Els dies 21, 22 i 23 d'octubre de 1907, una riuada de l'Ebre va marcar la fita que encara recorden els nostres vells. Unes quantes plaques en són testimoni en diferents façanes de Miravet. No es conserva, ni tal vegada n'hi va haver mai, cap testimoni gràfic d'aquell succés. La fotografia d'ús generalitzat no havia arribat encara a llocs com Miravet. Els testimonis més propers cal buscar-los a Móra i Tortosa. Però al subconcient col·lectiu del poble perviu encara i, pels miravetans, "l'any 7" (1907) és una referència històrica pel que fa a les riuades com "l'any 1" (1901) ho és pel que fa a les gelades, quan es van gelar fins i tot els aulivers.
Una exposició a l'església vella del cap de la vila, presenta les fotografies que s'han conservat de les riuades posteriors a l'any 7, però amb l'esperit de commemorar aquella mítica riuada.
Toni Borrell, batlle de Miravet, Xavier Vega, Director dels Serveis Territorials de Cultura i Josep M. Sáez, regidor de Cultura, han inaugurat aquest migdia l'exposició.
Albert Curto, director de l'Arxiu de les Terres de l'Ebre de Tortosa, ha fet una conferència sobre les riuades centrant-se en la de l'any 7 i, entre documents fotogràfics, bàsicament de Tortosa, ha reivindicat les plaques de nivell com a objectes testimonials a conservar.
1907-2007: 100 anys de la riuada
Les cinc plataformes en defensa del territori a les Terres de l'Ebre van celebrar ahir a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa una assemblea unitària sota el lema «Ja n'hi ha prou» i on hi van assistir unes 600 persones. En l'acte, s'hi va acordar que es faria una manifestació el dia 15 de desembre a Tortosa, per protestar contra les agressions al territori.
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, la plataforma de la Terra Alta, Salvem la Mar de l'Ebre i la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya van convocar ahir una assemblea per protestar contra les agressions al territori de les Terres de l'Ebre. En un manifest conjunt de les cinc plataformes es va acordar dur a terme una mobilització el proper dissabte 15 de desembre a les set de la tarda a Tortosa per protestar contra aquestes agressions perquè «les Terres de l'Ebre també tenen dret a decidir sobre el seu futur».
D'aquesta manera, es vol demostrar, segons el manifest, que la comunitat ebrenca ja no és la suma de ciutadans submisos sinó una «comunitat solidària entre ella i lluitadora». A més, també es va assegurar que els ebrencs i les ebrenques «lluitaran fins que el futur de les Terres de l'Ebre estigui tan assegurat com el de qualsevol altra regió del país».
Un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, va afirmar que les Terres de l'Ebre són un exemple de dignitat i catalanitat i va afegir: «No hem de deixar que ningú ens tracti com uns ciutadans de segona». Panisello va intervenir en l'assemblea per recordar als assistents que, tot i la derogació del PHN, hi ha en vigor l'Annex I d'aquest pla, que preveu grans regadius. El portaveu de la PDE va dir també que la interconnexió de xarxes i el canal Xèrta-Sénia són «dos transvasaments encoberts». En finalitzar la seva intervenció, Joan Antoni Panisello va afirmar que a Catalunya «hi ha altres problemes que no són només el TAV, l'apagada de Barcelona o la tercera via del Prat».
D'altra banda, el portaveu de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, Joan Ferrando, va denunciar els perills que comporta el projecte Castor per a la salut dels ciutadans i ciutadanes, per al turisme i per a la seguretat. Segons Ferrando, no es pot confiar que l'empresa construeixi bé el dipòsit i la planta de tractament de gas «si, quan ideaven el projecte, no se'n van adonar que l'estaven situant just al davant del poble d'Alcanar».
A l'assemblea també hi va participar la Coordinadora Anticementiri Nuclear. El seu portaveu, Juli Loràs, va afirmar que es vol construir un cementiri nuclear a Vandellòs perquè «desmunten la central i hi haurà molts executius que es quedaran sense feina». El portaveu va explicar que la Coordinadora ha presentat una proposta de resolució al Parlament on s'exigeix que no s'instal·li el cementiri a Catalunya. Segons Loràs, la resolució seria presentada per ERC i ICV i va demanar a CiU que li doni suport «perquè així estarà guanyada».
