lo carrer del riu

lo carrer del riu

23 d’octubre, 2011

Marco Simoncelli R.I.P.

Un dels homes més emblemàtics i de conducció més temerària del circ de les motos, Marco Simoncelli, ha mort aquest matí a la pista, en el lloc on més gaudia. L'italià ha perdut la vida al circuit de Sepang, a Malàisia. Simoncelli ha patit un greu accident i no ha pogut superar les ferides greus. Simoncelli ha caigut, s'ha quedat sense casc i l'americà Colin Edwars ha topat amb ell a gran velocitat. Tot ha passat a la segona volta.

22 d’octubre, 2011

El món abertzale pren els carrers de Bilbao

Desenes de milers de persones participen a Bilbao en una manifestació que, convocada pels signants de l'Acord de Guernica , discorre sota el lema " Euskal Herriak konponbidea nahi du" ( Euskal Herria vol la solució"). La marxa arriba només tres dies després del comunicat d'ETA on anunciava l'abandonament definitiu de la lluita armada. Als ja tradicionals crits en favor de l'alliberament dels presos polítics bascos i de la independència, la portaveu de l'esquerra abertzale , Maribi Ugarteburu , ha dit que treballen en un projecte pel reconeixement de les víctimes. Ugarteburu ha remarcat que, per "sort", la lluita armada ja és història, encara que ara resta "el conflicte polític". Peiu Urizar , secretari general d'EA y portaveu de Bildu , ha exigit als governs d'Espanya (especialment) i al de França que tinguin present l'actuació de l'executiu irlandès en el conflicte que va afectar l'illa. Dani Maeztu , d'Aralar , també ha parlat del reconeixement necessari a les víctimes, i ha afegit que s'han de garantir els drets dels presos. Entre els assistents, rostres coneguts com Niko Moreno, Joseba Permach , Pernando Barrena , Eugenio Etxebeste i Maribi Ugarteburu ( Ezker Abertzalea ), Pello Urizar , Ikerne Badiola i Ángeles Iztueta ( EA ), Oskar Matute ( Alternatiba ) i Patxi Zabaleta ( Aralar ). Tots han instat a la societat basca a convertir-se en agents actius per a trobar solucions.

Salmond: “Cap polític de Londres determinarà el futur de la nació escocesa”

El primer ministre escocès, Alex Salmond, ha assegurat aquest dissabte que la independència és la millor opció per a Escòcia i que “cap polític de Londres determinarà el futur de la nació escocesa”.

En un discurs davant el congrés anual del Partit Nacionalista Escocès (SNP) a Invernes, Salmond ha tornat a defensar el seu compromís amb la celebració d'un referèndum sobre la independència abans que acabi la legislatura el 2015.

21 d’octubre, 2011

Separatisme pecaminós

"Lo separatisme produeix ceguera" !!! La Conferència Episcopal ha presentat aquest divendres les propostes per a les eleccions del 20-N, entre les quals destaca un avís del "risc de manipulació de l'opinió pública per pretensions separatistes". En el document, els bisbes reconeixen "la legitimitat moral dels nacionalismes o regionalismes que, per mitjans pacífics, desitgin una nova configuració de la unitat de l'estat espanyol".

Ara bé, adverteixen que cal "tutelar el bé comú de la nació espanyola, evitant els riscos de manipulació de la veritat històrica i de l'opinió pública per causa de pretensions separatistes". La guia política dels bisbes rebutja lleis a favor de l'avortament, l'eutanàsia i els matrimonis homosexuals.

Exili taurí a Vinaròs

Un dos mil aficionats catalans hi seran dissabte per veure un toro que ja ha matat tres persones Les poblacions del País Valencià estan aprofitant la prohibició de les curses de braus a Catalunya per atraure els aficionats catalans i donar un nou impuls a les seves places. N’és un exemple Vinaròs. La plaça de bous d’aquesta població del Baix Maestrat, que actualment no té gestor i es troba en una delicada situació econòmica, busca treure profit de la seva proximitat amb el Principat amb un gran acte aquest dissabte.

L’aposta està resultant reeixida perquè de les quatre mil entrades que s’han posat a la venda per les corrides d’aquest dissabte, més de la meitat són d’aficionats de municipis de les Terres de l’Ebre, com ara Amposta, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja o Sant Carles de la Ràpita. De fet, les penyes taurines de Catalunya ja van reservar fa unes setmanes un miler d’entrades. Un interès que ve suscitat per la presència del famós i polèmic toro batejat com a Ratón, que ja ha matat tres persones en els deu anys que porta participant en “encierros”.

