lo carrer del riu

lo carrer del riu

14 de març, 2010

Consultes al País Basc sobre òrgans de govern propis

Iparralde celebra avui una consulta popular per la creació d'una col·lectivitat territorial específica per a la regió. La consulta, que no té caràcter vinculant, se celebra coincidint amb la primera tanda de les eleccions regionals a l'estat francès . El 90% dels habitants d'Iparralde poden votar durant tota la jornada si són favorables a l'existència institucional del País Basc com un departament diferenciat. La iniciativa compta amb el suport de noranta batlles bascos, segons explica Batera, l'entitat organitzadora. Les autoritats han advertit que la consulta està fora del marc constitucional.

Segons els organitzadors, el referèndum, que es fa a 122 municipis, vol comprovar l'interès dels ciutadans en crear una col·lectivitat territorial per a Lapurdi, la Baixa Navarra i Zuberoa, les tres zones que formen el País Basc al nord de la frontera estatal, integrat actualment al departament de Pirineus Atlàntics.

La creació de la col·lectivitat diferenciada permetria una major auto-gestió del territori i un reconeixement del territori basc dins de l'estat francès. La consulta se celebra malgrat que el prefecte de Pirineus Atlàntics, Philippe Rey, ha advertit als batlles que la consulta està fora del marc constitucional.

Avui: 122 municipis d'Euskadi Nord voten per una més gran autogestió

13 de març, 2010

Estopa actuarà al juliol a Ascó després d'exhaurir les entrades del concert de la Selva del Camp

El grup de Cornellà Estopa ha anunciat un nou concert a la demarcació de Tarragona després de l'èxit que ha suposat la venda d'entrades per al concert de la Selva del Camp. La banda dels germans Muñoz actuarà el divendres 2 de juliol a Ascó, en un concert també produït per Music From Tamarit i del qual es donarà més informació en breu. Respecte al concert al pavelló poliesportiu de la Selva, el grup ha exhaurit totes les entrades, per la qual cosa les taquilles restaran tancades durant tot el dia. Aquesta actuació serà la primera a les comarques de Tarragona d'Estopa en la gira de celebració dels seus deu anys d'existència, en què presenten el disc X Anniversarivm. El concert començarà a les deu del vespre i és produït per Music From Tamarit amb la col·laboració de l'Ajuntament de la Selva del Camp.

Es desferma la protesta

La protesta va esclatar el cinquè dia. Les 60.000 persones que encara continuen sense llum, i algunes sense aigua, d’una quarantena de municipis de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva a causa de la nevada van començar ahir a canviar la indignació per la mobilització. Un grup de ciutadans van organitzar de manera espontània una cassolada davant de l’Ajuntament de Platja d’Aro ahir cap a les onze del matí, seguint els passos de la que es va fer dimecres a Calonge.

“L’administració més pròxima que tenen els ciutadans per queixar-se és l’ajuntament, tinguem o no competències. La gent vol una resposta clara i efectiva perquè està farta d’aquesta situació”, va admetre amb resignació l’alcalde de Calonge, Jordi Soler. I és que a les diverses assemblees d’afectats amb els alcaldes d’ahir es van viure moments de gran crispació. VilaWeb: Batlles de les comarques gironines critiquen l'actuació del govern i de les elèctriques

El prefecte del departament on s'integra el País Basc francès avisa que les consultes són inconstitucionals

Igualet que aquí. Quina por els fa la democràcia ! El prefecte del departament dels Pirineus Atlàntics, Phyilippe Rey, ha enviat una carta als ajuntaments d'Iparralde, al País Basc francès, avisant que les consultes simbòliques sobre la necessitat de crear una col·lectivitat basca que es faran aquest diumenge coincidint amb les regionals són inconstitucionals. En una carta adverteix els alcaldes que col·laborin amb la consulta d'Iparralde que poden incórrer en un delicte sancionable que pot acabar amb la seva revocació del càrrec. Un total de 122 dels 158 municipis d'Iparralde faran aquest diumenge consultes.

Matadepera Decideix! es presenta aquest diumenge

La plataforma Matadepera Decideix! es presentarà públicament aquest proper diumenge 14 de març a la Plaça del Casal de Cultura.

