Barça 1 - Racing 0

Puyal 200108

Click To Play

El nou Barcelona de Frank Rijkaard segueix aferrat a la Lliga després de guanyar avui per la mínima el Racing de Santander (1-0), en un altre mal partit ofensiu del conjunt blaugrana. Aquest Barça, que té un nivell de competitivitat que creix al mateix ritme que disminueix el seu futbol atractiu, ha tornat a avorrir la parròquia del Camp Nou, ha patit força per aconseguir la victòria i ha acabat, una vegada més, demanant l'hora. No obstant, l'equip blaugrana suma i segueix viu en totes les competicions, encara que avui ha semblat sumit, des del primer minut, en el desànim que suposa el revés moral de comprovar que el líder no cedeix terreny, ni tan sols en les jornades més propícies per a això, com la d'avui, en què el Reial Madrid afrontava una complicada visita al Vicente Calderón. Lent, mandrós, absent i imprecís, al Barça li ha costat molt abandonar la zona defensiva amb la pilota jugada a la primera meitat. Bona culpa de tot això l'ha tingut el Racing, un equip seriós, sòlid i solidari, que ha sortit a pressionar molt amunt -cosa poc habitual en els rivals que visiten el Camp Nou- des de l'inici de partit. Després d'uns primers 20 minuts en què la defensa blaugrana, que no Valdés, ha tingut alguns problemes al darrere, i la línia de creació ni tan sols ha existit, el Barça s'ha començat a despertar de la seva letargia, i ho ha fet des de l'omnipresència d'Iniesta, la bulliciosa aparició --més efectista que efectiva-- de Giovani per banda dreta i l'ofici d'Henry per buscar-se la vida entre un núvol de defenses. Bojan ha fet una rematada de cap que ha anar a fora per poc després de connectar una falta botada per Sylvinho, i Henry ha inaugurat el marcador (1-0) a la mitja hora de joc al rematar també de cap una mala rematada de César Navas a l'àrea petita. Però el Barça només milloraria sensiblement fins a arribar al descans. Enredat en la tela d'aranya càntabra, els de Rijkaard jugaven més a l'ample que al llarg del camp, cosa que ha acabat per desesperar el públic del Camp Nou, que ha reprovat aquesta falta de verticalitat, velocitat i ambició amb els primers xiulets de la nit. En el descans, Marcelino ha tret un dels seus dos puntes, Iván Bolado, i ha poblat encara més d'efectius el centre del camp amb Pablo Álvarez, pensant que per amenaçar la porteria defensada per Valdés no li feien falta més davanters nats sinó homes que arribessin des de la segona línia. La fórmula ha donat resultat al tècnic del Racing. Jorge López a punt ha estat de sorprendre el meta català d'un xut des de la frontal poc després de la represa, i Deco l'ha emulat en la jugada següent amb un xut sec que ha fregat el pal dret de la porteria de Coltorti. El partit s'ha anat despertant a poc a poc. Serrano, amb la puntera, ha obligat a intervenir per primera vegada Valdés i l'equip revelació de la Lliga -amb permís de l'Espanyol- ha començar a creure més que mai que podria aconseguir l'empat. L'ambiciós propòsit del Racing s'ha esvaït per moments, quan Rijkaard ha fet seure Giovani i ha tret Messi. L'entrada del crac argentí, que ha reaparegut un mes després de caure lesionat a Mestalla, ha despertat l'afició local i ha endollat el Barça en el partit. La Pulga s'ha penjat a l'esquena l'equip, ha monopolitzat les accions ofensives en els últims 25 minuts i ha intentat embarcar els seus companys d'atac en l'aventura de sentenciar el xoc per la via ràpida. Però només ha estat un miratge. La refrescant presència de Messi ha durat el que el Racing ha trigat a tornar al partit i el conjunt càntabre ho ha tornat a intentar en els últims minuts. César Navas ha tingut l'última ocasió amb un cop de cap en el temps afegit, però la pilota ha sortit desviada i el Barça s'ha emportat, una vegada més, els tres punts. FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit

Les JERC 'triomfen' a la TV pública de Bolívia

Les JERC han estat protagonistes a la televisió pública de Bolivía, que ha obert el telenotícies dedicant quatre minuts a les joventuts de la formació encapçalada per Carod-Rovira, als que han titllat de "catalanes y de verdad". El motiu ha estat que una delegació de la formació està desplaçada a Bolívia per aplicar un programa de formació política als dirigents de les joventuts del Movimiento al Socialismo–Instrumento Político para la Soberanía de los Pueblos (MAS-IPSP), del president indígena Evo Morales.

