El parlament aprova la nova llei d'educació de Catalunya amb els vots de CiU, PSC i ERC

En un dia assenyalat, quan els mestres comencen les vacances? Ens trobarem al setembre!!! eMaragall 010709 CATr

El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la llei d'educació de Catalunya (LEC), amb els vots favorables del PSC, CiU i ERC. En canvi, el tercer soci de govern, Iniciativa, ha votat en contra d'alguns capítols perquè, entre més raons, considera que reforça l'escola concertada en detriment de la pública. PP i Ciutadans hi ha votat en contra. La LEC 010709 COMr

La llei ha arribat al ple amb l'aval del Consell Consultiu, que es va haver de pronunciar perquè el PP trobava inconstitucional el model d'immersió lingüística. Malgrat l'oposició del PP i de Ciutadans, la llei compta amb el suport de tots els altres grups parlamentaris, és a dir del 90% de la cambra, en deu dels dotze títols. La LEC 010709 RAC1

Però el nucli de la llei no ha estat aprovat per Iniciativa: són els títols IV i XII, referents al model educatiu basat en la coexistència de l'escola pública i l'escola concertada, i al finançament del sistema educatiu. 'La llei no compleix el Pacte d'Entesa, i hem demanat al PSC i a ERC que reflexionin i reconsiderin la seva posició', ha explicat la portaveu parlamentari dels ecosocialistes, Dolors Camats. 'La LEC serà la primera llei de l’estat a establir que la separació de nens i nenes és una opció amb dret a concert', ha reblat.

Avui: LEC: Un model propi i obert

el debat.cat: Els sindicats es mobilitzen en contra del desplegament de la LEC

VALORACIÓ D’USTEC·STEs DAVANT L’APROVACIÓ DE LA LEC

Montilla i Mas es reuneixen una hora per escenificar el seu acord en educació

El president de la Generalitat, José Montilla, i el president de CiU, Artur Mas, s'han reunit aquest dimecres al Palau de la Generalitat durant prop d'una hora per exhibir l'acord a què han arribat, juntament amb ERC, per aprovar la llei d'educació de Catalunya (LEC).

Montilla ha rebut Mas a la galeria gòtica del palau de la Generalitat, escenari habitual de les fotografies més solemnes, i tots dos han posat en escena l'acord amb una encaixada de mans davant dels fotògrafs i les càmeres de televisió.

Es tracta de la primera reunió que mantenen el president i el cap de l'oposició a soles des del 21 d'octubre, quan van rubricar el Pacte Nacional per a la Investigació i la Innovació. Dolors Camats 010709 CATr

Tot i aquesta escenificació, la polèmica continua, perquè ICV-EUiA, soci del tripartit, el PP i Ciutadans votaran contra la LEC parcialment o en la seva totalitat. Dolors Camats 010709 RAC1

La portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha retret al president de la Generalitat, José Montilla, que hagi preferit fotografiar-se aquest dimecres amb el líder de CiU, Artur Mas, pel seu acord sobre la llei d'educació de Catalunya (LEC), abans que fer-ho amb el tripartit, com es va fer quan es va signar el Pacte Nacional d'Educació.

"La foto d'aquest matí té el preu de trencar la foto de l'any 2006, la del govern tripartit amb els 20 signants del Pacte Nacional per l'Educació. Han canviat una foto per una altra", ha denunciat Camats, que ha negat que aquesta llei sigui "de consens", malgrat que compta amb el suport de PSC, CiU i ERC.

Joan Solà: 'Els diputats teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat a cap altre'

El lingüista Joan Solà ha intervingut aquesta tarda al Parlament de Catalunya i ha instat als parlamentaris a emprendre accions per tal que el poble català no se senti subordinat a cap altre. És la primera vegada que fent ús de l'article 178 del reglament de la cambra es convida a intervenir davant el ple una personalitat rellevant per la seva 'significació institucional, política, social, científica o cultural'.

Solà ha concretat: 'Els polítics s'han de preguntar si volen o no que siguem un país normal'. La solució és difícil, ha afegit, 'però portem anys sense voler-la afrontar des de l'arrel i posant pedaços'. Joan Solà ha sentenciat que la llengua catalana no està bé de salut política, social ni filològica. Pel que fa a la salut política del català el lingüista ha advertit que és imprescindible i urgent modificar les regles de relació amb Espanya i ha afegit que la negociació de l'Estatut i del finançament han creat una sensació de subordinació i dependència com a poble entre els ciutadans. En relació a la salut social de la llengua, Solà ha dit que es parla català a les aules, però no al pati i que falla un sistema educatiu que no pot promocionar el català. A més, Solà ha observat que fa trenta anys que es reclama el català a Europa perquè no es pot reclamar allà on caldria fer-ho: al Congrés dels Diputats espanyol.

