Zapatero promet ara a Montilla que hi haurà acord sobre el nou finançament abans de cap d'any

El president de la Generalitat, José Montilla, ha explicat que el president espanyol li va prometre ahir, en la reunió informal que van mantenir a Madrid, que miraria que Catalunya tingués un nou sistema de finançament abans de cap d'any, després de l'incompliment per part seva del termini que marcava l'estatut, el 9 d'agost d'enguany. Ha dit que hi havia possibilitats, per tant, que el nou sistema entrés en vigor l'any vinent.

'José Luis Rodríguez Zapatero s'ha compromès a donar instruccions al seu equip econòmic per a accelerar les converses perquè arribem a un acord', ha dit Montilla. A final d'agost, ICV i el govern espanyol van pactar que arribarien a un acord sobre finançament en tres mesos, és a dir, abans de final de novembre. A canvi, ICV va retirar la petició de compareixença del president espanyol perquès expliqués el motiu de l'incompliment del termini. Amb l'acord d'ahir entre Montilla i Zapatero, doncs, el nou model de finançament s'ajorna de nou, fins el primer de gener de 2009.

Isabel-Clara Simó: Els jutges

Una vegada un jutge catòlic em va dir: "Estic en contra de l'avortament i no sols perquè ho digui la llei (eren anys previs a la precària llei de l'avortament, vigent a l'Estat espanyol), sinó per conviccions religioses. Ara bé: mai no condemnaré una dona avortista fins que no vegi, davant meu, com a tribunal, una dona rica detinguda i jutjada". Vaig entendre que un jutge també pensa, que no és una màquina d'aplicar lleis. Vaig entendre perquè a Nuremberg es van blasmar els jutges alemanys que al·legaven que ells es limitaven a complir la llei dels nazis. Vaig entendre que la justícia, abans que res, és un requisit de convivència. Davant d'aquell mateix jutge vaig veure un desgraciat, molt jove, detingut per intentar assaltar La Caixa, amb la mala fortuna que, en saltar el mostrador (eren anys en què no hi havia vidres protectors en els caixers), va ensopegar i es va fer un cop al cap i va caure estabornit; l'acusat, drogoaddicte, deia sense parar: "Rehabilitació, no, senyor jutge, sisplau, senyor, no em condemni a rehabilitació". És el mateix jutge que va haver de jutjar uns independentistes, acusats de ser de Terra Lliure i, acabat d'arribar d'Aragó, i declarant els detinguts en català, va dir que els va jutjar en francès, perquè creia que el francès s'assemblava més al català que no l'espanyol. També he conegut jutges que, en ple franquisme, aixecaven les causes dels periodistes reus de delictes d'opinió. Però també jutges que aixecaven el dit dient, en posa hieràtica, "Lex dura, sed lex", davant d'un xicot que havia enlairat una bandera catalana. És difícil ser jutge. I més encara, ser jutge de jutges. ¿Encara batega, aquell cor humà, en la boca sentenciosa dels jutges?

VilaWeb/ElPunt: L'Audiència espanyola confirma la condemna a Roura i Stern per injúries a la corona

El món aplaudeix el canvi i la primera elecció d'un negre per presidir els Estats Units d'Amèrica

Barack Obama 051108

Click To Play

De Caracas a Ramala i de Barcelona a Teheran. Els governs del món han aplaudit i respirat alleujats per la victòria de Barack Obama en la cursa a la presidència als Estats Units. Després de vuit anys d'una política internacional imperialista agressiva i ofensiva de George Bush, el món espera que el canvi promès per Obama no sigui fum i no defraudi l'expectativa generada pel 'yes, we can'. El senador d'Illinois ha fet història amb una campanya digna d'estudi que ha col·locat un ciutadà negre a la Casa Blanca amb més d'un 52% del vot popular, més de quatre milions i mig de vots d'avantatge sobre el candidat republicà, John McCain.

