El govern català dignificarà i recuperarà les restes de les persones que hi ha en els 150 punts d'enterraments massius
Durant la Batalla de l'Ebre, el Priorat es va convertir en un dels punts estratègics de combat i el 1938 va rebre la presència de nombrosos brigadistes internacionals. Malauradament, molts d'aquests soldats que havien vingut d'altres països van perdre la vida a Catalunya i, per tant, van ser portats a fosses comunes amb altres combatents i civils.
Ara, 70 anys després, encara queda pendent senyalitzar convenientment aquests espais de memòria històrica, per tal que les generacions actuals i futures no oblidem les persones que van lluitar per recuperar les llibertats perdudes. Precisament, aquest tribut amb el passat és el que es va fer ahir a la Torre de Fontaubella, on el brigadista britànic Jack Jones, de 94 anys, va ser l'encarregat de destapar una placa a la fossa comuna del cementiri, on s'han gravat els noms de catorze soldats republicans (n'hi ha dos de desconeguts), de quatre civils i d'un presoner (en el nucli, però, es van cavar dues fosses més perquè el cementiri va quedar petit, i entre les tres concentren 115 difunts).
En l'acte, organitzat per l'Associació No Jubilem la Memòria, hi va participar l'historiador britànic Paul Preston, i la directora general de la Memòria Democràtica de la Generalitat, Maria Jesús Bono, que va avançar que el govern prepara una llei per honorar les víctimes i que les famílies puguin recobrar les restes dels seus parents, que es troben en els 150 punts d'enterraments massius de Catalunya.
«L'avantprojecte ha estat elaborat per una comissió d'experts formada per historiadors, antropòlegs, arqueòlegs, juristes i forenses.» Per tirar-lo endavant, va insistir que no es deixaran influir pels atacs que reben principalment des de la «dreta», en què se'ls diu que actuen per «rancúnia i revenja». «La nostra intenció és elaborar un inventari oficial de les fosses i que el coneixement de la veritat se socialitzi.
Tenim el dretde saber quin és el nostre passat i, tal com recull l'article 54 de l'Estatut, la memòria històrica és patrimoni col·lectiu.» En aquest sentit, va explicar que «la llei de fosses comunes sortirà a informació pública d'aquí a una setmana», i que llavors començarà el període d'esmenes. A més, va dir que «és probable que el Parlament l'aprovi durant el 2008». Ja per acabar, va celebrar la vitalitat de Catalunya, on coexisteixen 500 projectes d'aquest caire per enfortir la democràcia.
Coincidint amb el seu 25è aniversari, el productor Charles Lauzirika s'ha encarregat de la restauració i la revisió digital d'aquest visionari clàssic que manté els canvis realtizats per Scott el 1992, com la desaparició del final feliç imposat en la seva estrena pels directius de Warner. En aquell seqüència, Deckard, el caçador de replicants a qui dóna vida Harrison Ford, i l'androide de la que s'ha enamorat (Sean Young) volen cap a un destí més esperançador. També eliminava la veu en 'off' i afegia l'onírica seqüència de l'unicorn que posa en qüestió la principal tesi del relat, ja que en aquell moment és quan Deckard es qüestiona la seva identitat.