Per últim, en referència a la salut filològica Joan Solà ha subratllat que hi ha una degradació de totes les estructures de la llengua i que els mitjans de comunicació no ajuden a millorar-la degut al mal ús que fan del català. El lingüista ha afegit que la mala salut filològica del català no és tinguda en compte en el debat de la llengua. Solà ha dit: 'Ens caldria una situació lingüística semblant a Suïssa, Bèlgica i Canadà'. directe.cat: Joan Solà canta les quaranta als parlamentaris i avisa que el català 'no està bé de salut'

Barcelona s'acomiada de Vicenç Ferrer

Centenars de persones s'han aplegat aquest vespre a la basílica de Santa Maria del Mar per acomiadar el cooperant Vicenç Ferrer, traspassat el 19 de juny a Antapur, a l'Índia. Seguint el model de comiat de l'Índia, l'acte d'avui ha inclòs els rituals cristià, musulmà i hindú. Milers de persones ja van assistir fa uns dies al soterrament de Ferrer a l'Índia, però la Fundació Vicenç Ferrer volia acomiadar-lo també a Barcelona, car és la ciutat on va néixer.

La vídua del cooperant, Anna Ferrer, ha dit durant el seu parlament que segurament Vicenç Ferrer no descansaria en pau: 'treballarà perquè les portes del cel siguin obertes per tothom'.

Entre els assistents al comiat de Ferrer, hi havia el president de la Generalitat, José Montilla; el vice-president, Josep-Lluís Carod-Rovira; el conseller Joan Saura; el president del parlament, Ernest Benach; l'ex-president Jordi Pujol i el batlle de Barcelona, Jordi Hereu.

Arnaldo Otegi: "La sentència d'Estrasburg dóna cobertura a l'estat d'apartheid al País Basc"

El líder de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi ha qualificat aquest dimecres de "molt mala notícia" i de "greu error" la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que ha rebutjat el recurs contra la il·legalització de Batasuna ordenada pel Tribunal Suprem i avalada pel Tribunal Constitucional.

Per Otegi, la decisió d'Estrasburg "dóna cobertura política a l'estat d'apartheid en què viu el País Basc", i ha reconegut que "l'Estat espanyol ha guanyat una batalla política".

Pel que fa a l'argument de la suposada necessitat de garantir la seguretat al País Basc amb la il·legalització de Batasuna, un dels al·legats en la sentència, Otegi ha advertit que "remet a la guerra preventiva contra el terrorisme" instaurada per George W. Bush amb Tony Blair i José María Aznar.

Tanmateix, pel portaveu de Batasuna la resolució no canviarà els plantejaments de l'esquerra abertzale, que reclama una negociació amb Madrid pel reconeixement del dret a l'autodeterminació dels bascos.

En aquest sentit, ha apostat "pel canvi de l'escenari actual per un de democràtic", per reforçar l'esquerra abertzale, per la suma de forces independentistes i per "la posada en marxa d'un procés de diàleg i negociació".

La junta sortint de la PDD fa autocrítica

La junta sortint de la Plataforma pel Dret de Decidir, que va "perdre la demanda judicial a la justicia española", ha adreçat una carta als socis de l'organització que "malgrat el marc convuls de l’assemblea de Girona de la PDD vàreu decidir fer confiança a un equip de persones per tal que desencallés políticament la PDD". Transcorregut un any de l’elecció d’aquella junta, "les persones que n’hem format part us volem fer arribar la nostra valoració sobre els esdeveniments succeïts i sobre la situació actual de la plataforma".

La junta encapçalada per Mònica Sabata creu "amb convenciment que hem portat a terme iniciatives interessants" com ara "polir el discurs polític de la PDD i concretar els eixos polítics bàsics sobre els que hem de treballar". "Hem millorat la interlocució amb el món associatiu i amb les organitzacions polítiques", reivindiquen, a més d'apuntar que "hem liderat el disseny d’una proposta política davant la sentència del Tribunal Constitucional". "Hem estat a punt de concretar un acord de col·laboració amb el col·lectiu Decidim.cat per portar el dret a decidir al món de la política local", recorden també.

Tot i això, admeten que "és evident que hi ha molts motius per a l’autocrítica. Hi ha coses que no hem fet bé o que hauríem o podríem haver fet millor". "Vàrem pensar que la conflictivitat interna al si de la PDD era quelcom que podíem gestionar, que no afectaria a la cohesió interna de la junta i que les desavinences amb els socis que no van acceptar els resultats de Girona, no serien prou importants com per arribar a paralitzar i bloquejar l’entitat", apunten.

Greenpeace demana a Zapatero que no cedeixi "davant les pressions d'Iberdrola, Endesa i el lobby nuclear"

"No es pot sortir d'una crisi econòmica amb mesures, com les d'alguns governs, que afavoreixen canviar un cotxe de 10 anys que funciona per un altre de nou. A curt termini és bo per l'economia, però no a llarg termini. No estem en contra del desenvolupament, però si d'un sistema que acaba amb els recursos ", diu Gerd Leipold, director internacional de Greenpeace. Leipold està a Espanya per donar suport al tancament de la central nuclear de Garoña (Burgos), que es decideix aquest divendres.

