Unió de Pagesos i la PDE convoquen una mobilització contra el Xerta-Sénia

El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) i la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) convocaran una mobilització conjunta contra el projecte de regadiu Xerta-Sénia. La data de l'acte de protesta es concretarà a l'assemblea que pagesos i el moviment social faran aquest dissabte a l'auditori de Tortosa, on també s'abordarà la polèmica dels pous de Vinallop. UP no està d'acord amb el canal Xerta-Sénia tal com l'ha plantejat el Departament d'Agricultura. «L'aigua és necessària per assegurar collites i per fixar gent al territori, però des d'Unió de Pagesos no permetrem que s'emporten l'aigua fora del territori», va dir el coordinador d'UP a les Terres de l'Ebre, Joan Montesó. En aquest sentit, el sindicat agrari reclama al govern un projecte de regadiu i vol tenir clar quina partida pressupostària es destinarà els pròxims anys a la modernització de les explotacions agràries. «L'administració ha de posar els mitjans necessaris perquè l'explotació agrària sigui viable, si no, els pagesos veurem passar l'aigua per un canal al peu de la finca, però no podrem regar», va lamentar Montesó.

Tot i que la construcció del canal Xerta-Sénia ja s'està executant, la PDE i UP volen que es facin les modificacions tècniques necessàries al projecte per garantir que l'aigua no sortirà de les Terres de l'Ebre. «Estem a favor del Xerta-Sénia si és per regar, però tal com el govern el planteja és un transvasament», va dir el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. A més de les 16.500 hectàrees del Baix Ebre i el Montsià que es podran regar amb el Xerta-Sénia, Montesó va precisar que hi ha 6.000 hectàrees de cítrics que actualment ja es reguen amb aigua de pous. El canal de regadiu Xerta-Sénia no serà l'únic tema que es tractarà en l'assemblea de la PDE i UP de dissabte que ve. També s'abordarà la polèmica per la construcció dels pous a Vinallop, per abastir Tortosa i el Consorci d'Aigües de Tarragona en cas d'emergència durant el procés de descontaminació del pantà de Flix. És per això que en l'assemblea tindrà un protagonisme especial l'associació d'afectats per la construcció d'aquests pous. «Quan es parla de les Terres de l'Ebre, sempre es parla d'aigua, de canonades i de transvasaments», va dir Tomàs, que reivindica el dret del territori a tenir futur sense comercialitzar amb l'aigua. «No estem instal·lats en la cultura del ‘no', però ens oposem a qualsevol obra que supose una espoliació», va dir.

Barça 1 - Basilea 1. UFFFFFFF !!!

Puyal 041108

Click To Play

Un partit gris i ensopit al Camp Nou ha portat el Barça als vuitens de la Champions però sense brillantor, mitjançant un empat 1-1 davant del Basilea, la ventafocs del grup. Tot i que Lionel Messi s'ha avançat en el marcador amb un gol en el minut 62, vint minuts després, en el 82, s'ha acabat la tranquil·litat quan Derdiyok ha marcat un golàs per l'escaire.

FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Llarges cues als col·legis de tots els Estats Units per elegir el pròxim president

Núria Ribó 041108 CATr

Click To Play

Els electors de tots els estats nord-americans acudeixen a les urnes, i ho fan massivament. L'alta participació, amb cues a molts col·legis electorals, és un dels elements destacats d'aquesta jornada electoral als Estats Units.

Les votacions no s'acabaran fins demà a les sis del matí, quan tancaran els últims col·legis d'Alaska. És més que probable que unes quantes hores abans ja se sàpiga qui serà el 44è president dels Estats Units. Obama arriba al dia de les eleccions amb un avantatge notable respecte del candidat del Partit Republicà.

L'avantatge s'ha fet visible, simbòlicament a Dixville Notch, el primer poble dels EUA que tradicionalment vota en la jornada electoral. Els escassos electors que hi ha han votat Obama, que ha obtingut 15 dels 21 vots emesos en aquest llogaret a 32 quilòmetres de la frontera amb Canadà, assolint la primera victòria demòcrata al poble des de 1968.

