L'Estatut entra al corredor de la mort

Dilluns començarà la retallada per blocs 'Votació i resolució de la norma'. Aquest és un dels punts de l'ordre del dia que consta a la convocatòria del ple que la presidenta del Tribunal Constitucional espanyol (TC), María Emilia Casas, ha enviat als magistrats per citar-los aquest dilluns. Un cop rebutjats els recursos de súplica de la Generalitat i el Parlament contra la seva decisió de no declarar-se incompetents i mantenir apartat Pérez Tremps, Casas sondejarà els suports que obté la seva ponència i els magistrats iniciaran, probablement el mateix dilluns, la votació bloc a bloc, article per article i precepte per precepte que posarà punt i final a dos anys i mig de deliberacions. És un dir.

Salmond defensa la importància de les reivindicacions econòmiques en el debat sobre la independència

El primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, considera que en moments de dificultats econòmiques com l'actual és el seu 'deure' com a polític exigir màxims poders fiscals per Edimburg. Salmond ha assegurat en una entrevista al diari britànic 'The Times' que el govern ha de fer campanya 'pel que és bo per Escòcia' i 'per la independència'. En aquest sentit, Salmond ha admès que 'el centre de gravetat actual en la política escocesa no és la independència', sinó el debat econòmic. Amb tot, ha reiterat que la política independentista del seu partit no fa 'marxa enrere', sinó que es concreta en explicar als ciutadans 'com canviar les circumstàncies' per 'incrementar els ingressos i rebaixar les despeses'.

Les elèctriques es van aliar amb Indústria contra les renovables

Les empreses acullen de mala gana el pacte entre el PP i el Govern central. El sector creu que el magatzem de residus nuclears anirà a València o Castella i Lleó El principi d'acord en matèria energètica entre el Govern central i el PP ha generat una onada d'«incertesa i malestar» en el sector. A més de per la suspensió de la pujada de la tarifa, les grans elèctriques estan molt enfadades perquè l'Executiu ha ajornat la retallada de les primes a les renovables que havia d'aprovar abans de l'1 de juliol.

Sobretot perquè el Ministeri d'Indústria va demanar fa temps a les principals companyies del sector que «pressionessin» públicament perquè es rebaixessin els incentius a l'energia solar, particularment a la fotovoltaica. Així ho van confirmar ahir diverses fonts empresarials, que van puntualitzar que ja ho estaven fent abans de rebre la petició pel seu propi interès.

El Ministeri ho va negar. Té el mateix sentit, va argumentar, que dir que Indústria impulsa les renovables per atacar les hidroelèctriques i les nuclears, que les companyies verdes consideren amortitzades.

El cert, en qualsevol cas, és que l'expansió de les renovables resta pes a energies tradicionals que són clau en els resultats de les grans elèctriques. Indústria també està interessada a acotar-les, ja que estima que les primes estan generant una bombolla (van arribar als 6.200 milions el 2009).

Aquest volum, defensa Indústria, provoca un desequilibri en el pes de les diferents fonts en la producció elèctrica. I eixampla el ja per si mateix enorme dèficit de la tarifa (diferència entre els costos del sistema i els ingressos de les elèctriques), que podria superar els 20.000 milions d'euros al final d'aquest any.

Indústria ja havia ultimat un acord amb el sector eòlic i el de l'energia solar tèrmica. Segons fonts del sector, fins i tot hi havia un esborrany de nota de premsa conjunta. A l'Executiu li faltava arribar a un acord amb les fotovoltaiques, encara que pensava aprovar la retallada de les primes amb acord o sense. El pacte amb el PP ho ha paralitzat tot. L'altra gran decisió que s'esperava per a aquests dies però que ha quedat ajornada sine die és la ubicació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. L'Executiu i el PP han acordat consensuar la decisió. En el sector es considera que aquest pacte afavoreix Zarra (València), ja que el Govern autonòmic de la comunitat, del PP, ha estat l'ú nic que no s'ha oposat a acollir la instal·lació.

També podria beneficiar Santervás de Campos i Melgar de Arriba (Valladolid) o Congosto de Valdavia (Palència). La situació, en aquest cas, és més complexa, ja que la Junta de Castella i Lleó ha condicionat el seu suport al fet que el Govern revoqui el tancament de la central nuclear de Garoña (Burgos).

El líder del PP, Mariano Rajoy, va condicionar ahir el seu suport a un pacte d'Estat a l'anul·lació de la decisió, l'ampliació de la vida útil de les centrals, i fins i tot al permís de construir noves plantes. La vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, va criticar que s'imposin «condicions tan radicals» per al pacte. «No és un bon símptoma» sobre les seves intencions, va afirmar.

