El Parlament remata la ‘fiesta'

El Parlament va donar ahir l'estocada final a les curses de braus que, a partir de l'1 de gener del 2012, seran un espectacle prohibit a Catalunya. Amb màxima expectació de taurins i animalistes i en un debat seguit per mitjans d'arreu del món, la cambra catalana va donar llum verda a la iniciativa legislativa popular (ILP) promoguda per la plataforma Prou –amb 180.000 signatures al darrere– per vetar les corrides en una votació en la qual els diputats del PSC i CiU van fer-ho segons la seva consciència, sense directriu de grup.

La llibertat a l'hora de prémer el botó va ser la clau, i la federació és qui va decantar la balança cap a la prohibició. Al suport ja clar d'entrada dels 21 diputats d'ERC i 12 d'ICV-EUiA s'hi van sumar 32 vots de les files de CiU –entre els quals Artur Mas– i 3 del PSC. El resultat va ser contundent: 68 vots a favor davant dels 55 en contra i les 9 abstencions. Tres diputats no hi van participar.

L'hemicicle va rebre la decisió amb eufòria i aplaudiments dels pares de la ILP, que, reforçats per la victòria catalana, prometen continuar la batalla contra la tauromàquia a la resta de l'Estat. Les valoracions van traspassar fronteres i la decisió, històrica, va aparèixer als mitjans digitals d'arreu del món. VilaWeb: La plataforma Prou es felicita per l'aprovació de la ILP contra les corregudes bous Nació Digital: La prohibició dels braus a les portades dels diaris europeus

Carod avisa els contraris al model lingüístic català que no podran acabar amb la 'unitat civil' de Catalunya

El vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, ha avisat aquest dimecres els contraris al model lingüístic i social català que no podran acabar amb la 'unitat civil del poble de Catalunya', de la mateixa manera que no va aconseguir fracturar-la la dictadura franquista amb totes les eines de què disposava. El vicepresident ha carregat contra els diputats del Grup Mixt que 'volen fer creure' que el futur del castellà es juga a Catalunya. A més, ha deplorat que es diferenciï la 'comunitat castellanoparlant' de Catalunya quan 'el millor que ha fet aquest país és fer una sola xarxa escolar on no es discrimini els infants per la llengua d'origen de la seva família'.

Neix SI, una altra coalició independentista que concorrerà a les eleccions

L'independentisme català compta a partir d'aquest dimecres amb una altra formació sobiranista. Es tracta de SI, una coalició sorgida de la unió de les diverses entitats que van signar el manifest realitzat per Conferència Nacional del Sobiranisme que defensava la creació d'una candidatura sobiranista única i transversal. Els responsables de la coalició s'han mostrat optimistes de cara a l'adhesió de Reagrupament i Solidaritat Catalana amb els quals ja han iniciat converses. La formació està integrada per diverses entitats com Bloc Sobiranista Català, CUP d'Arenys de Munt, Crida per la terra o Suma Independència.

Sèrbia continua lluitant a l'ONU contra la independència de Kosovo

Quin mal perdre ! Preparem-nos pels d'aquí !!*!! Sèrbia es manté ferma en la seva decisió de no reconèixer la independència de Kosovo i lluitar per aconseguir el suport internacional que li permeti seguir negociant una sortida diplomàtica del conflicte amb la que encara considera la seva província del sud del país. Per això, Sèrbia ha traslladat aquest dimecres a l'Assemblea General de l'ONU una resolució en la que demana una sortida dialogada del problema amb Kosovo, al mateix temps que reitera la seva posició de no reconèixer la independència del territori. Aquest document proposa que les parts implicades trobin una solució acceptable, mentre que senyala que la secessió unilateral no és una forma correcta de solucionar les qüestions territorials.

'No trauré l'estelada del balcó encara que els veïns es queixin'

La Mercè Escarrà viu de lloguer a un pis de la zona de les antigues casernes de Girona, és ex militant de Convergència i Unió i actualment milita a Solidaritat Catalana per la Independència. El dimarts va trobar a la seva bústia una nota de la immobiliària que li va llogar el pis, Administracions Girona SL, que li demanava en espanyol que 'un cop finalitzats els esdeveniments esportius o fora de dates senyalades' s'han de 'retirar les banderes de la façana'. Escarrà sospita que hi ha alguns veïns que els 'molesta' l'estelada però ha assegurat que demanar-li que la tregui vulnera la seva llibertat d'expressió. La immobiliària s'ha disculpat i ha atribuït a un 'error' haver-li enviat el comunicat en castellà.