El portaveu de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, Manolo Sanmartin, va denunciar la massificació eòlica a la Terra Alta i va explicar que la plataforma no està en contra d'aquesta energia però sí «del model d'implantació actual». Per part seva, el membre de Salvem la Mar de l'Ebre, Lluís Comí, va afirmar que l'entitat està en contra de la ubicació de centenars de molins de vent al davant de la costa ebrenca.
Al començament de l'acte el periodista Gustau Moreno va recordar que des dels anys seixanta les Terres de l'Ebre són víctima de diverses agressions i va afirmar que l'Ebre és «una colònia per fer energia per a altres zones i l'abocador de tot allò que ningú vol». Totes les plataformes van mostrar el seu acord amb aquestes declaracions.
El portaveu de la PDE va anunciar en finalitzar l'assemblea que el proper 16 de desembre s'inaugurarà el monument a la lluita contra el PHN.
Un temps per a cada equip i un punt per a cada un. El derbi de l'equilibri s'ha traslladat al camp i els irreconciliables enemics se n'han anat a casa contents i cabrejats igual, deixant les coses com estaven i emplaçant-se a un nou repte a la segona volta. El Barça segueix sense guanyar fora de casa i l'Espanyol segueix sense avançar el seu màxim rival a la taula, en aquest salt de qualitat i autoafirmació que perseguia.
Els blaugranes han manat al camp al començar, amb un gol d'Iniesta, dos remats al travesser i diverses internades de Messi que han fet emmudir Montjuïc. Els blanc-i-blaus han rescatat l'orgull després del descans i han restablert per la via passional l'empat a la segona meitat, rescatant l'home dels gols màgics, Coro, perquè anul·lés la diana d'Iniesta.
Més enllà del resultat al marcador, la notícia ha estat Ronaldinho, que viu el seu primer partit de Lliga com suplent des que va arribar al conjunt blaugrana, l'estiu de 2003, ja que el seu entrenador, Frank Rijkaard, ha decidit deixar-lo a la banqueta en el derbi barceloní davant de l'Espanyol. A la segona part el brasiler ha sortit al camp i tres minuts després ha arribat l'empat.
La convocatòria de la plataforma pel Dret de Decidir ha aconseguit una resposta multitudinària per part de la societat civil catalana
Manifest 011207 CATinfo
La manifestació convocada aquest dissabte per la Plataforma pel Dret de Decidir ha reunit 750.000 persones pels carrers més cèntrics de Barcelona, segons la portaveu de l'entitat organitzadora, Mònica Sabata. Per la seva banda, segons la Sala Conjunta de Comandament, formada per la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra i el Cos Nacional de Policia, ha xifrat els manifestants en 200.000.
La marxa ha començat a les cinc de la tarda a la Plaça de Catalunya i pocs minuts després de les set de la tarda encara hi havia manifestants baixant pel carrer de Via Laietana. Entre els assistents més destacats, hi ha hagut els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i l'expresident del Parlament, Heribert Barrera.
La Plataforma pel Dret de Decidir, convocadora de l'acte, ha donat poc després el tret de sortida de la manifestació per reclamar el traspàs de les infraestructures a Catalunya.
Un primer bloc amb membres de la plataforma i de mig miler de personalitats de l'àmbit cultural i social ha encapçalat la comitiva, que ha tingut com a punt de partida la plaça d'Urquinaona –en l'encreuament del carrer Fontanella amb la Via Laietana- i que finalitzarà, amb la lectura del manifest, a l'estació de França de Barcelona.
Passades les set de la tarda ja s'havia donat lectura alprimer dels manifestos previstos a l'alçada de l'avinguda del Marquès de l'Argentera, tot i que la cua de la manifestació encara no havia sortit de la plaça de Catalunya.
