«He fet molt per aquesta gent, i ara m'ho volen pagar així. Com diuen, de desagraïts, l'infern n'és ple»
El final de 32 anys de militància de Santiago Campos a CiU ja està decidit. Després que l'exalcalde de Móra d'Ebre anunciés que promourà una candidatura independent, el comitè local de CDC va acordar dimecres a la nit, per unanimitat, traslladar tota la documentació del cas al consell executiu nacional, que ara obrirà un expedient i podria expulsar Campos.
«Aquesta és la manera de garantir la màxima transparència en la resolució dels fets i garantir el dret de defensa del senyor Campos, com a militant que encara és», ha valorat el comitè local de CDC en un comunicat. De fet, asseguren que no volien haver d'arribar a aquest extrem, ja que la resolució de l'expedient podria suposar la suspensió de militància de l'exalcalde de Móra d'Ebre. El comitè local de CDC també recorda que ha estat incapaç de dissuadir Campos de la seua intenció de promoure una candidatura independent, que considera «contraproduent» per a Convergència. Tot i així, Campos va afirmar, ahir a la tarda, que encara ningú del partit li ha comunicat cap decisió.
«Estic dolgut, em volen posar al patíbul»
Santiago Campos va dir ahir que se sentia «dolgut» per la decisió del comitè local de CDC de Móra d'Ebre, tot i que va reiterar que «mai» parlarà malament de CiU. «Però si em volen posar al patíbul, ja no tindré cap deure moral amb CiU», va remarcar. L'exalcalde va assenyalar que al comitè local hi ha un exmilitant d'Unió, un exmilitant del PSC, un exmilitant de la UCD i un exmilitant «de Campos». «A més, conec un alcalde d'ERC, a la Ribera d'Ebre, que encara li passaven el rebut de CiU», va revelar.
Els alemanys celebraran demà amb tota la pompa el vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín –l’obertura dels passos fronterers entre les parts est i oest de la ciutat–, episodi àlgid d’un procés que va culminar amb la reunificació d’Alemanya i la liquidació dels règims comunistes de l’est d’Europa.
Des de llavors, els diners s’han abocat a palades i el Berlín reconstruït s’ha convertit avui en la capital més moderna, ambiciosa i dinàmica d’Europa. L’antic aparador capitalista de la part occidental i el sector caigut sota la tutela del partit únic comunista conviuen fusionats en una ciutat que, com en l’època d’entreguerres, genera una intensa vida artística i intel·lectual.
Avui les restes més importants que es conserven d’aquell mur que va dividir la ciutat durant 28 anys són a l’East Side Gallery, a la banda oriental del riu Spree, al barri de Friedrichshain. El que queda de mur, una franja d’un quilòmetre i mig que discorre paral·lela al riu, atrau legions de turistes que s’entretenen a fotografiar els murals que artistes d’arreu del món hi han pintat al damunt, com el que reprodueix el cèlebre petó entre els presidents de l’URSS, Leonid Bréjnev, i de la RDA, Eric Honecker.
Viquipèdia: Mur de Berlín
