a dubtes i interpretacions ambigües", ha argumentat.

Simó ha preguntat com es pot justificar que hi hagi 16 escoles diferenciades que actualment estan concertades i com als nous centres "se'ls exigeixin uns criteris diferents". " Com es pot justificar aquest tracte diferenciat a aquestes 16 escoles? ", ha insistit.

"Del projecte actual no s'infereix en absolut que els concerts hagin de diferenciar-se entre els que ja el tenen i els que no", ha continuat Simó, que ha matisat que s’hauria d'esperar que acabi el període de concert abans d'actuar.

VilaWeb/ElPunt: Maragall apel·la a l'estat de dret per mantenir les ajudes als centres d'elit que separen els alumnes

La Chunta Aragonesista reclama a Brussel·les la 'derogació formal i ferma' del decret del transvasament de l'Ebre a Barcelona

La Chunta Aragonesista (CHA) reclamarà a Brussel·les 'la derogació formal i ferma' del decret del govern espanyol que preveu transvasar aigua de l'Ebre per abastir Barcelona. 'Amb les pluges de maig i de juny, la mesura va deixar de ser vigent, però tot i així el decret segueix formant part de l'ordenament jurídic espanyol i no ha estat formalment derogat', adverteix el responsable d'Afers Europeus de la CHA, Miguel Martínez Tomey, que tem que Catalunya o altres comunitats el 'puguin fer servir per a reclamacions futures'.

Comencen els actes d'homenatge a Lluís Companys

Amb motiu dels seixanta-vuitè aniversari de l'afusellament de l'ex-president Lluís Companys, demà 15 d'octubre, partits i govern han organitzat diversos actes d'homenatge. El primer, a càrrec d'Esquerra, serà aquest vespre a Calafell (Baix Penedès), on es farà una marxa de torxes on hi assistirà Joan Puigcercós. Els representants de la Generalitat de Catalunya seran demà a les nou del matí al Fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc, on es farà l'ofrena floral oficial d'homenatge a l'ex-president català.

Una mica més tard, a migdia, Esquerra també hi farà una ofrena floral.

El vice-president Josep-Lluís Carod-Rovira presidirà demà al vespre l'acte d'homenatge del govern al Tarròs (Urgell), on va néixer Companys, i inaugurarà, a Bellpuig (Urgell), l'exposició itinerant 'Lluís Companys, polític fins a la mort'.

Deu Mil a Brussel·les per l’Autodeterminació convoca la primera trobada a Torroella

La iniciativa que pretén aglutinar a tot el catalanisme de manera transversal, 'Deu Mil a Brussel·les per l’Autodeterminació', ha fet una crida a tots els sobiranistes i ha organitzat una trobada el proper dia 18 a Torroella de Montgrí per explicar el projecte, la tasca desenvolupada i la organització de la mobilització.

La iniciativa ‘Deu Mil a Brussel·les per l’Autodeterminació’, de caràcter transversal, nascuda de la societat civil i fonamentada en la participació activa de totes les persones coordinades a nivell local i comarcal, ha sorgit com a resposta a l'article ‘Perplex, jo?’ que va publicar Enric Canela, i als comentaris dels seus lectors, es va iniciar immediatament la seva difusió a través d’un grup del Facebook amb més 1850 adherits i, posteriorment, a la web deumil.cat. La trobada té previst iniciar-se a les 11:30 del matí al Museu de la Mediterrània de Torroella. Hi haurà un dinar opcional posterior. Els detalls i les incripcions poden consultar-se al web de la iniciativa, deumil.cat.

Mira, tu !!!

Pasqual Maragall, medalla d'or de Turisme de Barcelona Pasqual Maragall ha rebut la Medalla d'Or que atorga Turisme de Barcelona. El consorci vol d'aquesta forma "distingir la figura de Maragall i reconèixer la seva dedicació i impuls del turisme en la ciutat". L'acte de lliurament forma part de la celebració del XV aniversari de la constitució del consorci de promoció turística de Barcelona, de la qual ell va ser el principal responsable. Al lliurament de la medalla, que ha tingut lloc a la Fundació Miró, hi ha assistit el president de la Cambra de comerç de Barcelona, Miquel Valls, i l'alcalde, Jordi Hereu, que, en el seu discurs de clausura, ha destacat Maragall com a pioner en matèria turística a la ciutat.

El ministre de Justícia evita comprometre la fiscalia en el cas Companys

El ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, ha evitat comprometre la fiscalia general de l'Estat en el cas Companys, aquest dimarts en el ple del Senat.

