Els catalans i els bascos són els que menys s'identifiquen amb Egspaña

En canvi, un 94,8 % dels extremenys si que se senten molt identificat amb Egspaña. Perquè sirà ? Els ciutadans extremenys són els que més s'identifiquen amb Egspaña, mentre que els del País Basc són els que menys, seguits dels catalans, canaris i asturians, segons una enquesta de la Fundació Bertelsmann divulgada avui.

El 94,8 per cent dels extremenys se sent identificat amb Egspaña, un suport una mica superior al dels madrilenys (92,9 per cent) i els castellanolleonesos (92,5). Els segueixen els ciutadans de Castella-la Manxa i Balears (89,2); d'Andalusia (87,1); de la Comunitat Valenciana (86,9); de La Rioja (86,8); d'Aragó (82,5) i de Múrcia (81,0).

A l'altra part de la taula, l'enquesta reflecteix que el 62,6 per cent dels bascos s'identifica amb Egspaña, per davant dels catalans (72,8), els canaris i asturians (74,8). En el nivell mig estan els ciutadans de Cantàbria (78,9); de Navarra (78,7) i de Galícia.

Els percentatges cal agafar-los amb pinzes. Ho publica La Vanguàrdia !!!

Pasqual Maragall estrena web

L'ex-president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall disposa, des d'avui, d'una nova web oficial. Entre més informació, s'hi pot consultar la seva agenda d'actes, les activitats dutes a terme, així com els discursos i conferències que ha pronunciat, les entrevistes que li han fet i els articles que ha publicat. La web també té un apartat anomenat Bloc de notes, on Maragall publicarà apunts sobre qüestions personals i d'actualitat. No ens ho podem perdre !!!

L'avantprojecte de la llei de fosses comunes estarà a punt d'aquí a una setmana

El govern català dignificarà i recuperarà les restes de les persones que hi ha en els 150 punts d'enterraments massius Durant la Batalla de l'Ebre, el Priorat es va convertir en un dels punts estratègics de combat i el 1938 va rebre la presència de nombrosos brigadistes internacionals. Malauradament, molts d'aquests soldats que havien vingut d'altres països van perdre la vida a Catalunya i, per tant, van ser portats a fosses comunes amb altres combatents i civils.

Ara, 70 anys després, encara queda pendent senyalitzar convenientment aquests espais de memòria històrica, per tal que les generacions actuals i futures no oblidem les persones que van lluitar per recuperar les llibertats perdudes. Precisament, aquest tribut amb el passat és el que es va fer ahir a la Torre de Fontaubella, on el brigadista britànic Jack Jones, de 94 anys, va ser l'encarregat de destapar una placa a la fossa comuna del cementiri, on s'han gravat els noms de catorze soldats republicans (n'hi ha dos de desconeguts), de quatre civils i d'un presoner (en el nucli, però, es van cavar dues fosses més perquè el cementiri va quedar petit, i entre les tres concentren 115 difunts).

En l'acte, organitzat per l'Associació No Jubilem la Memòria, hi va participar l'historiador britànic Paul Preston, i la directora general de la Memòria Democràtica de la Generalitat, Maria Jesús Bono, que va avançar que el govern prepara una llei per honorar les víctimes i que les famílies puguin recobrar les restes dels seus parents, que es troben en els 150 punts d'enterraments massius de Catalunya.

«L'avantprojecte ha estat elaborat per una comissió d'experts formada per historiadors, antropòlegs, arqueòlegs, juristes i forenses.» Per tirar-lo endavant, va insistir que no es deixaran influir pels atacs que reben principalment des de la «dreta», en què se'ls diu que actuen per «rancúnia i revenja». «La nostra intenció és elaborar un inventari oficial de les fosses i que el coneixement de la veritat se socialitzi.

Tenim el dretde saber quin és el nostre passat i, tal com recull l'article 54 de l'Estatut, la memòria històrica és patrimoni col·lectiu.» En aquest sentit, va explicar que «la llei de fosses comunes sortirà a informació pública d'aquí a una setmana», i que llavors començarà el període d'esmenes. A més, va dir que «és probable que el Parlament l'aprovi durant el 2008». Ja per acabar, va celebrar la vitalitat de Catalunya, on coexisteixen 500 projectes d'aquest caire per enfortir la democràcia.

Els nostres fills: Una reflexió.