La peça informativa recull les coincidències entre el president Evo Morales i les JERC i inclou les declaracions de la diputada al Congrés, Laia Cañigueral. La informació també recull que des de la instauració de la democràcia a l'Estat espanyol, "Esquerra ha ido recobrando su fuerza política y espacio social, que se ha traducido en centenares de representantes electos a todos los níveles". "Esquerra defienden la identidad nacional de los paises catalanes y el derecho de su pueblo a la autodeterminación", s'afegeix. "Son catalanes y de verdad", remarca la notícia per tot seguit, dir que "esta es una prueba" quan Cañigueral s'expressa en català. En aquesta línia, les JERC es van reunir amb Fidel Surco, dirigent de les joventuts del MAS, per exposar-li la situació política i social dels Països Catalans i la lluita pel dret a decidir del poble català. Durant la trobada es va tractar sobre les polítiques públiques en matèries d’educació i d’ajudes per al jovent que s’estan impulsant des del govern per afavorir el progrés econòmic i social de Bolívia.

El jovent independentista i les joventuts del MAS també van tractar de la situació de reconeixement oficial de les més de 30 comunitats indígenes que conformen el país. En aquest sentit, els representants de les JERC van aportar la seva experiència viscuda en el procés de normalització lingüística viscut als Països Catalans.

A 600 €: Telefònica distribuïrà l'iPhone a partir del febrer

Telefònica tindrà al final l'exclusiva a Espanya de l'iPhone, l’ultima novetat en aparells multifunció. L’anunci oficial el farà el proper mes de febrer Cèsar Alierta, president de la companyia durant la cel·lebració del Mobile World Congress, fira de telefonia mòbil que té com a escenari MontjuÏc. El president-fundador d'Apple Steve Jobs, també assistirà al llançament de l'iPhone a la seu de la companyia, a l'històric edifici de la Gran Via de Madrid, on Telefònica inaugurarà una tenda de 8.000 m2. Fins ara, nomes en 200 dies, s’han venut quatre milions d’aparells entre Estats Units i alguns països europeus com França, Gran Bretanya i Alemanya. A l'Estat es podrà comprar a partir del mes de juny a un preu estimat d’uns 600 euros.

Carod defensa davant els socis europeus del Grup d'Edimburg la celebració del referèndum d'autodeterminació de Catalunya el 2014

Josep-Lluís Carod-Rovira ha defensat aquest dissabte la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya el 2014 i ha fet una encesa proclama independentista a Edimburg on està reunit amb els representants de sis partits independentistes europeus que governen o participen en el govern dels seus països.

Carod ha aclarit que davant el Grup d'Edimburg actua com a líder d'ERC i no com a vicepresident de la Generalitat i ha recordat que quan el PSC o ICV parlen de socialisme o de federalisme, tampoc no ho fan en nom del Govern de la Generalitat. El president republicà ha convidat els membres de l'anomenat Grup d'Edimburg, integrat, a més de Catalunya, per Euskadi, Galícia, Escòcia, Flandes i Gal·les, a una propera cimera que se celebrarà aquest estiu a Catalunya.

Carod-Rovira ha declarat que els grans estats són 'anacrònics, i que els estats petits, en canvi, 'són els que millor s'adapten a la globalitzaciío, tenen més cohesió social i els governs més àgils'. Per argumentar aquestes afirmacions, el líder republicà ha donat dades. 'Pel que fa a la riquesa, 4 dels 5 països més rics del món tenen menys de 5 milions d'habitants; 8 dels 10 estats més pacífics del planeta, tenen menys de 10 milions d'habitants; 5 dels 7 països més competitius del món, tenen menys de 10 milions d'habitants; i dels 10 països amb més desenvolupament humà del món, només el Japó es pot considerar un estat gran', ha dit.