L’ última víctima va ser un jove d’Algemesí que anava begut, a qui ja van fer fora de la plaça diferents cops i que va morir a l’hospital després de ser envestit a Xàtiva a mitjans d’agost. Per fer més atractiu l’acte, tots els aficionats que ho vulguin podran córrer davant del temut toro, per la qual cosa s’han arribat a pagar quinze mil euros quan era més jove, i no es limitarà com va passar a Sueca i Canals, els darrers llocs on va actuar, a retalladors experimentats.

EMPAR MOLINER: Nosaltres, els talibans

El fet que Gerard Quintana, que és un cantant en llengua catalana, hagi explicat a El convidat que enraona en espanyol amb els fills és la prova més fefaent que a Catalunya, en qüestions lingüístiques, tothom fa el que vol. Ho trobo saludable, de la mateixa manera que trobaria saludable que, posem pel cas, la Mayte Martín, que és cantant en llengua castellana, parlés en català amb els fills.

Diu en Quintana que la mare dels nens, tot i que és catalana, enraona en espanyol amb els nens, i ell fa el mateix. Res a dir. Jo conec un matrimoni, catalans de soca-rel tots dos, que es parlen en espanyol. Això sí, amb un accent tan megacatalà com el d'en Quintana quan canta Tu sexo (no se'l perdin!). I es parlen en espanyol perquè es van conèixer parlant en espanyol. I es van conèixer parlant en espanyol perquè eren en una botiga. I ells, a les botigues, parlen en espanyol. El que sí que em resulta curiós és la frase d'en Quintana per explicar la diglòssia. "La meva llengua és el català, però no sóc un talibà i no penso imposar-la a la gent que m'estimo". O sigui: si ell volgués parlar en català amb la gent que estima l'estaria "imposant". I seria un talibà. Però ¿és una talibana la seva companya, que sí que parla la seva llengua amb els nens? Naturalment que no. Perquè transmetre la llengua castellana als fills és un acte normal i natural com respirar. El que no és un acte normal i natural com respirar és transmetre'ls la llengua catalana. Les paraules del cantant són molt reveladores alhora que molt respectables. Em fan pensar -en un altre sentit- en un portaveu de la plataforma Basta Ya que va dir en una roda de premsa que no parlaria mai el basc perquè era la llengua dels etarres. I ho deia en espanyol, que, si ens posem així, va ser la de Franco. (Ara.Premium)

20 d’octubre, 2011

ETA anuncia el "cessament definitiu" de l'activitat armada

A veure com ho espatllen els polítics !!! En un comunicat en vídeo remès a la BBC i el GARA, l'organització armada assumeix les conclusions de la conferència internacional de pau de Sant Sebastià i demana a Espanya i França que obrin un procés de "diàleg directe que tingui com a objectiu la resolució de les conseqüències del conflicte"

Nacho Vegas adverteix Cohen dels feixistes que van assassinar Lorca

No tot van ser reverències d'admiració i tustades amistoses a l'esquena de Leornard Cohen, en l'acte que es va celebrar ahir al Teatro Jovellanos de Gijón, dos dies abans de rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres. El cantautor asturià Nacho Vegas, deixeble avantatjat de Cohen a Espanya, va tancar la seva actuació amb aquesta perla política: “Cohen diu que està molt content d'haver vingut a la terra de Lorca. Li recomano que vagi amb compte, perquè potser aquests dies ha d'estrènyer la mà a algun dels que el van matar”. Les paraules van ser celebrades amb aplaudiments. D'entre els que van pujar a l'escenari el cançoner de Cohen, Glenn Hansard va fer una delicada versió de Famous blue raincoat, el flamenc Duquende va interpretar una enèrgica versió de My gipsy's wife, i el trio de Gijón format per Nacho Vegas i les coristes de luxe, Montse Álvarez, de Nosötrash, i Mar Álvarez, de Pauline en la Playa, van reivindicar el bable amb una esplèndida versió de The Partisan. Al final, la neboda de Lorca va parlar de la relació entre l'obra del canadenc i el seu oncle, i va recitar el poema de Cohen Lorca lives. Cohen, protagonista absolut de la nit sense moure's de la llotja, va saludar amb el barret la concurrència diverses vegades. I va trencar a plorar d'emoció després de la interpretació conjunta de So long Marianne de tots els artistes que van participar en l'homenatge.

