Trespassers William-Lie in the sound
L'art del carrer és un món amb moltes ombres i fantasmes, un univers en què molts artistes busquen foscor o espais abandonats per protegir la seva personalitat. Quan arriba la llum les seves obres apareixen, però el procés segueix sent un misteri, un interrogant que alimenta l'esperit d'una forma d'expressió que es nega a sotmetre's a paràmetres establerts per institucions o mercat.
Aquesta és la realitat fins i tot per al grafiter més popular i de més èxit comercial mundial d'aquests dies, el britànic Banksy. I la seva última aposta, repartir en parets de Nova Orleans una dotzena d'obres en el tercer aniversari de l'huracà Katrina, ha pres una dimensió especial pel pas d'un altre huracà, el Gustav. De la ment i la mà de Banksy van sortir en algun moment de finals d'agost 12 pintades plenes de poesia, tristesa, bellesa i denúncia.
En una, al carrer Rampart, un nen fa volar com si fos un estel una nevera, l'electrodomèstic que després del Katrina els residents abandonaven a la porta de les seves devastades cases, impedint oblidar durant mesos que quedaven tantes coses per fer.
En una altra pintada pròxima, una nena es protegeix sota un paraigua, però és precisament sota la suposada protecció on plou, i la nena treu la mà i comprova que a fora no cau aigua.
Hi ha molt més: un nen que juga amb un gronxador fet amb un flotador;
un home negre assegut en un balancí amb una bandera americana a les seves mans sota el senyal "no vagarejar";
un nen que veu com el seu paraigua s'escapa volant, pintat precisament a les parets del defectuós canal la ruptura del qual va fer que s'inundés del tot el districte nou;
fins i tot una referència crítica a Fred Ratke, el fantasma gris, l'home que destrossa amb pintura d'aquest color els grafits de la ciutat...
Banksy, ja irrevocablement esclau de la seva fama, va decidir anunciar l'aparició de les seves obres penjant un comunicat i imatges a la seva pàgina web. Però tan sols unes hores després que ho fes, les autoritats, aquesta vegada sí, van decidir forçar l'evacuació de Nova Orleans davant l'amenaça del Gustav.
La ciutat va quedar gairebé deserta, fantasmagòrica, i trobar-se les pintades de Banksy era un luxe: en total soledat es podien observar creacions inspirades per una cosa que havia passat tres anys enrere que amenaçava de repetir-se.
El Gustav va passar i l'amenaça va quedar en això. La ciutat tornava lentament a la rutina. I llavors es comprovava el talent i l'èxit de Banksy. Molts a Nova Orleans el coneixen només per la firma gràfica que hi ha deixat, com la cambrera del Buffa's, un dels pocs restaurants oberts dimarts passat. "No tinc ni idea de qui l'ha pintat però és preciós, ¿oi?", deia a prop de la nena del paraigua.
Que també ha encertat a la diana amb la seva denúncia quedava clar aquella nit en un carrer proper al barri francès, on ha pintat dos militars saquejant. "Marxeu immediatament", van etzibar tres agents de la policia militar, incòmodes amb el fet que la premsa retratés aquella imatge. El seu cotxe patrulla va marxar. La pintura de Banksy s'hi queda.
Banksy: New Orleans
Trespassers William-Lie in the sound
Aquesta és la realitat fins i tot per al grafiter més popular i de més èxit comercial mundial d'aquests dies, el britànic Banksy. I la seva última aposta, repartir en parets de Nova Orleans una dotzena d'obres en el tercer aniversari de l'huracà Katrina, ha pres una dimensió especial pel pas d'un altre huracà, el Gustav. De la ment i la mà de Banksy van sortir en algun moment de finals d'agost 12 pintades plenes de poesia, tristesa, bellesa i denúncia.
En una, al carrer Rampart, un nen fa volar com si fos un estel una nevera, l'electrodomèstic que després del Katrina els residents abandonaven a la porta de les seves devastades cases, impedint oblidar durant mesos que quedaven tantes coses per fer.
En una altra pintada pròxima, una nena es protegeix sota un paraigua, però és precisament sota la suposada protecció on plou, i la nena treu la mà i comprova que a fora no cau aigua.
Hi ha molt més: un nen que juga amb un gronxador fet amb un flotador;
un home negre assegut en un balancí amb una bandera americana a les seves mans sota el senyal "no vagarejar";
un nen que veu com el seu paraigua s'escapa volant, pintat precisament a les parets del defectuós canal la ruptura del qual va fer que s'inundés del tot el districte nou;
fins i tot una referència crítica a Fred Ratke, el fantasma gris, l'home que destrossa amb pintura d'aquest color els grafits de la ciutat...
Banksy, ja irrevocablement esclau de la seva fama, va decidir anunciar l'aparició de les seves obres penjant un comunicat i imatges a la seva pàgina web. Però tan sols unes hores després que ho fes, les autoritats, aquesta vegada sí, van decidir forçar l'evacuació de Nova Orleans davant l'amenaça del Gustav.
La ciutat va quedar gairebé deserta, fantasmagòrica, i trobar-se les pintades de Banksy era un luxe: en total soledat es podien observar creacions inspirades per una cosa que havia passat tres anys enrere que amenaçava de repetir-se.
El Gustav va passar i l'amenaça va quedar en això. La ciutat tornava lentament a la rutina. I llavors es comprovava el talent i l'èxit de Banksy. Molts a Nova Orleans el coneixen només per la firma gràfica que hi ha deixat, com la cambrera del Buffa's, un dels pocs restaurants oberts dimarts passat. "No tinc ni idea de qui l'ha pintat però és preciós, ¿oi?", deia a prop de la nena del paraigua.
Que també ha encertat a la diana amb la seva denúncia quedava clar aquella nit en un carrer proper al barri francès, on ha pintat dos militars saquejant. "Marxeu immediatament", van etzibar tres agents de la policia militar, incòmodes amb el fet que la premsa retratés aquella imatge. El seu cotxe patrulla va marxar. La pintura de Banksy s'hi queda.
Banksy: New Orleans