La marxa compta amb el suport de 200 entitats i de més de 30 formacions polítiques d'arreu dels Països Catalans; entre les quals hi ha representants de CiU, ERC, ICV i EUiA.
La portaveu de la plataforma, Mònica Sabata, ha assenyalat que la previsió és que la manifestació "serà important" pel que fa a l'assistència de gent, tot i que no ha volgut vaticinar si serà més nombrosa que la del 18 de febrer del 2006, i que duia per lema Som una Nació, tenim el dret a decidir.
L'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall participa, finalment, aquest dissabte a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir. El també expresident del PSC, formació política que ha decidit no participar a l'acte, forma part de la protesta amb Omnium Cultural. Maragall no és l'únic expresident que participa a la manifestació, ja que també hi és Jordi Pujol.
La manifestació de Barcelona pren el pols de la indignació
La manifestació d’aquesta tarda a Barcelona pel dret a decidir en les infraestructures està aixecant una expectació inusual, perquè tots els indicadors apunten que pot ser realment massiva. Els organitzadors no amaguen el seu convenciment que serà multitudinària.
Sota una pancarta amb el lema Som una nació i diem prou. Tenim el dret a decidir sobre les infraestructures, la Plataforma pel Dret de Decidir encara rebia ahir adhesions de prestigi, que s’afegeixen a les de Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Heribert Barrera.
Entre el centenar de personalitats que encapçalaran la marxa en un primer bloc, s’ha confirmat la incorporació del president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, i en nom de l’AVUI, el president del consell editorial, Vicent Sanchis. En aquest primer bloc també hi seran la majoria de les entitats adherides a la plataforma.
En un segon bloc de la manifestació hi haurà altres entitats que han volgut significar-se amb una pancarta pròpia, entre les quals Òmnium Cultural, i també les nombroses persones que pensen acudir a l’acte a títol individual. La Plataforma calcula que més de 180 autocars es desplaçaran aquest migdia cap a Barcelona.
En el tercer bloc de la marxa hi aniran els partits polítics que donen suport a la protesta, per ordre parlamentari: CiU, ERC, ICV-EUiA i finalment la CUP.
Tots ells han acceptat cedir el protagonisme a la societat civil, i en això la Plataforma ha estat taxativa. Jordi Pujol, Artur Mas i Josep Antoni Duran aniran al capdavant dels simpatitzants de CiU, mentre que en els d’ERC hi seran Josep-Lluís Carod i Joan Puigcercós, i en els d’ICV-EUiA tots els dirigents excepte el conseller d’Interior, Joan Saura.
Una de les últimes decisions que va prendre ahir la Plataforma va ser la tria de les personalitats que llegiran el manifest. En quatre torns i a mesura que arribin els manifestants al final, a l’Estació de França, sortiran a llegir el text per parelles Gerard Fernández i Mònica Sabata, portaveus de la Plataforma; l’historiador Oriol Junqueras i el vocal del CGPJ Alfons López Tena; l’acordionista de La Carrau Núria Lozano i el portaveu de la plataforma pel Transport Públic Ricard Riol; i l’escriptor Vicenç Villatoro i l’actriu Carme Sansa.
El sexe sense preservatiu és el principal responsable de les últimes infeccions pel virus de la sida. El Ministeri de Sanitat va advertir ahir que s'està produint un canvi de patró epidemiològic que ha convertit el sexe sense protecció - heterosexual i homosexual- en la via més freqüent de transmissió del virus. L'informe ministerial sobre la sida a Espanya adverteix a més que "la malaltia mostra una tendència a estendre's des de poblacions especialment vulnerables cap a la població general".
La fundació holandesa Jippy comercialitza preservatius a tota Europa a 10 cèntims d'Euro.
Segons aquesta fundació, els preus del condons són molt cars, però, en realitat, els costos de producció són molt baixos. Per això, ha creat una pàgina web des d'on es poden sol·licitar els condons a baix preu.
La campanya Jippy va destinada a adolescents d'entre 12 i 23 anys i, a Holanda, compta amb el suport de metges i polítics.