Ascó II finalitza la 19a recàrrega de combustible i se sincronitza a la xarxa elèctrica

Vinga, a fer més merda !!! Si no sabeu què fer amb la merda, no cagueu !!! La segona unitat de la central nuclear d'Ascó (Ribera d'Ebre) s'ha sincronitzat aquest dissabte a la matinada a la xarxa elèctrica un cop finalitzats els treballs de la 19a recàrrega de combustible de la planta. Ascó II, que inicia així un nou cicle d'operació de 18 mesos, es va desconnectar de la xarxa elèctrica el passat 8 de maig per començar els treballs corresponents a aquesta 19a recàrrega i executar, amb resultats satisfactoris, je, je, unes 10.000 ordres de treball que han consistit en la inspecció dels generadors de vapor, la renovació de 64 dels 157 elements combustibles del nucli del reactor, la inspecció de la turbina d'alta pressió i la revisió i manteniment del sistema d'instrumentació nuclear. Tot molt ben explicat. Enterats?

Per portar a terme totes les intervencions planificades en la central, ha calgut que més de 1.000 empleats de companyies auxiliars s'afegissin als professionals d'ANAV i d'empreses col·laboradores que hi treballen habitualment. Ara s'expliquen les 4.227 signatures que van recollir. Segur que encara se'ls va escaquejar algú !!!

Avui: La central Ascó II se sincronitza a la xarxa i inicia un altre cicle d'operació de 18 mesos

El govern de l'Estat pactarà amb el PP la ubicació del cementiri nuclear

"Dios los cria i ..."

El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, va explicar ahir que el govern de l'Estat està disposat a endarrerir la decisió sobre la ubicació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears per arribar a un pacte amb el PP. «Nosaltres sempre hem dit que el cementiri nuclear s'ha de situar amb el màxim consens social i polític, i lògicament aquest consens polític s'ha de basar en el diàleg i l'acord amb el PP i això és el que farem», va dir Sebastián després de reunir-se amb el portaveu econòmic del PP, Cristóbal Montoro. Sebastián va manifestar també que encara no ha abordat la ubicació del cementiri nuclear amb el PP perquè l'executiu encara no disposa de l'informe que ha elaborat la comissió interministerial sobre els punts forts i febles de cada candidatura i que es podria fer públic avui. En tot cas, ha assegurat que aquest endarreriment en la presa de la decisió està «plenament justificat» perquè «l'important és complir l'objectiu que el magatzem se situï amb el màxim consens social i polític».

Esquerra proposa una selecció estatal optativa

Coincidint amb el Mundial de futbol a Sud-àfrica, ERC proposarà al Congrés que no sigui obligatori assistir a les convocatòries de les seleccions esportives estatals com fins ara ha passat. Els republicans –juntament amb ICV més Esquerra Unida– presentaran una proposició no de llei en aquest sentit, per modificar l'article 47, apartat primer, de la llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'Esport, que regeix les obligacions dels seleccionats espanyols.

A l'exposició dels motius, Esquerra recorda que la llei de l'esport catalana, aprovada el 1988, amb les modificacions posteriors del 1999, dóna suport a les seleccions catalanes però alhora “és molt més respectuosa amb la llibertat i autonomia dels esportistes, ja que no se'ls imposa l'obligatorietat d'assistir a les convocatòries de les seleccions autonòmiques”. Igualment, ERC defensa la llibertat total de l'esportista per triar en el cas de ser convocat, “sigui per motius professionals, personals, familiars o simplement ideològics”.

També presentaran una proposició no de llei perquè el govern promogui la presència en les competicions internacionals de les seleccions esportives autonòmiques que ho demanin. Aquesta proposta no és la primera vegada que es presenta, i mai no ha tirat endavant a causa de la pinça entre PP i PSOE.

Jaume Gilabert: Estic convençut que el tripartit ha fet créixer l'independentisme al PSC

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert (ERC), ha defensat en una entrevista a l'ACN que el president de la Generalitat, José Montilla 'ha fet més actes d'afirmació nacional dels que mai cap president de la Generalitat havia fet'. Gilabert ha defensat l'estratègia de 'responsabilitat' dels republicans en pactar amb el PSC i fer Montilla president, cosa que està convençut que ha fet créixer l'independentisme al PSC. Gilabert diu estar convençut que ERC ha facilitat que el PSC s'adoni governant de la dificultat de les relacions de Catalunya amb l'Estat. També ha advertit que qualsevol sentència que emeti el Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut serà 'absolutament antidemocràtica.

