Salvador Cot: Efectivament, patirem

Ahir, finalment, el PSC va reconèixer la injustícia fiscal que pateix aquesta societat i va reclamar -amb tot el càlcul i la timidesa que es vulgui- l'equiparació de les finances catalanes amb les basques i navarreses. Bé, primer bany de realisme de la jornada. Segon: Josep Antoni Duran Lleida va atrevir-se a trencar la correcció política espanyola i va esmentar el Plan de Empleo Rural (PER), un subsidi exclusiu dels temporers andalusos i extremenys que, com diu el candidat de CiU, té com a efecte automàtic que "amb el que donem nosaltres d'aportació conjunta a l'Estat, reben un PER per passar un matí o tota la jornada al bar del poble". Tots aquests indicis i atreviments d'alguns candidats no indiquen valentia, sinó temor. Temor de l'electorat català, que exigeix que els polítics que el representen solucionin d'una vegada el sarcasme d'haver de tancar quiròfans només a Catalunya, mentre la resta de territoris de l'Estat segueixen bombejant els recursos d'una economia exhausta. Ho advertia aquesta setmana Salvador Cardús: patirem. Passades les eleccions, l'Espanya espanyola ens caurà al damunt i no són moments per a l'especulació i el pacte de rebotiga. Els polítics que no ho entenguin seran escombrats per la societat.

L'assassinat d'Anna Politkóvskaia sense resoldre's cinc anys després

L'assassinat de la periodista russa crítica amb el Kremlin Anna Politkóvskaia segueix sent una incògnita cinc anys després de la seva mort. Amnistia Internacional ha criticat en aquest trist aniversari que, malgrat alguns avenços en la investigació, hi ha poques garanties que totes les persones implicades en el crim siguin jutjades, incloses les que van ordenar la mort de la periodista. Politkóvskaia era coneguda per les seves crítiques per l'actitud de l'aleshores president Vladímir Putin a la república de Txetxènia.

Bé de Déu trobat al Pinell

La PDE decebuda amb la posició del Govern pel transvasament a Castelló

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha rebut amb "decepció" el pronunciament del Govern en contra del transvasament a Castelló efectuat aquest dimecres al matí pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder. A més de retreure que no hagi estat el president, Artur Mas, l'encarregat de parlar, el portaveu antitransvasament, Manolo Tomàs, ha recriminat al Govern haver eludit la seva responsabilitat en l'aprovació del cabal ambiental del tram final de l'Ebre i el seu suport als canals de reg Segarra-Garrigues i Xerta-Sénia, que la PDE veu com a infraestructures per transvasar. Consideren, de fet, que el discurs de Recoder evidencia una "preparació del terreny per a pactes amb el PP". "Preocupació total", "no ha estat a l'alçada del que esperàvem" o "mereixíem alguna cosa més institucionalment".

El contingut de la resposta del conseller, però, ha deixat encara més mal gust de boca a Manolo Tomàs: "M'ha donat la impressió que hi ha un acord tàcit entre CiU i PP i que el Govern no està a l'alçada de les circumstàncies. Amb el missatge que vam rebre divendres i el que hem rebut avui, entenem que no s'està jugant nét".

Steve Jobs 1955 - 2011

Steve Jobs, nascut l'any 1955, ens ha deixat aquest dijous 5 d'octubre de 2011 després de lluitar durant set anys contra un càncer de pàncrees que el va apartar en diverses ocasions de la seva tasca al capdavant d'Apple, en alguns moments de baixa per malaltia, fins que va decidir deixar el seu càrrec escollint com a substitut Tim Cook. El fundador d'Apple, acomiadat de la companyia el 1985 per problemes amb la cúpula directiva, va tornar després de fundar i dur a la popularitat Pixar, on es van crear pel·lícules d'animació com Toy Story, Monsters Inc. o Buscant a Nemo. També durant aquests anys va fundar NeXT, companyia que adquiriria Apple el 1996 per millorar el seu sistema operatiu. De fet, poc després, el 1997, va ser nomenat de nou director d'Apple, i fou des de llavors quan la companyia de la poma adquirí més popularitat, amb ordinadors que han passat a la història i dispositius com l'iPhone o l'iPad que van col·locar Apple al capdavant de la innovació en dispositius mòbils. Ocupà el càrrec de conseller delegat (CEO) d'Apple fins l'agost de 2011, moment en què va renunciar nomenant Tim Cook el seu substitut i passant a ocupar el càrrec de president de la companyia.

Discurs d'Oriol Junqueras al 26è Congrés Nacional d'Esquerra (1/10/11)

"...som la llavor de totes les victòries." Junqueras ha inaugurat el mandat amb un discurs ple d'èpica i història i amb el record de dos dirigents recentment traspassats, Víctor Torres i Heribert Barrera. Dos exemples del 'sacrifici' que proposa als catalans per aconseguir els objectius de llibertat i justícia social. A partir d'ara, Junqueras promet treballar durament amb 'paciència, rigor, i esforç' i amb l'objectiu de 'sumar', no només els independentistes i els defensors de l'estat del benestar, sinó 'tota la gent bona d'aquest país'.