Segons els Comitè Europeu, un 10% de les 25.000 persones que anualment s'infecten del VIH a Europa tenen entre 15 i 24 anys. Jippy neix amb l'objectiu de conscienciar als joves de la importància del sexe segur per prevenir malalties, com la SIDA.
L'informe anual del Projecte Rius indica que el 74% dels rius catalans continuen presentant primers símptomes de malaltia o estan malalts, tot i que cada any els resultats de qualitat són lleugerament millors.
La majoria de rius en mal estat corresponen a les conques del Llobregat i el Besòs, les més castigades pel desenvolupament industrial i urbà. El 46% d'aquests rius presenten primers símptomes de malaltia que indiquen mala qualitat de l'aigua i el medi, el 21% es consideren rius malalts, el 3% estan en estat greu i el 4% en situació molt greu. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen de les dades que grups de voluntaris d'aquest projecte recullen cada primavera i tardor des de fa deu anys.
El vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, ha escrit un article d'opinió al diari Público adreçat directament a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. López Tena pregunta si "s'han pogut creure que els catalans tenen la condició del gos que llepa la mà que el castiga. Si això han cregut, s'equivoquen; la condició dels catalans és la del tigre que esbossina al que el maltracta. Fins quan hem de mossegar els frens? Fins quan hem de ser tractats com esclaus? Som o no som espanyols?, deien tots. Ministres d'Espanya: els catalans són o no són espanyols? Són els nostres colons o són els nostres esclaus? Si no els voleu com espanyols, aneu-vos-en d'allí, deixeu-los, que per res no us necessiten; però si essent espanyols els voleu esclaus, si voleu continuar la política de Felip V, d'ominosa memòria, sigui en bona hora, i sigui per complet; amarreu-los-hi el ganivet a la taula com va fer aquell rei; tanqueu-los en un cercle de bronze; i si no n'hi ha prou, sigui Catalunya talada i destruïda i sembrada de sal com la ciutat maleïda, perquè així i només així doblegareu la nostra espinada; perquè així, només així, vencereu la nostra altivesa; així i només així domareu la nostra feresa.»
"Així parlava el General Prim al 1851 al Congrés. Des de llavors, ni Espanya ha tingut força suficient per a destruir Catalunya, ni aquesta per a transformar Espanya. Un empat perpetu i granític, sentenciava Gaziel, però des de l'any 2000 Espanya perd: ja no pot ser la Birmània d'Europa, així que no conta amb la violència armada; ja no té moneda, així que Catalunya no depèn del mercat espanyol; ja només li queden les Magdalenes Álvarez i els Aznares, de provada incompetència. Si amb nosaltres no va poder Franco, van a poder aquests?. Manifestació demà", conclou Tena.
Anima a acudir-hi a autonomistes, independentistes, federalistes, d'esquerres o de dretes
El portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, ha fet aquest divendres una crida als militants i simpatitzants del PSC, i als afiliats d'UGT i de CCOO a participar el dissabte a Barcelona a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir. Ridao ha mostrat la seva confiança en què hi participin 'al marge de l'actitud de les seves cúpules, que sembla que depenen més del dictat de Madrid'. En contra de les crítiques que han titllat de polititzada la protesta, el dirigent republicà ha assegurat que 'el que està en joc és el model de benestar, no és un model polític'.
El dirigent ha animat els ciutadans a acudir a la protesta, ja siguin autonomistes, independentistes, federalistes, d'esquerres o de dretes a sortir al carrer amb 'l'objectiu', ha explicat, 'd'expressar la indignació de Catalunya davant el maltractament del que ha estat objecte durant molts anys per part dels diferents governs espanyols en matèria d'infraestructures'. Ridao també ha apuntat que la manifestació busca 'criticar alguns serveis públics ferroviaris i reclamar el dret a decidir sobre qüestions que afecten el dia a dia com el model de mobilitat o d'infraestructures'. 'Tothom ha d'anar al carrer', ha sentenciat, abans de fer aquesta crida als militants del PSC, UGT i CCOO.