Emilio Calatayud Pérez, jutge de menors de Granada

Valdés admet que el Barça "té un problema" però contradiu Puyol i nega que sigui d'"actitud"

Valdés ha fet autocrítica: "El problema és futbolístic i no d'actitud. Ahir a la nit no vam treballar com a equip. No vam jugar sota el sistema que tenim, de situar les línies juntes, no deixar espais i pressionar els 90 minuts. No ho vam fer així i ells van poder jugar i van poder pensar". Però Puyol va anar més lluny: "És un problema d'actitud i no vam jugar com un equip".

Ja ningú en el si del vestidor barcelonista s'atreveix a titllar la situació esportiva del primer equip del Barça de circumstancial i passatgera, a causa que cada vegada que el conjunt català trepitja un camp com a forà el seu futbol cau en picat i els resultats negatius se succeeixen.

-A veure si espavilem !!!

Puigcercós insta a "preparar la factura" pel caos a Rodalies

Puigcercós 111107 CATinfo

Click To Play

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, ha comminat avui l'executiu català a "preparar la factura" perquè el ministeri de Foment compensi econòmicament Catalunya pel "greu perjudici econòmic" provocat pel caos ferroviari dels últims mesos.

En una entrevista a Catalunya Informació, Puigcercós ha defensat que l'executiu català prepari la factura per "quantificar" el perjudici econòmic provocat per la crisi del servei de Rodalies. "No hi ha excuses perquè el Ministeri de Foment pagui", ha indicat.

El conseller ha admès que elaborar aquesta factura té "certes dificultats tècniques", però això no obstant s'ha mostrat convençut que hi ha diverses "evidències", com la baixa en la productivitat de les empreses, la pèrdua d'imatge de Barcelona com a marca de qualitat des del punt de vista turístic o l'augment de temps en els desplaçaments per part dels ciutadans.

"Tot això ho hem de saber quantificar, i el govern català ho ha de quantificar", ha insistit Puigcercós, que ha ofert les oficines d'atenció al ciutadà del seu departament perquè els catalans que volen posar denúncies ho facin. "També es pot recórrer a la justícia ordinària", ha afegit.

Un espai per a la memòria col·lectiva

Restitueixen la placa en commemoració dels membres de les Brigades Internacionals britànics i irlandesos, sostreta de la Cota 705 en un atac de grups falangistes Jack Jones va tornar ahir a la Cota 705 de Pàndols. Als seus 94 anys, aquest brigadista britànic va visitar fa dos anys l'espai simbòlic de la Terra Alta per homenatjar tots els companys morts a la batalla de l'Ebre, on ell també va caure ferit fa gairebé 70 anys.

El retorn de Jones, a més de volgut, era obligat. La placa commemorativa que van instal·lar en aquella ocasió va ser sostreta el passat estiu, juntament amb una altra en record al general republicà Líster. En l'atac, a més, tot l'espai va quedar cobert amb pintades d'exaltació de la Falange. La International Brigade Memorial Trust (IBMT), que ell mateix presideix, va condemnar enèrgicament els fets i va anunciar la restitució de la placa, que finalment ahir es va fer efectiva en un acte molt emotiu.

Jones va parlar en nom dels onze membres de les Brigades Internacionals britànics i irlandesos que encara són vius. Va qualificar l'atac d'«immadur» i va assegurar que la restitució de la placa no s'ha d'entendre en cap cas com un acte de confrontació, sinó de manteniment de la memòria col·lectiva. «La de l'Ebre va ser la primera batalla de la segona guerra mundial; nosaltres vam venir aquí per lluitar contra Franco, però també contra Hitler i Mussolini, en defensa de la democràcia a tot el món», afirmà.

Entre els assistents a l'acte hi havia Paul Preston, reconegut expert en la guerra civil espanyola i membre també de la IBMT. L'historiador va condemnar els atacs feixistes en aquest espai simbòlic de la batalla de l'Ebre. «Hi ha gent que no vol la convivència i això es demostra tant en atacs físics com aquest, com en els atacs verbals que cada dia es donen a la Cadena COPE». Segons Preston, cal preservar espais com la Cota 705 perquè és necessari mantenir viva la memòria dels fets que hi van succeir. «Recordar no significa remoure les cendres, sinó buscar justícia. I buscar la justícia no implica cap desig de venjança», assegurà.