L’organització treballa amb l’objectiu de promoure la participació per la consulta popular sobre la independència de Catalunya que se celebrarà a Matadepera el proper 25 d’abril, coincidint amb nombrosos referèndums populars arreu del país.

L’acte de presentació de Matadepera Decideix! comptarà amb la lectura pública del manifest a favor de la participació democràtica, a càrrec de l’escriptor i periodista matadeperenc, Vicenç Villatoro, i una xerrada que oferirà el sociòleg Salvador Cardús.

La plataforma assegura que vol fer del 25 d'abril “una jornada festiva i participativa en favor de la democràcia en la qual, tots els ciutadans, pensin el que pensin, puguin respondre la pregunta “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”.

Catalunya lidera el deute amb un augment del 24%

Us estranyeu ? El Banc d’Espanya ha fet que les comunitats es posessin vermelles mostrant els estralls que ha fet la recessió sobre les arques autonòmiques. En termes absoluts, Catalunya va liderar l’endeutament, que s’ha disparat un 24% en l’últim anys, en tancar el 2009 amb 22.605 milions pendents, una xifra que equival a l’11% del seu PIB. La factura global de les autonomies va escalar un 25,8% l’any passat i arriba ara a 86.280 milions.

Si bé Catalunya és al calaix més alt de l’endeutament, els dos llocs restants del podi són per al País Valencià i Madrid, dos bastions del PP on Francisco Camps i Esperanza Aguirre han hissat la bandera de l’equilibri pressupostari i l’austeritat contra José Luis Rodríguez Zapatero. Si Camps deu 14.330 milions, la factura pendent d’Aguirre és de 11.576 milions.

Multitudinària manifestació a Roma contra Berlusconi

Una multitudinària manifestació ha tingut lloc aquest dissabte a la cèntrica plaça del Poble de Roma en protesta contra el govern de Silvio Berlusconi i el decret llei amb què intenta aconseguir la readmissió de la llista del seu partit a la província de Roma en les pròximes eleccions regionals del Lacio de finals de març.

La concentració, convocada per l'oposició de centreesquerra i que ha congregat més de 200.000 persones, segons els organitzadors, s'ha convertit en una festa contra la "deriva antidemocràtica" de Berlusconi i el seu executiu, una cosa que han denunciat, entre d'altres, els membres del moviment popular Popolo Viola.

"Aquesta és una crida a les armes democràtiques", ha dit el líder de l'opositor partit italià dels Valors (IDV), Antonio Di Pietro, en arribar a l'acte, que ha estat retransmès en directe pels mitjans italians i en què l'exmagistrat ha afirmat que el d'Itàlia és un govern "model Nerón".

"Els ciutadans han d'estar cada cop més informats per anar a les urnes amb coneixement democràtic. El fenomen Berlusconi és una anomalia en tot Itàlia, que ha crescut gràcies al sistema de la informació, que està a les seves mans. Ha intentat fer creure als italians que votant-lo estarien millor, però els qui estan millor són ell i els seus amics", ha afegit

LaVanguardia: Multitudinaria manifestación en Roma contra Berlusconi y su decreto electoral

elPeriódico: Multitudinària manifestació a Roma contra Berlusconi i el seu decret electoral

Llum sobre el mur d'Adrià

Entre els segles I i II dC, l'imperi romà va atènyer el seu màxim apogeu territorial. Pràcticament totes les terres banyades pel Mediterrani eren controlades per Roma, i cap al nord l'imperi s'estenia fins als actuals Països Baixos i Anglaterra. A les zones frontereres, més enllà de les quals habitaven els 'bàrbars', l'exèrcit romà va aixecar-hi fortaleses, torres de guaita i, en molts casos, murs defensius. Els principals 'limes' romans, la majoria de centenars de quilòmetres, es van construir en territori germànic, rètic, aràbic i tripolità. Un altre mur fronterer important, el més occidental de tots, va ser el d'Adrià (Vallum Aelium, en llatí), al nord d'Anglaterra. Es va començar a aixecar el 122 dC, en temps de l'emperador Adrià, per a mirar d'aturar (juntament amb el mur d'Antoní, aixecat just a l'actual frontera amb Escòcia) les incursions dels pictes. Una bona part del mur d'Adrià es conserva actualment, especialment els trams centrals. Consta de cent trenta-cinc quilòmetres, la distància que hi ha entre els municipis anglesos de Wallsend (costa est) i Bowness-on-Solway (costa oest), i es poden recórrer amb cotxe, autobús, bicicleta, cavall i també a peu, gràcies a un sender específic que en ressegueix les principals restes. Justament seguint aquest sender, avui es fa un espectacular acte de redescoberta del mur d'Adrià: centenars de voluntaris l'íl·luminaran al vespre amb torxes cada dos-cents cinquanta metres, d'un extrem a un altre, en ocasió dels mil sis-cents anys de la marxa de les legions romanes de la Gran Bretanya, l'any 410 dC.