En la sessió de control al govern espanyol, el senador de l'Entesa Catalana de Progrés Miquel Bofill (ERC) ha preguntat al ministre per la revisió de la condemna al president Companys, que la seva néta i la Generalitat esperen que es pugui anul·lar basant-se en la llei de la memòria històrica.

Bofill ha demanat al ministre quina creu que serà la resposta del Tribunal Suprem, que fins ara sempre s'ha negat a revisar sentències del franquisme, com ara les de casos coneguts com el de Salvador Puig Antich o el de Joan Peiró, ministre de la República. Bermejo ha respost que és difícil de preveure la resposta del tribunal, ja que els jutges són independents del poder executiu. Tanmateix, tampoc no ha volgut contestar de manera concreta a les preguntes sobre la posició de la fiscalia general de l'Estat, que sí que depèn del ministre.

Quan el senador Bofill li ha demanat quina serà la posició del fiscal quan es presenti el recurs –ja que fins ara sempre s'ha oposat a les revisions– i si hi ha possibilitats que la mateixa fiscalia insti la revisió, Bermejo ha tirat pilotes fora. S'ha limitat a assegurar que el govern és "sensible" a aquest cas tan "especial" de "l'assassinat ignominiós" del 123è president de la Generalitat de Catalunya i que ho demostrarà quan arribi el moment.

El Palau es queda petit per homenatjar un Xirinacs polièdric i compromès

El Palau de la Música va viure una de les vetllades més compromeses dels darrers temps. L’acte d’homenatge que l’actor i director, Joel Joan, va pensar per recordar la figura de Xirinacs un any després de la seva mort estava lluny del sentimentalisme. Durant dues hores, diferents personalitats de la vida social i cultural catalana van recordar al sacerdot defensor de la no-violència enaltint el seu esperit compromès i la dedicació a la seva causa. No va mancar el discurs independentista de Xirinacs a través de la lectura d’Acte de sobirania, el text que va deixar escrit abans de morir on explicava la seva mort com una “ofrena a la seva nació, perquè tingués un esclau menys”. Davant prop de 1.500 persones, el periodista Josep Puigbó va conduir l’acte on es van intercalar concerts, documentals i alguna representació teatral per recordar i reivindicar la vigència dels plantejaments de Xirinacs. El fil conductor va ser el repàs per la trajectòria vital de qui va ser sacerdot, activista polític pacifista i filòsof. Tampoc va mancar la crítica ja que Puigbó va lamentar que l’acte no es retransmetés per cap mitjà públic. És “una constatació que tenim mitjans oficials però no públics”, va denunciar Puigbó.

La néta de Companys es desmarca de les crítiques d'ERC

Maria Lluïsa Gally 141008 CATr

Click To Play

La néta de Lluís Companys, Maria Lluïsa Gally, ha assegurat al programa Els matins de Catalunya Ràdio que les crítiques d'ERC estan fora de lloc. Els republicans consideren "vergonyós" demanar al ministeri de Justícia una declaració de reparació de la figura de l'expresident afusellat pel franquisme.

Gally ha assegurat que confia en les gestions del conseller d'Interior i que culminaran amb l'anul·lació del judici. Saura va portar dilluns al govern central el procediment per aconseguir el reconeixement oficial de la reparació de Companys. El ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, es va comprometre a tenir enllestida la resolució abans de tres mesos. Aquest és un element clau per demanar al Tribunal Suprem l'anul·lació del judici.

La petició de reparació va provocar una picabaralla entre ERC i ICV.

Nou incident a Ascó I per la fallada del sistema de detecció de gasos tòxics

La central nuclear d'Ascó I ha patit el quart incident en menys d'un mes. Segons el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), els trens de detecció de gasos tòxics a la sala de control han fallat per causes desconegudes i s'ha posat en funcionament el sistema de ventilació d'emergència. L'error en els trens també ha fet que l'ordinador del procés es bloqués i durant una estona no s'han pogut llegir les dades del sistema.

El CSN ha classificat el succés com a nivell 0 en l'escala internacional de successos nuclears, perquè no ha suposat cap risc per a les persones o el medi ambient. Tot i això, aquest incident se suma a les fallades de fa tres setmanes, que van obligar a aturar l'activitat de la central.

Moció a favor del riu Ebre al Congrés de la Naturalesa

El Congrés Mundial de la Naturalesa va aprovar ahir una moció en què es demana a les administracions de l’Estat espanyol “la més alta prioritat” per a les mesures de protecció de la conca del riu Ebre. La moció insta “les diferents administracions espanyoles i europees a no fomentar mesures que puguin afectar negativament els rius, el seu cabal i les seves condicions ecològiques, com transvasaments, embassaments o captacions”.

