CiU va anunciar ahir que retirarà el seu suport a l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pelejà. ERC es quedaria en minoria.
La republicana Carme Pelejà va iniciar al juny el seu mandat com a alcaldessa de la Fatarella al capdavant d'un govern d'unitat format pels quatre regidors d'Entesa per la Fatarella-Acord Municipal, els tres regidors d'Unió per la Terra Alta (Upta)-Progrés Municipal i els dos regidors de CiU.
El passat mes d'octubre, l'Upta trencava el govern d'unitat. Acusaven Pelejà de manca d'informació, de transparència i de voluntat política per a cercar el consens entorn del pas de la línia que ha d'evacuar l'energia elèctrica generada pels parcs eòlics.
CiU va respondre llavors que mantenia el seu suport a l'alcaldessa però ara, després de la presentació de la moció de censura d'ERC i PSC contra l'alcalde convergent de Bot, el suport ha desaparegut.
Així ho anunciava ahir a la tarda el president de CDC a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès. «Ara s'hi val tot, ens presenten la moció de censura sense causa ni motiu. Per tant, pensem retirar el nostre suport a l'actual govern de l'Ajuntament de la Fatarella».
Si l'amenaça prospera, ERC governaria en minoria amb quatre dels nou regidors del consistori. Pelejà explicava ahir al Diari que «cada poble és cada poble, jo no em puc posar a casa d'un altre. I crec que la resta de formacions polítiques també ho creuen això», sentenciava.
La direcció d'ERC a la Terra Alta celebrà dimecres a la nit una reunió per analitzar la situació creada a Bot. Segons diverses fonts, els dos regidors d'ERC al municipi terraltí, Francesc Fidel i Maria Cinta Estupiñà, no van assistir a la trobada. Ahir a la tarda, ni Estupiña ni el cap de llista d'Alternativa per Bot-Progrés Municipal, Lluís Agut, van voler fer declaracions sobre la presentació de la moció de censura. La moció pot prospera, ja que els dos grups, avui a l'oposició, disposen de quatre regidors pels tres de Convergència i Unió.
El president del Govern i el rei Joan Carles van protagonitzar un dur enfrontament amb el president de Veneçuela, Hugo Chávez, quan aquest va referir-se en diverses ocasions a l’expresident José María Aznar com a feixista. L’enfrontament va tenir lloc a la cimera iberoamericana que se celebra a la capital xilena, amb la presència de la majoria de caps d’Estat dels països llatinoamericans.
Chávez va airejar en diverses ocasions comentaris d’Aznar durant una visita al seu país en el 2002 i fins i tot va titllar els empresaris espanyols de colpistes “hi ha indicis del serveis d’informació que durant l’intent de cop d’estat de la patronal veneçolana l’ambaixada espanyola mantenia conversacions amb els colpistes”.
En un moment determinat, el propi Zapatero va dir a Chávez que “es pot estar a les antípodes d’una posició ideològica i no seré jo qui estigui a prop de les idees d’Aznar, però va ser elegit pels espanyols, per la qual cosa exigeixo respecte”. Això, davant de contínues interrupcions de Chávez, va fer exclamar al rei Joan Carles un “Per què no et calles?”.
Minuts després, davant de crítiques del president de Nicaragua, Daniel Ortega, sobre empreses espanyoles, el monarca va abandonar la cimera. Ortega va acusar a Unión Fenosa de deslleial amb els seus compromisos i de no respectar els pactes què havia fet per comprar empreses de distribució d’electricitat a Nicaragua, dedicant-se a fer-se amb empreses generadores comprades a baix preu mitjançant suborns i rendibilitzant la inversió en tan sols un any.
El rei Joan Carles va abandonar llavors el plenari de la Cimera. La presidenta xilena, Michele Bachelet, va fer d’intermediària i va convèncer personalment Joan Carles de tornar a la sala.
-"Por qué no te callas?"... i Telefónica, Repsol i Endesa es van posar a tremolar.