Maragall: "Hem viscut del conte, de la construcció i el turisme"

Maragall 041108 RAC1

Click To Play

Pasqual Maragall considera que Espanya no s'ha aplicat a evolucionar el model de creixement econòmic i per això els efectes de la crisi se senten i se sentiran amb força. "Hem viscut del conte, de la construcció i el turisme. Això té molt poc contingut intel·lectual, és una base molt fràgil, amb les primeres crisis te'n vas a baix", ha afirmat l'expresident de la Generalitat en una entrevista a RAC1.

Segons Maragall, a Nova York aquests dies per a seguir les eleccions a la presidència d'EUA, Espanya ha de dirigir ara els seus esforços cap a la investigació a fi de consolidar un nou model de desenvolupament, especialment en aquests moments de crisi, que preveu que pugui quedar enrere "d'aquí a tres o quatre anys".

Sobre la decisiva cita electoral als Estats Units, ha expressat el seu suport convençut a Barack Obama, a la campanya del qual va aportar una donació a través d'internet. "Crec que serà molt bo que guanyi i crec que ho farà". La gestió del president Bush l'ha puntuat amb "un zero". "És un pes per a qui ve al darrere", ha afirmat.

Duran diu que si la Reina s'hagués pronunciat a favor dels matrimonis gais, no hauria estat criticada

Pos mira que fàcil ho tenia!!! Duran i Lleida Blog: La Reina i els inquisidors

Declaren nul el procés contra l'exalcalde de Matadepera que no va penjar la bandera espanyola

L'Audiència de Barcelona ha declarat, per un defecte de forma, la nul·litat del procés penal contra l'exalcalde de Matadepera, el republicà Jordi Comas, per no penjar la bandera espanyola durant les festes de la població del 2005 i 2006. L'audiència entén que l'acusació particular, un regidor del PP de la localitat, no pot presentar-s'hi com a tal, per la qual cosa el procés ha estat declarat nul.

Esquerra, ha celebrat la resolució judicial i dóna "tot el seu suport a Comas i a tots els altres càrrecs electes que es puguin veure involucrats en causes similars". Així mateix, espera que "no es tornin a produir denúncies d'aquests tipus, per tal de no judicialitzar la vida municipal, i no generar un conflicte allà on la ciutadania viu amb plena normalitat aquestes actuacions". No en tenen prou amb lo megallençol que pengen a Madrid ?

VilaWeb/ElPunt: L'ex-batlle de Matadepera, absolt d'un suposat ultratge a la bandera espanyola

Barcelona, seu de la Unió pel Mediterrani

La sessió plenària de l'Euromed, la reunió de ministres d'Exteriors dels 43 països de la Unió pel Mediterrani, ha aprovat que Barcelona es converteixi en la seva seu permanent. Finalment, la seu de la secretaria serà el Palau de Pedralbes. L’acord general contempla que el secretariat estigui format per tres membres de la Unió Europea, Malta, Itàlia i Grècia; Israel i l'Autoritat Palestina i un cinquè del països del sud de la riba del Mediterrani. A més, la pròpia delegació espanyola ha proposat que el Procés de Barcelona, iniciat el 1995, es passi a dir definitivament Unió pel Mediterrani (UPM).

”Barcelona és la seu natural d'un procés que ha portat fins ara el seu nom i que, ara, culmina amb la Unió per al Mediterrani. Crec que és una bona elecció. Ara s'ha de començar a treballar ja en el secretariat. Espero que les pròximes decisions es facin l'abans possible, l'any 2009”, ha manifestat la comisaría europea de Relacions Exteriors, Benita Ferrero-Waldner sobre l'elecció de la seu.

Greenpeace posa en marxa una campanya a la xarxa per tancar les nuclears

L'entitat ecologista Greenpeace ha iniciat una campanya de recollida de signatures per internet per tal de demanar la supressió de l'energia nuclear. Al web de la campanya s'exposen 10 arguments explicats de manera entenedora per tal d'oposar-se a la proliferació d'aquest tipus d'energia.