Oriol Junqueras: La fi del sistema català de caixes

Amb discreció i sense fer soroll –el ressò mediàtic de l'afer ha estat tristament minso- s’ha consumat una de les últimes envestides contra el sistema de caixes d’estalvi català. El Banc d’Espanya, a traves del FROB, prendrà durant el mes d’octubre el control del 90% de Catalunya Caixa i de pràcticament el 100% d’Unnim. Les necessitats de recapitalització de la majoria de les nostres caixes d’estalvi han estat impossibles de satisfer a través d'inversors privats, i serà l’Estat espanyol, a través del Banc d’Espanya, qui les intervindrà per dotar-les del capital necessari per continuar amb l’activitat financera.

Ara bé, el preu que en pagarem com a país serà molt alt. D’entrada, aquestes caixes passaran a ser bancs, que ja no destinaran bona part dels beneficis a obra social, sinó a dividends pels seus accionistes. Però el que és realment greu, és que amb aquest procés s'acaba amb un sistema català de caixes que durant dècades ha proporcionat serveis financers de proximitat, arrelats al territori i amb coneixement de les necessitats i singularitats del teixit empresarial català. Òbviament, la situació actual és responsabilitat de directors i membres de consells d'administració que en molts pocs casos han assumit les seves responsabilitats, o que si ho han fet, han deixat el càrrec després de rebre enormes compensacions. Per altra banda, és ben raonableque si es produeix una injecció de diner públic a les caixes, també hi hagi un control governamental sobre aquestes. Però quins diners i quin govern? Doncs diners catalans i Govern Espanyol. Si fóssim un país normal - és a dir, si Catalunya recaptes i liquidés tots els seus impostos - hagués estat el govern de la Generalitat qui hagués pogut intervenir les nostres caixes per dotar-les de capital. Així, s’hagués assegurat que les nostres entitats financeres seguirien prenen decisions des de Catalunya. Lamentablement, el que ha succeït ha estat justament el contrari: l’estrangulació fiscal que pateix Catalunya ha fet inviable qualsevol intervenció del Govern de la Generalitat en les nostres caixes, i ha estat el Banc d’Espanya qui ha injectat 1.718 milions d'euros a Catalunya Caixa i 568 milions a Unnim deixant, així, el control d'aquestes dues entitats en mans del Govern espanyol. Perquè s'entengui: amb poc més del 10% de l’espoli fiscal que efectua cada any l’Estat espanyol, s’ha apropiat del control de les nostres caixes d’estalvi.

Tres Tombs a Miravet

Miravet ha celebrat aquest diumenge la cinquena edició dels tres tombs. L’acte organitzat per l’Ajuntament de Miravet i per l’Associació d’Amics del Cavall de Miravet, ha comptat amb la participació de més de 140 cavalls i carros que han omplit els carrers del poble.

Quico Sallés: Gardel a Catalunya

El ple d'aquesta setmana, una barreja histriònica entre la cabina dels Germans Marx i un Cafarnaüm de filibusters, ha posat els punts sobre les is. Mentre l'Espanya radial acabava d'escorxar la poca dignitat que restava a les caixes catalanes, el Parlament votava alegrement una extravagant resolució que suposadament defensa el sistema català de les caixes. Absents, vetllen un mort al que han pogut observar com durant dos anys el mataven a pessigades falangistes mentre pronunciaven discursos sobre l'exemple evangèlic de les caixes catalanes. Nosaltres entretinguts amb no sé què de l'Estat palestí i els espanyols furgant, no ja al jardí de casa, sinó sota la rajola on el poble treballador català, babau i badoc, ha confiat la seva magresa. Mentre el Parlament s'entretenia discutint un concert que ningú no es creu, el ministre de Foment espanyol firmava un compromís amb els veïns del nord per fer passar un tren absurd per Aragó cap a França. Un despit cap a l'insistent corredor mediterrani del que sento parlar fa vint anys.

Aquests dos exemples mostren l'encís dels dirigents d'un poble sense poder que es distreu bufant núvols, i a més ho fa amb dramatisme, amb tragèdia desbocada i tristor noucentista. Com diria l'incombustible Joan Ferran, la política catalana és com un tango. Té raó. Pentinem el gat igual que els argentins canten: tot són traïcions, trencaments, enganys, desenganys, laments i clams mentre llisquem la pinta. La Punyalada d'en Vayreda en versió dialèctica. Tertúlies d'obvietats continues per no bellugar-nos de lloc. Tango a la catalana: morir d'amor per no viure per l'amor. Mala cosa fer com els argentins: van inventar el "corralito" i els millors jugadors del futbol que es passen pel forro la immersió. #tincpressa

Ja ho han fet !!!