El director de Greenpeace afirma que és possible dotar d'energia a un país desenvolupat sense dependre de les nuclears i dóna l'exemple que Garoña produeix "només un 1,2% de l'electricitat". A nivell mundial, afegeix, les nuclears generen un 16% de l'electricitat que es consumeix. L'expert apunta que "el que necessiten els països rics és tenir un consum més eficient" i valora la decisió que es prengui sobre la central com "un símbol que ens dirà si Espanya segueix pel camí correcte" o "si serà un país del passat " en no apostar per les renovables.

Camposines tanca la ferida de ferralla

La Venta de Camposines ha passat a la història de la Guerra Civil espanyola pel fet de ser un dels enclavaments més importants de la batalla de l'Ebre, l'escenari de sang en què va decidir-se la caiguda de la Segona República i la victòria de Franco. Com en altres llocs de la Terra Alta, les penúries econòmiques de la postguerra van fer que moltes persones es dediquessen a buscar la ferralla que havia quedat als camps, per vendre-la. De fet, encara és habitual trobar restes d'artilleria i explosius soterrats a les finques. Per això, el consorci que promou el polígon industrial de Camposines ha decidit netejar completament la zona de bales i projectils.

Baltasar Porcel es mor als 72 anys

La Nit 010709 COMr

L'escriptor Baltasar Porcel s'ha mort avui als 72 anys a l'Hospital Clínic com a conseqüència del tumor cerebral pel qual ja va ser operat fa tres anys. Una capella ardent al Palau Moja acollirà les restes mortals de l'escriptor, que serà enterrat a la seva localitat natal, Andratx. Aquests últims anys, Porcel havia rebut el Premi Nacional de Literatura per 'L'emperador o l'ull del vent' (2002), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2007) i el juny de l'any passat, el Premi Sant Joan de Caixa Sabadell per la novel·la 'Cada castell i totes les ombres'.

Fou després de superar la primera batalla amb el càncer, el 2007, quan Porcel va rebre el reconeixement del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i fou l'encarregat de fer el discurs de cloenda de la Fira de Frankfurt. Més tard, el 2008, li fou concedida la Medalla d'Or del Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona.

Porcel ha compaginat la seva tasca d'escriptor de ficció i d'assaig amb la columna diària que ha escrit durant una vintena d'anys a La Vanguardia. Entre les seves novel·les destaquen 'La lluna i el Cala Llamp' (1963), 'Els argonautes' (1968), 'Difunts sota els ametllers en flor' (1970), 'Cavalls cap a la fosca' (1975), 'Les pomes d'or' (1980), 'Les primaveres i les tardors' (1986), 'Ulisses a alta mar' (1997), 'El cor del senglar' (2000), 'L'emperador o l'ull del vent' (2001), 'Olympia a mitjanit' (2004) i 'Cada castell i totes les ombres' (2008). David Castillo: Adéu, mestre (Avui)

Vicenç Villatoro: Porcel. Llengua. Llibertat (Avui)

Viquipèdia: Baltasar Porcel

Els U2 fan saltar 90.000 persones al Camp Nou

U2 - No Line On The Horizon

El quartet irlandès ha donat el tret de sortida aquest dimarts al vespre a la seva gira mundial amb un concert al Camp Nou de Barcelona per presentar el seu darrer disc,'No Line on the Horizon'. En un espectacular escenari giratori, anomenat 'the claw' (l'urpa), la banda ha ofert un concert d'unes dues hores de durada, on ha interpretat més de vint temes, entre els quals hi havia alguns dels clàssics com 'Ultraviolet', 'Unforgettable Fire', 'I'll go crazy', 'One', 'Where the streets have no name', 'Sunday bloody Sunday' o 'Beautiful day', a banda d'algunes cançons del nou treball que ja havien assajat durant aquests dies a l'estadi. Més de 90.000 persones han seguit l'estrena mundial de la gira d'U2, '360º Tour'. VilaWeb: La xarxa s'omple de vídeos del concert d'U2 al Camp Nou

Benach reivindica el concert econòmic per a Catalunya

Ernest Benach 300609 CATr

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, és partidari de reivindicar el concert econòmic per a Catalunya si finalment no hi ha un bon acord de finançament. En declaracions al programa L’oracle de Catalunya Ràdio, Benach ha dit aquest dimarts que “amb un mal acord de finançament aquest país no se’n sortirà, i amb un bon acord tindrà feina. La paraula clau és concert econòmic. El País Basc i Navarra (...) tenen concert econòmic. Les millors polítiques socials que s’han fet a Espanya en els darrers anys les han fet governs de centredreta, curiosament. Per què? Perquè tenien concert econòmic. Algú em pot explicar per què Catalunya no? Doncs potser ha de ser aquesta, la via”.