Nació Digital: «No trauré l'estelada del balcó encara que els veïns es queixin»

Catalunya diu Prou! a les curses de braus

Jornada històrica al Parlament de Catalunya. El darrer ple de la cambra ha servit per aprovar finalment la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada per la plataforma Prou! per a l'abolició de les curses de braus al Principat. Després de mesos de tràmit parlamentari i de les pressions dels lobbies taurins, el vot favorable de 68 diputats en front de 55 vots en contra i nou abstencions ha permès que la tortura dels toros a les places ja no estigui permesa a Catalunya. Aquest tipus d'espectacles no es podran celebrar al Principat a partir de l'1 de gener del 2012. D'aquesta manera, la majoria de la cambra s'ha decantat per la prohibició en una votació que era una incògnita per la llibertat de vot que tenien els diputats de CiU i PSC.

Ripoll i Manlleu insten al Parlament a iniciar un procés cap a la independència

Ripoll i Manlleu aposten per la independència. Les dues localitats han aprovat dues mocions en les quals s'insta al Parlament a que iniciï un procés cap a la sobirania de Catalunya. Esquerra Republicana, que ocupa l'alcaldia a les dues ciutats, ha estat la formació que ha presentat les mocions després que aquestes fossin tombades dues setmanes abans a la cambra catalana. Convergència i Unió ha votat a favor en les dues localitats, mentre que el PSC s'ha abstingut a Ripoll i ha votat en contra a Manlleu.

La diputada anglesa dels Verds s'afegeix a la moció parlamentària de suport a Catalunya

L'única diputada anglesa dels Verds al parlament de Westminster, Caroline Lucas, s'ha adherit a la moció presentada per diputats del Partit Nacionalista Escocès (SNP) i del Plaid Cymru per a donar suport a Catalunya contra la sentència estatutària del Tribunal Constitucional espanyol. Amb l'ecologista anglesa ja són nou els diputats que signen la moció, que espera més suport fins que no es debati i es voti en sessió plenària.

La moció, presentada originàriament pel diputat del Plaid Cymru Hywel Williams, assevera que 'Catalunya és una nació', i recull la 'preocupació dels diputats perquè la voluntat democràtica de Catalunya ha estat sobrepassada' per un tribunal de Madrid. 'La moció manifesta el nostre suport i solidaritat amb la gent de Catalunya', va dir Williams.

A més, demana respecte al 'dret dels catalans de decidir democràticament el futur'; que l'estatut de Catalunya es desenvolupi 'tal com es va votar a les urnes', i expressa el temor que 'futurs desenvolupaments que tinguin el suport del govern i dels catalans puguin ser revisats judicialment per organismes ni neutrals ni independents'.

El govern aprova la revisió del pla territorial de l'Ebre

El govern va aprovar ahir definitivament el pla territorial de les Terres de l'Ebre, un document en què es planifica el creixement de les quatre comarques ebrenques fins al 2026 i en què es revisa el text del 2001, que era caduc.

En el pla territorial s'estima que la població ebrenca arribarà als 203.400 habitants el 2026, tindrà 102.500 treballadors i 75.600 habitatges principals.

El pla territorial preveu la reconversió en autovia de l'N-340 i com a conseqüència de les al·legacions presentades dibuixa un doble traçat al seu pas per Campredó: el de Foment, que separa el poble del barri de Font de Quinto, i l'alternativa de l'Ajuntament de Tortosa. En l'àmbit de les infraestructures, també aposta pel desdoblament de l'eix de l'Ebre, la C-12 entre Amposta i Lleida i el desdoblament de l'N-340 entre Sant Carles de la Ràpita i el port comercial d'Alcanar. Es recull la proposta de l'Idece de mantenir el calat de dos metres al canal navegable entre Tortosa i Amposta, així com la creació de petits ports fluvial i el dragatge puntual entre Tortosa i Ascó.

També es preveu la construcció de dos aeròdroms, un a la Terra Alta, a Arnes, i l'altre a la Ribera d'Ebre, al terme municipal de Móra la Nova. Pel que fa als accessos als aeròdroms, no estan concretats.

La CANC demana que l'Estat descarte Ascó

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i el grup intercomarcal Veïns d'Ascó demanen que avui, en l'últim Consell de Ministres abans de les vacances, es descarte “definitivament” la candidatura d'Ascó per ser seu del magatzem nuclear. Per la CANC, l'ajornament de la decisió sobre on anirà finalment el cementeri nuclear crea incertesa i sosté que Ascó és on hi ha menys consens territorial.