Espanya pren el control d'Unnim i de CatalunyaCaixa El governador del Banc d’Espanya, Miquel Ángel Fernández Ordóñez, ha dit aquest migdia que l’Estat es quedarà la totalitat del capital d’Unnim, o sigui, el 100% i el 90% de Catalunya Caixa, a través del Fons de reestructuració bancària (FROB). Concretament, l'Estat aportarà 1.718 milions d'euros i 568 milions per recapitalitzar CatalunyaCaixa i Unim, respectivament.

En la seva compareixença, el governador ha donat per tancada la reestructuració del sistema financer espanyol, que haurà costat uns 17.000 milions de despesa pública. Es tracta d’una xifra elevada però que Fernández Ordóñez qualifica de "relativament baixa" comparada amb altres operacions similars a Europa. El governador també destaca els més de 100.000 milions els diners que han arribat del capital privat.

Mentrestant... El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, considera que Catalunya no ha perdut cap caixa d'estalvis malgrat que l'Estat es quedarà el 90% de CatalunyaCaixa i el 100% d'Unnim. "La seu seguirà a Catalunya, independentment de qui siguin els accionistes", ha afirmat. "És normal que en les societats anònimes el capital estigui dispers", ha dit el conseller abans d'insistir que el més important és que la seu es mantingui on ja era. Si tu ho dius !!!

Un miler de metges surten al carrer contra de les retallades

Això ja és tocar el moll de l'os !!! Pinten bastos ! Un miler de Metges Interns Residents (MIR) s'han concentrat aquest dijous a la tarda al davant de l'Institut Català de la Salut (ICS), a Barcelona, per protestar contra les retallades. Al cap d'uns minuts, han impedit la circulació del trànsit de la Gran Via i tot seguit, a dos quarts de set, han tallat la cruïlla Gran Via-Balmes, on s'han assegut.

Patxi López es mostra favorable a l'apropament de presos d'ETA

lo que fan dir les eleccions !!! El lehendakari, Patxi López, ha defensat aquest matí “un gran acord per a la concòrdia” a Euskadi, basat en el reconeixement de les víctimes, una política penitenciària “flexible” i el reconeixement de tots els partits que compleixin la legalitat. Ho ha fet durant la seva intervenció d'obertura del debat de política general.

CiU no votarà a favor del CAT a les matrícules

On és la coherència? L'entesa mostrada aquest dimecres entre ERC i CiU no val per a tot. Com a mostra, les dues formacions no s'han posat d'acord per transaccionar una proposta de resolució, instada pels republicans, que reclama no sancionar el CAT a les matrícules i insta a posar-lo als cotxes oficials de les administracions catalanes. Una resolució que es votarà aquest dijous en el plenari que tanca el debat de política general encetat aquesta setmana.

Segons han confirmat fonts dels dos partits a Nació Digital, finalment, CiU votarà en contra, tot i que ERC recorda en el text que va ser el mateix portaveu del Govern, Francesc Homs, qui va animar als ciutadans a enganxar el CAT a les matrícules.

Més d'un terç dels joves s'emborratxa almenys un cop al mes

I, amb tot lo que cau, us estranyeu? El 35,6% dels escolars de l'Estat entre 14 i 18 anys s'han emborratxat algun cop en els últims 30 dies, segons dades de la darrera Enquesta Escolar sobre Drogues que ha avançat aquest dijous el govern espanyol. Amb l'objectiu de reduir l'alcoholisme entre els joves, la ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín, ha firmat un acord amb els principals agents socials que inclou, entre d'altres, la implicació dels mitjans de comunicació en la reducció del consum, l'autoregulació dels sectors implicats i el foment d'hàbits saludables.

Segons les dades de l'Enquesta Escolar sobre Drogues (ESTUDES) 2010-2011, que es presentarà en breu, els joves comencen a beure als 13,7 anys i ho fan en espais públics, fora del control familiar. L'estudi afirma el 58,8% dels estudiants d'entre 14 i 18 anys admeten que s'han emborratxat almenys un cop a la vida, el 52,9% ho han fet en els últims 12 mesos i el 35,6% en els últims 30 dies. El consum entre les noies és lleugerament superior als dels homes.

El rei espanyol reclama «bastants sacrificis»

Lo rei espanyol Joan Carles I ha afirmat aquest dimecres que l'Estat haurà de fer "bastants sacrificis" per sortir de la crisi. Ho ha dit poc abans de participar a un dinar al Congrés dels Diputats amb el president de la cambra baixa, José Bono, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, el president del Tribunal Constitucional, Pascual Sala, el president del Tribunal Suprem, Carlos Dívar, el president del Senat, Javier Rojo, i el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido.

Per sacrificar-se han dinat: Amanida de llamàntol amb tàrtar d'alvocat, turbot amb verdures i fruita preparada amb sorbet de poma verda.

A la sortida de la trobada Bono ha afirmat que tots han coincidit a destacar que "per sobre dels interessos d'uns i altres hi ha Espanya i els interessos dels espanyols". Tu ho has dit!!!