Ja són 44 pobles i ciutats anti-taurins a Catalunya

Calella ha estat l'última població a proclamar-se ciutat amiga dels animals i no taurina. El Ple de l'Ajuntament de Calella del dia 18-10-2007, va proclamar a la ciutat com “amiga dels animals” i “no taurina”, atenent la proposta de moció presentada per representants del PACMA el 13-7-2007, dintre de la campanya de ADDA, Plataforma Animalista de Manlleu i Fundació Fauna. El govern municipal de Calella va prendre tant interès en la proposta, que l'ha va fer seva, tal com va explicar l'alcalde Juhé en el Ple després de llegir-la en la seva integritat, mentre era retransmesa en directe per Calella TV. Llistat de poblacions catalanes 'Amigues dels animals':

1989: Tossa de Mar.

1991: Vilamacolum, La Vajol, Palafrugell.

1997: Calonge.

2004: Barcelona, Torelló, Calldetenes, Olot, Ripoll, Tavertet, Manlleu, Granollers, Valls, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat.

2005: Bellpuig, Abrera, Sitges, Sant Cugat del Vallés, Banyoles.

2006: Cerdanyola, Sant Andreu de la Barca, Mollet del Vallès, Teià, Sant Quirze de Besora, Gironella, Cabrera de Mar, Biure de l'Alt Empordà, Cabanes de l'Alt Empordà, Sant Iscle de Vallalta, Guissona, Torrebesses, Moià, Artesa, Vilabertran, Sanaüja, Torrelavit, Riudarenes.

2007: Fornells de la Selva, Brunyola, La Fatarella, La Morera del Montsant, Calella.

Els alcaldes recolzen Montilla

El president José Montilla no està sol. Els alcaldes de les principals ciutats catalanes comparteixen les seves reflexions sobre el perill d'"allunyament irreversible" entre Catalunya i Espanya. Consideren que el president ha fet constar una realitat i ha expressat un sentiment majoritari en la societat. Únicament els alcaldes de CiU i algun d'ERC, malgrat compartir el diagnòstic, creuen que el discurs de Montilla respon a interessos electoralistes del PSC.

La majoria dels representants municipals consultats, els de l'àrea metropolitana però també els de poblacions allunyades de Barcelona, coneixen de primera mà una de les denúncies que va fer el president en el seu discurs, la del retard històric que pateixen les infraestructures.

Flix: Iniciativa pionera

Flix canvia oli nou verge extra per oli usat

El molí artesanal Oliflix i l'Ajuntament regalen mig litre d'oli verge extra per cada cinc litres d'oli de fregits que els veïns portin a la deixalleria municipal, en una iniciativa pionera a Catalunya.

Cada cop que algú llança un litre d'oli de fregits per l'aigüera, està contribuint a la possible contaminació d'uns 100.000 litres d'aigua.

El programa Oli per oli no té data de caducitat i, segons com funcioni, Oliflix i l'Ajuntament faran altres projectes d'educació ambiental.

Getafe 2 - Barça 0

Puyal 101107

Click To Play

No van ser quatre, però va ser igualment vergonyós. No va ser una humiliació a Getafe, però sí que va fer llàstima. Va fer pena el Barça que no sap aixecar el cap lluny del Camp Nou. Un exquisit Getafe, guiat per l'elegant Laudrup, amb un futbol modern, va fer ballar el Barça i va retratar les misèries blaugranes. No espanta ningú, es fon quan afronta el més mínim obstacle i és un xollo per als rivals cada cop que els visita. És una invitació a la felicitat aliena. Per al culer, en canvi, és una tortura. Ah, per si no ho saben, Ronaldinho i Messi ni van acabar el partit. Henry el va jugar, però ni es va veure. Un desastre, vaja. I això que el partit era bonic, realment bonic quan va començar. Fins i tot semblava que el Barça jugava bé fora de casa o, almenys, s'endevinava alguna cosa així. Però va arribar una jugada per desmuntar la farsa blaugrana. És cert que Henry va fallar abans una ocasió claríssima. I no té perdó perquè era una ocasió made in Arsenal. Pilota a l'espai després d'una gran assistència d'Iniesta, Thierry es va embolicar i quan va arribar davant del Pato, es va atabalar. Insòlit, però real. Tant, que els de Laudrup es van adonar que en aquella jugada el partit canviava definitivament d'amo. Intolerable perquè l'equip de Rijkaard va claudicar amb una deixadesa impressionant. Sense ànima. Sense talent. Sense intensitat. Sense cap dignitat. És a dir, un Barça que va provocar vergonya. Una nit més, una altra més, a Getafe. Com si el temps no hagués passat, com si els fitxatges --hi van jugar els quatre nous (Milito, Abidal, Touré i Henry) però van semblar igual de vells i gastats que els altres-- no haguessin servit de res... no n'hi ha prou amb guanyar a casa !!!