Jordi Cabré: Els mites de Jaume Gilabert (El Punt)

Alcoi recorda l'Ovidi quinze anys després

"Se'n va anar sense cap mena de reconeixement" Si l'any passat va oferir catorze hores de música a Benifairó de la Valldigna, el Col·lectiu Ovidi Montllor de músics (COM) té preparat per a demà el segon 'COMcert' per a retre homenatge al músic i actor de qui ha pres el nom. El concert es farà a Alcoi, vila natal de l'Ovidi, a l'institut Pare Vitòria. En aquest espai, començaran a actuar-hi a les sis de la vesprada quinze grups en record dels quinze anys que fa que Montllor se'n va anar de vacances.

Diu Alfons Olmo, cantant de VerdCel, que Ovidi Montllor 'se'n va anar sense cap mena de reconeixement i sense poder arribar a final de mes [...] li van fer el buit durant la seva última etapa i això no es podrà refer mai més'. Però per recuperar-lo i reconèixer-ne la tasca molts músics l'han recordat amb versions i amb concerts d'homenatges. De tots, el més sonat va ser el que es féu al Palau de la Música el gener del 2006, 'L'Ovidi se'n va a Palau', que més tard va editar-se en format de disc i DVD.

Demà recordaran l'Ovidi Al Tall, Andreu Valor, Autòmats, Batà, Carles Enguix, Hugo Mas, Inòpia, Miquel Pujadó, Naia, Owix, Pi de la Serra, Rafa Xambó, VerdCel, Xavier Morant i Xitxarra Railway.

Els restaurants de l'Alguer tradueixen els menús al català per commemorar els 50 anys del retrobament amb Catalunya

Els restaurants de l'Alguer s'han vestit de gala per commemorar els 50 anys del retrobament d'aquesta ciutat de parla catalana a Sardenya amb Catalunya. Per l'ocasió, el gremi de restauradors ha elaborat un menú de benvinguda per als catalans que visitaran l'Alguer aquests dies i l'ha traduït a l'alguerès. 'Ens hem volgut vestir de festa', ha afirmat el president de la Cambra de Restauradors de l'Alguer, Enrico Daga. Des d'aquest dijous i fins demà dissabte l'Alguer serà testimoni de diferents activitats per redescobrir els llaços entre els dos territoris a partir del viatge que intel·lectuals i membres de la societat civil catalana van fer el 24 d'agost del 1960.

El domini .cat es presenta al Parlament Europeu com exemple per altres comunitats lingüístiques

El grup de treball Dominis Europeus Culturals i Lingüístics ha presentat aquest dijous a la seu de Brussel·les del Parlament Europeu el domini .cat com un exemple a seguir per altres comunitats culturals i lingüístiques com la bretona (.bzh), la gal·lesa (.cym), la basca (.eus), la gallega (.gal) i l'escocesa (.scot) que volen crear un domini a Internet 'replicant la plantilla' de .cat. Una plantilla d'èxit perquè ha sabut identificar el poble català 'no amb un territori físic, amb fronteres que el separen, sinó amb una llengua que l'uneix', ha declarat Bertrand de la Chapelle, responsable de Societat de la Informació al ministeri francès d'Afers Exteriors, en l'acte de presentació.

Ajornat l'augment del rebut de la llum previst per a l'1 de juliol

Algo chiquitito!!! El ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, ha anunciat aquest dijous que el Govern suspendrà l'apujada de la tarifa del llum el juliol i buscarà amb el Partit Popular un acord que inclogui una "profunda revisió de costos" del sistema elèctric en què no hi hagi "línies vermelles".

Després de ser preguntat si aquesta disposició de diàleg sense restriccions inclou també la revisió del tancament de la central burgalesa de Santa María de Garoña, ha assegurat que el seu objectiu és mirar "cap endavant" i que "la situació econòmica és molt difícil". "Cal mirar el futur amb un horitzó ampli sense línies vermelles", ha insistit.

Sebastián ha explicat que la suspensió de l'apujada de la tarifa afecta en principi només la revisió de juliol i ha considerat que, una vegada pres "el temps" per a la revisió de costos, s'actuarà sobre els ingressos. A més, ha dit haver rebut una "resposta també positiva" de CiU a la recerca d'un pacte d'Estat sobre energia. Ui, amb estos no hi contàvem!

I qui l'entèn el rebut de la llum ?