En consonància amb la Declaració d'Edimburg, que aquest dissabte signen els representants dels sis països esmentats, Carod ha afirmat que Catalunya ha d'estar present a Europa com a estat membre. Ha defensat també la necessitat de crear un grup 'ideològicament potent' per treballar en l'ampliació interna de la Unió Europea.

La Declaració d'Edimburg reclama que, si alguna nació que ara formi part d'un estat membre de la UE s'independitza, es converteixi també 'directament i sense cap trava' en estat membre.

La Viquipèdia en català arriba als 100.000 articles

La Viquipèdia en català ha arribat als 100.000 articles. D'aquesta manera, la versió en català del projecte Wikipedia es converteix en la dissetena que supera aquesta xifra tan simbòlica però tan significativa, aconseguida gràcies a la feina altruista d'un gran nombre de voluntaris.

L'objectiu d'aquest projecte de col·laboració, que cada dia agafa més força, és crear una enciclopèdia lliure, multilingüe i fiable, la més gran del món. Només en l'últim any, la Viquipèdia ha doblat el nombre d'articles.

Urnes pel dret a decidir

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) té la intenció de tornar a sortir al carrer. Aquest cop no serà amb una gran manifestació com la del 18 de febrer de 2006 i la del passat 1 de desembre, sinó recollint signatures a favor del dret a decidir de Catalunya. La simbòlica acció tindrà lloc el 9 de març coincidint amb la celebració de les eleccions generals i pretén visualitzar una alta participació alternativa a favor del dret a decidir enfront una baixa participació a les votacions oficials.

La Plataforma instal·larà taules a prop dels col·legis electorals en el màxim de punts possibles i aprofitarà per rellançar, de retruc la campanya Decideixo decidir que va impulsar l’entitat el passat Sant Jordi i que reclama el traspàs a la Generalitat de les competències necessàries per convocar referèndums.

Fonts de la Plataforma assenyalen que preveuen posar un centenar de taules arreu del país per tal de cobrir les principals ciutats catalanes. No es descarta col·locar-ne també al País Valencià i a les Illes Balears, tot i que la manca de recursos humans podria fer inviable exportar la iniciativa a aquests dos territoris. Els organitzadors ja han acordat imprimir 100.000 butlletes per a l’acció, el mateix nombre que hi ha als 50 punts de recollida de signatures des que es va posar en marxa la campanya.

La Plataforma convocarà una roda de premsa el proper dijous 24 de gener per explicar els detalls de la seva acció reivindicativa. Ara per ara, el grup de treball està estudiant les disposicions de la Junta Electoral per decidir on poden col·locar les urnes. La Plataforma assegura que hi ha un buit legal en aquesta matèria i que l’únic que s’estipula és la prohibició de fer qualsevol acció d’aquest tipus dins dels col·legis electorals per no alterar les votacions. En cap cas, asseguren les mateixes fonts, s’estableix una distància concreta per realitzar la consulta, fet que obriria les portes a fer-ho davant mateix del col·legi.

El Cercle d'Estudis Sobiranistes presentarà un document que diu que el Govern pot organitzar referèndums

El Cercle d'Estudis Sobiranistes que encapçalen Alfons López Tena i Hèctor Lòpez Bofill ja té llest un document de bases per preparar la llei de referèndums i dimarts que ve el presentaran al conseller de Governació, Joan Puigcercós. En aquest document s'afirma que el Govern català te la competència exclusiva per organitzar referèndums i que aquesta competència no vulnera la Constitució. L'autorització final de qualsevol referèndum, en tot cas, correspon al Govern espanyol, tal i com afirma l'article 149.1.32 de la Constitució.

El document que ha enllestit el Cercle d'Estudis Sobiranistes, integrat majoritàriament per intel·lectuals propers a CDC i a ERC, recorda que l'article 122 de l'Estatut atorga la competència exclusiva de convocar consultes populars a la Generalitat. També afirma que un referèndum és un tipus de consulta popular i que la Constitució no limita en absolut el dret de la Generalitat a organitzar-los. Es dóna la circumstància que aquest article 122 no està en perill pel recurs del PP contra l'Estatut davant del Tribunal Constitucional, perquè no és un dels articles recorreguts pels populars. El document elaborat pel Cercle d'Estudis Sobiranistes serà molt tingut en compte per Governació a l'hora de promoure la futura llei de referèndums.