En el seu butlletí imprès, l'entitat ecologista d'implantació mundial incorpora testimonis d'experts de reconegut prestigi que també donen els seus arguments per dir no a l'energia nuclear. Aquesta campanya arriba precedida pel munt d'incidents registrats en els darrers mesos a les nuclears catalanes que han obligat a aturar els treballs de Vandellòs II.

Greenpeace: 10 MOTIUS PER SER ANTINUCLEAR

Carod, ni un pas enrera !!!

Segons l’última sèrie de rumors que envolten la pugna entre Joan Puigcercós i Carod-Rovira per liderar la candidatura d’ERC a les pròximes eleccions, el vicepresident del govern ja ha tirat la tovallola i, en un relleu més o menys pactat perquè Puigcercós en sigui el cap de llista, es conformaria amb un compromís de la nova direcció per presidir el Parlament la pròxima legislatura. És un guió que l’entorn de Puigcercós compraria sense pensar-s’ho, i que fins i tot membres de l’entorn del vicepresident subscriurien per tal d’estalviar-se una altra batalla interna en clau de primàries, però no és el guió de Carod. L’expresident dels republicans no ha cedit el relleu a Puigcercós i té previst deixar clar en les pròximes setmanes que vol continuar liderant ERC ideològicament i políticament. Pensa fer-ho en dues conferències l’última setmana d’aquest mes, en què detallarà el seu projecte tant per al partit com per al país. En un acte a la biblioteca Jaume Fuster, el dimarts 25 de novembre esbossarà els eixos del que considera que ha de ser Esquerra durant els pròxims anys. Amb un títol ben transparent –L’ERC de futur–, analitzarà les claus de l’èxit de la formació des de la marginalitat dels 90 fins ara i reivindicarà els anys de lideratge compartit amb Puigcercós. Carod no planteja l’acte en clau de confrontació amb la nova direcció, amb qui comparteix l’estratègia i amb qui es mostrarà disposat a fer pinya en qüestions com limitar l’assemblearisme. També apostarà per la superació de certs tics resistencialistes que considera que hi ha al partit i que identifica sota el paraigua de cultura del no. Està previst que en aquesta conferència Carod desenterri el projecte de fer un referèndum el 2014 i que reivindiqui la cultura de govern. Dos dies més tard, el dijous 27, el vicepresident farà balanç de dos anys de legislatura en un acte a l’auditori de la Torre Agbar, amb capacitat per a 350 persones, en què aprofundirà en aspectes com la crisi econòmica i el debat del finançament en una conferència titulada Catalunya líder, Catalunya al món.

Saqueig, pobresa, corrupció al Congo

A la República Democràtica del Congo coexisteix una gran pobresa amb una immensa riquesa natural de fustes, diamants, or, petroli, coure, cobalt i coltan, un mineral molt cobejat per les empreses de fabricació de tecnologia informàtica i telefonia mòbil. D'aquest mineral, la major reserva mundial (80%) es troba al Congo. El llarg període d'inestabilitat política i guerra cruenta ha estat un temps propici per a portar a terme un sagnant saqueig internacional d'aquests recursos naturals. Els grups rebels finançats i armats per països veïns com Rwanda i Uganda han sembrat el caos i el terror durant anys en tot el país, controlant els territoris d'extracció de minerals i fent suculents negocis d'exportació il·legal amb el suport i col·laboració de països com Zimbabwe, Sud-àfrica i altres països occidentals amb forts interessos econòmics. Les ONG presents a la zona denuncien continuament que els polítics i les empreses s'apoderen de forma fraudulenta, i cada cop més, dels minerals extrets en perjudici de la població de les regions mineres com Katanga. En el període de transició el Govern, dirigit per Kabila, no va ser capaç de rebutjar les clàusules abusives que li van imposar les empreses estrangeres i el Banc Mundial en matèria de mines i boscos, signant contractes que afavoreixen a interessos privats mentre milers de miners (10.500 a l'empresa Gecamines) han quedat al carrer substituïts per màquines. Des de l'oposició s'acusa a les forces militars enviades per la Unió Europea de «venir aquí a fer la guerra». «La comunitat internacional ha signat contractes amb empreses mineres per a quedar-se la riquesa del nostre país. Avui: La UE prepara una cimera per posar fi a la guerra del Congo