Salvador Cot: L'Espanya que se'ns tira al damunt

Ho sabem tots. Des de fa temps, la dreta espanyola està duent a terme una acumulació de forces com mai abans havíem vist, probablement superior a la potència amb la qual va arribar el PSOE de Felipe González i Alfonso Guerra el 1982.

Aquells socialistes van canviar Espanya, més o menys en la direcció que ens ha arribat fins avui. Van civilitzar un exèrcit colpista, van recuperar la imatge internacional del nou règim espanyol i van construir la primera línia ferroviària de gran velocitat, una inversió que, com s'ha comprovat, era molt més que una simple anotació als pressupostos de l'Estat. Ara arriba el PP de Rajoy i Cospedal. Si es compleixen les enquestes, no estem parlant d'una majoria absoluta, sinó d'una relació pròxima al 2 a 1 entre la majoria i el primer partit de l'oposició. I la distància s'eixampla sondeig a sondeig. Amb un resultat així, els toca canviar Espanya.

I ho faran. Així que el que queda per veure no és si se'n sortiran o no, sinó si l'Espanya resultant és compatible amb una Catalunya entesa com a subjecte polític. Si la resposta és no, només queda l'opció de l'estat propi. Ho sabem tots.

Cleries: “Que ningú es pensi que farem un curset de valors”

No diguis res més que encara ho empitjores !!! El conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries, ha volgut deixar clar que l'objectiu pla nacional de valors no és impartir un curs de valors. “Que ningú es pensi que farem un curset de valors. Es tracta d'oferir reflexió, de fer-ho des del marc universitari, des de persones de primeríssim nivell i un consell assessor perquè donin aquesta visió externa”, ha explicat. Per Cleries, el pla vol construir una societat “més humana i convivencial” i ha apuntat com un dels valors més importants, el respecte, no només “cap a pares i mestres sinó també entre conciutadans”. “En un món on vivim persones molt diferents de llocs diferents, el respecte entre persones va més enllà de la tolerància”, ha dit.

I totes aquestes reflexions amb cost 0. Fixeu's que bé que fa la tisora amb les mans.

Catalunya Caixa tindrà tres consellers del FROB que controlaran el 90% de l'entitat

El Banc d'Espanya nomenarà tres conselles a Catalunya Banc, després que divendres que ve prengui prop del 90% del capital del banc creat per Catalunya Caixa per recapitalitzar-se. El Banc d'Espanya, a través del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB), injectarà 1.718 milions d'euros en Catalunya Banc, una quantitat que li donarà el control del 90% del grup.

Malgrat aquest elevat percentatge, el Banc d'Espanya nomenarà només tres consellers dels fins a quinze que pot arribar a tenir l'entitat.

Ara bé, el pes d'aquests tres conselles reflectirà a la perfecció el capital que representen, és a dir, el seu vot sumarà el 90% de les accions que estaran en mans del Banc d'Espanya.

L'Ajuntament d'Amposta rebutja el transvasament de l'Ebre a Castelló per unanimitat

El ple de l'Ajuntament d'Amposta ha seguit els passos del de Tortosa i ha aprovat per unanimitat una declaració institucional contra la demanda d'un transvasament de l'Ebre per part de la Diputació de Castelló. El text reflecteix el rebuig del consistori a la demanda de 90 hectòmetres cúbics anuals del riu, i reitera els arguments científics sobre la inexistència de “sobrants” d'aigua de l'Ebre.

L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, ha advertit que la declaració és un “avís per a navegants” sobre la posició institucional del consistori davant les possibles noves peticions d'aigua del riu procedents del País Valencià.

Des de l'oposició, el portaveu municipal d'ERC, Adam Tomàs, ha retret al govern espanyol que encara no hagi “fet els deures”, ja que això hauria “tallat les expectatives” dels governs murcians i valencià. Tomàs ha criticat que aquests executius no hagin estudiat alternatives d'abastament d'aigua i s'hagin dedicat “a creuar els braços i esperar que torni a guanyar el PP per tornar a treure el Pla Hidrològic Nacional”.

Ja els tenim aquí !!!

Bono: “Demanar la independència és anacrònic, antic i insolidari”

“Demanar la independència és anacrònic, antic i insolidari”, ho ha dit José Bono, president del Congrés espanyol en declaracions aquest dilluns a Catalunya Ràdio.

Bono ha destacat que no entén “Espanya sense Catalunya, ni Catalunya sense Espanya”. Pel president del Congrés, caldria revisar el model autonòmic per limitar les diferencies. (Ai, ai, ai!!!)

I, mentrestant, els NOSTRES POLÍTICS: El govern prepara un pla nacional de valors, que serà aprovat pel Consell Executiu en quinze dies, per potenciar “una societat més humanitzada”, segons ha explicat aquest dilluns, Josep LLuís Cleries, conseller de Benestar Social i Família a Els matins de TV3.