Lletres Ebrenques: Roc Llop i Convalia

Roc Llop 180108 a Lletres Ebrenques

Click To Play

Aquest divendres, el programa "Lletres Ebrenques" d'Antena Caro ha estat l'escenari de la presentació del Centenari de Roc Llop i Convalia (Miravet 1908 - París, 1997). Ha comptat amb la presència de Josep M. Sàez, regidor de cultura de Miravet (Ribera d'Ebre) i coautor amb Emigdi Subirats del treball: "Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà" (premi Bladé i Desumvila 2007) i David Serrano, especialista en literatura a l'exili.

Roc Llop i Convalia va néixer a Miravet l'any 1908, va ser militant de la CNT i va estudiar Magisteri a Tarragona, durant la guerra va exercir d'inspector de primer ensenyament. A principis de 1939 va haver d'abandonar el país i es va exiliar a la Catalunya del nord, per després caure en mans de la Gestapo i fer cap als camps d'extermini de Mauthausen-Gusen on va romandre fins al seu alliberament el 1945. Un cop alliberat de Gusen es trasllada a París on s'implica en la fundació de la Federació Espanyola de Deportats i Internats polítics. Dirigeix el butlletí informatiu de la federació, Hispania. Continua la seua militància a la CNT a l'exili, i és responsable de la biblioteca i la secretaria d'organització i finances. A partir dels anys 1960 promou l'edició de "Terra lliure", un butlletí dels catalans llibertaris. Durant aquests anys reprén la seua tasca literària. Edita "Poemes de llum i tenebra", amb el qual va obtenir la Flor Natural als Jocs Florals de l'exili de París de 1965. Nou anys despres, amb un recull de contes sobre els camps d'extermini, guanya un accèssit al Víctor Català dels Jocs Florals d'Amsterdam. Poc després publica en francès "Mission ratée de l'home sur terre".

Bloc de Josep M. Sáez: Roc Llop a "lletres ebrenques" d'Antena Caro

blocs.mesvilaweb.cat/Emigdi Subitats: El Centenari de Roc Llop i Convalia a "Lletres Ebrenques"

Viquipèdia: Roc Llop i Convalia

...ressec el llavi de dèria,

mil febres cremant-li el front.

Una fita: Catalunya

i la llibertat del món ! (R.Llop)

PP fecit: "La gran mentira de Zapatero"

-Quin nivell !!! Això és sortir del foc per caure a les brases. Hem de fotre el camp ja !!! Quins dos mesos mos asperen !!!

Independència de Catalunya i Euskadi, només si guanya el PP

Edicions 62 aprofita la campanya electoral per treure al carrer dos llibres de còmic escrits per periodistes enquadrats en el PSOE i el PP, Enric Sopena i César Vidal.

La visió socialista de La EsPPaña de Rajoy és ben curiosa: Sopena -amb il·lustracions de David Ramírez- mostra un malson de Mariano Rajoy en què es preveuen les conseqüències d'una futura victòria del PP. Déu és -qui, si no!- José Luis Rodríguez Zapatero, i acusa Rajoy d'haver provocat la independència de Catalunya i Euskadi. Atenció a la successió d'esdeveniments que imagina Enric Sopena.

César Vidal ridiculitza l'Estatut i mostra Catalunyacom una terra on l'únic valor necessari és el coneixement del català.

D'aquesta manera el còmic explica que "los nacionalistas catalanes pretenden reservar todos los empleos de Cataluña solo para los que hablan en catalán".

Salut iniciarà la construcció de l'heliport i de l'ampliació de l'Hospital de Móra d'Ebre l'any vinent

El director dels serveis territorials de Salut a les Terres de l'Ebre, Ismael Roldán, ha declarat aquest divendres al matí que durant aquest 2008 es farà el projecte de reforma i ampliació de l'Hospital de Móra d'Ebre i de creació d'un heliport, de manera que l'any vinent ja es podrien iniciar les obres. Roldán ha participat en l'acte de celebració de les primeres 1.000 hores de vol de l'helicòpter medicalitzat del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) amb base a l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre, que actua a les comarques tarragonines i al sud de Lleida. Aquesta base es va inaugurar l'octubre del 2003 i des d'aleshores ha anat incrementant de manera significativa els seus serveis.