Segons ha explicat Benach, el drama de Catalunya és la manca de recursos, que no permet desenvolupar adequadament les lleis que s’aproven al Parlament. “Les prioritats en el món del treball, de l’economia i del món social estan canviant radicalment i, per tant, allò que abans potser no era tan important ara és fonamental: la investigació, la recerca, etcètera. Tot això, o hi ha recursos, o no es pot fer, i Catalunya ho hauria de poder fer”, ha reclamat.

El Govern justificarà l'incompliment del principi d'ordinalitat amb una suposada ambigüitat de l'Estatut

Prou martingales !!*!! El Govern es prepara per justificar un acord de finançament que no compleixi amb el principi d'ordinalitat i Catalunya no quedi per sobre de la mitjana espanyola com va prometre el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, atribuint-ho a un redactat ambigu de l'article 206.5 de l'Estatut. Aquest article però, no dóna lloc a interpretacions ja que estableix que 'L'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament'. Amb la darrera oferta del govern espanyol és impossible complir amb l'Estatut i encara que l'aportació de l'Estat ascendís a 11.000 MEUR, el percentatge del total que s'hauria de dedicar a Catalunya hauria de ser del 33%.

el debat.cat: El Govern tancarà el finançament abans de l’agost encara que no hi hagi acord

Marta Cid: 'Si la LEC fos la llei d'Esquerra l'educació seria gratuïta'

L'exconsellera d'Educació, Marta Cid, assegura que ella hagués entrat 'molt més a fons' a resoldre 'la gratuïtat del sistema educatiu', una qüestió en la qual la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC) 'no acaba de sortir-se'n'. Per a Cid, si l'equip que ella encapçalava fa tres anys hagués continuat al Departament d'Educació s'hagués evitat més d'una vaga escolar. Retreu al conseller eMaragall unes formes d'actuar que han trencat el consens de la comunitat educativa creat gràcies al Pacte Nacional per a l'Educació (PNE). Són declaracions de l'exconsellera en una entrevista concedida a l'ACN, la primera des que va deixar el seu càrrec.

Entrevista al directe.cat

el debat.cat: ICV diu que la LEC no compleix el Pacte d'Entesa

Carretero presentarà RCat a Tarragona el proper 2 de juliol

Tot just ara farà un mes, l'associació de Joan Carretero, Reagrupament Independentista, es va presentar el 3 de juny, en plena campanya electoral europea, a Barcelona davant d’uns 500 associats i simpatitzants. Aquella assamblea va servir per presentar el seu projecte polític a la capital dels Països Catalans. Seguint aquesta idea, l'exconseller de Governació de la Generalitat i ex-dirigent d'ERC presentarà les bases polítiques de RCat el 2 de juliol en un acte públic que tindrà lloc a Tarragona, segons ha informat l'organització.

RCAT segueix una campanya d''extensió territorial' per donar a conèixer les seves iniciatives sobre la independència de Catalunya a partir d'una declaració unilateral del Parlament i d''un projecte polític de radical regeneració democràtica'.

El Tribunal d'Estrasburg avala per unanimitat la il·legalització de Batasuna

Per quan la il·legalització del PSOE i el PP per identificar-se amb la dictadura franquista, recolzar el terrorisme d'estat, el genocidi cultural i la colonització? El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha donat la raó al govern espanyol donant el vist-i-plau a la il·legalització de Batasuna. La sentència, aprovada per unanimitat amb el vot de set magistrats, es publicarà a Internet. La il·legalització de la formació havia arribat a instàncies judicials europees gràcies a recursos plantejats per Batasuna, el PNB i fins i tot pel Parlament Europeu. El desembre de l'any passat, el tribunal va acordar admetre a tràmit el recurs de Batasuna. La decisió suposa un important obstacle per a la presentació de l'esquerra independentista basca a les pròximes eleccions municipals del 2011.

Govern i PP veuen complicat il·legalitzar Iniciativa Internacionalista

Ja s'ho faran venir bé! El Govern i el Partit Popular coincideixen en les dificultats que hi ha per il·legalitzar Iniciativa Internacionalista, la llista de l'esquerra abertzale que es va presentar a les eleccions europees del passat 7 de juny. La raó és que es tracta d'una coalició sustentada per dos partits polítics.

Aquestes dificultats rauen, bàsicament, en el fet que Iniciativa Internacionalista és una coalició creada amb l'objectiu de concórrer a les eleccions europees i no es tracta, per tant, d'un partit polític. A més, en no haver aconseguit cap escó al Parlament europeu, la coalició com a tal no té virtualitat real en aquest moment.

Per això, si es volgués il·legalitzar la coalició, la demanda hauria d'anar dirigida contra les formacions polítiques que la sustenten, és a dir, contra Comuneros i Izquierda Castellana. Aquest fet complica encara més les coses perquè ni tan sols el cap de llista, Alfonso Sastre, pertany a cap d'elles.