Entrevista a Josep Lluís Cleries: "És un pla transversal que proposa uns valors amb què tothom estarà d'acord"

Salvador Cot: Senyor Tomás, torni de turista

Un setanta per cent dels ciutadans espanyols no tenen cap interès en l'espectacle dels braus, però això és igual. El nacionalisme d'estat és d'una radicalitat tal que superposa els símbols identitaris a qualsevol consideració de tipus cívic o ètic. Mentre hi hagi Espanya, hi haurà toreros. És la seva opció, però no la de la resta del món.

En canvi avui i aquí es materialitza una victòria incontestable del civisme. Quan mori l'últim brau d'aquesta tarda a la Monumental s'haurà acabat, definitivament, amb una pràctica indefensable a través de la democràtica directa i la participació popular. En aquest cas, el catalanisme ha respost a una demanda animalista d'abast internacional. Ha estat una victòria de les bases, no pas dels partits, que mai no haurien pres la iniciativa en un debat tan simbòlic com aquest. És a dir que, com sol passar en aquest país, és la gent qui s'organitza i qui guanya.

O sigui que, en fi, potser no som imparables, però el que sí sé és que no tenim voluntat de parar. Salvador Cot: Qui va matar a Dudalegre?

Arnaldo Otegi: "La pau vindrà dels que reivindiquen el dret a un Estat basc"

Milers de persones han sortit al carrer a Bilbao per mostrar la seva repulsa per la sentència que ha condemnat a la presó, entre altres, l'exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi. Otegi, sentenciat a 10 anys de presó, ha transmès en una carta, llegida a Bilbao al final d'una manifestació en protesta per aquesta condemna, que la pau arribarà de mans dels que reivindiquen "el dret a ser Estat del poble basc".

La manifestació que ha recorregut aquesta tarda els carrers de la capital biscaïna estava convocada per denunciar les condemnes imposades per l'Audiència Nacional a Otegi i a quatre membres més de l'esquerra abertzale, acusats de pertinença a ETA.

La pela és la pela ?

El Punt/Avui: Els socis aproven el patrocini de Qatar

L'última «corrida»?

Diumenge se celebrarà a Barcelona l'última cursa de braus de la història de Catalunya Barcelona serà, a partir de dilluns, una ciutat plenament respectuosa amb els animals. Diumenge, en el marc de les festes de la Mercè, se celebrarà l'última corrida a la plaça de toros La Monumental. Després d'aquesta data, que posa punt final a la temporada habitual de curses de braus, tot fa pensar que ja no n'hi haurà cap més, atès que l'1 de gener de 2012 entrarà en vigor la llei que les prohibeix, resultat d'una iniciativa legislativa popular (ILP) presentada per la plataforma Prou amb el suport de 180.000 signatures.

El TSJ de Balears avala el català en l'administració

El Tribunal Superior de Justícia de Balears va avalar ahir el decret aprovat el 2008 pel govern de les illes en què es regulaven els coneixements del català per accedir a la funció pública. La sentència del TSJB rebutja, d'aquesta manera, cada un dels arguments que va esgrimir el sindicat USO en el recurs que el sindicat va interposar contra el decret governamental en considerar que l'exigència del català “trencava el principi constitucional d'igualtat” i reclamava que el govern balear adeqüés la normativa als preceptes de l'Estatut d'Autonomia.

La carta oberta de Joan Laporta

A dos dies de l'assemblea del FC Barcelona, l'expresident Joan Laporta ha passat a l'acció. En una carta dirigida als aficionats i als socis blaugrana es defensa de les maniobres indecents que l'actual junta, amb el seu president al capdavant, esta perpetrant contra els seus companys de junta i contra ell mateix. Davant l’allau de maniobres indecents que l’actual Junta Directiva, amb el seu president al capdavant, estan perpetrant contra els meus companys de junta i en especial contra la meva persona, penso que ha arribat el moment de manifestar-me públicament i directament a l’opinió pública i, en especial, als socis i aficionats del FC Barcelona. No era la meva voluntat inicial atès que el meu desig era no intervenir en la dinàmica del Club. Ara bé, quan evidencio que els atacs i la mala fe contra la meva persona van en augment, i es difonen, amb tota permissivitat i sense cap mena de verificació, falsedats que atempten contra la meva honorabilitat i la dels meus excompanys de Junta Directiva, em veig amb el dret de pronunciar-me.

Per damunt de tot, m’entristeix profundament que s’hagin proposat destrossar la nostra imatge amb dosis tan elevades d’odi, enveja i ressentiment. Estan atemptant contra la imatge i l’honestedat dels meus companys de junta i la meva, amb els riscos i problemes que això ens ocasiona en tots els sentits. Parlo de riscos i problemes personals, familiars i professionals. Hem dedicat temps i esforços en la construcció del millor Barça de la història i no ens mereixem aquest acarnissament, no ens mereixem que els nostres fills hagin de patir les conseqüències d’aquesta tempesta de mentides i atacs ferotges contra nosaltres.