-No ho sé, no ho sé... Moltes visites i promeses. Es nota que s'acosten eleccions !!!

Joel Joan diu que Ibarretxe és un "exemple per a nosaltres"

L'actor Joel Joan, que va presentar el lehendakari Juan José Ibarretxe a Barcelona, va agrair en acabat l'acte la seva presència i va afirmar que "moltes gràcies per ser aquí, per portar llum a les nostres vides i per portar esperança". A més, va elogiar "la fermesa" del lehendakari perquè "és un exemple per tots nosaltres un polític com ell". Les paraules de Joel Joan van ser llargament aplaudides, després dels crits d"independència" que van omplir l'auditori AXA de Barcelona.

Sobirania i Progrés: Èxit aclaparador de la conferència pública d'Ibarretxe a Barcelona

Joan Ridao: Vot exigent i compromès

Hi ha qui encara, a hores d'ara, es pregunta què hi anem a fer els independentistes catalans a Madrid. La resposta, per òbvia, hauria de caure pel seu propi pes. És a Madrid on, malauradament, encara més se'ns hi ha perdut. Per això Esquerra concorre a les eleccions espanyoles, amb la voluntat de consolidar un grup parlamentari obtingut per primer cop el 2004. Perquè tenim la necessitat de fer sentir la veu sobiranista del nostre país. Perquè haurem de seguir anant a Madrid a fer-nos sentir i influir mentre sigui allí on es decideixen temes cabdals per al nostre futur, començant per la nova llei de finançament autonòmic.

La necessitat de superar un model de finançament que, per pegots que hi posem, ens condemna a un espoli fiscal sistemàtic és una de les urgències que caldrà afrontar ja a començament de la propera legislatura al Congrés de Diputats. Per això hem de ser forts a Madrid i consolidar el grup parlamentari. I això no ho farem possible amb crides a la desmobilització en el camp del catalanisme sobiranista. Perquè no seran aquells partits catalans que dilueixen la seva representativitat al Congrés els que seran exigents en aquest punt. I tampoc cal esperar més d'aquells que en el seu dia van renunciar a exigir el concert econòmic i fa quatre dies van pactar de matinada un sistema de finançament que reduïa a la mínima expressió l'Estatut que havia aprovat el Parlament de Catalunya.

Esquerra no es presenta a les eleccions espanyoles amb l'obsessió d'obtenir un ministeri. Ni especularà amb pactes a dreta i esquerra. Ras i curt: si d'Esquerra depèn, el Partit Popular no governarà. D'altres, no poden dir el mateix. Això no significa que veiem en José Luis Rodríguez Zapatero un home creïble. Coneixem la frivolitat amb què ha actuat el president espanyol i el seu incompliment reiterat de compromisos assolits, començant per l'Estatut. O la llei de memòria històrica, la publicació de les balances fiscals o el traspàs íntegre dels papers de Salamanca. Sí, Esquerra va allargar la mà al president del govern espanyol després de vuit anys de governs de José María Aznar i en els primers dos anys de legislatura es va aturar el transvasament de l'Ebre o es va obrir la porta a una mínima presència del català a Europa, entre d'altres coses. Però, a més, Esquerra va propiciar un intens debat sobre la concepció centralista de l'Estat espanyol i la possibilitat de reformular Espanya a partir d'un reconeixement del seu caràcter plurinacional. Gràcies a això tenim certificat i contrastat que no hi ha voluntat política per avançar en aquesta direcció. Però també hem de saber que només hi ha una opció que garanteixi fermesa desacomplexada i compromís: Esquerra Republicana de Catalunya. Per això mateix no es pot malbaratar ni un sol vot dels ciutadans d'aquest país. El vot d'Esquerra serà el vot de l'exigència, el vot del compromís.

Personalitats de diversos àmbits del País Basc presenten avui un manifest a favor del dret a decidir

La plataforma Erabaki, constituïda per personalitats de la cultura, la universitat, els moviments socials i l'esport, presentarà avui a Bilbao un manifest, titulat 'Volem decidir i decidirem!', a favor del dret a decidir.

El manifest, que ha estat subscrit per un centenar de personalitats de diversos àmbits, incideix en quatre reivindicacions: "Decidir perquè és el nostre dret; decidir per obrir el camí a la pau; decidir per obrir el camí a la normalització política; i decidir per elegir el nostre propi futur en llibertat".