El coltán y la guerra del Congo

Continua el litigi sobre les obres d'Art del Museu Diocesà de Lleida

Marcelino Iglesias 031108 CATr

Click To Play

El president del Govern d'Aragó, Marcelino Iglesias ha dit que costa defensar que la imatge de la patrona de Saidí continuï a Lleida. Segons Iglesias caldria que el bisbe de Barbastro fes complir la sentència respecte les obres de la Franja que segons ha assegurat representen un 5% del conjunt que té el Museu Diocesà de Lleida i que ni tan sols són les obres més importants. 'En la majoria dels casos són imatges locals de parròquies petites', ha dit el president aragonès. Segons Iglesias la sentència diu que les obres han de sortir de Lleida.

Iglesias també ha explicat que no es tornarà a presentar però ha afegit que no pensa deixar la política i que acabarà la legislatura.

Iglesias ha fet aquestes declaracions en una entrevista a Catalunya Ràdio on ha dit que de moment no ha pensat en ningú per al relleu però que quan arribi el moment ho farà com a secretari general de la formació a l'Aragó i d'acord amb els òrgans del partit. Per altra banda Iglesias ha dit que de moment descarta encapçalar la llista per Europa perquè les eleccions seran a la primavera i ell pensa acabar el mandat.

Iglesias ha dit que entén que Zapatero vulgui estar present a la reunió del G20 que es farà el 15 de novembre a Washington i en referència a les crítiques del PP que han dit que el president de l'executiu espanyol ha de ser un convidat de primera i no un indigent en aquesta cimera, Iglesias ha recordat que l'absència espanyola en aquestes reunions és culpa del PP que estaven al govern quan es va crear el G20.

Surt a la venda l'últim disc d'Aramateix, '300 anys'

Ara mateix-300Anys

Click To Play

El 25 d'abril del 2007 va fer tres-cents anys de la batalla d'Almansa, fet que es va recordar amb desenes d'actes commemoratius i reivindicatius. Avui surt a la venda '300 anys', l'últim disc del grup Aramateix, i també 'commemoratiu', segons que explica el cantant, Francesc Ribera, Titot. Catorze cançons de ska-rock aborigen, que és com defineix el grup la seva música, ben enllaçades, plenes de referències i també de col·laboracions. 'Pretenem fer una rememoració col·lectiva perquè s'ha arribat a tres-cents anys d'ocupació i les xifres rodones acostumen a servir per fer balanç i, alhora, nous propòsits, o per refermar-se en els vells.' Però no es tracta d'un disc nostàlgic, ben altrament: 'El disc, començant per la cançó que hi dóna nom, parla sobretot del futur', explica en Titot. El missatge del disc? Que 'després de tres-cents anys, ja n'hi ha prou: aquest és el límit'. Un concepte que s'expressa a la portada: 'D'una banda, el '300 anys' ratllat evoca els calendaris gravats a les cel·les, on els presoners ratllen sis dies en forma de pal amb el setè travesser i així compten les setmanes. D'una altra banda, el fet de ratllar els '300 anys' mostra el rebuig d'aquesta part de la nostra història, però sense oblidar-la; per això es ratlla i no s'esborra.'

Cent cinquanta jocs amb Flash a internet

Tech Cult, una pàgina dedicada a l'actualitat tecnològica, acaba de publicar un recull de cent cinquanta jocs en Flash, disponibles a internet, de franc. Els responsables de la pàgina s'han dedicat a provar cada joc, una labor que qualifiquen, irònicament, de 'llarga i cansada' i, com si no fos prou, n'han fet un petit resum, publicat a la web. Cada joc s'ofereix doncs, amb una presentació, les instruccions i l'enllaç per a poder-lo activar.