El vicepresident català tornarà a Brussel·les al juny, quan l'acord entrarà en una "segona fase"
Catalunya i Flandes signaran el febrer de 2008 un acord bilateral de cooperació en política exterior. Així ho han anunciat el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el president de Flandes, Kris Peeters, que aquest dijous s'han reunit a Brussel·les. El govern català i el flamenc coordinaran la seva acció exterior en organismes internacionals com la Unesco i la seva participació en projectes d'ajuda al desenvolupament i col·laboraran en altres àmbits d'interès comú, com les polítiques d'immigració. Carod i Peeters també han avançat que Brussel·les acollirà al juny unes jornades culturals catalanes.
La Plataforma en Defensa de l'Ebre denuncia que l'amenaça no s'ha allunyat mai del territori i fa una crida a la mobilització
La precampanya de les eleccions generals ha tornat a posar en primer pla el transvasament de l'Ebre. El PP valencià n'ha fet una arma electoral contra la candidata socialista a la comunitat, Maria Teresa Fernández de la Vega, que com a vicepresidenta del Govern central va signar el decret de derogació del transvasament, l'any 2004.
Les Corts Valencianes han aprovat aquesta setmana , amb els únics vots favorables dels populars, una proposició no de llei en què demanen l'anul·lació d'aquell decret i, per tant, la recuperació d'un projecte que consideren essencial per a les necessitats hídriques del Llevant.
El text aprovat rebutja, al mateix temps, el «pla massiu» d'implantació de dessalinitzadores que du a terme el Ministeri de Medi Ambient per fer front a aquest dèficit hídric.
Per al portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, aquesta ofensiva dels populars respon a una estratègia de precampanya per calibrar el rèdit electoral que en poden obtenir. «Amb tot, la gent de les Terres de l'Ebre ens hem de preocupar perquè l'aigua torna a ser motiu de confrontació i de debat a Aragó, València i Castella-la Manxa. Nosaltres no hem d'abaixar la guàrdia i hem de dir-hi també la nostra», afirma.
Però Tomàs també adverteix que l'amenaça del transvasament no s'ha allunyat mai de l'Ebre. «Potser ja no ens enfrontem a un gran transvasament, però sí a diversos de petits, com són els regadius inclosos a l'annex 2 del Pla Hidrològic Nacional».
Des de la PDE s'ha fet una crida a la mobilització. «Els territoris que demanen l'aigua del riu han de saber que no restarem impassibles», afirma Tomàs.
El director del Museu d'Història de Catalunya, Jaume Sobrequés, ha confirmat la seva assistència a la manifestació de dissabte. En una entrevista a RAC1, Sobrequés ha declarat que "em sembla que és evident que les coses estan arribant massa lluny". L'exdiputat ha volgut deixar clar que "no em refereixo només al tema de Rodalies, o de la Renfe...tot això és important però no és el més important".
Sobrequés ha denunciat la dificultat de les relacions entre Espanya i Catalunya. "El regateig és permanent, el finançament és migrat, i en definitiva, no hi ha una estima per Catalunya per part dels governs dels últims anys a Madrid", ha afirmat Jaume Sobrequés. Respecte a la manifestació ha volgut puntualitzar que "la immensa majoria de la gent que anirà a la manifestació, hi anirà perquè volem una Catalunya independent.
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha elaborat una anàlisi de l'ocupació turística a la comarca dels mesos de juliol, agost i setembre d'aquest any 2007. L'estudi conclou que els principals atractius turístics de la comarca, com són els castells de Miravet i Móra d'Ebre i la navegació fluvial, s'han incrementat de forma considerable respecte el 2006. També ha augmentat el número de pernoctacions a la comarca en un 42,62%. Amb les dades recollides als punts d'informació turística comarcals, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha comprovat que la majoria de les consultes han estat fetes per turistes i visitants que pertanyen al segment familiar i procedents en primer lloc de Barcelona, de la demarcació de Tarragona, de França i del Regne Unit. La majoria de turistes han visitat la comarca de pas o per un dia.