Un de cada cinc catalans té dificultats per arribar a final de mes

Un de cada cinc catalans diu que té "dificultats" o "moltes dificultats" per arribar a final de mes, segons l'enquesta de Condicions de Vida publicada avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) estatal. L'informe revela també que el 33,1% de les llars catalanes no poden afrontar despeses imprevistes.

18 d’octubre, 2011

Centelles demana a Rajoy i Rubalcaba que l'arxiu del seu pare es quedi a Salamanca

Mañana más !!! Prossegueix el fulletó Centelles. Octavi Centelles, fill del fotògraf Agustí Centelles, ha enviat dues cartes als candidats Alfredo Pérez Rubalcaba i Mariano Rajoy, en les quals els recorda que l'arxiu del seu pare, segons un contracte signat el 2009, ha de quedar-se a Salamanca.

En els escrits, Centelles subratlla que els acords de venda, l'acta notarial i el contracte signat al desembre de 2009 posen de manifest que l'arxiu del seu progenitor "ha de continuar en propietat del Ministeri de Cultura a la ciutat de Salamanca, a la seu del Centre Documental de la Memòria Històrica o un organisme estatal similar".

El PSC diu que els sobresous són culpa de la Generalitat

I tu més !!! El PSC ha passat al contraatac pel cas dels sobresous dels alts càrrecs cessats a la Diputació de Barcelona. En aquest sentit, el grup socialista de la corporació provincial argumenta que el decret de 2000 es basava en un de similar dictat per la Generalitat tres anys abans, quan Jordi Pujol era president.

Un turista alemany mor devorat per caníbals a la Polinèsia francesa ?

L'home va desaparèixer el mes passat. Arran de la troballa de restes del seu cos calcinades, se sospita que va morir devorat Fins ara ningú donava crèdit a la història de la seva parella, Heike Dorsch, lligada a un arbre i violada mentre intentava esbrinar el que li havia passat al seu home a l'illa Nuku Hiva, a la Polinèsia francesa. Però fa poc s'haurien trobat les restes del cos de Stefan Ramin, de 40 anys, calcinat a la remota illa tropical.

Després de tres setmanes de recerca s'han trobat restes humanes com ossos i dents, i també roba, entre les cendres d'una foguera presa en una zona inhòspita d'aquest territori situat a les Illes Marqueses. Les autoritats han enviat les restes a París, per determinar si són de Ramin. Si és així, es verificaria la versió de Dorsh.

16 d’octubre, 2011

Un miler de manifestants surten al carrer per denunciar les retallades en sanitat a l'Ebre

Les Terres de l'Ebre segueixen mobilitzant-se contra les retallades en sanitat. Després de la creació de la Plataforma Salut de les Terres de l'Ebre, aquest diumenge, a Deltebre i Sant Jaume d'Enveja (Baix Ebre i Montsià) s'hi ha celebrat una manifestació, amb gairebé un miler de participants, en protesta per la pèrdua de serveis i personal als Centres d'Atenció Primària (CAP) de la zona i per les retallades que han reduït els serveis de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.

Segons els manifestants, l'acomiadament de metges i infermeres ha fet créixer la mitjana d'usuaris per facultatiu del CAP de Deltebre en gairebé 2.000 habitants. També el CAP de Sant Jaume d'Enveja ha perdut l'assistència continuada i el centre de Deltebre ha d'assumir l'assistència d'urgències per a una població de més de 30.000 usuaris. En total a les Terres de l'Ebre, s'han rescindit els contractes de més 160 treballadors sanitaris.