En el mateix sentit, la resolució de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) demana “a totes les organitzacions internacionals, incloses les entitats multinacionals de finançament de projectes de desenvolupament, que donin suport a les administracions espanyoles en la implementació de polítiques de protecció i conservació del riu Ebre”.

VilaWeb/ElPunt: La UICN escenifica un acord mundial per l'Ebre i insta les administracions a no fomentar transvasaments, zones de regadiu ni preses

El procés d'anul·lació del judici contra Companys, encara pendent

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i la néta del president Lluís Companys, Maria Lluïsa Gally, s'han reunit avui amb el ministre de Justícia espanyol, Mariano Fernández Bermejo, per a traslladar-li una petició perquè Espanya repari jurídicament i moralment la figura de l'ex-president Lluís Companys. El ministre s'ha compromès a tenir un esborrany de la declaració d'il·legitimitat del judici a Companys abans de tres mesos.

Entre els documents que s'han presentat a Madrid hi ha una carta de la néta del president Companys, que diu que el seu avi va ser afusellat perquè detenia 'la màxima representació institucional de la Generalitat de Catalunya'. Aquest és un primer pas perquè el Tribunal Suprem tramiti la nul·litat del judici militar que el va sentenciar sense garanties democràtiques. Esquerra, per la seva banda, ha enviat una carta a Maria Lluïsa Gally criticant la llei de memòria històrica espanyola, perquè no fa justícia als assassinats pel règim franquista. També diu que anar a Madrid a demanar justícia és 'un gest molt més a prop de la humiliació que no de la voluntat d'exonerar un president d'un país, i menys tractant-se de l'únic president democràticament elegit que morí afusellat en tota la conflagració del 1936-1945.' El conseller Saura ha dit, acabada la reunió amb el ministre espanyol, que no volia valorar la carta d'Esquerra i s'ha felicitat pel compromís adquirit per part del ministre espanyol.

VilaWeb/ElPunt: El govern i la néta de Companys obren els tràmits per a la revisió del judici al president

Avui: El ministeri de Justícia enllestirà en tres mesos la declaració de reconeixement a Lluís Companys

Avui: ERC troba "vergonyós" demanar un certificat al ministeri per reclamar al Tribunal Suprem l'anul·lació del procés

La societat civil homenatja Lluís Maria Xirinacs, mort l'any passat

Lluís Maria Xirinacs rebrà avui un homenatge de la societat civil. Al cap de poc més d'un any de la seva mort, algunes personalitats de la cultura, de la comunicació i de l'àmbit associatiu participaran en aquest acte de record que serà, segons els organitzadors, 'transgressor' i 'sense nostàlgia ni folclorisme'. A l'homenatge, que es farà al Palau de la Música, no hi haurà ni fila zero, ni partits polítics, com hauria volgut en Xirinacs.

Els ponents escollits, ho són per dos motius, ha explicat Àlex Fenoll, activista sabadellenc, empresari i ànima de la iniciativa. Són bons oradors i tenen una història personal lligada a l'independentisme: Josep Puigbò, mossèn Josep Dalmau, Josep Guia, Lluís Planes, Víctor Alexandre, Rosa Calafat, Arcadi Oliveres, Oriol Junqueras i Lluís Soler. També s'han implicat a fons en l'organització de l'homenatge Joel Joan (la seva companyia Arriska en fa la producció), Lluís Brunet, fotògraf, Joan Carles Doval, de Picap, Núria Roig, de Germanies, Roc Aguilera i Toni Fusté Events, a més de la Fundació Lluís Maria Xirinacs. Amb l'homenatge els organitzadors volen fer conèixer la figura de l'ex-senador a les noves generacions; com, diu Fenoll, 'una sola persona pot canviar el destí del nostre poble'. I és que 'un dels grans mals de la nostra societat és la manca de transmissió de valors entre generacions, per això es cometen errors'.

Els ponents faran un repàs de la vida de Xirinacs, complementat amb les intervencions d'alguns personatges enregistrades en vídeo (Antoni Bassas, Oleguer Preses, Rita Marzoa, Josep Cuní, Teresa Rebull, Eliseu Climent i molts més). Aquestes intervencions aniran acompanyades, sense pausa, d'actuacions musicals de Maria del Mar Bonet, Feliu Ventura, Obrint Pas, Aramateix, la coral Sant Jordi, etc. Els assistents, 1.800, rebran un exemplar de la revista Ordint la trama, amb un especial dedicat a Xirinacs. ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l’univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

Ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d’agost de 2007