Unió de Pagesos i la PDE convoquen una mobilització contra el Xerta-Sénia

El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) i la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) convocaran una mobilització conjunta contra el projecte de regadiu Xerta-Sénia. La data de l'acte de protesta es concretarà a l'assemblea que pagesos i el moviment social faran aquest dissabte a l'auditori de Tortosa, on també s'abordarà la polèmica dels pous de Vinallop. UP no està d'acord amb el canal Xerta-Sénia tal com l'ha plantejat el Departament d'Agricultura. «L'aigua és necessària per assegurar collites i per fixar gent al territori, però des d'Unió de Pagesos no permetrem que s'emporten l'aigua fora del territori», va dir el coordinador d'UP a les Terres de l'Ebre, Joan Montesó. En aquest sentit, el sindicat agrari reclama al govern un projecte de regadiu i vol tenir clar quina partida pressupostària es destinarà els pròxims anys a la modernització de les explotacions agràries. «L'administració ha de posar els mitjans necessaris perquè l'explotació agrària sigui viable, si no, els pagesos veurem passar l'aigua per un canal al peu de la finca, però no podrem regar», va lamentar Montesó.

Tot i que la construcció del canal Xerta-Sénia ja s'està executant, la PDE i UP volen que es facin les modificacions tècniques necessàries al projecte per garantir que l'aigua no sortirà de les Terres de l'Ebre. «Estem a favor del Xerta-Sénia si és per regar, però tal com el govern el planteja és un transvasament», va dir el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. A més de les 16.500 hectàrees del Baix Ebre i el Montsià que es podran regar amb el Xerta-Sénia, Montesó va precisar que hi ha 6.000 hectàrees de cítrics que actualment ja es reguen amb aigua de pous. El canal de regadiu Xerta-Sénia no serà l'únic tema que es tractarà en l'assemblea de la PDE i UP de dissabte que ve. També s'abordarà la polèmica per la construcció dels pous a Vinallop, per abastir Tortosa i el Consorci d'Aigües de Tarragona en cas d'emergència durant el procés de descontaminació del pantà de Flix. És per això que en l'assemblea tindrà un protagonisme especial l'associació d'afectats per la construcció d'aquests pous. «Quan es parla de les Terres de l'Ebre, sempre es parla d'aigua, de canonades i de transvasaments», va dir Tomàs, que reivindica el dret del territori a tenir futur sense comercialitzar amb l'aigua. «No estem instal·lats en la cultura del ‘no', però ens oposem a qualsevol obra que supose una espoliació», va dir.

Barça 1 - Basilea 1. UFFFFFFF !!!

Puyal 041108

Click To Play

Un partit gris i ensopit al Camp Nou ha portat el Barça als vuitens de la Champions però sense brillantor, mitjançant un empat 1-1 davant del Basilea, la ventafocs del grup. Tot i que Lionel Messi s'ha avançat en el marcador amb un gol en el minut 62, vint minuts després, en el 82, s'ha acabat la tranquil·litat quan Derdiyok ha marcat un golàs per l'escaire.

FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Llarges cues als col·legis de tots els Estats Units per elegir el pròxim president

Núria Ribó 041108 CATr

Click To Play

Els electors de tots els estats nord-americans acudeixen a les urnes, i ho fan massivament. L'alta participació, amb cues a molts col·legis electorals, és un dels elements destacats d'aquesta jornada electoral als Estats Units.

Les votacions no s'acabaran fins demà a les sis del matí, quan tancaran els últims col·legis d'Alaska. És més que probable que unes quantes hores abans ja se sàpiga qui serà el 44è president dels Estats Units. Obama arriba al dia de les eleccions amb un avantatge notable respecte del candidat del Partit Republicà.

L'avantatge s'ha fet visible, simbòlicament a Dixville Notch, el primer poble dels EUA que tradicionalment vota en la jornada electoral. Els escassos electors que hi ha han votat Obama, que ha obtingut 15 dels 21 vots emesos en aquest llogaret a 32 quilòmetres de la frontera amb Canadà, assolint la primera victòria demòcrata al poble des de 1968.