Ni les ex-colònies aguanten Egspaña !!!

El rei abandona el plenari de la Cimera Iberoamericana pels atacs a Espanya El president del Govern i el rei Joan Carles van protagonitzar un dur enfrontament amb el president de Veneçuela, Hugo Chávez, quan aquest va referir-se en diverses ocasions a l’expresident José María Aznar com a feixista. L’enfrontament va tenir lloc a la cimera iberoamericana que se celebra a la capital xilena, amb la presència de la majoria de caps d’Estat dels països llatinoamericans. Chávez va airejar en diverses ocasions comentaris d’Aznar durant una visita al seu país en el 2002 i fins i tot va titllar els empresaris espanyols de colpistes “hi ha indicis del serveis d’informació que durant l’intent de cop d’estat de la patronal veneçolana l’ambaixada espanyola mantenia conversacions amb els colpistes”. En un moment determinat, el propi Zapatero va dir a Chávez que “es pot estar a les antípodes d’una posició ideològica i no seré jo qui estigui a prop de les idees d’Aznar, però va ser elegit pels espanyols, per la qual cosa exigeixo respecte”. Això, davant de contínues interrupcions de Chávez, va fer exclamar al rei Joan Carles un “Per què no et calles?”. Minuts després, davant de crítiques del president de Nicaragua, Daniel Ortega, sobre empreses espanyoles, el monarca va abandonar la cimera. Ortega va acusar a Unión Fenosa de deslleial amb els seus compromisos i de no respectar els pactes què havia fet per comprar empreses de distribució d’electricitat a Nicaragua, dedicant-se a fer-se amb empreses generadores comprades a baix preu mitjançant suborns i rendibilitzant la inversió en tan sols un any. El rei Joan Carles va abandonar llavors el plenari de la Cimera. La presidenta xilena, Michele Bachelet, va fer d’intermediària i va convèncer personalment Joan Carles de tornar a la sala. -"Por qué no te callas?"... i Telefónica, Repsol i Endesa es van posar a tremolar.

Ara me n'adono !!!

Pujol denuncia la "gran hostilitat" d'Espanya Pujol 101107 CATinfo

Click To Play

Jordi Pujol, ha denunciat, en declaracions a Catalunya Informació, la"gran hostilitat" cap a Catalunya des de la resta d'Espanya, i ha lamentat que no s'hagi fet "cap tipus d'esforç" per a entendre "el que és Catalunya". L'expresident ha criticat també que no s'hagi reconegut les "aportacions de Catalunya absolutament decisives" perquè a l'Estat espanyol hi hagués "una bona transició democràtica, que Espanya anés bé i fes un canvi positiu". Pujol creu que aquestes aportacions de Catalunya a Espanya s'han produït "des de sempre, però sobretot en els últims 30 o 40 anys".

Bodega Bàrbara Forés de Gandesa

El vi més car del món en condicions de ser begut és català, amb denominació d'origen Terra Alta, i és un autèntic luxe pels col·leccionistes disposats a pagar 6.000 euros per cada ampolla.

Només dues-centes persones tindran accés a comprar aquest vi.

Evidentment, el mercat objectiu és el nordamericà. Prova d'això és la gran promoció que s'ha fet als Estats Units, a publicacions com The Wine Advocate. Robert Parker ha donat 92 punts a aquest vi que procedeix de la bodega Bàrbara Forés de Gandesa.

Està fet amb raïm de les varietats garnatxa, carinyena i cabernet sauvignon, desgranades a mà, i dipositades en barriques noves de roure francès i triturades manualment amb un bastó de fusta. El mercat dirà si els col·leccionistes són capaços de pagar 6.000 euros per una ampolla de vi.

L'Ebre busca voluntaris que 'adoptin' trams de les riberes

Una entitat ecologista promou un pla de neteja i manteniment.