Els bisbes espanyols demanen que es mantingui el santcrist a les aules per transmetre «valors»

Oreeemus! Quina barra !!! La Nit 250610 COMr

La Conferència Episcopal Espanyola va aprovar ahir un document sobre l'exposició pública de símbols religiosos a Europa en què demana que el santcrist es mantingui especialment a les escoles per transmetre «identitat» i «valors». Considera que posar-se en contra dels «símbols que modelen la història d'un poble deixaria pas a societats contradictòries». "Fes lo que jo et dic. No facis lo que jo faig"

El fiscal sol·licita el processament de Fabra per delictes contra la hisenda pública

El fiscal del cas Fabra, Luis Pastor, ha demanat el processament del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, per delictes contra la hisenda pública durant la vista prèvia que s'ha celebrat aquest matí i que està prevista en la llei del jurat, per a concretar la imputació o sol·licitar el sobreseïment de la causa o demanar que es practiquen noves diligències.

Pastor, ha demanat que es jutge a Fabra per presumptes delictes de suborn propi, tràfic d'influències, prevaricació i contra la hisenda pública segons fonts del cas. Un informe elaborat per dos perits d'Hisenda, sosté que Fabra va defraudar al fisc un milió d'euros en cinc anys. Al costat de Millet, un passarell.

La Terra Alta estrena el primer càmping amb port fluvial

L'oferta d'allotjament turístic a la Terra Alta s'incrementarà aquesta temporada turística amb l'obertura d'un càmping a la Pobla de Massaluca, que disposa d'un centenar de places. El càmping està situat al costat del riu Matarranya i del pantà de Riba-roja d'Ebre i és el primer de la Terra Alta amb port fluvial.

El càmping ofereix un servei de restaurant, que basa els seus plats amb productes típics de la zona.

Aragonès: 'Garantirem que des de la Generalitat no es faci ni un pas enrere en la Llei de Consultes'

El diputat d'ERC Pere Aragonès ha defensat que la Llei de consultes populars aprovada el 10 de març pel Parlament s’ajusta plenament a l’ordenament jurídic i que la petició de l’Estat espanyol de començar negociacions amb el Govern perquè hi veu aspectes que podrien ser inconstitucionals ‘no tenen cap mena de fonament’. Per Aragonès, l’article 122 de l’Estatut deixa molt clar que la Generalitat té competències exclusives en les consultes populars i en les seves convocatòries. ‘Tenim l’habilitació estatutària per poder aplicar aquesta Llei i el Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar per unanimitat que s’ajusta plenament a la Constitució’, ha reblat.

L'independentisme que creix dins el PSC

L'independentisme creix, també dins el PSC. Enquestes com la del Periódico de dissabte revelen que un 35% dels votants socialistes és partidari de la independència. A poc a poc militants d'aquest partit es declaren obertament independentistes. El darrer a fer-ho, Montserrat Gibert, ex-batllessa de Sant Boi (1997-2007), raona com ha passat de creure en una Espanya federal a no veure-hi sortida.

El seu canvi d'opinió és molt recent: ha estat aquest darrer any que ha arribat a la conclusió que el federalisme no mena enlloc. Montserrat Gibert afirma, com a socialista, que serien els treballadors els qui hi sortirien guanyant, en un estat propi, i declara que a partir d'ara treballarà per aconseguir que el referèndum sobre la independència sigui oficial i convocat pel parlament català. Si l'estat no hi dóna el vist-i-plau, opta per la convocatòria unilateral del referèndum pel parlament català.

Volem Viure a Flix aclareix el seu suport a l'MTC

La plataforma veïnal Volem Viure a Flix ha desmentit que haja donat suport a la candidatura d'Ascó al magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, tot i participar en una recollida de 4.227 signatures. Segons el col·lectiu, només va entregar a l'alcalde d'Ascó les signatures que havia recollit a petició dels socis que havien volgut signar-les «individualment». Però la presidenta s'ha posat a primera fila de la foto i el "Baranetes", ben content.

A veure: i amb tot això què vol dir aquesta senyora que s'arregla tant? Ara si, ara no. Només la punteta! Així no s'hi val !!!

El Punt: 4.227 signatures a favor de l'MTC

Volem Viure a Flix: La Plataforma desmenteix la noticia publicada al Diari el Punt, el 22 de juny del 2010.

Retrobament de l'Alguer

La catalanitat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya, es remunta a 1354, any en què Pere el Cerimoniós en persona va comandar el setge i la presa de la ciutat als lígurs, que en van ser anihilats. El rei català, per evitar-hi insubordinacions, va repoblar la plaça amb catalans i la va convertir en la porta d'entrada a l'illa. El lligam entre Barcelona i la Barceloneta, com se la coneix popularment, es va mantenir sense grans discontinuïtats fins a la desfeta de la guerra de Successió, el 1714, que va deixar el país sense institucions ni llibertat, i l'illa de Sardenya en mans dels Savoia. L'Alguer va perdre contacte amb les terres de ponent i, de retruc, la consciència col·lectiva. Però no la llengua.