Duran vol que Déu tingui presència als discursos polítics

Ave Maria Puríííííííssima !!*!! El secretari general de CiU i portaveu del partit al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, ha lamentat aquest dilluns que s'intenti amagar les referències a Déu en els discursos polítics i que se'l 'vulgui fer fora de la societat'. Duran ha recordat el discurs del president dels EUA, Barack Obama, el passat 4 de juny a la Universitat del Caire, en les quals feia referències a l'Alcorà, la Bíblia i va finalitzar amb un 'Gràcies. I que la pau del Senyor sigui amb vosaltres. Moltes gràcies'. El dirigent de CiU s'ha preguntat, en un nou apunt al seu bloc, què passaria si algun polític del govern català o espanyol hagués acabat el seu discurs d'aquesta manera. El secretari general de CiU i portaveu del partit al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida ha deixat clar que creu que s'ha d''introduir la figura de Déu als discursos polítics. Concretament, el líder d'Unió ha exclamat que 'als Estats Units i a altres indrets del món occidental no només no s’amaga Déu, sinó que se’l té present en els discursos polítics. Quina diferència!'.

Duran i Lleida/BLOG: “Que la pau del Senyor sigui amb vosaltres”

El representant d'Eto'o nega l'oferta del Manchester City

José María Mesalles ha explicat en roda de premsa que les filtracions sobre l'oferta del Manchester City només tenen la intenció de pressionar al jugador perquè marxi.

"L'oferta estratosfèrica de la qual parla el president (Laporta) és absolutament falsa, nosaltres encara no ens hem assegut amb el club anglès. Dubto molt que el club hagi rebut aquesta oferta. En tot cas, haurà rebut una oferta per vendre el jugador, però no amb les quantitats que Samuel cobraria", ha explicat l'agent.

Mesalles també desmenteix que Eto'o hagi demanat una prima de 15 milions per marxar al Manchester City. Encara li resta un any de contracte.

Iberdrola comunica a Riba-roja d'Ebre que paralitza el projecte de la tèrmica

La central de cicle combinat feia sis anys que es negociava i no tenia el suport total de la Generalitat Iberdrola ha decidit paralitzar el projecte de la central tèrmica de cicle combinat que havia previst a Riba-roja d'Ebre. Això és el que l'empresa ha comunicat a l'alcalde de la població, José Luis Aparicio (PSC), que ahir encara es resistia a renunciar al projecte. Iberdrola havia anunciat una inversió d'uns 400 milions d'euros per implantar una central de 800 megawatts de potència que havia de començar a funcionar enguany. Aparicio va atribuir la paralització del projecte a la crisi, però també al retard «intencionat» d'un informe de Cultura i a l'aposta d'Iberdrola per les energies renovables, incompatible amb l'oposició ecologista.

Isabel-Clara Simó: Refundar Pèricles

Tot de pensadors estan interrogant-se sobre la crisi i refundant el capitalisme. Encara a hores d'ara, a part de viure molt pitjor i de tenir amargues incògnites sobre el nostre futur, no n'hem tret l'aigua clara. Una cosa sí que ha quedat palesa: la grollera inoperància de la majoria dels dirigents polítics mundials. Començant per Rodríguez Zapatero, a qui les seves contradiccions, les seves mentides i la seva manca d'imaginació per afrontar qualsevol avinentesa l'han deixat, si em perdoneu la popular expressió, amb el cul a l'aire. Les alternatives, però, són igual de penoses. El que és clar és que estan estatalitzant els recursos, i no per igualar els ciutadans, sinó per acaparar poder. I ho fan entre declaracions solemnes d'amor al proïsme, sobretot quan és pobre. Marededéusenyor. És probable que pensadors del futur analitzin aquesta època, grisa, obaga i contradictòria, en què la democràcia ha esdevingut un esquelet que no conté cap víscera, ni amb prou feines la pell, i de cap manera una ànima. Ho veiem als saraus de Berlusconi, que no denuncien els cardenals tan propensos a amonestar les dones. I ho veiem a la frívola França, on les stars ocupen el lloc de la política. I a la corrupta València, i al sagnant Iran, on la protesta, durament reprimida, tard o d'hora passarà comptes. Seran temps difícils per als iranians. I fins i tot ho veiem a l'Amèrica Llatina, on, malgrat les burles i els dards enverinats d'un Occident cobejós, l'indigenisme anava avançant, però el cop d'Estat a Hondures ha aixecat totes les alertes. ¿Haurem de refundar, també, la democràcia? ¿L'han feta xixines les ambicions descontrolades, el triomf de la impunitat i el menfotisme popular?

Per Puigcercós a 15 dies del final del termini 'no hi ha cap proposta seriosa sobre la taula'

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puigcercós, ha alertat aquest diumenge que a poc més de quinze dies de finalitzar el nou termini marcat pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per aprovar el model de finançament 'encara no hi ha cap proposta seriosa sobre la taula que compleixi els mínims que marca l'Estatut'. Puigcercós, ha reiterat que el que ha vist i llegit la formació republicana fins a dia d'avui els sembla 'del tot insuficient, en quant a model i en quant recursos'.