Illuminating Hadrian's Wall

12 de març, 2010

Parc eòlic dels Pesells. Horta de Sant Joan

La comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CUTE) va aprovar ahir provisionalment el pla especial del parc eòlic dels Pesells, el més polèmic dels que hi ha en tràmit a la Terra Alta. El govern, però, insta l'empresa a ressituar set dels disset aerogeneradors, per minimitzar l'impacte visual. La plataforma de la Terra Alta va rebutjar l'aprovació amb una protesta.

El Punt: Set molins del parc eòlic dels Pesells s'hauran d'allunyar del nucli d'Horta de Sant Joan

El model de les consultes independentistes s'exporta diumenge a Iparralde

El model de consultes independentistes catalanes organitzades per la societat civil s'exportarà aquest diumenge a Iparralde, on coincidint amb les eleccions regionals franceses 130.000 ciutadans de 122 municipis podran votar simbòlicament sobre la necessitat de crear una col·lectivitat territorial que doni sentit institucional a aquest territori integrat a l'Aquitània. Seran consultes simbòliques organitzades a imatge de les catalanes. Ho ha explicat el dirigent de la coordinadora de les consultes i diputat d'ERC Uriel Bertran, que les considera un dels fruits de les reunions, el juny del 2009, amb dirigents de l'esquerra abertzale, entre ells Arnaldo Otegi.

Avui: El model de consultes independentistes catalanes s'exporta a Euskadi Nord francès aquest diumenge

López Tena també col·laborarà en la direcció de la consulta a Mataró

La plataforma Mataró Decideix farà públic aquest dilluns que Alfons López Tena col·laborarà en la direcció executiva de la consulta sobre la independència de Catalunya. Aquest mateix dijous transcendia que Tena i l'equip d'Osona Decideix coordinaran també el referèndum a Olot. Així, després d'haver dirigit la consulta a Osona durant el 13D, de no haver tingut una participació directa en l'onada del 28F, López Tena tornarà a ser part activa de l'organització del 25A a Mataró i Olot. La comissió mataronina veu en la participació del notari Alfons López Tena una bona forma d'aconseguir la màxima participació ciutadana.

Joan Laporta obrirà l'assemblea de Reagrupament

L'han convidat i ha acceptat. El president del FC Barcelona, Joan Laporta, participarà en l'assemblea nacional que Reagrupament celebrarà el proper 21 de març al Palau de Congressos de Catalunya.

Concretament, i segons fonts de l'organització, el president de Reagrupament, Joan Carretero, va convidar Laporta i aquest ja ha acceptat la invitació, però encara no és clar si hi anirà personalment –sempre en qualitat de convidat i per fer-hi un breu parlament en el preàmbul de l'assemblea– o bé si hi enviarà un vídeo.

Els preus a Catalunya, per sobre dels de l'Estat

Us estranyeu ? El cost de la vida ha tornat a registrar un lleuger descens, en concret, de dues dècimes el mes de febrer, encara de rebaixes, que situen la taxa interanual en l'1,2% a Catalunya.

Una xifra, però, que no ha servit per reduir el diferencial amb la resta de l'Estat, que, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), registra un augment de febrer a febrer del 0,8%, és a dir, 4 dècimes menys que a Catalunya.

A més, el Principat torna a ser el territori de l'Estat on més han pujat els preus en els últims dotze mesos, exceptuant el cas de Ceuta i Melilla.