Els vots dels grups de CiU i UPTA al ple de l'Ajuntament de la Fatarella han aconseguit tirar endavant la convocatòria d'una nova consulta popular a la població sobre la necessitat d'instal·lar centrals eòliques al municipi. Tot i el vot contrari d'ERC, l'alcaldessa, la republicana Carme Pelejà, haurà ara d'iniciar els tràmits legals per organitzar la convocatòria. De fet, el consistori de la Fatarella ja va efectuar una consulta en aquest mateix sentit el passat 2001, amb un pronunciament favorable a la instal·lació.
El ple d'aquest dijous a la nit va aprovar una moció de la UPTA de suport a una moratòria en la instal·lació de centrals eòliques a la Terra Alta, amb els mateixos suports. En canvi, la moció d'ERC per aturar la 'massificació eòlica' a la comarca i la petició d'un estudi al departament de Salut sobre els efectes dels camps electromagnètics generats per les grans línies elèctriques van ser aprovats per unanimitat de tots els grups.
El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, ha defensat 'la legitimitat' de les obres d'art del Museu de Lleida, que ha estat inaugurat oficialment aquest divendres. Tresserras ha afegit que l'adquisició de les peces d'art va ser un "exemple de bones pràctiques" i que disposen de la documentació que ho demostra.
El titular de Cultura ha assegurat que disposen del dietari del bisbe Josep Messeguer on s'especifica l'origen i la propietat de totes les peces d'art en litigi. A més, ha insistit que volen compartir l'art amb Aragó sense "incomodar ningú". El titular de Cultura ha fet aquestes declaracions en el discurs de l'acte inaugural del Museu de Lleida.
La Plataforma pel dret a decidir ha decidit estructurar la manifestació del pròxim 1 de desembre a Barcelona en tres blocs diferents, de manera que els polítics aniran a la cua de la concentració per deixar la capçalera a membres del món intel•lectual, social i cultural i els portaveus de les entitats socials i la segona franja als membres d'aquestes entitats i tots els ciutadans. Així ho ha explicat aquest dijous el portaveu de la plataforma, Gerard Fernández, per deixar clar que es tracta d'una manifestació “de la societat civil” i “per a la societat civil”, tot i les adhesions de partits polítics, com ERC, ICV i CiU.
Els representants de la Plataforma pel dret a decidir, entre els que destacaven Conrad Son, Joel Joan, Victor Alexandre, Pep Riera o Agustí Colomines, han fet aquest matí a la plaça Catalunya una última crida a la societat catalana per assistir a la concentració que començarà aquest dissabte a les cinc de la tarda a la mateixa plaça per reclamar més autogestió. Les reclamacions concretes d'aquest acte són exigir el traspàs de la xarxa de transport i infraestructures a la Generalitat i prioritzar les obres de serveis i mobilitat basats en el ferrocarril i el tramvia tant a l'àrea metropolitana com al conjunt del territori.
La plataforma també reclama la publicació de les balances fiscals entre Catalunya i l'estat espanyol per conèixer la diferència entre les aportacions i les inversions i que la Generalitat passi a recaptar i gestionar tots els impostos dels catalans. Tot i fugir de fer previsions i després de l'èxit de la convocatòria del febrer passat, el portaveu de la plataforma, Gerard Fernández, espera que la manifestació torni a mobilitzar la societat de forma massiva i explica que s'hi ha adherit 180 entitats i 40 formacions polítiques del territori i hi ha uns 150 autocars contractats per desplaçar a Barcelona catalans d'arreu. El portaveu ha explicat que serà una “manifestació d'autogestió” perquè es demanarà als assistents una col·laboració econòmica per finançar les despeses d'aquest acte, a través de la compra d'uns mocadors grocs amb les quatre barres.
El govern valencià edificarà sobre 'la fossa de 26', on es troben soterrats 26.000 republicans assassinats, després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia. La fossa és vista per molta gent com un dels símbols paradigmàtics de la repressió franquista. A més prohibeixen al Fòrum de la Memòria accedir als arxius.