La construcció del millor Barça de la història no és fruït de l’atzar sinó de la correcta aplicació d’un model de gestió que ha estat aplaudit arreu, del treball, la responsabilitat i l’honestedat d’un equip de persones que he tingut el privilegi de presidir.

En primer lloc, vull desemmascarar la gran mentida de la situació econòmica del FC Barcelona, la cantarella que la caixa està buida. No és cert. Els vam deixar en herència un Club sostenible econòmicament. Diuen que no tenen diners, que a la caixa no hi ha ni un euro. Mentida. Els vam deixar un Club que la temporada 2009-2010 va ingressar més de 430 milions d’euros. Els vam deixar un Barça que ingressa 140 milions d’euros cada temporada en concepte de drets audiovisuals. Els vam deixar un Barça que ingressa de Nike prop de 40 milions per temporada. Els vam deixar preparat només per signar un crèdit de 150 milions d’euros amb ‘la Caixa’ i amb el Banc de Santander. Van vendre Touré per 30 milions d’euros (per cert, jo havia tancat l’operació per 32 milions, ells sabran què van fer); Ibrahimovic, per 25 milions d’euros i Txigrinski per 15 milions. I han venut la samarreta a Qatar per 30 milions d’euros. Per tant, que no hi ha diners a caixa? Mentida! Us asseguro que el meu mandat ha generat beneficis. I això tot i les trampetes i maniobres diverses en la reformulació dels comptes així com la imputació a la nostra gestió de pèrdues anteriors per part d’anteriors juntes directives i de les pèrdues posteriors que ens ha aplicat l’actual directiva. D’una manera flagrant i escandalosa, amb absoluta mala fe, ens estan imputant al nostre darrer exercici unes pèrdues deliberadament inflades.

Els vam deixar en herència el millor equip de la història del futbol, amb un planter de futbolistes meravellosos i amb un llarg recorregut. I l’entrenador, en Pep Guardiola, amb el compromís de renovar com a mínim un any més. I tot el seu equip de tècnics renovats. Això vol dir, senyor president i actuals directius, estabilitat esportiva i viabilitat econòmica garantides per uns quants anys. S’hi posin com s’hi posin aquesta és l’herència que els vam deixar.

Els vam deixar un Barça amb una Masia en un moment esplendorós, el millor moment de la seva història. Un planter que ha nodrit el Barça de jugadors excepcionals i que produeix constantment jugadors d’una gran qualitat que ja han tingut una participació activa en el primer equip. Els vam deixar una bona i eficient feina feta en el futbol formatiu que està funcionant a ple rendiment i que segur que farà realitat molts somnis en el futur immediat.

Els vam deixar un Barça amb unes seccions professionals sostenibles econòmicament i esportivament competitives i unes seccions no professionals competint a un gran nivell, promovent la bona imatge del Barça i a un cost perfectament assumible. Els vam deixar un Barça compromès en la lluita contra els violents als estadis. Un Barça que va rebre el reconeixement internacional per ser paradigma de Club esportiu que va eradicar els comportaments violents del seu estadi. Els vam deixar un Barça sense violents a la grada. I això no és fàcil. Els ho puc assegurar.

Els vam deixar un Barça solidari amb els més desafavorits. Un Barça compromès amb les causes justes, amb els drets humans, amb el civisme, amb la cultura, contra el racisme. Els vam deixar un Barça on l’esportivitat, el respecte, l’esforç, el compromís, la companyonia i la responsabilitat eren valors essencials del Club. El Barça d’Unicef a la samarreta. El Barça en què la Fundació del FC Barcelona, a un cost absolutament raonable, utilitzant com instrument el futbol, desenvolupava a Catalunya i a la resta del món centres solidaris donant un suport integral amb educació, nutrició, salut, i ajut psico-social a milers i milers de nens i nenes vulnerables.

Els vam deixar un Barça sense complexes, plenament compromès amb els seus orígens catalans, amb la seva identitat, amb la llengua i la cultura catalana. Els vam deixar un Barça plenament respectuós amb totes les sensibilitats del barcelonisme, un Barça català i global. Un Barça que promovia la seva imatge per tot el món amb respecte i amb orgull. Amb humilitat, sensibilitat, generositat i dignitat.

Els vam deixar un Barça on els seu president i la seva junta directiva no s’amagaven mai a fi de defensar i protegir els interessos i la imatge del Club, dels seus socis i aficionats i, és clar, dels tècnics i jugadors. Donaven la cara sempre i en tot moment, de forma immediata, implacable i contundent, amb arguments incontestables, per molt complicada que fos la situació, i encara que fos amb risc i cost per a la seva imatge. Primer, el Barça. Se’n recorden?