Els jocs s'hi classifiquen per gèneres: d'acció, de punteria... Entre els clàssics hi ha el Tetris, el Pacman, el Super Mario Bros i el Commander Keen.

També n'hi ha de lògica, com el CuberXtreme i el Logic Cube, de curses i d'esports, com el tennis i els de neu.

Primàries ? Treu-t'ho del cap !!!

En això han coincidit l'Ernest Benach i el Joan Ridao en dues entrevistes fetes a l'Avui i al diari El Punt El president del Parlament, Ernest Benach, ha afirmat que plantejar "un conflicte intern en la forma que sigui", com unes primàries per escollir al candidat a la Generalitat, seria "la condemna d’ERC" i un error "molt greu", i ha advocat pel diàleg i una resposta "tranquil•la, serena i convençuda".

A l'entrevista publicada al diari Avui, Benach preguntat per unes primàries en les quals s'enfrontin el president d’ERC, Joan Puigcercós, i el vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, Benach ha contestat: "Jo crec que en aquests moments, plantejar un conflicte intern en la forma que sigui seria un error molt greu, seria la nostra condemna". Benach ha recordat la situació "convulsa" provocada per un congrés del partit "molt mal plantejat", i unes regionals que "no han estat fàcils", a causa de la confrontació interna de la formació republicana. Joan Ridao, al diari El Punt, també advoca per evitar un altre enfrontament intern per l'elecció del candidat dels republicans en les properes eleccions al Parlament. Defensa que Joan Puigcercós sigui el cap de cartell, però diu que, si depèn de la direcció, Carod tindrà un «paper importantíssim» a Esquerra.

A la pregunta sobre si caldria evitar un altre enfrontament intern, ha contestat: "Claríssimament. Per mi, no seria bo que hi hagués primàries. Que hi hagi més d'un candidat pot ser vist com un fet positiu en altres organitzacions. Però a ERC, venint d'on ve, seria molt millor que hi hagués un sol candidat que tingués tot el partit al darrere."

Avui: Entrevista a Ernest Benach

VilaWeb/ElPunt: Entrevista a Joan Ridao

Els reis dels judicis

Dues monarquies, l'espanyola i la marroquina, han estat el centre de totes les mirades en l'última setmana. Pel que fa als Borbons, una de les polèmiques ha sorgit de la publicació de les memòries de Sofia de Grècia, signades per Pilar Urbano. En les pàgines de La Reina muy de cerca, Sofia afirma: “Ceuta i Melilla són Espanya. (...) El que passa és que Mohamed VI, com abans Hassan II, el seu pare, cada dos per tres ha de reclamar i protestar perquè la qüestió segueixi oberta." Aquesta tensió entre les dues cases reials no impedeix que estiguin agermanades en molts aspectes, un dels quals és la croada dels tribunals contra els súbdits crítics. Per això aquesta setmana han passat per l'Audiència Nacional espanyola l'alcalde de Puerto del Real i 16 joves gironins acusats d'injúries a la Corona. Mentrestant, a Marràqueix esclatava la polèmica per l'estudiant de 18 anys empresonat per una pintada antimonàrquica, el contingut de la qual no queda clar.

Tant l'Estat espanyol com el Marroc estan immersos en un cicle d'enduriment de la persecució judicial de la crítica a la monarquia. A Madrid, els líders d'opinió pressionen perquè sigui així, fins i tot contra revistes satíriques que sempre han qüestionat els Borbons. Des de Catalunya, s'exerceix la pressió contrària i s'aplaudeix l'absolució dels 16 gironins, mal vista a la capital de l'Estat.

Al Marroc, la llei és contundent i quasi ningú discuteix que aquestes crítiques s'hagin de perseguir penalment, només es qüestiona la duresa excessiva d'algunes condemnes.

“Afortunadament, la nostra justícia vigila accions que posen en perill l'ordre públic, perquè escriure el nom d'un equip de futbol en lloc del del nostre cap d'Estat no és un fet intranscendent”, destaca el periodista marroquí Karim Douichi arran del cas del jove Yasin Belassal. Segons quina versió s'escolti, Belassal va escriure "Déu, pàtria, Barça" o bé "Déu maleeixi el teu pare", en referència a Hassan II.