El fòrum per la Memòria Històrica lamenta que "la mateixa setmana que es tramitava la Llei sobre la Memòria Històrica, el TSJ valencià ha fallat en favor de l'Ajuntament de València, autoritzant-lo a edificar sobre les fosses de València, on hi ha soterrats més de 26.000 republicans assassinats". "Les fosses de València no són un acte de revenja fruit dels primers moments de la repressió postguerra, sinó l’expressió d’una veritable indústria d’extermini de ciutadans i ciutadanes republicans, planificat i realitzat amb execucions massives quotidianes, que es van perllongar durant més de 6 anys. Per la seva magnitud i planificació política són totalment comparables amb els camps d’extermini nazis".
De la mateixa manera recorden que "al cementiri de València no hi ha només gent de València, sinó gent de Madrid i del centre de la Península que les darreres setmanes de la guerra va fugir de l’exèrcit franquista amb la intenció d’exil•liar-se, però que va acabar atrapada a València. Per tant no hauria de ser una qüestió d’interès local, sinó un cas d’interès estatal i internacional. Prova d’això és l’interès demostrat pel Consell d’Europa. La magnitud del crim que es vol tornar a soterrar amb el projecte de l’Ajuntament de València només és comparable amb el silenci que totes les institucions han guardat fins ara respecte al que possiblement és el cas més paradigmàtic de la repressió franquista".
Ajudar la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, és un acte caritatiu recompensat. El PNB i el BNG ho han pogut comprovar aquests últims dies. El partit de Josu Jon Imaz ha estat gratificat amb una mica més de 13 milions, mentre que el Bloque Nacionalista Galego s'ha vist recompensat amb una trobada amb Zapatero a la Moncloa on el seu líder, Anxo Quintana, anunciarà el desbloqueig de les transferències pendents a la Xunta de Galícia, principalment la de tràfic, així com l'aportació, per part del Govern, de 51 milions.
L'acord amb els nacionalistes bascos es va materialitzar el mateix matí de la votació (quan es decidia la reprovació de la ministra). Aquest pacte es traduirà en diverses esmenes en els pressupostos que ara s'estan debatent al Senat. El PNB ho ha negat tot al Congrés.
El president de la Generalitat, José Montilla, ha carregat, en una entrevista amb Mònica Terribas, contra els governs de CiU com a "responsables dels problemes d'infraestructures que pateix avui Catalunya".
"Després de 23 anys d'un govern nacionalista -ha afegit- queda més que demostrat que no s'ha invertit tot el que s'hauria d'haver fet i que hem de negociar un nou sistema de finançament després que el 2001 Artur Mas negociés un sistema de finançament amb vocació de permanència".
D'aquesta manera, el president del govern català ha responsabilitzat a CiU de no haver estat "suficientment exigent amb els governs centrals perquè s'invertís més a Catalunya".
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr
Els dies 21, 22 i 23 d'octubre de 1907, una riuada de l'Ebre va marcar la fita que encara recorden els nostres vells. Unes quantes plaques en són testimoni en diferents façanes de Miravet. No es conserva, ni tal vegada n'hi va haver mai, cap testimoni gràfic d'aquell succés. La fotografia d'ús generalitzat no havia arribat encara a llocs com Miravet. Els testimonis més propers cal buscar-los a Móra i Tortosa. Però al subconcient col·lectiu del poble perviu encara i, pels miravetans, "l'any 7" (1907) és una referència històrica pel que fa a les riuades com "l'any 1" (1901) ho és pel que fa a les gelades, quan es van gelar fins i tot els aulivers.
Una exposició a l'església vella del cap de la vila, presenta les fotografies que s'han conservat de les riuades posteriors a l'any 7, però amb l'esperit de commemorar aquella mítica riuada.
Toni Borrell, batlle de Miravet, Xavier Vega, Director dels Serveis Territorials de Cultura i Josep M. Sáez, regidor de Cultura, han inaugurat aquest migdia l'exposició.
Albert Curto, director de l'Arxiu de les Terres de l'Ebre de Tortosa, ha fet una conferència sobre les riuades centrant-se en la de l'any 7 i, entre documents fotogràfics, bàsicament de Tortosa, ha reivindicat les plaques de nivell com a objectes testimonials a conservar.
1907-2007: 100 anys de la riuada