Maragall: "Hem viscut del conte, de la construcció i el turisme"

Maragall 041108 RAC1

Click To Play

Pasqual Maragall considera que Espanya no s'ha aplicat a evolucionar el model de creixement econòmic i per això els efectes de la crisi se senten i se sentiran amb força. "Hem viscut del conte, de la construcció i el turisme. Això té molt poc contingut intel·lectual, és una base molt fràgil, amb les primeres crisis te'n vas a baix", ha afirmat l'expresident de la Generalitat en una entrevista a RAC1.

Segons Maragall, a Nova York aquests dies per a seguir les eleccions a la presidència d'EUA, Espanya ha de dirigir ara els seus esforços cap a la investigació a fi de consolidar un nou model de desenvolupament, especialment en aquests moments de crisi, que preveu que pugui quedar enrere "d'aquí a tres o quatre anys".

Sobre la decisiva cita electoral als Estats Units, ha expressat el seu suport convençut a Barack Obama, a la campanya del qual va aportar una donació a través d'internet. "Crec que serà molt bo que guanyi i crec que ho farà". La gestió del president Bush l'ha puntuat amb "un zero". "És un pes per a qui ve al darrere", ha afirmat.

Duran diu que si la Reina s'hagués pronunciat a favor dels matrimonis gais, no hauria estat criticada

Pos mira que fàcil ho tenia!!! Duran i Lleida Blog: La Reina i els inquisidors

Declaren nul el procés contra l'exalcalde de Matadepera que no va penjar la bandera espanyola

L'Audiència de Barcelona ha declarat, per un defecte de forma, la nul·litat del procés penal contra l'exalcalde de Matadepera, el republicà Jordi Comas, per no penjar la bandera espanyola durant les festes de la població del 2005 i 2006. L'audiència entén que l'acusació particular, un regidor del PP de la localitat, no pot presentar-s'hi com a tal, per la qual cosa el procés ha estat declarat nul.

Esquerra, ha celebrat la resolució judicial i dóna "tot el seu suport a Comas i a tots els altres càrrecs electes que es puguin veure involucrats en causes similars". Així mateix, espera que "no es tornin a produir denúncies d'aquests tipus, per tal de no judicialitzar la vida municipal, i no generar un conflicte allà on la ciutadania viu amb plena normalitat aquestes actuacions". No en tenen prou amb lo megallençol que pengen a Madrid ?

VilaWeb/ElPunt: L'ex-batlle de Matadepera, absolt d'un suposat ultratge a la bandera espanyola

Barcelona, seu de la Unió pel Mediterrani

La sessió plenària de l'Euromed, la reunió de ministres d'Exteriors dels 43 països de la Unió pel Mediterrani, ha aprovat que Barcelona es converteixi en la seva seu permanent. Finalment, la seu de la secretaria serà el Palau de Pedralbes. L’acord general contempla que el secretariat estigui format per tres membres de la Unió Europea, Malta, Itàlia i Grècia; Israel i l'Autoritat Palestina i un cinquè del països del sud de la riba del Mediterrani. A més, la pròpia delegació espanyola ha proposat que el Procés de Barcelona, iniciat el 1995, es passi a dir definitivament Unió pel Mediterrani (UPM).

”Barcelona és la seu natural d'un procés que ha portat fins ara el seu nom i que, ara, culmina amb la Unió per al Mediterrani. Crec que és una bona elecció. Ara s'ha de començar a treballar ja en el secretariat. Espero que les pròximes decisions es facin l'abans possible, l'any 2009”, ha manifestat la comisaría europea de Relacions Exteriors, Benita Ferrero-Waldner sobre l'elecció de la seu.

Greenpeace posa en marxa una campanya a la xarxa per tancar les nuclears

L'entitat ecologista Greenpeace ha iniciat una campanya de recollida de signatures per internet per tal de demanar la supressió de l'energia nuclear. Al web de la campanya s'exposen 10 arguments explicats de manera entenedora per tal d'oposar-se a la proliferació d'aquest tipus d'energia.

En el seu butlletí imprès, l'entitat ecologista d'implantació mundial incorpora testimonis d'experts de reconegut prestigi que també donen els seus arguments per dir no a l'energia nuclear. Aquesta campanya arriba precedida pel munt d'incidents registrats en els darrers mesos a les nuclears catalanes que han obligat a aturar els treballs de Vandellòs II.