El procediment a seguir s'estableix en un conveni amb participació municipal.

Durant moltes dècades el riu Ebre ha fluït gairebé oblidat. Fins i tot les poblacions de la ribera li giraven l'esquena i només hi tenien contacte a través del clavegueram. L'Ebre únicament adquiria protagonisme davant les amenaces d'una gran avinguda. Més tard va despertar un gran moviment ciutadà davant l'amenaça, avui superada, del transvasament contemplat al Pla Hidrològic Nacional de l'anterior govern del PP. Després de tots aquests avatars, ahir l'entitat conservacionista Associació Hàbitat va donar a conèixer a Tortosa el Projecte Rius, un pla per vetllar per la netedat i el manteniment de l'Ebre. Per això ha posat en marxa una proposta d'adopció de trams oberta a la participació dels ciutadans.

"La proposta és un pas més cap a la maduresa", va explicar Olga Alcaide, responsable de grups i adopcions del Projecte Rius. La iniciativa permet a grups de voluntaris i a entitats ecologistes adoptar un tram de riu que es comprometen a conservar o restaurar, segons el cas. "Es tracta d'una fórmula de custòdia del territori per propiciar un augment del coneixement general sobre la zona adoptada i impulsar-ne la protecció", segons els promotors del projecte, que arriba a les comarques de l'Ebre amb l'experiència d'estar desenvolupant-se també als rius Llobregat i Brugent. "Facilitem un compromís per part d'aquells voluntaris que decideixen fer alguna cosa més que passejar al costat del riu de tant en tant per apreciar-ne els valors", especifica Alcaide.

Aquestes atípiques adopcions col.lectives d'espais fluvials s'inicien formalment amb la firma d'un conveni a tres bandes entre els grups interessats, els ajuntaments als quals pertany el tram del riu que s'ha de custodiar i l'Associació Hàbitat. A través d'aquest compromís formal, cada part decideix el seu grau d'implicació i les activitats que s'han de fer. El primer pas és elaborar un informe tècnic de les diferents possibilitats d'intervenció, una descripció del territori i una exposició de les activitats que es desenvoluparan. Els pares adoptius aconsegueixen un manual que conté informació bàsica: legislació en matèria d'aigües, consells per fer front a les agressions mediambientals i propostes didàctiques per conèixer i salvaguardar el territori, entre elles recuperació de camins, neteja de les riberes i plantació de vegetació autòctona. Aquest procediment persegueix l'objectiu de reclamar l'atenció ciutadana i estimular el compromís social com una garantia de supervivència dels espais fluvials.

I a BOT...

L'encara alcalde de Bot, Andreu Martínez, ha decidit celebrar el ple del 16 de novembre on es discutirà la moció al Club Esportiu de Bot, un recinte amb capacitat per a centenars de persones. «Vull que tot el poble s'assabenti de les raons per les quals ens censuren», raonava.

Martínez assegura que ha rebut moltes mostres de suport dels veïns del poble i lamenta que cap dels regidors de l'oposició que signen el document s'hagi posat en contacte amb ell per explicar els motius de la seva decisió.

La crisi de l'Ajuntament de Bot s'estén de retruc al de la Fatarella

CiU va anunciar ahir que retirarà el seu suport a l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pelejà. ERC es quedaria en minoria.

La republicana Carme Pelejà va iniciar al juny el seu mandat com a alcaldessa de la Fatarella al capdavant d'un govern d'unitat format pels quatre regidors d'Entesa per la Fatarella-Acord Municipal, els tres regidors d'Unió per la Terra Alta (Upta)-Progrés Municipal i els dos regidors de CiU.

El passat mes d'octubre, l'Upta trencava el govern d'unitat. Acusaven Pelejà de manca d'informació, de transparència i de voluntat política per a cercar el consens entorn del pas de la línia que ha d'evacuar l'energia elèctrica generada pels parcs eòlics.

CiU va respondre llavors que mantenia el seu suport a l'alcaldessa però ara, després de la presentació de la moció de censura d'ERC i PSC contra l'alcalde convergent de Bot, el suport ha desaparegut.

Així ho anunciava ahir a la tarda el president de CDC a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès. «Ara s'hi val tot, ens presenten la moció de censura sense causa ni motiu. Per tant, pensem retirar el nostre suport a l'actual govern de l'Ajuntament de la Fatarella».