El 24 d'agost de 1960, el creuer 'Virginia de Churruca' de la Compañía Transatlántica va deixar enrere el port de Barcelona. A bord anaven més de cent persones, entre les quals molts intel·lectuals i membres de la societat civil de Catalunya Nord, del País Valencià, del Principat... Pere Català i Roca era l'ànima d'aquell Primer Creuer a l'Alguer, que va arribar a la ciutat sarda l'endemà. Cap persona present a l'expedició no s'ha pogut treure del cap la rebuda algueresa: milers de persones es van amuntegar al petit port, encuriosides per l'arribada dels 'germans catalans'. La sorpresa dels algueresos de comprovar que aquell grup d'incipients turistes arribats de ponent parlaven la mateixa llengua (no manquen anècdotes de veritables interrogatoris als nouvinguts sobre la manera de dir tal paraula o tal altra) es va mesclar amb la sorpresa dels visitants de veure onejar banderes catalanes per tota la ciutat, en una època en què la dictadura franquista ho prohibia a casa seva. Els algueresos van redescobrir la catalanitat, i els expedicionaris dels Països Catalans la van poden exercir amb llibertat. VilaWeb: Retrobar-se amb la identitat

Avui: L'Alguer reviu mig segle de catalanitat

El Centre d'Història Contemporània penja a internet una base de dades per trobar les víctimes de la Guerra Civil

En Josep Farré i Abella era un nen de 9 anys de Bellpuig d'Urgell quan li va esclatar a les mans una bomba abandonada que ell i els seus amics s'havien trobat mentre jugaven. Joc perillós. En Josep va morir el 1946, set anys després de la fi de la Guerra Civil Espanyola, i des d'ahir ha deixat de ser la pobra víctima d'un infortuni de nen entremaliat: el seu nom i els seus cognoms figuren en una gran base de dades de totes les víctimes del conflicte bèl·lic a Catalunya, un projecte que ha aconseguit per fi culminar el Centre d'Història Contemporània després de 25 llargs anys d'investigació.

Fa un quart de segle, Josep Benet, el primer director del centre, va concebre el projecte i li va donar el primer i el més fonamental impuls. I és que algú havia de començar a comptar els morts. Avui, la base de dades del Cost Humà de la Guerra Civil a Catalunya ja està disponible a internet. La iniciativa, pionera a tot l'Estat, es va presentar oficialment ahir en un acte al Palau de la Generalitat presidit pel vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira.

La llista sencera de víctimes mortals no se sabrà mai, fan bé d'advertir els experts, però la xifra a la qual han arribat els més de cent historiadors que s'han mobilitzat per dur a terme l'aventura de recerca, rastrejant poble per poble i superant alguns, que no tots, laberints que porten a la veritat, s'hi aproxima molt: més de 70.000. De moment, però, a la web hi ha introduïdes les dades de 40.000 persones, i de mica en mica s'hi aniran afegint les altres.

Xifres corprenedores que abracen tots els morts amb nom i cognoms, tant els nascuts al país com a fora i tant d'un bàndol com de l'altre. I tots vol dir tots, per si no ha quedat prou clar: els morts al front, els de la violència revolucionària inicial a la rereguarda, els produïts pels Fets de Maig del 1937, els dels bombardejos, els malferits que van morir als hospitals de rereguarda, els refugiats procedents d'altres indrets de la Península... I el tots també inclou aquells interns del frenopàtic de Sant Boi que van morir literalment de fam perquè el personal del centre va fugir espantat amb l'arribada dels nacionals.

La llista sencera no se sabrà mai, però els historiadors catalans han demostrat que gratant en registres de tota mena sempre es troben coses noves. I si del que es tracta és de comptar morts de guerra, coses sempre desagradables. Un exemple il·lustratiu: es donava per fet que a la Segarra hi havia hagut 11 víctimes; ara se sap que van ser 76.

Les dades principals bàsiques de cada víctima són d'accés públic i obert a tothom a internet (data i lloc de naixement, estat civil, les circumstàncies genèriques de la mort...), però hi ha molta més informació que resta oculta a la xarxa i que el Centre d'Història Contemporània oferirà als familiars i persones autoritzades que ho demanin (les circumstàncies concretes de la mort, fotografies, les fonts d'on s'ha extret la informació...).

Departament de la Vicepresidència: El cost humà de la Guerra Civil a Catalunya

Castelldefels: Dol per Sant Joan

"Sant Joan vol sang" VilaWeb: Dol oficial pels dotze morts i els ferits en l'atropellament d'un tren a Castelldefels