Aquesta Junta Directiva ha rebut un Barça econòmicament solvent, viable i sostenible. Per tant, president i directius, prou de mentides. No ens expliqueu sopars de duro, no feu concessions als violents a l’Estadi (o és que heu de pagar els serveis prestats en campanya electoral?) i expliqueu el contracte amb Qatar Foundation (no esteu tan segurs que convé al Barça portar durant molts anys el nom d’un país al costat del seu escut?). I deixeu de maniobrar de forma indecent per fer creure que la meva junta i jo vam dirigir malament el Club. Els signes externs són massa evidents per veure que ho vam fer prou bé. La força incontestable dels fets és massa evident per veure que vam crear un model de Club que ha portat al Barça a ser reconegut i admirat com el millor club del món. Tothom hauria volgut rebre un Club com el que us vam deixar!

Estic molt orgullós de la projecció esportiva, social, econòmica i solidària que hem donat al Barça i res em faria més feliç que l’entitat continués per aquest camí d’èxits, però tinc molt clar que no podran esborrar tot allò que s’ha fet en els darrers anys, no podran embrutar, a través d’una campanya plagada de mentides i ressentiments, els millors anys de la història del nostre Barça, que és el Barça de tots.

Reitero que no ens mereixem aquest tracte indecent i ens defensarem les vegades que faci falta per lluitar contra la mentida, la falsedat i la difamació. Tenim dret a fer-ho i més quan els atacs afecten l’àmbit personal, familiar i professional. Els nostres socis tenen dret a saber la veritat.

Visca el Barça i visca Catalunya!

Joan Laporta i Estruch

La Cunillera un altre cop. I ja en van cinc!!!

Lo PSC de Lleida no sap què és la renovació de cares La cap de llista del PSC a la demarcació de Lleida per a les eleccions espanyoles serà, un cop més, l'actual vicepresidenta primera del Congrés espanyol Teresa Cunillera. I ja en van cinc. Del 1996 ençà, Cunillera, botiflera declarada, és la cap de cartell dels socialistes lleidatans als comicis estatals. Va començar el 1996, va repetir el 2000, va tornar-hi el 2004, va insistir-hi el 2008 i el 20-N encapçalarà un cop més el socialisme lleidatà.

Joan Tardà ha reclamat la llibertat d'Arnaldo Otegi

El diputat d'ERC Joan Tardà, futur número 2 de la candidatura que encapçalarà Alfred Bosch, ha reclamat avui des de la tribuna d'oradors del Congrés espanyol la llibertat del dirigent de Batasuna Arnaldo Otegi, condemnat a 10 anys de presó ara fa una setmana pel cas Bateragune. El diputat republicà ha aprofitat l'últim ple de la cambra d'aquest mandat per dir que la seva llibertat seria un "exercici en favor de la pau, la reconciliació i la superació dels errors" del passat. Tardà ha dit d'Otegi que és una persona "compromesa amb la pau", que no hauria d'estar "en una presó espanyola". I ha conclòs en euskera i castellà: "Otegi askatu, aupa Arnaldo. Visca la fraternitat de tots els pobles de la Ibèria i visca els Països Catalans lliures". El diputat d'ERC també ha dit que, després de dues legislatures a la cambra baixa, té clar que l'entesa amb l'Estat espanyol no és possible, si bé ha reconegut que Zapatero ho va intentar el 2004. També ha avisat a Madrid que "no se'n sortirà" a l'hora de "posar portes al camp" de la llibertat dels pobles. En el seu discurs, ha fet una crida per "la pau, la concòrdia" i la superació de les rèmores "franquistes".

Tardà havia començat demanant disculpes per si havia molestat algú personalment aquesta legislatura amb les seves paraules però no pas per les seves "conviccions" republicanes.

El Papa demana als alemanys que no abandonin l'Església catòlica pels escàndols d'abús sexual

S'ha de tenir barra !!! El Papa Benet XVI ha demanat als catòlics que no deixin la seva Església ara que molts dels seus membres l'abandonen en senyal de protesta contra els escàndols d'abusos sexuals comesos per capellans. En la seva primera visita oficial a Alemanya com a Papa, Benet XVI ha reconegut que entén que algunes persones –especialment les víctimes i els seus familiars– s'hagin allunyat de l'Església catòlica.

ERC posa Òmnium Cultural com a far

La nova direcció d'Esquerra Republicana, conformada per Oriol Junqueras i Marta Rovira, conjuntament amb el cap de llista a les eleccions espanyoles del 20 de novembre, l'historiador Alfred Bosch, tenen ben clar que volen obrir el partit a la societat, més enllà de l'estricta militància. I, quatre dies després de ser nomenats, avui han realitzat la seva primera visita oficial a una entitat tan significativa del catalanisme com és Òmnium Cultural, perquè "hi compartim plenament els tres punts anunciats per Muriel Casals a l'acte de l'Auditori de l'11 de juliol".

Dret a decidir, independència fiscal o insubmissió, i independència cultural. Els tres punts que ja ha fixat Òmnium a l'horitzó nacional immediat, són també tres punts essencials per a la nova ERC, han ressaltat Junqueras i Bosch -que fins fa ben poc era vocal de la junta nacional de l'entitat.