15 d’octubre, 2011

14 d’octubre, 2011

Troballa de cartes inèdites de Companys des de la presó

El president reivindicava la seva actuació en els Fets d'Octubre Troballa excepcional i sorprenent. Cinc cartes del president Lluís Companys, escrites a la presó després dels Fets d'Octubre del 1934, van veure ahir la llum gràcies a la feina de Memòria.cat, de l'historiador Quim Aloy i, també, de la perícia del drapaire anònim que se les va trobar per casualitat fa molts anys en un pis de Barcelona. Entre la resta dels tresors trobats, hi ha missives enviades als anys trenta per polítics com ara Ventura Gassol, Josep Dencàs i Manuel Carrasco i Formiguera, així com l'excap dels Mossos d'Esquadra Enric Pérez Farràs. El destinatari de totes aquestes cartes –un centenar, ara de valor històric– va ser l'industrial Jaume Creus: un home poc conegut avui dia, però que era íntim de Companys i Macià, i va militar a ERC i Estat Català. L'empresari, nascut a Molins de Rei però amb domicili a Barcelona, va guardar totes les cartes en carpetes ordenades alfabèticament. Només s'han trobat ara 29 carpetes: de la C –de Companys– a la F. “Suposem que si s'hagués guardat fins a la lletra M tindríem importantíssimes cartes de Macià”, explicava ahir l'historiador i membre de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Quim Aloy. Igualment, la troballa és, segons ell, “d'una magnitud important” i podrà ser coneguda pels ciutadans a l'Arxiu Nacional de Catalunya, on s'enviaran totes les cartes rebudes i escrites per Jaume Creus. Companys, que escriu rere els barrots de les presons a Madrid i al Puerto de Santa María (Cadis), aprofitava les missives per reivindicar la seva, aleshores criticada, actuació durant els fets del 6 d'octubre del 1934. “La meva posició segueix invariable. Sóc contrari a defalliments, ni transaccions, per cap motiu ni excusa. La línia del 6 d'octubre no s'ha d'entelar ni enterbolir”, diu, després del judici militar que el va condemnar a 30 anys de presó. Després dels durs moments inicials, el president màrtir va començar a veure “un canvi de panorama” en la política espanyola. “Això està ja a les acaballes. Hem passat molts perills ja esvaïts. Ara lluiran prompte les noves aurores”, expressa l'octubre del 1935. Quatre mesos després, el Front Popular guanya les eleccions i Companys és alliberat.

El govern britànic ensenya les dents a Salmond

Sembla que els hi dolgue !!*!! Primers pals a les rodes en el camí cap a la independència d'Escòcia que pretén el primer ministre del país, Alex Salmond. La maquinària de Westminster li ha fet un primer advertiment: aconseguir la sobirania no serà senzill i, en tot cas, el procés haurà de respectar escrupolosament la legalitat. Potser el punt clau de tot plegat serà determinar quina és aquesta legalitat i qui la controla.

A fi i efecte d'establir-la, i per conèixer el possible impacte d'una secessió, el Comitè d'Afers Escocesos dels Comuns, presidit pel laborista Ian Davison, ha obert dues investigacions paral·leles sobre aquests dos eixos. El comitè està format per onze parlamentaris, cinc laboristes, quatre conservadors, un liberaldemòcrata i un nacionalista escocès, projecció de la representació aconseguida pels partits a les terres d'Escòcia en les eleccions generals del 2010.

13 d’octubre, 2011

Ja era hora !!!

La CE impedirà que "grans terratinents, aeroports, camps de golf i pagesos de sofà" continuïn cobrant ajudes agrícoles S'ha acabat la festa de la Política Agrària Comuna (PAC). Així ho ha anunciat a Comissió Europea que tancarà l'aixeta de les ajudes directes que paga als grans terratinents i als pagesos catalans de la vella Europa i imposarà, a partir del 2014, una "tarifa plana" de pagament únic per hectàrea conreada igual per a tots els estats membres.

L'eurocomissari d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Dacian Ciolos, ha defensat que la reforma de la PAC aprovada aquest dimecres a Brussel·les vol subvencionar només "l'agricultor actiu" i "verd" i no el "de sofà" ni els "aeroports i camps de golf". Brussel·les limitarà també els subsidis a un sostre màxim de 300.000 euros anuals per agricultor, per posar fi als abusos dels grans terratinents. Una situació que a l'Estat espanyol representa que una sola família, la de la Duquessa d'Alba, s'emporti més de dos milions d'euros en "ajudes". La Reina Isabel II d'Anglaterra, per exemple, es va embutxacar fins a 530.000 euros el 2008, el Duc de Westminster 540.000 més i el Príncep Carles 180.000. Espanya com a tercer principal beneficiari d'aquestes subvencions, amb uns 7.500 milions anuals, serà dels més perjudicats.

12 d’octubre, 2011