'I això inclou totes les aproximacions i filtracions que ens arriben per part del govern de l'Estat', ha puntualitzat. Ha recordat que Catalunya necessita el finançament per qüestions tant importants com la Llei d'Educació que s'aprova aquesta setmana.

Joan Ridao repta Mas a reivindicar el concert econòmic si vol fer un pas endavant pel finançament

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha reptat aquest dilluns el president de CiU, Artur Mas, a assumir la reivindicació del concert econòmic si, tal i com ha afirmat aquest cap de setmana, creu que la via constitucional i estatutària quedarà superada si no hi ha un bon acord de finançament, que el líder de la federació va situar entorn dels 5.000 milions. Ridao ha reiterat el compromís d'ERC de condicionar pròxims acords de govern a la defensa del concert, hi hagi ara acord o no. El secretari general dels republicans ha admès 'progressos' en la negociació, si bé encara veu l'acord 'lluny'.

El català 'resisteix' tot i que en disminueix l'ús

Bernat Joan 290609 CATinfo

El català és la llengua habitual del 35% de la població de Catalunya, el castellà ho és del 45,9%. Un percentatge valorat 'molt positivament' pel secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, que destaca que la llengua 'resisteix' l'impacte de la forta onada migratòria dels darrers sis anys. Tot i això, si comparem les dades de 2008 amb les de 2003 podem constatar que els parlants que usen habitualment el català ha passat del 46% el 2003 al 35,6% el 2008. Tot i això, Joan destaca que la situació del català 'no és comparable' amb la de 'cap altra llengua minoritzada' ja que 'no només hi ha la transmissió sinó que hi ha també incorporació de parlants'. Bernat Joan 290609 RAC1

Tradicionalment s'ha cregut que les comarques de Girona eren el gran fortí del català, però les dades de l'estudi revelen el contrari. El 72,8% dels habitants de la zona de Terres de l'Ebre tenen el català com a llengua habitual, el 14,5% usen el castellà i el 8,1 s'expressen en altres llengües.

Avui: Augmenta la parla de llengües estrangeres i baixa deu punts l'ús del català

Acte de Sobirania veu per primer cop 'una escletxa independentista' al Parlament

Acte de Sobirania fa una valoració positiva de la manifestació independentista convocada per aquest dissabte a la tarda a Barcelona que va aplegar 5.000 persones. Constaten que, per primera vegada, s'ha obert 'una escletxa independentista' al Parlament de Catalunya tot i que també accepten que no van aconseguir l'objectiu de mobilitzar suficientment 'l'independentisme latent que hi ha en el sí de la nostra societat' ja que la participació ha quedat molt lluny de la xifra de 20.000 persones que s'havia marcat. És per això que ja han avançat que continuaran fent accions per la independència.

Així m'agrada! A veure si ens els fem per cansament!!*!!

'The Daily Telegraph' constata el creixement de l'independentisme a Catalunya

El creixement del suport social a la independència de Catalunya que constaten els darrers Baròmetres d'Opinió Política del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha cridat l'atenció de la premsa internacional. El diari anglès The Daily Telegraph ha publicat l'article 'Catalonia pays homage to the EU, not Spain, as push for independence grows' on destaca el creixement de l'independentisme lligat a la representació institucional catalana a l'estranger, la participació d'ERC al Govern, i el sistema d'immersió lingüística. L'article ha motivat la reacció del Col·lectiu Emma a l'indirecte!cat que s'ha mostrat contrari a que s'hagi il·lustrat aquesta notícia amb una foto on uns encaputxats cremen les banderes espanyola i francesa.

The Daily Telegraph: Catalonia pays homage to the EU, not Spain, as push for independence grows

El president del Parlament Europeu rep Benach després de sis mesos de plantar Montilla

Mig any després d'haver plantat el president de la Generalitat, José Montilla, i després de negar-se a reunir-se amb ell durant una visita a Catalunya, el president de l'Eurocambra, Hans-Gert Pöttering, ha acceptat finalment entrevistar-se amb el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. Pöttering rebrà Benach aquest 7 de juliol al migdia a Brussel·les, una setmana abans d'abandonar el seu càrrec. Des que Benach presideix el Parlament s'ha reunit amb tots els seus homòlegs de l'Eurocambra: Pat Cox el va rebre el 20 d'abril del 2004 a Estrasburg i Josep Borrell el 21 d'octubre del mateix any a Brussel·les.

El PP català estudia fer acords amb el PSC en ajuntaments

Oco, oco !!! La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, vol normalitzar el seu partit arribant a acords puntuals amb els socialistes, en matèries en què l’estratègia del PSC coincideix amb la dels populars. Després del pacte entre PSC i PP per mantenir el ministeri de Defensa al castell de Montjuïc, i el més recent de la mesa del Parlament per incloure els populars en el Consell de Garanties Estatutàries, el PP estudia ara estendre els acords a governs locals, segons han informat a l’AVUI fonts de la direcció.