"Aquesta és una visita-símbol de l'inici d'obertura i de diàleg amb la nostra societat en l'intent de ser el més útils possibles", ha reconegut Junqueras.

194: Palestina !!!

Prop de 15.000 palestins s'han concentrat aquest dimecres a la ciutat cisjordana de Ramalla per demanar que Palestina es converteixi en l'Estat 194 de l'ONU.

La plaça, Iàsser Arafat, la més gran de la capital administrativa palestina està plena de ciutadans, que onegen centenars de banderes palestines i demanen que la comunitat internacional reconegui el “dret dels palestins a la seva dignitat i la seva terra “.

“És el nostre dret després de tant de temps, no només per tenir el nom d'Estat, sinó també per recuperar la dignitat que ens han intentat robar i que hem defensat durant 64 anys”, ha dit la governadora de Ramalla, Laila Ghanam, en un discurs a la plaça.

Joel Joan al Parlament Europeu: "Espanya maltracta Catalunya"

L'actor i president de l'Acadèmia del Cinema Català, Joel Joan, ha denunciat aquest dimarts a l'Eurocambra que l'Estat espanyol "maltracta" Catalunya i li ha demanat que faci "d'observadora" quan convoqui un referèndum d'independència. Joan ha presentat a Brussel·les el documental britànic sobre el conflicte Catalunya-Espanya 'Spain's Secret Conflict' amb la professora d'Economia de la UE, Elisenda Paluzie, i el professor de Sociolingüística de la UOC, Miquel Strubell. "En pocs anys, tal com van les enquestes i com s'està desenvolupant la història al nostre país, ens podem trobar que Europa tingui un nou Estat i volem fer-la partícip de les nostres angoixes i inquietuds", ha defensat Joan.

"Que el món sàpiga com funcionem catalans i espanyols i de quina manera l'Estat ens tracta i a estones ens maltracta", ha proclamat Joan al Parlament Europeu. "Volem que el món vigili, que estigui pendent de nosaltres", ha reivindicat l'actor, convençut que "tenir a Europa d'observadora i saber que el seu marc democràtic ens empara ens dóna força i ens treu pors". Joan ha avisat els eurodiputats que "aquest conflicte s'està portant de manera educada però algun dia pot ser que Catalunya convoqui un referèndum vinculant i això canviarà les coses".

Joan Tardà amb Alfred Bosch al Congrés

El president electe d'ERC, Oriol Junqueras, ha assegurat que Joan Tardà repetirà probablement com a número 2 al Congrés, al costat d'Alfred Bosch, que va ser escollit en les primàries celebrades aquest dissabte passat com a cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions generals del pròxim 20 de novembre.

En una entrevista al programa Àgora de TV3, Junqueras considera que amb aquesta combinació de Bosch i Tardà s'ofereix a l'electorat “la renovació i l'experiència”, una de les idees més reiterades i defensades per Junqueras per encarar la nova etapa del partit.

No a la renovació del permís de funcionament: TANQUEM ASCÓ!!!

Unes 400 persones van ocupar ahir la Plaça de St Jaume convocades per Tanquem Les Nuclears per demanar que el Govern espanyol no permeti la renovació automàtica de la llicència d'Ascó, i per demanar a la classe política de Catalunya que s'impliqui en aquesta demanda en defensa del medi ambient i la salut de la població.

La concentració responia a la crida pel fet que el proper 1 d'octubre el Govern de l'Estat ha de concedir, o denegar, l'allargament del permís de funcionament de la central nuclear d'Ascó per un període de 10 anys, és a dir, fins al més d'octubre de l'any 2021. L'acte va estar part del la campanya de recollida d'adhesions a un manifest demanant que no s'allargui la llicència a Ascó al que ja han donat suport més de 450 entitats de base. Ascó ha acumulat gairebé un centenar de problemes de funcionament en els darrers 4 anys. El 26 de novembre de 2007 va tenir una fuita massiva de radioactivitat que va contaminar l'entorn, arribant fins la costa. La direcció de la central i el Consell de Seguretat Nuclear (l'organisme que, teòricament, hauria de vetllar per protegir la població dels perills radioactius) van amagar la fuita radioactiva i la contaminació durant més de 4 mesos, fins que l'organització Greenpeace va rebre la denúncia dels propis treballadors d'Ascó i ho va dir públicament.

Ascó ha generat fins l'any 2009, a més del combustible gastat que guarda a les seves piscines, més de 22.000 bidons radioactius d'entre180 i 1300 litres de capacitat. La incineració de bidons com aquests va ser el que va provocar l’accident nuclear de Marcoule, a França. Un accident ple d'interrogants que ha permés descobrir que els residus radioactius també s'incineren, i que una part de la seva radioactivitat es dispersa “legalment” per l'atmosfera.