Batallons de treballadors. 1938-1942

Quan parlem de la dictadura del general Franco i de com va afectar els republicans, solem pensar en repressió, consells de guerra, presons, camps de concentració, exili… Però hi ha un fet que ha passat més inadvertit i que és, per tant, menys recordat: el de les desenes de milers d'individus que, pel sol fet d'haver estat fidels a la república, foren empresonats i agregats a unitats de treballs forçats. De 'batallons de treballadors', ja se’n van formar durant la guerra per represaliar l'enemic, però no se'n va perfeccionar el sistema fins acabada la guerra: cent mil homes i vint mil dones foren esclavitzats als anomenats 'destacaments penitenciaris', entre 1939 i ben entrada la dècada del 1960, i obligats a construir carreteres, túnels, ponts, vies fèrries, canals i murs de pantans, a reconstruir edificis religiosos, a treballar a la mina... VilaWeb: Els esclaus de Franco

11 de març, 2010

Ascó ofereix als pobles veïns participar en un consorci per repartir-se els beneficis de l'MTC

Sabiem lo que passava al carrer. Ara sabem lo que passava dins de l'ajuntament: volien comprar voluntats! "Los ajuntaments que no han cobrat en aquestos trenta anys, ara els deixarem tastar el pastís!" L'Ajuntament d'Ascó redactarà els estatuts d'un consorci que hauria de repartir entre les poblacions veïnes les compensacions econòmiques per la possible instal·lació del magatzem nuclear al municipi. Així ho van acordar dimarts a la nit els alcaldes de l'àrea nuclear d'Ascó, que també van deixar la porta oberta del futur consorci a la resta dels ajuntaments de la Ribera d'Ebre. Aquest anunci arriba la vespra de la votació al Parlament d'una resolució contra la candidatura d'Ascó al projecte. En acabar la reunió dels alcaldes de l'àrea nuclear d'Ascó, el gerent de l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC), Marià Vila d'Abadal, va anunciar que l'Ajuntament redactarà una proposta d'estatuts per al consorci que hauria de gestionar les compensacions econòmiques per la instal·lació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. A més, va precisar que l'ens podrà «convidar tots els ajuntaments de la comarca a sumar-s'hi». Vila d'Abadal va assenyalar que el consorci tindrà l'objectiu de treballar per al desenvolupament econòmic de l'àrea d'influència de l'MTC, si finalment s'instal·la a Ascó. Així, canalitzarà totes les polítiques per aconseguir els «efectes positius» del magatzem nuclear i «els efectes sobre els sectors que normalment no es beneficien» de les centrals nuclears. «La idea és que tots els ajuntaments s'impliquin en el consorci i assumeixin el repte de fer de l'MTC una cosa positiva per a la comarca», va dir. La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha recordat durant la darrera setmana que 10 dels 17 municipis catalans de l'AMC –o bé 7 dels 13 de l'àrea d'Ascó– han aprovat mocions en contra del magatzem nuclear, cosa que representa el 60% dels municipis i el 80% de la població. A més, només el 17% de la població de l'àrea d'Ascó estaria a favor del projecte. Per això, els alcaldes també van acordar «intensificar la política informativa» sobre el magatzem nuclear, amb actes a tots els municipis. «Intentarem obrir un procés suficient perquè els sectors econòmics de la comarca i els ciutadans puguin opinar sobre com s'haurien de gastar els diners que l'MTC pot reportar, si es fa a Ascó», va afegir-hi Vila d'Abadal, que va dir que faran un procés semblant a Yebra, l'altre candidat que té l'aval de l'AMAC. «Els sectors econòmics que sempre s'han queixat que la nuclear no els reportava cap benefici econòmic ara podran opinar i dir què s'hauria de fer», va precisar. A més, Vila d'Abadal va assenyalar que els ciutadans podran opinar sobre els efectes mediambientals i de gestió de risc de l'MTC, a través de diverses polítiques de participació.D'altra banda, el gerent va expressar el «respecte» de l'AMAC per la manifestació celebrada diumenge passat a Móra d'Ebre, en contra de la ubicació a Ascó del magatzem nuclear. «Va ser una manifestació important, amb 4.000 persones de tot Catalunya; però algun alcalde ha dit que no va ser representativa de la comarca perquè hi havia molta gent de fora», va remarcar.