Greenpeace: 10 MOTIUS PER SER ANTINUCLEAR

Carod, ni un pas enrera !!!

Segons l’última sèrie de rumors que envolten la pugna entre Joan Puigcercós i Carod-Rovira per liderar la candidatura d’ERC a les pròximes eleccions, el vicepresident del govern ja ha tirat la tovallola i, en un relleu més o menys pactat perquè Puigcercós en sigui el cap de llista, es conformaria amb un compromís de la nova direcció per presidir el Parlament la pròxima legislatura. És un guió que l’entorn de Puigcercós compraria sense pensar-s’ho, i que fins i tot membres de l’entorn del vicepresident subscriurien per tal d’estalviar-se una altra batalla interna en clau de primàries, però no és el guió de Carod. L’expresident dels republicans no ha cedit el relleu a Puigcercós i té previst deixar clar en les pròximes setmanes que vol continuar liderant ERC ideològicament i políticament. Pensa fer-ho en dues conferències l’última setmana d’aquest mes, en què detallarà el seu projecte tant per al partit com per al país. En un acte a la biblioteca Jaume Fuster, el dimarts 25 de novembre esbossarà els eixos del que considera que ha de ser Esquerra durant els pròxims anys. Amb un títol ben transparent –L’ERC de futur–, analitzarà les claus de l’èxit de la formació des de la marginalitat dels 90 fins ara i reivindicarà els anys de lideratge compartit amb Puigcercós. Carod no planteja l’acte en clau de confrontació amb la nova direcció, amb qui comparteix l’estratègia i amb qui es mostrarà disposat a fer pinya en qüestions com limitar l’assemblearisme. També apostarà per la superació de certs tics resistencialistes que considera que hi ha al partit i que identifica sota el paraigua de cultura del no. Està previst que en aquesta conferència Carod desenterri el projecte de fer un referèndum el 2014 i que reivindiqui la cultura de govern. Dos dies més tard, el dijous 27, el vicepresident farà balanç de dos anys de legislatura en un acte a l’auditori de la Torre Agbar, amb capacitat per a 350 persones, en què aprofundirà en aspectes com la crisi econòmica i el debat del finançament en una conferència titulada Catalunya líder, Catalunya al món.

Saqueig, pobresa, corrupció al Congo

A la República Democràtica del Congo coexisteix una gran pobresa amb una immensa riquesa natural de fustes, diamants, or, petroli, coure, cobalt i coltan, un mineral molt cobejat per les empreses de fabricació de tecnologia informàtica i telefonia mòbil. D'aquest mineral, la major reserva mundial (80%) es troba al Congo. El llarg període d'inestabilitat política i guerra cruenta ha estat un temps propici per a portar a terme un sagnant saqueig internacional d'aquests recursos naturals. Els grups rebels finançats i armats per països veïns com Rwanda i Uganda han sembrat el caos i el terror durant anys en tot el país, controlant els territoris d'extracció de minerals i fent suculents negocis d'exportació il·legal amb el suport i col·laboració de països com Zimbabwe, Sud-àfrica i altres països occidentals amb forts interessos econòmics. Les ONG presents a la zona denuncien continuament que els polítics i les empreses s'apoderen de forma fraudulenta, i cada cop més, dels minerals extrets en perjudici de la població de les regions mineres com Katanga. En el període de transició el Govern, dirigit per Kabila, no va ser capaç de rebutjar les clàusules abusives que li van imposar les empreses estrangeres i el Banc Mundial en matèria de mines i boscos, signant contractes que afavoreixen a interessos privats mentre milers de miners (10.500 a l'empresa Gecamines) han quedat al carrer substituïts per màquines. Des de l'oposició s'acusa a les forces militars enviades per la Unió Europea de «venir aquí a fer la guerra». «La comunitat internacional ha signat contractes amb empreses mineres per a quedar-se la riquesa del nostre país. Avui: La UE prepara una cimera per posar fi a la guerra del Congo