Qui fa el negoci ?

La Generalitat aprova la vacunació contra el càncer de coll uterí L'objectiu d'aquesta vacuna és prevenir el càncer de coll d'úter, que es relaciona directament amb la infecció per l’anomenat virus de papiloma humà (VPH).

Aquest virus, del que els homes en són portadors assimptomàtics en la majoria de les ocasions, es registra en un 3% de la població catalana.

La seva transmissió és per via sexual i provoca el 70% dels casos de càncer de coll d’úter, del que cada any es detecten 256 nous casos a Catalunya i 2.100 arreu de l'estat espanyol, on varen morir 594 dones per aquesta causa l’any 2005. S’estima que la vacunació col·lectiva evitaria la mort d’una de cada 172 nenes vacunades.

Les escoles catalanes subministraràn gratuïtament el curs vinent la vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH) a les nenes de sisè de primària, d'entre 11 i 12 anys. Caldrà l'autorització paterna.

Les noies que ja hagin superat els 12 anys i vulguin vacunar-se hauràn de pagar 450 euros per les tres dosis necessàries que ja es troben a les farmàcies.

La decisió de vacunar a les escoles només a les noies d'entre 11 i 12 anys es va prendre davant la controvèrsia entorn a si la vacuna perd eficàcia una vegada la dona ja ha tingut relacions sexuals. A Catalunya, el 27% de les noies de 14 anys ja ha mantingut al menys una relació sexual.

Precisament aquestes campanyes de vacunació generalitzades, amb tan baixa efectivitat i amb un cost tan elevat, han rebut moltes crítiques.

Té la mà Maria: Negociant amb la salut

Màlaga 1 - Barça 4

Puyal 011108

Click To Play

Fins i tot del fang de Màlaga n'ha sortit immaculat el Barça amb una altra victòria, l'onzena. Tan valuosa com les altres, però especialment meritòria pel plus d'esforç físic que li ha exigit emportar-se els tres punts. També sota la tempesta i a sobre el fang, els blaugranes han sabut guanyar. Gairebé sense futbol, perquè no ha estat nit ni circumstàncies per fer cap exhibició, però amb la força física de les seves cames i l'anímica de no arrugar-se contra un Màlaga ferotge que va mirar de vèncer per aquesta via l'exquisit joc barcelonista. Del bancal de patates que aquest vespre ha estat La Rosaleda abans de començar --amb empleats mirant de treure aigua i amb el personal del club negant-se a qualsevol insinuació de suspendre's el partit-- ha emergit la figura de Xavi. Més gegantesc que mai, autor de dos gols magnífics (n'ha fet sis en 13 partits), el centrecampista ha conduït el Barça a una altra actuació que reforça la bona pinta d'aquest equip, capaç de guanyar sobre una alfombra i sobre un terreny gris i enfangat. Anul·lada la superioritat tècnica visitant pel pèssim estat del camp, els de Guardiola han hagut d'apel·lar a l'astúcia. Ha estat més important mesurar quan convenia apostar per seguir la pilota, calibrar quants litres hi havia a cada bassal, saber si la pilota es frenaria o lliscaria, que idear accions d'atac amb criteri. Aquesta astúcia ha permès als blaugranes gestionar el duel des de l'avantatge en el marcador, cosa fonamental en aquestes ocasions. Astúcia que personifiquen Xavi, Iniesta i Messi. Fràgils en el xoc i lleugers de pes, podien ser una caricatura de si mateixos, però han marxat de Màlaga trencant un altre tòpic. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

La PDD participarà activament en una consulta popular a Euskadi

Després que el passat 28 d’octubre la consulta planejada pel Lehendakari Ibarretxe no es pogués dur a terme per la prohibició de la justícia espanyola, ara, des de la societat civil basca i amb el suport de la catalana, es búsquen alternatives per aconseguir donar veu al poble sense censures ni imposicions.