Un dels ajuntaments de què es parla obertament és el de Salou, on recentment el PSC va perdre l’alcaldia per un pacte entre els independents, CDC i el PP. Els populars, arribat el cas, intentarien tornar a donar l’alcaldia als socialistes. No seria l’únic cas i la direcció del PP està fent una llista detallada d’on l’aritmètica dels dos partits estatals és decisiva.

Ausàs creu que seria "molt difícil d'explicar" qualsevol pacte PSC-PP

Jordi Ausàs 290609 RAC1

La notícia publicada avui sobre les negociacions d'un possible pacte entre el PP i el PSC a Salou ha agafat per sorpresa els socis del tripartit, almenys aparentment. El conseller de Governació, el republicà Jordi Ausàs, ha assegurat en una entrevista a RAC1 aquest dilluns que no li consta la preparació de l'acord, i ha afegit que seria "molt estrany i difícil d'explicar" qualsevol pacte entre socialistes i populars a Catalunya.

"El PSC és molt lliure de fer el pacte que cregui convenient", ha admès, però també ha recordat que "històricament" els socialistes catalans han defugit les posicions "espanyolistes" del PSOE, que és el que es reforça amb qualsevol aliança com la que ara es planteja a Salou, segons el punt de vista del conseller. "Seria difícil d'explicar que el PSC defensi una visió de país a la Generalitat i una altra en un altre àmbit, encara que sigui local", ha afirmat.

L'huracà constitucional s'emporta Euskal Herria

Avui, per primera vegada, els mapes del temps d'Euskal Telebista han eliminat la referència dels territoris de parla basca per adequar-se a la divisió política que marca la Constitució espanyola del 78.

Així doncs, els espectadors de la televisió pública basca han pogut saber quin temps fa en les tres províncies de la comunitat autònoma, en un mapa ajustat a l'Estat de les autonomies, i, quan s'ha mostrat una predicció més àmplia, s'hi han inclòs les comunitats autònomes del voltant, amb Navarra i Euskadi Nord, sí, però també Cantàbria o la Rioja. Sempre amb la novetat d'una frontera molt visible que separa els límits dels diversos territoris.

D'aquesta manera, el nou govern basc s'ajusta a les promeses electorals del Partit Socialista d'Euskadi i al pacte amb el PP que va permetre l'elecció de Patxi López com a nou lehendakari.

El PSOE aragonès lliurarà demà als grups parlamentaris la proposició de l'esperada Llei de Llengües

El PSOE aragonès té previst de registrar demà al parlament la proposició de la Llei de Llengües de l'Aragó, després d'anys de negociar-ho infructuosament amb els seus socis de govern, el PAR. El PSOE havia intensificat les negociacions fa unes setmanes per mirar d'arribar a un pacte, però finalment ha decidit d'entrar la proposició de llei a debat a causa de la intransigència dels aragonesistes. La Llei de Llengües és una de les principals promeses incomplertes pel PSOE del franjolí Marcelino Iglesias.

Madrid retira els honors i les distincions concedides a Francisco Franco i la seva família

La Nit 290609 COMr

L'Ajuntament de Madrid retirarà els honors i distincions concedits al general Francisco Franco Bahamonde. Això ha estat possible per una iniciativa d'IU, que reclamava que s'apliqués la llei de la memòria històrica, i que han aprovat per unanimitat els tres grups municipals.

Entre les distincions que perdrà Franco hi ha la d'alcalde honorífic, fill adoptiu de la ciutat o Medalla d'Or.

Malgrat l'acord, però, el debat de la proposta no ha estat exempt de polèmica, ja que l'edil d'IU Milagros Hernández ha instat el grup municipal del PP a "deixar clar ja que no tolera el terrorisme ni tampoc el feixisme, perquè totes dues coses són contràries al sistema democràtic que es vol per a la ciutat".

"Davant l'evidència que hi ha persones que van lluitar per la democràcia en la ciutat sense cap reconeixement, hem de treure els suports als dictadors en les institucions democràtiques, i iniciar una nova etapa d'aplicació justa i objectiva de la llei de la memòria històrica", ha plantejat Hernández, qui ha volgut afegir a més la seva preocupació pel "ressorgiment de moviments nazis" en els últims anys, un fenomen "superpreocupant" al qual el consistori "haurà de plantar cara".

Només els diputats d'ERC es comprometen a treballar per la independència

Són els únics que han signat l'Acte de Sobirania Finalment van ser prop de 5.000 persones els participants a la marxa del grup Acte de Sobirania a favor de la independència de Catalunya. Sota el lema 'Cal un acte de sobirania', els manifestants es van dirigir al Parlament, on els van rebre vuit diputats d'ERC i dos de CiU. Malgrat alguns crits de 'botiflers' als diputats nacionalistes, l'organització va lliurar unes cartes als diputats instant-los a fer un acte de sobirania i proclamar des del Parlament la necessitat i voluntat d'arribar a la independència de Catalunya. Només els 8 diputats d'ERC presents al Parlament, entre els quals hi havia Anna Simó, Francesc Vendrell, Uriel Bertran i Marina Llansana, van signar el document on es reafirmen en la voluntat d'arribar a la independència de Catalunya a través d'una proclamació unilateral des de la cambra catalana.