ERC i ICV votaran contra les corrides 'perquè són una salvatjada'

Malgrat que des dels mitjans espanyols es vulgui convertir la possible prohibició dels toros al Principat en una qüestió identitària, els partits catalans tenen clar que la votació d'aquest dimecres es planteja en termes d'acceptar o no la tortura dels animals. Des d'ERC, Joan Ridao ha insistit que la prohibició no té res a veure amb cap debat identitari, com tampoc la va tenir a Canàries quan ara fa 10 anys es van prohibir, ni a Anglaterra quan van vetar les caceres de guineus, sinó que es tracta únicament d'evitar 'el maltractament i la crueltat'. Des d'ICV, l'altre partit que votarà en bloc contra les corrides, Joan Herrera ha assegurat que el Parlament 'estarà a l'alçada' i prohibirà les corrides perquè 'són una salvatjada aquí i a qualsevol altre país'. Avui: Ofensiva de PSOE i PP contra la prohibició demà dels toros

Els toros també es podrien prohibir a l'Estat francès

Més d'una cinquantena de diputats de l'Assemblea francesa han unit forces per aconseguir que es prohibeixin les curses de braus a l'Estat fancès. La tradició, que es manté viva a la Catalunya Nord i a Occitània, gaudeix d'una excepció en el codi penal que l'Assemblea mai ha volgut entrar a debatre.

La diputada Muriel Marland-Militello, del partit de la dreta UMP, ja va intentar, sense èxit, el 2004 i el 2007 que l'assumpte entrés en l'agenda de la cambra i que es prohibissin les curses. Ara torna a la càrrega amb el suport de companys del seu grup però sobretot de diputats de l'esquerra i mira amb enveja a Catalunya: "M'alegra que a Catalunya hi hagi polítics coratjosos que vulguin acabar amb aquest deshonor", afirma la parlamentària. Muriel Marland-Militello, diputada a l'Assemblea Nacional per la circumscripció d'Alps Marítims i regidora de Cultura de l'ajuntament de Niça, és una ferma defensora dels drets dels animals i considera "bàrbar" que es tolerin les curses de braus

Els diputats ebrencs denuncien 'xantatge' dels lobbies taurins perquè s'oposin a l'abolició de les corrides

Fem-ho bé. Encara podem justificar els correbous? Els diputats ebrencs Francesc Sancho (CiU), Núria Ventura (PSC) i Marta Cid (ERC) han denunciat aquest dilluns el 'xantatge' al qual estan sent sotmesos els diputats de les Terres de l'Ebre per part dels lobbies taurins amb la intenció d'aturar l'aprovació de la ILP per abolir les curses de braus que es vota aquest dimecres al Parlament. Sancho, Ventura i Cid han coincidit a demanar al PP que retiri la petició d'un informe al Consell de Garanties Estatutàries que a hores d'ara impedeix debatre i aprovar -alhora que s'aboleixen les curses de braus- la llei que ha de regular els correbous. Justament els diputats de les Terres de l'Ebre han estat els impulsors de la regulació dels correbous per tal de blindar-los i separar-los de la prohibició de les curses de braus. Al seu entendre, els populars fan aquesta 'maniobra' d'acord amb els interessos dels lobbies empresarials taurins que amenacen de fer 'tot el possible' per dificultar el tràmit de la regulació dels correbous si finalment es prohibeixen els braus. Cal tot això per passar-s'ho bé ???

Un referèndum sobre la independència podria ser factible a Escòcia el 2019

El Partit Nacionalista Escocès (SNP) aconseguiria la majoria al Parlament d'Edimburg el 2019, fet que li permetria convocar un referèndum sobre la independència. Aquesta és la previsió de Toscafund, una de les firmes de gestió de fons de risc més conegudes de la City de Londres. Segons informava ahir el Financial Times, el responsable econòmic de la companyia, Savvas Savouri, creu que d'aquí a cinc anys Escòcia haurà aconseguit un grau d'autonomia fiscal com no ha tingut des de fa 300 anys, en el moment de la unió, quan podia recaptar impostos i establir el volum de despesa i d'endeutament. Aquest fet podria ser clau per afavorir la configuració d'una majoria independentista a la cambra escocesa.

El vicepresident del Partit Liberal Demòcrata Europeu titlla de 'lamentable' que Kosovo no sigui reconegut per l'estat espanyol

Una posició comuna europea en relació a la independència de Kosovo. Aquesta és la idea que vol promoure Marc Guerrero, vicepresident del Partit Liberal Demòcrata Europeu (ELDR Party) i membre de la direcció de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a tenor de les divergències que diversos països europeus han tingut a l'hora de reconèixer la independència de Kosovo. Guerrero ha declarat que 'no té cap sentit que dins de la Unió Europea la majoria dels estats reconeguin Kosovo i d’altres, una minoria, no'. El convergent ha titllat també de 'lamentable' la decisió de l'estat espanyol de no reconèixer la sobirania de Kosovo, alhora que ha declarat però que aquesta és una actitud 'irrellevant'.