El coltán y la guerra del Congo

Continua el litigi sobre les obres d'Art del Museu Diocesà de Lleida

Marcelino Iglesias 031108 CATr

Click To Play

El president del Govern d'Aragó, Marcelino Iglesias ha dit que costa defensar que la imatge de la patrona de Saidí continuï a Lleida. Segons Iglesias caldria que el bisbe de Barbastro fes complir la sentència respecte les obres de la Franja que segons ha assegurat representen un 5% del conjunt que té el Museu Diocesà de Lleida i que ni tan sols són les obres més importants. 'En la majoria dels casos són imatges locals de parròquies petites', ha dit el president aragonès. Segons Iglesias la sentència diu que les obres han de sortir de Lleida.

Iglesias també ha explicat que no es tornarà a presentar però ha afegit que no pensa deixar la política i que acabarà la legislatura.

Iglesias ha fet aquestes declaracions en una entrevista a Catalunya Ràdio on ha dit que de moment no ha pensat en ningú per al relleu però que quan arribi el moment ho farà com a secretari general de la formació a l'Aragó i d'acord amb els òrgans del partit. Per altra banda Iglesias ha dit que de moment descarta encapçalar la llista per Europa perquè les eleccions seran a la primavera i ell pensa acabar el mandat.

Iglesias ha dit que entén que Zapatero vulgui estar present a la reunió del G20 que es farà el 15 de novembre a Washington i en referència a les crítiques del PP que han dit que el president de l'executiu espanyol ha de ser un convidat de primera i no un indigent en aquesta cimera, Iglesias ha recordat que l'absència espanyola en aquestes reunions és culpa del PP que estaven al govern quan es va crear el G20.

Surt a la venda l'últim disc d'Aramateix, '300 anys'

Ara mateix-300Anys

Click To Play

El 25 d'abril del 2007 va fer tres-cents anys de la batalla d'Almansa, fet que es va recordar amb desenes d'actes commemoratius i reivindicatius. Avui surt a la venda '300 anys', l'últim disc del grup Aramateix, i també 'commemoratiu', segons que explica el cantant, Francesc Ribera, Titot. Catorze cançons de ska-rock aborigen, que és com defineix el grup la seva música, ben enllaçades, plenes de referències i també de col·laboracions. 'Pretenem fer una rememoració col·lectiva perquè s'ha arribat a tres-cents anys d'ocupació i les xifres rodones acostumen a servir per fer balanç i, alhora, nous propòsits, o per refermar-se en els vells.' Però no es tracta d'un disc nostàlgic, ben altrament: 'El disc, començant per la cançó que hi dóna nom, parla sobretot del futur', explica en Titot. El missatge del disc? Que 'després de tres-cents anys, ja n'hi ha prou: aquest és el límit'. Un concepte que s'expressa a la portada: 'D'una banda, el '300 anys' ratllat evoca els calendaris gravats a les cel·les, on els presoners ratllen sis dies en forma de pal amb el setè travesser i així compten les setmanes. D'una altra banda, el fet de ratllar els '300 anys' mostra el rebuig d'aquesta part de la nostra història, però sense oblidar-la; per això es ratlla i no s'esborra.'

Cent cinquanta jocs amb Flash a internet

Tech Cult, una pàgina dedicada a l'actualitat tecnològica, acaba de publicar un recull de cent cinquanta jocs en Flash, disponibles a internet, de franc. Els responsables de la pàgina s'han dedicat a provar cada joc, una labor que qualifiquen, irònicament, de 'llarga i cansada' i, com si no fos prou, n'han fet un petit resum, publicat a la web. Cada joc s'ofereix doncs, amb una presentació, les instruccions i l'enllaç per a poder-lo activar.

Els jocs s'hi classifiquen per gèneres: d'acció, de punteria... Entre els clàssics hi ha el Tetris, el Pacman, el Super Mario Bros i el Commander Keen.

També n'hi ha de lògica, com el CuberXtreme i el Logic Cube, de curses i d'esports, com el tennis i els de neu.