Aquesta és la segona mobilització convocada pel col·lectiu Acte de Sobirania, després de l'escenificació de l'enterrament de l'Estatut a la Plaça Sant Jaume, un acte simbòlic que va aplegar 1.500 persones el passat 11 de juny. El col·lectiu assegura que la via autonòmica és 'una via morta que no duu enlloc' que aboca Catalunya 'a desaparèixer com a país i com a poble'. L'objectiu de les seves accions és emplaçar els representants polítics a 'acabar amb aquesta situació d'asfíxia i mort lenta'.

Deu anys encallats al Tribunal Constitucional

Les travesses sobre quan es farà pública la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs contra l’Estatut presentat pel PP fan ballar els partits catalans. Però la jurisprudència d’aquest tribunal pel que fa a calendaris no hi entén de presses: el temps d’espera es compta per anys.

Al TC s'hi amuntega la documentació de fins a 62 qüestions relacionades amb Catalunya, entre les quals, 6 recursos d’inconstitucionalitat presentats per l’Estat contra normativa catalana, 19 recursos d’inconstitucionalitat de la Generalitat contra l’Estat, 36 conflictes de competències plantejats per Catalunya contra l’executiu espanyol i un conflicte de competències requerit per l’Estat contra la Generalitat. Els registres d’entrada de 5 d’aquests litigis pertanyen al segle passat, als anys 1998 i 1999. A parer de la consellera de Justícia, Montserrat Tura, el fet que Catalunya hagi presentat diverses qüestions al TC contra normativa espanyola “demostra un criteri clar d’independència política del nostre país i el compliment de la seva obligació com a govern de denunciar qualsevol sospita que s’estiguin ignorant o vulnerant competències”.

En aquest sentit, Tura demana a l’executiu espanyol que “entengui aquesta actitud del govern català no com una tendència al conflicte permanent, sinó com un estat de vigilància ferma d’aquelles competències que ens han estat conferides”.

Artur Mas: "Si no hi ha un bon acord de finançament, s'haurà esgotat la via constitucional i estatutària"

Artur Mas 280609 CATinfo

El president de CiU, Artur Mas, ha advertit el govern espanyol que un nou incompliment en l'acord pel finançament autonòmic suposaria el final de la via constitucional i estatuària. Així, segons ha avançat Mas a l'espai L'entrevista de Catalunya Informació, de produir-se un nou incompliment amb Catalunya caldria buscar una estratègia comuna a través d'una cimera de tots els partits catalans i d'una consulta a la ciutadania.

I és que de produir-se un mal acord de finançament i una sentència sobre l'Estatut desfavorable als interessos del país, "Catalunya haurà arribat a la conclusió i a més a més, a la conclusió pràctica, per la via dels fets, que per seguir lluitant per l'autogovern i per la seva pròpia llibertat, la seva capacitat de decisió i pels seus diners, doncs, la via constitucional i dels Estatuts d'Autonomia ha deixat de ser útil", ha argumentat Mas. Segons ell, davant d'aquesta situació "s'haurà de veure com Catalunya passa pàgina i enceta un nou camí", i ha volgut deixar clar que davant d'una "situació important de país", els ciutadans han de ser consultats "d'una forma o d'una altra", ja sigui a partir d'un referèndum o una consulta popular.

Artur Mas també ha dit que donaran suport al PSC si es queden fora de l'acord, però ha afegit que això haurà d'anar acompanyat d'una actitud coherent a Madrid. El líder de Convergència també ha dit que sense un acord de finançament satisfactori el seu partit no donarà suport a Zapatero en la votació dels pressupostos generals de l'Estat de l'any que ve.

directe.cat: Mas aposta per 'encetar un nou camí' com a país si no hi ha acord de finançament

Prop de 2.000 persones es manifesten contra les esmenes a la totalitat a la ILP dels transgènics

Membres d'ICV i ERC donen suport als antitransgènics Prop de 2.000 manifestants s'han passejat aquest diumenge pel centre de Barcelona, en una marxa promoguda per la Plataforma 'Som lo que sembrem' que demanava a la classe política que retiri les esmenes a la totalitat a la ILP contra els transgènics. De no retirar-se, les esmenes contràries a la iniciativa antitransgènica presentades pel PSC, CiU i PP aconseguiran aturar la ILP, que havia aconseguit recollir 105.000 signatures arreu del territori català i esperava aconseguir que el Parlament legislés per tal de protegir l'agricultura tradicional. A la marxa s'hi han acostat representants d'ICV i d'ERC, les dues úniques formacions catalanes que defensen que s'obri un debat sobre els transgènics a la cambra catalana. Avui: Enfrontaments entre els manifestants antitransgènics i els Mossos davant del Parlament