El document serà presentat per l'exdirectora d'Emakunde, Txaro Arteaga, i el periodista Julio Ibarra, a l'Hotel Carlton de Bilbao.

Reus i Vic acolliran l'experiència pilot de centres educatius especials per a immigrants

Reus i Vic han estat els dos municipis seleccionats per iniciar l'experiència pilot de centres educatius especials per a immigrants que el Departament d'Educació ha engegat i que començaran a funcionar el 2008-2009. Aquests espais seran "independent"' dels centres escolars i acolliran l'alumnat que arriba un cop el curs ja ha començat, ja sigui de Primària o Secundària.

Des del setembre s'han incorporat al sistema educatiu més de 2.500 alumnes i, actualment, hi ha 133.000 alumnes estrangers, el 12,5% de la població escolar de Catalunya. Aquests espais seran gestionats i finançats conjuntament pel Departament i els ajuntaments.

El sindicat majoritari de l'ensenyament públic a Catalunya, USTEC- STEs, considera que no "queden clars" els motius i objectius de la proposta d'Educació de crear nous centres especials per a immigrants. A més, creuen que seria "més racional reforçar i ampliar el que ja existeix" i "no pas inventar noves formes".

En aquest sentit, el sindicat defensa les aules d'acollida perquè estan "funcionant bé" i, el problema, "en tot cas", és que no n'hi ha "suficients"; que l'alumnat no s'hi queda prou temps per poder adquirir aquests coneixements o que el professorat no sempre reuneix les condicions específiques per assolir els objectius.

Ibarretxe il·lusiona amb la seva proposta sobiranista

Ni un pas enrere. El lehendakari Juan José Ibarretxe es manté ferm en la seva voluntat de celebrar una consulta popular sobre el dret a decidir dels bascos el proper 25 d'octubre. Ahir ho va reiterar en una conferència impulsada per la Plataforma pel Dret de Decidir, Sobirania i Progrés i el Cercle d'Estudis Sobiranistes a l'Auditori AXA de Barcelona, que va quedar petit amb l'assistència de més de 700 persones.

Ibarretxe, que va ser rebut i acomiadat amb crits d'"independència" i el públic dempeus, va deixar clar que no acceptarà un nou "cop de porta" com el que va donar el Congrés a la seva proposta de reforma de l'Estatut l'any 2005. Va tornar a estendre la mà de l'entesa al govern espanyol, però va assegurar que si el seu full de ruta no s'accepta, "ho tirarem endavant perquè és la societat basca qui ha de legitimar el procés". Raimon-País Basc

Click To Play

El president basc va exposar l'anomenat pla Ibarretxe II, que preveu un referèndum d'autodeterminació per a l'any 2010, i el va defensar davant del fracàs de la via estatuària per resoldre el conflicte basc. El dirigent del PNB, que va iniciar la conferència en català, va equiparar aquest fracàs a l'oposició i conseqüent retallada a Madrid de l'Estatut aprovat pel Parlament català. Per advertir també els defensors de l'Estatut, Ibarretxe va explicar que des del govern de José María Aznar els bascos "no hem rebut cap transferència".

Ibarretxe va advertir al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que tampoc acceptarà que "es negui a negociar amb el president democràtic de la societat basca allò que ha estat negociant amb ETA". Després de qualificar d'"honest" l'intent de Zapatero d'acabar amb la violència, va reclamar que "mai més sigui ETA la que obri i tanqui la llum de l'esperança quan li dóna la gana com ha passat fins ara". La clau de la solució al conflicte "l'ha de tenir la societat basca", va sentenciar. La sorpresa la va donar l'expresident Pasqual Maragall, que va assistir a primera fila d'un acte en què no hi havia cap membre del PSC ni tampoc d'ICV-EUiA. L'expresident no va saludar Ibarretxe personalment, però va aplaudir efusivament el lehendakari i va marxar de pressa. També hi eren els convergents Felip Puig, Francesc Homs i Oriol Pujol i els candidats d'ERC, Joan Ridao i Joan Tardà, així com el crític Uriel Bertran. Cap membre del govern català va assistir a la conferència, que es va concloure amb la cançó País Basc de Raimon sonant de fons.