Així, el proper 9 de novembre, l’organització pacifista Lokarri organitza a la simbòlica ciutat de Gernika una consulta popular amb la pregunta: “¿Considera usted conveniente y legítima la convocatoria de consultas populares para impulsar el proceso hacia la paz y exigir un acuerdo político para convivir democráticamente y sin exclusiones?” en la qual la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) hi participarà activament com a observadora.

La Plataforma ple Dret a Decidir treballa des de fa 2 anys per promoure el dret de decidir i el seu exercici. La possibilitat de dur a terme consultes populars és una competència que, ara per ara, depèn de l’autorització de l’Estat espanyol.

Garzón autoritza l'exhumació de tres fosses comunes del cementiri de València

L'Audiència espanyola ha autoritzat la petició feta pel Fòrum per la Memòria del País Valencià d'exhumar tres fosses comunes del cementiri general de València. El Fòrum considera que, amb aquesta providència judicial del magistrat Baltasar Garzón, 'comença el camí per a assolir els objectius defensats per l'associació sobre les fosses comunes del cementiri'. Les fosses que s'exhumaran són les de les seccions cinquena, setena i vuitena dretes.

Pel que fa la fossa comuna de la secció cinquena dreta, l'exhumació abarca els 1.500 metres quadrats que hi ha entre els quadres segon i quart, ja que la resta de la fossa ha quedat destruïda. De la fossa comuna de la secció vuitena dreta, se'n vol conèixer i identificar el nombre real de persones que hi foren llençades: a la fossa hi ha tres quadres i només es registraren els cadàvers del primer, de manera que no se sap qui ni com va acabar als quadres segon i tercer.

La principal finalitat del Fòrum és la de protegir la fossa de la secció setena dreta, l'única de les sis descobertes que encara es conserva intacta. Ara se n'exhumaran els quadres tercer i quart. El Fòrum per la Memòria va sol·licitar-ho perquè, segons els llibres de registres, s'hi van llençar persones executades sense especificar-ne cap més dada.

El Fòrum per la Memòria va recórrer al Tribunal Constitucional la decisió de l'Ajuntament de València de construir damunt d'aquesta fossa un miler de nínxols, un recurs que encara és pendent de resoldre's.

Isabel-Clara Simó: Es diu Xavi Sarrià

De vegades trobes un grup musical que dius: aquest és el meu. A mi m'entusiasma Obrint Pas; i els de Verdcel (que a més són del meu poble, Alcoi). Però volia parlar d'Obrint Pas. Amb pocs elements, omplen l'escenari, t'inflamen el cor i et fan nedar en adrenalina. Les seves lletres solen ser polítiques i també poètiques. Són bons. El seu cantant és Xavi Sarrià. I ara publica un llibre de relats. Hom espera que un cantant escrigui poemes. Hi ha cantautors que són grans poetes, i els nostres clàssics moderns, com Raimon, Lluís Llach o el sempre plorat Ovidi, ho demostren amb escreix. Si es tracta d'un cantant de música pop esperes poemes tipus rap, i no m'ho mireu com un menyspreu: això és el que el lector espera a partir d'una imatge. Pensem a partir de les imatges que ens formem del món, i dels símbols amb què es representen, aquestes imatges. Per això qui domina, no la informació, sinó les imatges que es fixen en la informació, té el poder. En literatura, si ho analitzes, et fas un fart de riure, perquè en l'imaginari col·lectiu de qualsevol país apareixen com a grans escriptors autèntiques mediocritats. En català no tant, perquè no controlem els símbols (o no volem controlar-los). Ni tenim altaveus. Ni prestigi. Veges tu què hi farem. Doncs bé: ensopegues amb el text de Xavi Sarrià, el cantant d'Obrint Pas (que he tingut la sort de llegir abans de la seva publicació) i veus un escriptoràs que et serra la gola i et deixa sense alè. Parla de violència i d'ambigüitat moral, parla de paradoxes mortals, parla de culpabilitat, parla de la brutalitat de viure i la de morir. És un gran llibre de relats. El títol és un sarcasme afegit: Històries del paradís. En sentirem a parlar. Això espero.