Alfons López Tena coordinarà la consulta sobre la independència a Olot

Un cop tots els pobles de la comarca de la Garrotxa han pogut exercir el seu dret a decidir, els veïns d’Olot demanen també el seu torn. Fins ara, amb un 38% de participació, la Garrotxa se situa com a primera comarca de la demarcació gironina pel que fa a la participació i la segona a nivell de Catalunya, només superada per Osona. Precisament qui fou el director executiu d'Osona Decideix, Alfons López Tena, serà ara el responsable de fer arribar a bon port la consulta d'Olot el 25 d'abril vinent. López Tena estarà acompanyat pel seu equip format pels mateixos col·laboradors que va tenir a la consulta d'Osona.

Segons la plataforma ciutadana La Garrotxa Decideix, 'la incorporació de l'equip que va organitzar el referèndum a Osona és una bona oportunitat per recollir l'experiència i aprofitar-la per la realització del referèndum a la capital garrotxina i procurar assolir uns nivells de participació elevats'.

directe.cat: Alfons López Tena i l'equip d'Osona Decideix coordinaran el referèndum d'Olot

Gairebé un 40% dels barcelonins té intenció de participar en la consulta sobre la independència

Fins a un 38,5% dels barcelonins assegura que té intenció de participar en la consulta sobre la independència de Catalunya el dia que, finalment, l'onada de consultes que s'estén pel Principat arribi a la capital. Segons una enquesta elaborada per la Federació d'ERC a Barcelona, les persones disposades a participar en la consulta barcelonina s'eleven fins gairebé el 40% de la població enfront d'un no molt llunyà 56,5% dels enquestats que no tindria intenció de participar-hi. Sigui com sigui, la qüestió no deixa indiferent ja que tan sols el 5% dels enquestats han optat per no respondre la pregunta. Des de la presentació de la plataforma Barcelona Decideix l'organització del referèndum avança als barris, tot i que encara no s'ha fixat una data per celebrar-la. Avui: Xavier Vendrell (ERC) sosté que el 30% dels votants del PSC són independentistes

No del Parlament de Catalunya al Cementiri Nuclear

El Parlament ha acordat rebutjar la construcció d'un magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears "en qualsevol terme municipal de Catalunya, gràcies a l'acord assolit entre els tres partits del Govern - PSC, ERC i ICV-EUiA - i CiU , que van votar a favor, mentre que el PP i Grup Mixt s'han abstingut. La proposta de resolució del tripartit, que inicialment demanava "desestimar de forma definitiva" la construcció de l'MTC a Ascó (Tarragona) - municipi que va presentar la seva candidatura al concurs públic iniciat pel Ministeri d'Indústria - vista la manca de consens, va ser finalment transaccionada amb CiU a canvi d'introduir una referència a l'acord ja votat el març de 2008. La votació d'avui reflecteix que el Parlament dóna el seu suport al Govern perquè desplegui totes les mesures polítiques, administratives i legals necessàries per fer "prevaler" la seva decisió i frenar així la construcció de l'MTC a Catalunya, si bé la visió sobre la necessitat de la instal.lació no és unànime, ja que tant CiU com PSC van reconèixer en boca dels seus portaveus la idoneïtat de construir un magatzem centralitzat davant l'actual model de gestió de residus de manera individualitzada.

Alego: DEMOCRÀCIA I DESCONSOL

elPeriódico: El Parlament rebutja la construcció a Catalunya d'un magatzem temporal de residus nuclears

ElTriangle: El Parlament rebutja la construcció del cementiri nuclear a Catalunya

El Punt: El Parlament rebutja que s'instal·li un cementiri nuclear a Catalunya

Vídeo: tota la sessió

El diari 'The New York Times' reconeix que el català 's'escolta a tot arreu menys a les pel·lícules'

'A la principal ciutat de Catalunya el català s'escolta a tot arreu excepte a les pel·lícules'. Així comença l'article Trumpeting Catalan on the big screen publicat aquest dijous al diari nord-americà The New York Times sobre la nova llei del cinema, que estableix l'obligatorietat de distribuir la meitat de còpies d'una pel·lícula doblades o subtitulades en català. El rotatiu afirma que la iniciativa del conseller de cultura, Joan Manuel Tresserras, busca 'mantenir el que es considera l'ànima catalana' i que la llei 'pretén fer valer la distinció' de Catalunya respecte la resta de l'Estat espanyol. Actualment a Catalunya l'oferta de pel·lícules distribuïdes en català està entorn al 3%

11 M

Mozart - Rèquiem