La CUP d'Arenys de Munt se suma a la Crida per la Terra i convida a la resta d'assemblees locals a afegir-s'hi

L'assemblea local de la CUP d'Arenys de Munt ha fet públic el seu suport a la Crida per la Terra, constituïda el passat 11 de juliol amb l'objectiu de presentar una candidatura independentista, d'esquerres i ecologista al Parlament de Catalunya. La Crida per la Terra, creada a conseqüència del 'no' reiterat de la CUP a fer el salt al Parlament, pretén oferir una alternativa electoral que dugui que l'anomenat independentisme revolucionari al Parlament. En aquest context, la CUP d'Arenys de Munt s'hi ha adherit en bloc -tot i que els impulsors de la Crida demanaven que no es produís d'aquesta manera- i fins i tot han demanat públicament a la resta d'assemblees locals de la CUP que s''incorporin' a aquesta proposta.

Ridao replica Solidaritat Catalana amb una crida a fer pinya al voltant d'ERC

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha replicat avui la Solidaritat Catalana per la Independència que promouen Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran que 'el més útil per la causa de l'emancipació nacional és fer pinya al voltant d'ERC'. Després de la reunió de la permanent nacional d'ERC, Ridao ha assegurat que els republicans no només no es tanquen a eventuals acords amb altres organitzacions independentistes, sinó que volen ser 'generosos' i, si cal, estan disposats a incorporar a les seves llistes alguna personalitat rellevant de l'independentisme. Ha dit que ERC 'no està per aventures', encara menys quan falten poques setmanes per les eleccions.

Joan Ridao ha afegit, després de rebutjar la incorporació d'ERC en cap altra candidatura, que això no és incompatible amb consensuar un programa de mínims entre totes les organitzacions independentistes.

El Parlament aprova la Llei de vegueries, que preveu la nova organització territorial de Catalunya

El Parlament ha aprovat la Llei de vegueries amb els vots a favor del tripartit i els vots en contra de CiU, el PP català i el grup mixt. Amb la seva aprovació, després de les eleccions municipals del 2011, es crearan el consells de vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Així mateix, per la creació de les vegueries de les Terres de l'Ebre, l'Alt Pirineu i la Catalunya Central l'Estat ha de modificar els límits provincials. El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha destacat que aquesta aprovació era una 'fita històrica' i que l'aprovació no significa un simple canvi de nom. CiU ha carregat contra la normativa assegurant que 'no hi ha cap més efecte que un canvi de nom'. La sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut ja avançava que les vegueries només serien constitucionals si no modifiquen els límits de les diputacions.

VilaWeb: El parlament aprova la llei de vegueries

El català és la desena llengua en traducció i la vintena en edició al món

Bernat Joan ERC 270710 CATr

El català és la vuitena llengua a la blogosfera, la desena en traducció, la catorzena en presència a Google, la quinzena a Viquipèdia, la vintena en edició i el domini .cat és considerat el segon més segur del món. Aquestes són algunes de les dades que es desprenen del 'Balanç de Política Lingüística 2004-2010' presentat aquest dilluns pel vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i la directora de Planificació i Foment, Paquita Sanvicén. El desenvolupament legislatiu, el coneixement del català, el foment del seu ús i l'atenció, i els serveis a la ciutadania han centrat les actuacions en Política Lingüística durant el període 2004-2010. Nació Digital: El català, optimista

Vicent Partal: Anem bé

Aquest ha estat un curs frenètic. No recorde res comparable, sinó el primer any després de mort Franco. El vam començar al setembre amb un referèndum festiu a Arenys de Munt i l'hem acabat el juliol a Barcelona amb una manifestació que parla tota sola i que ens diu que anem bé, molt bé.

És clar que tenim pressa i que la perspectiva de proclamar la república en cosa de mesos, a les eleccions, és molt excitant. Podria passar, però no sabem si passarà, depèn de la política i no és aquest l'espai en què anem millor precisament. Es nota la decepció i la llunyania, el cansament i la impaciència envers els partits. Veurem a la tardor de quina intensitat és. Però, siga quin siga el resultat, no hauríem d'oblidar que anem bé i que aquest ha estat un curs extraordinari. Un curs que ha posat les bases del futur: serem allò que vulguem ser; una cosa que no sabíem el setembre del 2009 i de què ja ningú no dubta el juliol del 2010.

Manuel Castells ha recordat, parlant d'això, que en la societat contemporània els gran canvis s'esdevenen dins el cap dels individus. I que, després, les institucions s'adapten o són superades i no tenen la capacitat d'aturar allò que la gent reclama i vol. La independència és un procés que necessita molta voluntat i també habilitat. D'habilitat, avui ningú no sap si en tindrem, però la voluntat ja ningú no la pot negar. Aquesta és la gran victòria d'aquest curs que s'acaba, una victòria que compartim molta gent i de la qual ningú no és propietari en exclusiva.

Bon estiu a tothom. Ens espera un altre curs per a la història.