Si l'amenaça prospera, ERC governaria en minoria amb quatre dels nou regidors del consistori. Pelejà explicava ahir al Diari que «cada poble és cada poble, jo no em puc posar a casa d'un altre. I crec que la resta de formacions polítiques també ho creuen això», sentenciava.

La direcció d'ERC a la Terra Alta celebrà dimecres a la nit una reunió per analitzar la situació creada a Bot. Segons diverses fonts, els dos regidors d'ERC al municipi terraltí, Francesc Fidel i Maria Cinta Estupiñà, no van assistir a la trobada. Ahir a la tarda, ni Estupiña ni el cap de llista d'Alternativa per Bot-Progrés Municipal, Lluís Agut, van voler fer declaracions sobre la presentació de la moció de censura. La moció pot prospera, ja que els dos grups, avui a l'oposició, disposen de quatre regidors pels tres de Convergència i Unió.

Ramon Tremosa: "Catalunya és la regió d'Europa que més paga"

Tremosa 081107 RAC1

Click To Play

La Nit 081107 RAC1

Click To Play

El professor d'Economia de la UB, Ramon Tremosa, assegura que "no hi ha cap regió europea que faci aquest esforç i a sobre que dintre del seu Estat sigui titllada d'insolidària i sempre rondinant i demanant". En una entrevista al programa La Nit a RAC1, l'economista ha assegurat que "hi ha estimacions oficioses que parlen del 10% de PIB de dèficit fiscal català en aquests anys, uns 15.000 milions d'euros anuals".

D'altra banda, Tremosa creu que el dèficit d'infraestructures que viu Catalunya "penja del dèficit fiscal català, afecta la nostra vida i ens fa menys competitius i estem perdent oportunitats". per això reclama als partits i agents socials que "facin pinya" i defensin els interessos de Catalunya.

Javier Pérez Royo: "Si el Constitucional tomba l'Estatut tindrem crisi d'Estat"

El catedràtic de dret constitucional, Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944) acaba de rebre el premi Blanquerna per la seva lectura oberta de la Constitució -¿I si el Tribunal Constitucional tomba un Estatut aprovat en referèdum?

-Sobre això he escrit un article a El País d’Andalusia, a les pàgines que només es llegeixen a Andalusia, titulat Catalans som tots. I la meva tesi és que si el recurs del PP prospera i la sentència del TC afecta substancialment l’Estatut tindrem una crisi d’Estat. No una crisi a Catalunya, perquè una sentència així ens afectaria a tots i ens hauríem de preparar per a una cosa molt diferent del que hem viscut des de l’entrada en vigor de la Constitució. S’obriria la capsa de Pandora amb conseqüències imprevisibles.

Entrevista sencera a l'Avui

La Plataforma Dret a Decidir convocarà una "gran manifestació" contra el caos ferroviari

PDD 091107 RAC1

Click To Play

La Nit 091107 RAC1

Click To Play

La Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) convocarà una "gran manifestació" a Barcelona per protestar contra el "caos" ferroviari i exigir que les infraestructures disposin de més inversions i siguin gestionades des de Catalunya, un acte que en principi comptarà amb el suport de CiU i ERC.

La PDD, que agrupa unes 700 entitats socials, culturals i polítiques de Catalunya i que va convocar la manifestació que el 18 de febrer del 2006 va aplegar milers de persones en contra de la retallada de l'Estatut i amb el lema "Som una nació i tenim el dret a decidir", donarà a conèixer formalment demà la convocatòria d'una nova mobilització ciutadana, en aquesta ocasió pels problemes de les infraestructures.

Segons han indicat fonts d'algunes de les entitats adherides a la PDD, aquesta nova manifestació podria tenir lloc el dissabte 1 de desembre, i comptarà amb el suport no només de les organitzacions de la plataforma, sinó també de la primera i la tercera forces polítiques de Catalunya, és a dir, de CiU i d'ERC, així com d'altres partits encara per concretar.

La PDD considera que "davant el mal funcionament en les xarxes de comunicació i d'infraestructures que pateix Catalunya i davant de la deixadesa i menyspreu de l'Estat espanyol", veu com a única sortida "impulsar una manifestació amb el suport d'un ampli, plural i transversal ventall d'entitats cíviques i polítiques catalanes".